Transcripció i transliteració

Transcripció o transliteració? Diferenciem la transcripció de la transliteració?

Dibuix de l’alumna 1r Grec Paula Frnco

Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν;

T’animes ara a immortalitzar el teu nom en grec com els companys de promocions anteriors?

Els noms estrangers d’alfabet diferent del nostre, com són els noms grecs, els podem passar al català o bé per transliteració -sistema que té per finalitat reproduir tots els trets fonètics d’aquests noms mitjançant caràcters llatins, però que sovint origina una grafia que ens en resulta estranya-, o bé per transcripció -procediment que intenta representar els sons del nom estranger sense forçar la grafia de la nostra llengua ni provocar, doncs, formes exòtiques.
J. ALBERICH i M. ROS, La transcripció dels noms propis grecs i llatins (1993)

Són un bon testimoni per estudiar la vida quotidiana o el paper de les dones. Sovint, però, en català el nom de les peces no sempre apareix ben transcrit i de vegades simplement transliterat, tot i que fa molts anys que Joan Alberich i Montserrat Ros ja varen fixar per escrit l’autèntica grafia a “Transcripció i transliteració dels noms dels principals vasos grecs“, Faventia 1992 14/1:63-64. Les editorials, però, encara no ho apliquen i continuen sortint llibres amb els noms dels vasos escrits amb grafies estranyes en català. Tot plegat i empesa, en un primer moment, per la lectura d’Escollida pels déus de Maria Carme Roca i recentment pel catàleg de ceràmica grega a Google Art, us animo a completar aquesta base de dades de vasos grecs:

Base de dades “Vasos grecs” al Moodle Fil

Fem un Kahoot de transcripció!

Vid. Transcripció o transliteració?

11 respostes a Transcripció i transliteració

  1. Retroenllaç: Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν; τί σημαίνει; | El Fil de les Clàssiques

  2. alarioxtecblocs diu:

    Un interessant article. Tots els aspectes de la llengua haurien d’estar determinats per evitar errors, ja que si no es podrien agafar mals exemples a l’hora de transcriure, per exemple. Jo afegiré a la base de dades l’askos, ja he comprovat que no hi és.

  3. Clàudia Cazaux Cuberas diu:

    Un article molt interessant!
    La transcripció és agafar paraules d’una llengua i passar-les a una altre agafant la fonètica d’aquella.
    Normes de la transcripció:
    – Els diftongs αι i οι es transcriuen per e.
    – Els diftongs ει i υι es transcriuen per i.
    – Els diftongs αυ i ευ es conserven.
    – El diftong ου es transcriu per u.
    – Els diftongs αυ, ευ, ου quan van seguits de vocal es transcriu el segon element per ν.
    – El diftong ᾳ es transcriu per a.
    – El diftong ῳ es transcriu per o.
    – L’esperit suau ᾿ no ha deixat cap rastre.
    – L’esperit aspre es transcriu per h.
    – Les consonants geminades λλ, μμ, νν, ρρ i σσ es mantenen inalterades i es transcriuen per l·l, mm, rr i ss.
    – Les consonants geminades ππ, ττ es simplifiquen i es transcriuen per p, t.
    – La consonant aspirada labial φ es transcriu per f (ph)
    – La consonant aspirada gutural χ (ch) es transcriu per c davant de consonant o de les vocals a, o, u; o per qu davant de les vocals e, i.
    – La consonant aspirada dental θ es transcriu per t (th).
    – La consonant composta ζ es transcriu per z.
    – La consonant composta ξ es transcriu per x.
    – La consonant composta ψ es transcriu per ps.
    – La sigma es transcriu per s.
    – La consonant geminada σσ (ss) es conserva.
    – En posició inicial tots els grups consonàntics encapçalats per una σ es transcriuen per una e epentètica.
    – Els grups consonantics σβ, σγ, σδρ, σθ, σθμ, σκ, σκλ, σκρ, σμ, σπ, σπλ, σπρ, στ, στρ, σφ, σχ i σχρ es conserven.
    – La tau (τ) es transcriu per t.
    – La tau en posició no incial i seguida de ι o υ s’assibila i es representada per c si va precedida de vocal o de consonant que no sigui s, x o t. En canvi, es manté t si va precedida de s, x o t i en els compostos de ἀντι-.
    Crec que no falta cap vas!

  4. camil.arigon diu:

    La transcripció és la representació en una llengua amb un sistema d’escriptura determinat, de paraules o textos que originalment estan escrits amb un sistema d’escriptura diferent, tot intentant de reproduir en la llengua de destinació la pronunciació original del text.

    Podem afegir el vas Ασκός, que és un recipient tancat per a oli i ungüent. També emprat com a decoració. Κάδος, recipient tancat pel transport. Κάλαθος recipient obert per provisions. Κρατήρ recipient obert mixt…

  5. Alina Roman diu:

    Xaipete!

    És un article molt interresant ja què com podem veure la transcripció és la representció de paraules o textos adaptats a les nostres lletres. En canvi la transl·literació és la representació d’un text escrit amb un sistema d’escriptura determinat amb caràcters d’un altre sistema d’escriptura d’una manera sistemàtica, de forma que existeix una correspondència entre els caràcters de tots dos sistemes d’escriptura.
    Està també molt bé les explicacions i exemples que ens dónen per tal d’entendre les dues diferències i poder transl·literar o transcriure correctament.

  6. Roser diu:

    χαιρε!

    La transcripció és la representació de paraules o textos escrits originàriament en un sistema d’escriptura concret a partir del qual es busca una altre representació mitjançant un altre sistema d’escriptura. La transl·literació és el procés de representar els signes d’un sistema d’escriptura amb els signes d’un altre.

  7. Dani diu:

    La transcipció representa elements fonètics, fonològics, lèxics i morfològics d’una llengua o dialecte mitjançant un sistema d’escriptura. Consisteix a adaptar els manlleus d’una llengua a la grafia d’aquella llengua a la qual s’incorporen. Les paraules d’origen grec es transcriuen al català a través del llatí.

  8. Xènia Serra diu:

    Χαιρε!
    La transcripció és agafar una paraula d’una llengua i passar-la a una altre segons la seva pronunciació (fonètica). L’alfabet grec consta de 24 lletres i la majoria es transcriuen per la primera lletra que apareix en el nom de la lletra, com per exemple les lletres alfa (α), beta (β), gamma (γ), delta (δ)… es transcriuen com “a”, “b”, “g”, “d” i així consecutivament, encara que les lletres qui (χ) i psi (ψ) es transcriuen com “qu” i “ps”.

  9. Mireia Gil Tutusaus diu:

    Xaipete!

    La transcripció, és pasar una paraula en un idioma a un altre segons la seva fonètica i la seva pronunciació.
    La transl·literació consisteix en pasar d’un sistema d’escriptura a un altre sistema d’escriptura diferent.

  10. Sergio Fernández diu:

    xaipe!

    La transcripció és la representació de paraules o textos escrits originàriament en un sistema d’escriptura concret a partir del qual es busca una altre representació mitjançant un altre sistema d’escriptura. La transl·literació és el procés de representar els signes d’un sistema d’escriptura amb els signes d’un altre.

  11. Retroenllaç: Kahoot de transcripció grega al català | L'univers clàssic dels nostres mots

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *