Dels dotze segle de literatura llatina, vàrem començar a estirar el fil tot situant en una altra línia de temps els escriptors llatins nascuts a Hispània arran de localitzar-ne els seus noms en els carrers d’arreu, ara en aquesta línia de temps, entre tots, anirem situant els escriptors insignes de la literatura llatina que hem de conèixer. Us recomano passar per la wiquipèdia en català ja que la UAB està realitzant un Viquiprojecte interessant sobre Literatura LLatina (#viquiclàssics): Viquiclàssics, coordinat pels professors Gemma Puigvert i Sebastià Giralt.
Quins períodes abraça la literatura llatina? Quins són els escriptors de la República? de l’època augustal? i els de l’època postaugústea? Quins són els principals representants de la poesia dramàtica, èpica, lírica, poesia elegíaca, prosa historiogràfica, oratòria.,..?
Salve!
És una molt bona idea això de fer un Timeline sobre els escriptors de l’època d’August. Aquesta eina resulta molt pràctica quan els vols situar cronològicament i no en tinc cap dubte que els alumnes li trobaran una gran utilitat, ja que així disposen d’alguna cosa visual.
Vale!
Pingback: Els escriptors llatins que cal conèixer ...
La literatura llatina es una literatura molt interesant, he tingut la oportunitat de llegir fragments d’algunes obres llatines com la eneida però sense cap dubte em quedo amb la literatura grega ja que te unes histories molt mes interesants. La literatura llatina avarca des del segle XIII que era la monarquia fins l’imperi al segle V després de crist. Els principals escriptors de la republicà van ser Catul en el camp de la lírica i a la comèdia van ser Plauto y Terenci a l’oratòria trobem a Cicerón.
El principal autor de la poesia dramàtica fou Sèneca i la seva obra mes coneguda es Medea, però és millor la d’Eurípides una obra que vam tenir la oportunitat de llegir, de la poesia èpica no podem parlar sense mencionar a Virgili l’escriptor de la Eneida, de la oratòria tenim Cicerón i de poesia historiogràfica a Salustio.
Per acabar diré que la literatura llatina te molt que oferir i es molt interesant de llegir però sempre viurà a la ombra de la gran literatura grega.
Salve!!
Felicitats per la gran feina de timline que hi ha. Aquesta eina resulta molt pinteresant quan vols situar cronologicament i no en tinc cap dubte li trobaran una gran utilitat, ja que així disposen una gran informacio.
Vale!!
Salve!
Aquesta feina també trobu que està molt ven feta i que té molta utilitat, ens dona molta informació sobre els escriptors llatins més important i els situa a cada època. M’agradat molt la bona presentació i la claritat amb la que es veu.
Vale
Pingback: La literatura llatina, tota una arma propagandística | Aracne fila i fila
Salve!
– Quins períodes abraça la literatura llatina? Avarca des del s. XIII que era la monarquía fins l’imperi al segle V d.C.
– Quins són els escriptors de la República? Catul ( lírica) Plauto (comèdia) i per ultim Terenci.
– de l’època augustal? Gorgonio y Ovidio, Abronio Silón i Marco Porcio Latrón.
– i els de l’època postaugústea? Curiato Materno y Pomponio Secundo, Verginio Romano(comèdia ), autor de mimes y comèdies Menandro
– Quins són els principals representants de la poesia dramàtica, èpica, lírica, poesia elegíaca, prosa historiogràfica, oratòria.,..?
• poesia dramática –> Sèneca
• èpica –> Virgili
• lírica –> Catulo, Virgilio, Horacio
• poesia elegíaca –> Tibulo, Galo, Propercio y Ovidio.
• prosa historiográfica –> Salustio
• oratòria –> Cicerón
bonum diem!
Es molt bona idea!!!! El timline es molt bona eina per organitzar fets cronologicament.
Salve!
Bonum Diem!!
A m i em va tocar l’autor Marcial, no sabia res d’ell, fins que he buscat informsció sobre eell i he trobat que
Marcial nasqué a Bílbilis, en el si d’una família d’origen romà, però probablement emparentada amb els nadius hispans. L’any 64, deixà la seva terra natal i acudí a Roma per a acabar els seus estudis jurídics sota la protecció de Sèneca i Lucà, però quan l’emperador Neró obligà aquests a suïcidar-se, Marcial caigué en desgràcia. Visqué molt de temps en la pobresa, esperant i buscant donatius i favors de patrons rics, residint en el tercer pis d’una modesta insula situada al Quirinal. Durant aquest període es guanyà l’amistat dels majors escriptors del període: Sili Itàlic, Plini el Jove, Quintilià i Juvenal.
Ave..
Jo personalment la veritat que no sabia qui era cap escriptor dels que hem llegit ni el meu que era sèneca ni els dels meus companys, però he cercat una mica per internet i sapigut que sèneca era Nascut a Corduba (l’actual Còrdova), Sèneca fou el segon fill d’Hèlvia i Marc Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l’Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l’apòstol Pau de Tars cap al 52). Sèneca fou l’oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela. Hispà no era el meu escriptor i tampoc se qui era, però nomes se que els escriptors de romans encara son ben presentats en els noms dels nostres carrers. Ja que almenys el meu escriptor té un carrer a barcelona amb el seu nom. I penso que encara viu entre nosaltres ja que perfectament a la seva frase diu Ars longa, Vita brevis.
Salue!
Vaig tenir la sort de llegir una frase del gran Ovido; Publius Ovidius Naso (Sulmona al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC , Tomis, actual Constanța, l’any 17), conegut al món catalanoparlant com a P. Ovidi Nasó, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Un gran home amb grans ideas que va poder trasmetre en els seus llibres.
El meu escpritor era Sèneca i sincerament no el coneixia ni a ell ni a ningun altre dels que han fet els meus companys, Sèneca va ser nascut a Corduba (l’actual Còrdova), Sèneca fou el segon fill d’Hèlvia i Marc Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l’Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l’apòstol Pau de Tars cap al 52). Sèneca fou l’oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela. Hispà no era el meu escriptor. El meu escriptor està encara ben reconegut a barcelona ja que té un carrer amb honor al seu nom. El meu escpritor viu entre nosaltres graciès a les seves frases que ha deixat que el fan reviure.
Salve!
L’escriptor que em va tocar va ser Horaci. La veritat és que mai havia sentit parlar d’ell ja que directament mai n’havia escoltat cap text en llatí d’escriptors importants. He descobert que va néixer a Venúsia, Itàlia el 65 aC i morí a Roma el 27 de novembre del 8 aC. Fou poeta líric i satíric llatí.
Té obres molt conegudes com poden ser: Èpodes, Sàtires, Odes i Epístoles.
La poesia horaciana, té una varietat de temes nacionals, i sobretot, amb signe d’equilibri i serenitat, va ser identificada al Renaixement com la màxima expressió literària de les virtuts clàssiques. Té pervivència en la música com són “Algún día moriremos” de Loquillo y los Trogloditas o La dansa de la mort.
Vale!
Ave,
A mi em va tocar llegir a Virgili, jo no sabia qui era ni res sobre ell, fins ara.
Publius Vergilius Maro conegut com a Virgili va ser un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida. Estudià a Cremona fins als disset anys; el 15 d’octubre de 699 de la fundació de Roma vestí la toga viril i passà a Milà a continuar els seus estudis. L’any 37 aC. va escriure les Èglogues o Bucòliques, poemes que exalten la vida pastoral, a imitació dels Idil·lis del poeta grec Teòcrit. Va dedicar onze anys a escriure L’Eneida, un poema en dotze llibres que relata les peripècies del troià Eneas des de la seva fuga de Troia fins a la seva victòria militar a Itàlia. L’any 19 aC morí a conseqüència de llur dèbil i malaltissa complexió per les fatigues d’una turbulenta navegació.
Salve!
Bonum diem!
Dels escriptors d’aquesta llista només coneixia a Séneca perquè em sonava una mica el seu nom. L’autor de la meva frase encara que no surt aquí, tampoc el coneixia, i es deia Plini.
Plini va néixer a Como, Itàlia a l’any 61 d. C. i va morir a l’any 112 d. C., a Bitinia. Va ser un advocat, escriptor i científic de l’ antiga Roma. Va perdre als seus pares de petit i el seu tiet Plini el vell el va adoptar.
Salve!
A mi em va tocar Ovidi que va ser un poeta romà. Les seves obres més reconegudas són Arte de amar y Las metamorfosis, les dos en vers; la segonda recull relats mitológics procedents del món grec adaptades a la cultura llatina de la seva época; tambié va tenir certa fama las Heroidas, cartea de grans enamorades.
Té un carrèr a Sabadell. Carrer Ovidi.
Vale!
Salve magistra!
A mi em va tocar l’escriptor Ciceró. Aquest va néixer al 106aC i morí al 43aC. Fou polític, escriptor, i orador de l’Antiga Roma. És un dels autors més importants de la literatura llatina clàssica.
Va escriure 87 discursos, d’els quals només posseïm 58. Ja coneixia aquest autor.
Ave.
Bonnum diem!
A mi em va tocar Ausoni, la veritat és que mai havia sentit parlar d’ell, era un consol romà i poeta. Fou un poeta llatí i mestre en retòrica nascut a Bordeus vers el 310. Fill de Juli Ausoni, un metge que fou prefecte d’Il·líria. El va educar Emili Magne Arbori, germà de la seva mare.
Aquestes són algunes de les seves obres:
Epigrammatum Liber, col·lecció de 150 epigrames.
Ephemeris.
Parentalia, poemes curts.
Professores.
Epitaphia Heroum, sobre la Guerra de Troia.
Un catàleg mètric dels primers dotze cèsars.
Bonum Diem!!
Jo vaig agafar de la frase que més em va agradar l’escriptor i era Sèneca, no tenia ni idea de qui era, però mirant una navegant una mica pel magnífic internet vaig trobar que va nèixer a Còrdova i va ser el segon fill d’Hèlvia i Marc Anneu, conegut com a Sèneca el vell. Va ser l’oncle del poeta Lucà. No era hispà. He trobat que té un carrer a Barcelona amb el seu nom i ja que li vang posar un nom a un carrer jo crec que per això segueix viu entre nosaltres i per les seves grans obres.
AVE!!
Salve
He escollit afegir al Dipity a Terenci, ja que molts dels que coneixia com Ovidi, Séneca, Ciceró i Virgili ja estaven escollits, suposo perquè són els més coneguts amb les obres més famoses. He escollit a Terenci, un comediògraf que va nèixer a Cartago, he parlat sobre dues de les seves obres Àndria i ”La sogra (Hecyra)”.
Terenci era de Cartago, per tant no era hispà.
Salve!!!
De tots els autors llatinis conec només els que vam estudiar el curs passat i aquest curs com per exemple Tit Livi i la seva obra més important AB URBE CONDITA; Ovidi i LES METAMORFOSIS; de Plaute, EL MILES GLORIOSUS; i de Virgili aquest trimestre estem estudiant l’Eneida.
La lectura romana es feia en veu alta, de manera que la gent que no sabia llegir, podia rebre informació sobre els textos de l’època. La literatura llatina abasta un període amplíssim, des del S.III aC, fins a finals de l’Edat Mitjana.
La literatura llatina va ser en els seus començaments una literatura oral. Entre aquests tipus de creacions literàries orals destaquen: les cançons de gesta, poemes de festes o banquets; representacions escèniques; els “versi ferscemino”, que eren versos obscens que la joventut romana improvisava a les festes agrícoles; i els cants guerrers, que eren entonats abans i després del combat.
La literatura llatina va tenir, en un primer moment, grans influències de les cultures que habitaven la península Itàlica, però sobretot va rebre influències de la cultura hel·lènica, el poble grec, quan aquest va ser conquerit pel poble romà. Una frase d’Horaci “La Grècia conquerida va conquerir al seu fer vencedor”, resumeix la capital importància de la influència grega sobre la cultura llatina, ja no només en l’àmbit literari, sinó en tots els àmbits. Aquesta influència va ser tal, que el primer autor de la literatura llatina va ser un grec, anomenat Livi Andrònic.
Els gèneres literaris que van ocupar aquest període és la historiografia, un gènere literari molt important en l’època que avui no seria considerat dins el camp literari. També va predominar la comèdia i la poesia.
Volia afegir en el Dipity (però no ho sé fer) Quintilià, un retòric romà nascut a Calagurris. És un dels autors hispanoromans. La seva obra més important és Institutio oratòria (95 dC), una obra enciclopèdica que recull tot el que és necessari per formar un orador, en dotze volums. Com a model suprem proposa a Ciceró.