Tag Archives: Astronomia

Un paraigua ple de constel·lacions

Plou i no para de ploure. Mercè Otero Vidal, professora jubilada de llatí de l’institut Santa Eulàlia d’Hospitalet de Llobregat, referent feminista, col·laboradora aràcnida i traductora, entre d’altres, de la nostra Medea de Sèneca, m’ha enviat una fotografia del seu paraigua amb les constel·lacions en llatí (“Aquests dies vaig amb el paraigües tota l’estona i vaig veient les constel·lacions en llatí!”) i jo no he tingut altra idea (espero que no m’ho tingui en compte!) que compartir-lo aquí amb aquest thinglink fet ad hoc per tal que també vosaltres el pugueu gaudir, tot enllaçant part de la feina del Treball de Recerca de les germanes Balart en El cel dels mites i de la presentació de Calaméo Latine de El Fil de les Clàssiques Zodiacae  Constellationes.

Heu vist les Perseides!

Com tots els anys per aquests dades (12 i 13 d’agost) m’agrada sentir la serena de les nits d’estiu i mirar en un cel d’agost de poca contaminació lumínica (a Barcelona, això no és possible!) les Perseides, també dites llàgrimes de Sant Llorenç, també s’observa Júpiter ben pletòric i la lluna se’ns marceix. Són nits d’estiu, són nits per mirar el cel i perdre’s en la seva immensitat ja per interès ja per romanticisme.

lesperseides

Anit, vaig contemplar el cel estiuenc i també les Perseides. Quin goig en veure-les caure! Per què es diuen així les llàgrimes de Sant Llorenç? Doncs perquè són estrelles fugaces, bé més aviat meteors, que tenen el punt radiant en la constel·lació de Perseu (i ja coneixeu el mite de l’occidor de la Gòrgona, l’heu de llegir o rellegir al llibre prescrit Narracions de mites clàssics). Tot i que es poden veure uns dies abans i després, entre el 12 i 13 d’agost tenen una frequència de 60 o 70 per hora. Un espectacle meravellós per observar el cel i intentar entendre els misteris de l’Univers.

Si enguany no les heu contemplat, l’any vinent  no us les perdeu! Aquí teniu alguns consells per observar la pluja de les Perseides, elaborat pel personal del Departament d’Astrofísica i CC. de l’Atmòsfera UCM, ASAAF-UCM i AAM.

Mireu aquesta nit el cel, potser encara podreu veure caure algun meteor de les Perseides i formular el vostre desig!

El saber astronòmic a Grècia en l’any internacional de l’astronomia

El 2009, com ja sabeu, és l’any internacional de l’astronomia .

L’astronomia és la més antiga de les ciències de la naturalesa. A la Grècia del segle VI aC, es va començar a desenvolupar a partir d’una concepció racionalista del món. El filòsof Anaximandre va dir que la Terra és un cos celeste, de forma cilíndrica, aïllat en l’espai i rodejat d’un cel amb forma d’esfera completa. Parmènides, al segle V aC, va proclamar que la Terra és esfèrica. Al segle IV aC, Plató va defensar l’esfericitat de la Terra i va suposar que la perfecció dels cels implicava que els cossos havien de seguir moviments circulars; Eudoxos va formular un sistema geocèntric; Heraclides del Pontos va anunciar, per primera vegada, el moviment de rotació de la Terra i va afirmar que Venus gira al voltant del Sol, cosa que el fa un precedent del sistema heliocèntric d’Aristarc de Samos (segle IIIaC); però, fins a Copèrnic en el segle XVI, va prevaldre la teoria geocèntrica de la Gran Sintaxi Matemàtica de Ptolomeu del segle II, que va ser traduïda a l’àrab amb el títol d’Almagest. Ptolomeu s’havia beneficiat de les observacions d’Hiparc (segle II aC), entre les quals cal destacar el càlcul de l’any solar en 365 dies i 6 hores i la redacció d’un catàleg d’estels. Eratòstenes en el segle III aC ja havia mesurat amb notable precisió el meridià terrestre. Si voleu saber com va demostrar l’esfericitat de la Terra no us perdeu aquest vídeo presentat per Carl Sagan. Per cert, com ho va demostrar?:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QrDSfFvbYtI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Tampoc us perdeu aquest fragment d’un altre vídeo de Carl Sagan En la orilla del Océano Cósmico 5 en què hi ha una meravellosa recreació de la biblioteca d’Alexandria, de la qual va ser bibliotecària l’astrònoma, matemàtica i filòsofa Hipàtia d’Alexandria:

[youtube]https://youtu.be/tRm06LEN71k[/youtube]

La terminologia astronòmica és, d’una manera predominant, d’arrel clàssica: geocèntric, heliocèntric, eclipse, hemisferi, boreal, asteroide, astre, planeta, cometa, etc. Qui de vosaltres aporta més noms de terminologia astronòmica d’origen grecollatí, tot i que aquí no podem escriure en grec? Recordeu que els antics ja van batejar els planetes i constel·lacions amb noms mitològics! Per cert, quin nom rebia la musa de l’astronomia?