Tag Archives: Hàbits d’higiene

Portaven barba els romans?

Any rere any, es repeteixen a classe les mateixes preguntes i, tot i que en els museus sovint hem vist escultures romanes de rostres barbats i d’altres afaitats, els recordem més aviat, gràcies al cinema, sense barba. Portaven barba, però, els romans?

Santa Bibiana Massimo, Roma. Wikipèdia

Adrià. Santa Bibiana Massimo, Roma. Wikipèdia

Aquesta imatge pertany a l’emperador filohel·lènic Adrià. Sabeu per què portava barba? Adrià es deixava barba, segons el costum grec, perquè tenia un problema facial.

Els antics romans, de fet, es deixaven créixer la barba i els cabells fins a finals del segle III aC en què es va posar de moda afaitar-se la barba i tallar-se els cabells curts o rapats al zero. Calia tenir els serveis d’un barber (tonsor) i el 296 aC Ticinius Mena introdueix a Roma el costum de les barberies.

El que sí és cert que de seguida que tenien el primer pèl blanc, cap als quaranta anys, s’afaitaven tot el rostre per dissimilar els senyals que consideraven de vellesa.

Els joves consagraven la primera barba espessa a una divinitat, tota una festa familiar. Afaitada aquesta es deixaven una barbeta que cuidaven acuradament. Els cabells els podien portar llargs, arrissats, amb un petit serrellet o amb el cap rasurat.

A l’època de l’emperador Adrià, es va tornar a posar de moda el costum de no afaitar-se, moda que durà fins a l’època de Constantí que imposà de nou el costum d’afaitar-se, costum que durà fins al final de l’Imperi romà. Ara bé, les persones que portaven dol i els acusats en un judici per commoure la compassió del jurat es deixaven la barba; els filòsofs seguint un costum grec, també portaven la barba espessa i llarga.

Luci Ver

Fuit decorus corpore, vultu geniatus, barba prope barbarice demissa, procerus et fronte in supercilia adductiore venerabilis.                                                            Història Augusta, Verus 10, 6-7

 Portava barba Juli Cèsar?

Fuisse traditur excelsa statura, colore candido, teretibus membris, ore paulo pleniore, nigris vegetisque oculis, valitudine prospera, nisi quod tempore extremo repente animo linqui atque etiam per somnum exterreri solebat. Comitiali quoque morbo bis inter res agendas correptus est. Circa corporis curam morosior, ut non solum tonderetur diligenter ac raderetur, sed velleretur etiam, ut quidam exprobraverunt, calvitii vero deformitatem iniquissime ferret, saepe obtrectatorum iocis obnoxiam expertusIdeoque et deficientem capillum revocare a vertice adsueverat et ex omnibus decretis sibi a senatu populoque honoribus non aliud aut recepit aut usurpavit libentius quam ius laureae coronae perpetuo gestandae.

SUETONI, De Vita Caesarum, Divus Iulius  1, 45, 1-2

És possible datar una escultura romana a partir del pentinat i la barba? Si teniu l’oportunitat de visitar un museu, poseu-ho en pràctica!