Reprenem un bell i vell costum: Ecce pictura. Quae fabula est?
Observa amb atenció: quin mite il·lustra aquesta pintura? De qui és el quadre (la túnica vermella et pot ajudar)? On el podem observar? Quin autor llatí ens explica el mite? Què en saps (del mite i del seu autor)? Quins personatges del mite hi reconeixes? Què simbolitza l’animal? Què porta al bec? Per què aquest mite té tanta pervivència? Encara té vigència? Per què encara ens fascina?…
Resolt l’enigma, escriu un diàleg fictici entre els dos personatges d’aquesta pintura. De què podem parlar? Quin àpat fan?…
Continua llegint Narracions de mites clàssics, hi haurà més enigmes pictòrics!
Salve!!
La pintura il·lustra el mite de Licaón. És un quadre de Jan Cossiers exposat en el museu del Prado.
L’autor llati que explica aquest mite és Ovidi en el seu famós llibre la “metamorfosis”.
Ovidius Naso va neixer el 20 de març del 43 aC i va morir l’any 17, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Se’l compta, junt amb Virgili i Horaci, com un dels tres poetes per excel·lència de la literatura llatina. Ovidi va ser àmpliament considerat el més gran mestre del dístic elegíac. La seva poesia, molt imitada durant el final de l’Edat Antiga i l’Edat Medieval, va tenir una influència decisiva en l’art i literatura d’Europa durant molts segles.
El mite ens explica que Licaón havent-se assabentat de tal aberració, Zeus es va fer passar per un pelegrí i es va allotjar al palau de Licaón. Estigui es va preparar per matar el pelegrí, però, alertat per alguns senyals divines, va voler assegurar-se abans que no era un déu, com afirmaven els temorosos súbdits. Per a això va fer cuinar la carn d’una de les seves víctimes o d’un esclau, i l’hi va servir a Zeus. Aquest va muntar en còlera i va transformar a Licaón en llop però va conservar la seva expressió cruel , i va incendiar després el palau que havia estat testimoni de tanta crueltat.
En el següent quadre es pots reconèixer perfectament l’home que s’esta convertint en llop, tabmbè es reconeix a Zeus durant el sopar de carn humana.
El llop encara fins avui en dia representa l’engany, la maldat i la violència…
Vale!!!
Salve!
Aquest cuadre, del pintor flamenc del segle XVII Jan Cossiers (1600-1671), representa una escena del mite clàssic de “Licàon”. Es pot visitar al Museo Nacional del Prado a Madrid. El mite de Licàon va ser explicat en el llibre clàssic “les metamorfosis”, del poeta romà Ovidi.
El mite ens situa en l’anomenada edat de ferro, la qual destacava per ser molt violenta i cruel. Júpiter, el rei dels déus, va anar a Grècia disfresat d’home. Quan va arribar a la casa del tirà de l’Arcàdia, Licàon, es va presentar com a déu, però malgrat que el poble si ho va creure, Licàon no ho va fer. El tirà va planejar assassinar a Júpiter de nit per demostrar que no era inmortal. Però amb aixó no va tenir pro i va decidir sevir-li un festí amb carn humana.
Quan el rei dels déus es va adonar del que li servien, va esfondrar la casa sobre Licàon amb la sevaflama venjadora. El tirà va fugir, i llavors es va convertir en un llop, però va conservar la seva ferocitat i crueltat d’abans.
En el cuadre, es representa l’escena en la qual Júpiter utilitza la flama venjadora per castigar a Licàon, que s’ha convertit en un llop. L’àguila del cuadre és el símbol del rei dels déus, que no només s’ha utilitzat en la mitologia grecorromana, sinó també en moltes de les mitologies dels pobles occidentals, com per exemple l’egipcia. Al bec porta la llama venjadora que Júpñiter utilitza per castigar a Licàon.
Aquest mite té molta pervivència perquè s’han fet moltes versions populars per tot el món que han anat passant de generació en generació fins arribar a l’actual. El mite encara té vigència, sobretot en el cinema, on les pel·licules de licantrops ja són practicamnet un gènere reconegut dins del gènere de pel·licules de terror.
Vale!
Chaymae, Carlos, us falta el diàleg fictici entre els dos personatges mitològics de la pintura!
LICAÓN:
Aquesta pintura il·lustra el mite de Licaón. Aquest quadre es de Jan Cossiers, la túnica vermella que apareix al cuadre ens ajuda a saber-ho. El podem trovar al Museu Nacional del Prado a Madrid.
Ovidius Naso es l’autor llatí del llibre Metamorfosis on ens explica aquest mite. Ovidius va neixer el 20 de març del 43 aC i va morir l’any 17 a l’actual Constansa. Va ser un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Se’l compta, com un dels tres poetes per excel·lència de la literatura llatina. La seva poesia, molt imitada durant el final de l’Edat Antiga i l’Edat Medieval, va tenir una influència decisiva en l’art i literatura d’Europa durant molts segles.Ovidi ofereix una èpica diferent a la dels seus predecessors, una història cronològica del cosmos des de la creació fins al seu propi dia, i incorpora molts mites i llegendes sobre transformacions sobrenaturals pròpies de les tradicions grega i romana.
Apareixen dos personatges en aquesta pintura Júpite i Licaón. Ens explica que Licaón va heretar tot l’ho del seu , era tan savi i intel · ligent com el seu pare, es creu que juntament amb els sacrificis humans va establir l’antropofàgia, és a dir menjar carn humana.
Sobre una muntanya, Licaón va fundar la ciutat de Licosura. En el més alt construir un temple en honor de Zeus, començant amb la pràctica de sacrificis humans.
Zeus va voler saber el que estava passant, es va fer passar per un visitant, els arcadis es van adonar que era un déu perquè reflectia llum, però Licaón, va voler saber si era o no un déu i li va servir carn humana. Zeus enfurismat, amb els seus rajos destruir tot, també el palau, i com el seu nom vol dir llop el va convertir en un ferotge llop. Li va donar la gràcia que cada deu anys, sinó havia menjat carn humana, tornava a ser humà. Però cada vegada que prenia la forma d’home tornava a fer sacrificis i menjar carn humana i tornava a convertir-se en llop. Licaón no es va resignar, cada poc temps en nits de lluna plena sortia al clar del bosc o als camins a udolar demanant el perdó de Zeus, i per menjar a que passés pel lloc.
Vale!
Salve!
-Quin mite il·lustra aquesta pintura? Aquesta pintura il · lustra el mite de Licaón.
-De qui és el quadre? El quadre és de Jan Cossiers.
-On el podem observar? Ho podem observar al museu del Prado.
-Quin autor llatí ens explica el mite? Ovidio.
-Què en saps (del mite i del seu autor)? Sé que ho va escriure Ovidi i va ser ecrit a principis del segle I.
-Quins personatges del mite hi reconeixes? Reconec a Licaón i Zeus.
-Què simbolitza l’animal? Simbolitza la ira, la maldat i la ràbia de Licaón.
-Què porta al bec? El àgila porta una fletxa en el seu bec.
-Per què aquest mite té tanta pervivència? Té tanta pervivència perquè el va escriure Ovidi.
-Encara té vigència? Encara té vigència perquè els seus mites sempre perduraran.
DIÀLEG:
-Què m’ofereixes per menjar? – pregunta Zeus.
-Res que no et puguis menjar – li va contestar.
-Intueixo que em ocultes alguna cosa… Dime, què és? – va preguntar Zeus.
-No entenc la teva pregunta – va contertar Licaón.
-Aquí et va el càstig que et mereixes per la teva terrible hospitalitat… – va contestar Zeus destruint la casa de Licaón amb els seus poders.
Vale!
Liana, t’has oblidat de fer la ficció literària en forma de diàleg.
Andrea, valoro moltíssim el teu esforç de fer la tasca en català i, ara per ara, accepto que no hagis respost les preguntes en un sol text.
A més de ser d’Ovidi, per què creus que el mite de Licàon té tanta vigència i pervivència?
Salve!!
Aquesta pintura il•lustra el mite de Licaón. Va ser creada el segle XVII pel pintor Jan Cossiers. Aquesta obra es pot anar a veure al Museu del Prado de Madrid.
Ovidius Naso va ser l’autor que explicà el mite de Licaón al llibre les metamorfosis.
Publio Ovidio Nasón ( va néixer el 20 de març del 43 a. C i va morir el 17 d. C.). Va ser un poeta romà. Les seves obres més conegudes són Arte de amar i Las metamorfosis. Aquesta última obra, està escrita en vers, i recull els relats mitològics procedents del món grec adaptats a la cultura llatina de la seva època.
Segons el mite, Licaón era un rei llop que va regnar durant nou anys.
Aquest es va proposar ordir un parany contra Zeus. En un banquet organitzat per ell, va alimentar al déu olímpic amb carn d’animals, entre la qual va intercalar carn humana. Zeus es va enfadar i, llavors, va convertir a Licaón en un llop, però li va permetre conservar la seva ment humana perquè fos sempre conscient de la seva condemna.
A Arcàdia, la Muntanya Liceu era el lloc de culte del Llop-Zeus. Cada any s’organitzaven reunions on es preparaven banquets amb sacrificis d’animals, que incloïen membres humans.
Segons la llegenda, qui provés aquesta carn es convertiria en un llop i no podria tornar a ser un home tret que s’abstingués de menjar carn humana durant nou anys.
En aquest quadre es pot reconèixer a Júpiter, a l’Home Llop i a l’àguila. L’Home Llop simbolitza l’engany i l’àguila el poder.
Aquest mite té tanta pervivència, ja que s’han fet diferents versions cinematogràfiques importants. Aquest mite en l’actualitat encara té vigència.
Vale!
Aquesta pintura il·lustra el mite de Licàon. El seu autor és Jan Cossiers. Actualment el podem trobar al Museu Nacional del Prado a Madrid.
Aquest és un fragment adaptat que he trobat del mite escrit per Ovidi, l’autor llatí que ens explica el mite:
“Un dia, Júpiter, el déu dels déus, va deixar l’Olimp i va baixar a la terra disfressat d’home. Una horabaixa, a punt de fer-se de nit, va arribar a la casa inhospitalària del tirà de l’Arcàdia, de nom Licàon. Va entrar al seu casal, tot presentant-se com a déu. El malvat Licàon no s’ho va creure, tot i que la gent ja havia començat a pregar, i es va riure de les pietoses ofrenes ofertes. Aquella nit, havia planejat de matar l’hoste, mentre hagués dormit desprevingut, per demostrar que era mortal; però no en va tenir prou amb aquest pla. Abans li va servir un festí a taula amb carn humana d’un ostatge. El gran Tonant se n’adonà i, horroritzat, va esfondrar sobre el seu amo impiu la casa. Licàon, aterrit, va fugir al camp; va començar a udolar i de la seva boca ja no li va sortir paraula, tot i que debades intentava parlar. El seu instint criminal el va menar a atacar els ramats i a delir-se per la sang. La seva roba es va transformar en pèl, els seus braços en potes; esdevingué un llop. Conservà, però, de la seva anterior faiçó els mateixos pèls grisencs, la mateixa expressió violenta, els mateixos ulls brillants; era tan ferotge com abans. OVIDI” Narracions de mites Clàssics, ed. Teide
A la il·lustració hi apareixen Licàon i Zeus, l’animal simbolitza la ira, la maldat i la ràbia de Licàon, i al bec porta una fletxa. D’aquest mite han fet moltes versions populars, per això encara perdura.
Narració feta per mi:
Licàon ja havia escoltat els rumors que circulaven els seus veïns sobre l’hoste que acollia a casa seva. Molts creien que ell era un deu, tal com ell s’havia presentat en arribar, però Licàon que era molt orgullós va decidir matar al seu hoste per tal de demostrar el que ell creia que era una mentida.
Júpiter es va sorprendre al veure el gran festí que Licàon li havia preparat. Però era massa tard quan va adonar-se’n del que realment estava menjant.
Abril, aquest cop es demana de fer un diàleg entre Licàon i Júpiter.
Blanca, et falta el diàleg fictici entre els dos personatges del mite que trobes a la pintura.
El mite diu que Licaón un cop es va enterar de tal aberració, Zeus es va fer passar per un pelegrí i es va allotjar al palau de Licaón. Estigui es va preparar per matar el pelegrí,pero va voler assegurar-se abans que no era un déu, com van dir els súbdits.Va fer cuinar la carn d’una de les seves víctimes, i se la va donar a Zeus,aleshores va transformar a Licaón en llop, i despres va incendiar el palau.En el quadre es veu l’home que s’esta convertint en llop, i a Zeus menjant el sopar de carn humana,el llop representa el mal.La pintura, il·lustra el mite de Licaón. És un quadre de Jan Cossiers i esta en el museu del Prado.Ovidius Naso es L’autor llati que explica el mite, Naso va neixer el 20 de març del 43 aC i va morir l’any 17,el mite l’explica en el seu llibre anomenat “metamorfosis”. Ovidius era un poeta romà ,escribia sobre temes d’amor i mitològics. Ovidius va ser un gran mestre del dístic elegíac.També conec Virgili i Horaci, com un poeta de literatura llatina. La seva poesia, va ser molt important sobre l’art i literatura d’Europa durant molts segles.
DIALEG:
Licaon:Té una mica de carn , està molt bona.
Jupiter:Aquesta carn es humana?
Licaon: D’on treus això ?
Jupiter: No m’enganyis o tindras consequèncias eh.
Licaon: Comprova-ho tu mateix.
Jupiter: Això es carn humana , mentider. Ara veuras per enganyar-me.
Licaon:JAJAJAJAJAJA.
(Jupiter converteix a Licaon en llop)
Jupiter: et converteixo en llop perque vol dir el teu nom, aqui tens el teu castig , per ara i per sempre més! Cada deu anys si no has menjat carn humana, tornaras a ser humà.
Licàon: Menja, menja!
Júpiter: Que és això que estic menjant?
Licàon: És carn.
Júpiter: Carn! Carn humana! Maleit.
Licàon: UAJAJAJAJAJA
Júpiter: Aquí tens al teu càstig!
(El converteix en llop i ho destrueix tot)
Licàon: Perquè em converteixes en un llop, deixa de destruir-ho tot!
Júpiter: Perquè es el que vol dir el teu nom, aquest és el teu castig per donarme carn humana i així quedaràs per sempre! Cada deu anys, si no has menjat carn humana, tornaras a ser humà.
Licàon: NOOO!
Vale!
Aquesta imatge il·lustra el mite de Licaón. És un quadre de Jan Cossiers exposat en el museu del Prado.
L’ autor què explica aquest mite és Ovidi.
Ovidi fou un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. La seva poesia, molt imitada durant el final de l’Edat Antiga i l’Edat Medieval, va tenir una influència decisiva en l’art i literatura d’Europa durant molts segles.
El mite ens explica que Licaón havent-se assabentat de tal aberració, Zeus es va fer passar per un pelegrí i es va allotjar al palau de Licaón. Estigui es va preparar per matar el pelegrí, però, alertat per alguns senyals divines, va voler assegurar-se abans que no era un déu, com afirmaven els temorosos súbdits. Per a això va fer cuinar la carn d’una de les seves víctimes o d’un esclau, i l’hi va servir a Zeus. Aquest va muntar en còlera i va transformar a Licaón en llop però va conservar la seva expressió cruel , i va incendiar després el palau que havia estat testimoni de tanta crueltat.
A la il·lustració hi apareixen Licàon i Zeus.
L’aguila significa que ho veu tot i el que porta a la boca és un llamp de Zeus.
Salve!
Aquesta pintura il•lustra el mite de Licàon. El seu autor és Jan Cossiers. Actualment el podem trobar al Museu Nacional del Prado a Madrid.
Ovidius va néixer el 20 de març del 43 aC i va morir l’any 17 a l’actual Constansa. Va ser un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques
Apareixen dos personatges en aquesta pintura Júpite i Licaón. Ens explica que Licaón va heretar tot l’ho del seu , era tan savi i intel • ligent com el seu pare, es creu que juntament amb els sacrificis humans va establir l’antropofàgia, és a dir menjar carn humana.
El llop encara fins avui en dia representa l’engany, la maldat i la violència de Licàon, i al bec porta una fletxa.
Dialeg:
-Que m’ofereixes per sopar? -pregunta Zeus
– Menja i ho veuras..- contesta
-Crec que m’amagas alguna cosa
-No es així, menja el que te donat!
-Si no m’amagues res, perquè no menjes amb mi?
-Jo ja he menjat abans que tu
-Ja se que això carn humana, aquest serà el teu castic: et convertiré en home llop i et cremaré tot el palau.
Vale!
Aquesta pintura es elmite de Licaón. El seu autor és Jan Cossiers. Actualment el podem trobar al Museu Nacional del Prado a Madrid.
La llegenda de l’home llop és universal, varia segons les regions, s’han escrit milers de llibres, filmar pel · lícules, però totes deriven de la llegenda grega de Licaón o Lycaon.
La llegenda es va originart del mite grec de Licaón.Quan va morir Pelasgo, el seu fill Licaón va heretar tot, era tan savi i intel · ligent com el seu pare, es creu que juntament amb els sacrificis humans va establir l’antropofàgia, és a dir menjar carn humana.Sobre una muntanya, Licaón va fundar la ciutat de Licosura, la ciutat més antiga de tota Grècia. En el més alt construir un temple en honor de Zeus, començant amb la pràctica de sacrificis humans, mataven als viatgers, que passaven pel lloc. Zeus va voler saber el que estava passant, es va fer passar per un viatger, reflectia molta llum, llavros els arcadis es van donar compte que era un déu, però Licaón, va voler saber si era o no un déu i li va servir carn humana. Zeus enfurismat, amb els seus rajos destruir tot, també el palau, i com el seu nom vol dir llop el va convertir en un ferotge llop. Li va donar la gràcia que cada deu anys, sinó havia menjat carn humana, tornava a ser humà. Però cada vegada que prenia la forma d’home tornava a fer sacrificis i menjar carn humana i tornava a convertir-se en llop. Licaón no es va resignar, cada poc temps en nits de lluna plena sortia al clar del bosc o als camins a udolar demanant el perdó de Zeus, i per menjar a que passés pel lloc.
Gràcies a Ovidi, es va poder pintar aquesta pintura sobre el mite Licàon —actualment visible al museu del Prado—, que es va fer tan famós que, —després d’haver estat explicat per el poeta romà— es van fer llibres, pel·lícules, series —tan populars com ho són la saga Crepúsculo o Teen Wolf— i fins i tot publicitat basada en aquesta particular metamorfosis.
Com podem observar, en aquest quadre hi ha dos personatges, un és l’home llop i l’altre Júpiter; com es pot saber que és Júpiter? Ben fàcil, per l’àguila —que simbolitza el poder, el valor, el fet de no tenir-li por a res…— i per la llum que hi ha al voltant seu.
Possible diàleg entre l’home llop i Júpiter.
— Menja, gaudeix. És un àpat de primera, d’ho millor que hi ha per aquest món! Més val que t’agradi, perquè aquest menjar no arriba ni a la sola de les teves brutes sabates —va dir Licàon, indignat i entusiasmat a la vegada.
— Això no serà… Licàon!, no em puc creure que hagis intentat fer-me menjar carn humana! —cridà, terriblement enfadat.
— Però, de què et queixes?! No pots veure que mai trobaràs res més beneficiós i ric que aquest meravellós festí?
— No tens ni la menor idea del que estàs fen, del que m’estàs fem veure! Sóc Júpiter, per Dèu! M’ofereixes això a mi! Seràs castigat per la teva ofensa respecte la meva persona i respecte aquest món sencer!
— Mai! Sóc més poderós del que tu creus! Mai ossaràs agafar-me!
Licàon va córrer, com mai ho havia fet. Va córrer cap a l’interior del camp.
— Inocent. Sembla que no coneix com són de poderosos els poders dels Deus de l’Olimp. S’empenedirà del seu terrible i deshonest error. Faré que senti físicament la seva ràbia interior, que es reflecteixi en el seu ser el seu costat ferotge. Tindrà pèl, tindrà garres, els llops i els gossos sentiràn empatia i por davant seu. I mai, per Dèu juro, tornarà a cometre cap error d’aquesta mena.
Salve!!
Il•lustra el mite de Licaón, el quadre correspon al autor Jan Coussier, el podríem observar detingudament al museu nacional del Prado (Madrid), aquest mite es explicat per Oviedo en “ mite y filosofia en la metamorfosis de Oviedo”. Del autor en se que el seu nom complert era Publio Ovidio Nasón, nascut el 20 de Març del 43 a. C., a l’actual Constanza, en principi anava a dedicar-se al dret, però amb el temps va començar a desenvolupar una sensibilitat per la poesia, fins que finalment va dedicar-se a ser poeta i escriptor, les seves obres més conegudes són Arte de amar, i La metamorfosis. En la metamorfosis es relata el mite de Licaón, que tracta de un rei anomenat Licaón era fill de Pelasgo, quan va morir Pelasgo el seu fill Licaón va heredar tot, era tan savi i intel • ligent com el seu pare, es creu que juntament amb els sacrificis humans va establir l’antropofàgia, és a dir menjar carn humana. Sobre una muntanya, Licaón va fundar la ciutat de Licosura, la ciutat més antiga de tota Grècia. En el més alt construir un temple en honor de Zeus, començant amb la pràctica de sacrificis humans, no sacrificaven persones del lloc, sinó als viatgers, que passaven pel lloc. Zeus va voler saber el que estava passant, es va fer passar per un visitant, els arcàdics es van adonar que era un déu perquè reflectia llum, però Licaón, va voler saber si era o no un déu i li va servir carn humana. Zeus enfurismat, amb els seus rajos destruir tot, també el palau, i com el seu nom vol dir llop el va convertir en un ferotge llop. Li va donar la gràcia que cada deu anys, sinó havia menjat carn humana, tornava a ser humà. Però cada vegada que prenia la forma d’home tornava a fer sacrificis i menjar carn humana i tornava a convertir-se en llop. Licaón no es va resignar, cada poc temps en nits de lluna plena sortia al clar del bosc o als camins a udolar demanant el perdó de Zeus, i per menjar a que passés pel lloc.
L’àguila simbolitza el poder, i al seu bec hi portar el llamp, que es la arma més poderosa de Júpiter (Zeus). Perquè personalment crec que aquest fet es molt interessant, ja que tots tenim una part animal dins nostre que amaguem per la civilització que suposadament hem de tenir, llavors crec que fascina tant que no es un cosa que passi de moda, si, avui en dia encara es continuen fent pel•lícules sobre homes llop, a la saga de Harry Potter hi surt un home llop, a la saga de Crepuscle també hi surt un home llop, en definitiva, que encara fascina.
Vale!!
LICAÓN: Vols una mica de carn, Jupiter?
JUPITER: No serà carn humana?
LICAÓN: Com vols que sigui carn humana? Jo no menju aquestes coses
JUPITER: (ho tasta) És carn humana!!!!!!
LICAÓN: UAJAJAJAJAJA
JUPITER: Et pensavas que soc”Gilipollas” o que? Et convertire en Llop!!!
LICAÓN: NOOOOO!
El mite il·lustrat és Licaón. És un quadre de Jan Cossiers, el podem trobar al museo del Prado (Madrid). L’autor llatí que relata aquest mite es Ovidi, al llibre: “La Metamorfosis”. Licaó va ser un bàrbar que va desafiar als déus però també va ser el primer a civilitzar l’Arcàdia on va construir la ciutat de Licosura i va introduir el culte al déu Zeus. Quan va sacrificar un infant al déu, Zeus el va convertir en llop. Jan Cossiers va ser un pintor barroc, iniciat al caravagisme i especialitzat en la pintura religiosa i d’història. Licaó i Zeius. L’animal significa poder. Al bec porta un llamp. Té pervivencia perquè han fet moltes versions i encara és coneix a día d’avui.
Diàleg:
-Què és aixó que hi ha a la taula?- li pregunta Júpiter a Licaó.
-Carn humana, què no ho veus?- li respon.
-Però com pots caure tan baix..
-Menjà i deixa de parlar.- li diu Licaó.
Júpiter s’acaba enfadant i el converteix en un home llop.
Aquest quadre es de Jan Cossiers, un pintor del segle XVII. La il·lustració ens mostra el mite de ”Licàon”. En la mitología grega, ”Licàon” era un rei de Arcadia fill de Pelasgo i de Melibea, o bé de Cilene i de Deyanira. Encara que altres versions diuen que es fill de Titàn i de Gea.
Aquesta obra la podem trobar al Museu Nacional del Prado, Madrid.
Ovidi es l’autor llatí que en explica aquest mite. Va ser un poeta romà que va escriure sobre l’amor, les dones abandonades i sobre transformacions mitològiques.
Al quadre es poden reconeixer dos personatges del mite que son Júpiter, un Dèu, i Licàon, un rei.
L’àliga simbolitza el poder. Al bec de l’animal es poden observar uns llamps.
Aquest mite encara te vigència, té tanta pervivència perquè s’han fet diverses versions.
DIALEG ENTRE LICÀON I JÚPITER
Júpiter: J
Licàon: L
L- Vet aquí el primer plat
J- No es tractarà pas de carn humana?
L- No diguis bestieses, home
J- Com pots ser tan miserable, això tindrà conseqüències!
L- Si? I que ets capaç de fer?
J- Tant que t’agrada la carn humana et transformaré en un llop, així podràs menjar carn agust!
L- No seràs capaç…
(Avans de que Licàon acabés el que estava dient, va ser transformat en llop)
(Licàon udola.)
Aquesta pinturta representa el mite de Licàon, on Ovidi explica que Júpiter el transforma en home llop.en el cuadre es poden observar a Licàon que li dona carn humana a Júpiter, ja que no es creu que sigui un Déu com ell diu. reconeixem a Júpiter per l’ àguila que té a sobre, que representa el poder i la ràbia, aquest escúp foc i llamps, per que Júpiter és el Déu del llamp. Ovidi va ser un poeta romá que escribia sobre amor, dones abandonades i transformacións mitológiques. La seva poesia va tenir una influéncia decisiva en la literatura i l’art europeu durant segles. S’han fet moltes obres relacionades amb homes llops al llarg de temps, tent literaries com cinematogràfiques, ja que es un personatge que descriu molt bé a molts éssers humans.
El cuadre va ser pintat per Jan Cossiers, aixó ho podem saber gràcies a la túnica vermella que porta Júpiter. Actualment podem trobar aquest quadre al Museo del Prado, a Madrid.
DIÀLEG
Júpiter = J L = Licàon
J: Aixó és carn humana!
L: Si tan Déu éts menja! Desgraciat!
J: No vulguis fer-me enfadar Licàon, jo sóc Júpiter, Déu del llamp.
L: Si esclar, i que hem farás, eh?
(Júpiter s’aixeca i ensorra la casa, seguidament Licàon comença a transformar-se)
L: Qué m’has fet? Qué m’está passant?
J: T’has burlat de mi i m’has volgut matar. Tu no éts humà, ets una fera, i en aixó et convertirás.
L: T’enpenediràs Júpiter!
(Licàon surt corrents cap el bosc)
J: Ningú qüestiona el poder dels déus de l’Olipm.
Quin mite il·lustra aquesta pintura? De qui és el quadre (la túnica vermella et pot ajudar)? On el podem observar? Quin autor llatí ens explica el mite? Què en saps (del mite i del seu autor)? Quins personatges del mite hi reconeixes? Què simbolitza l’animal? Què porta al bec? Per què aquest mite té tanta pervivència? Encara té vigència?
Il·ustra a Júpiter i Licaón, en una discussió. Existia la creença que allí es practicaven sacrificis humans i els assistents “combregaven” amb les entranyes de les víctimes. Es convertien llavors en llops i l’única manera de recuperar la seva primitiva forma abstenir-se de menjar carn humana durant vuit anys. L’autor és Cossiers, Jan. Ho podem observar al museu del Prado. Ovidi ens explica el mite. El cuadre es va fer al segle XVII, amb la tècnica de l’oli i en llenç. Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso, Sulmona, 20 de març del 43 aC.-Tomis, actual Constança, 17 d. C.) va ser un poeta romà. Reconeix a Júpiter i Licaón. Simbolitza la ira, la maldat i la ràbia de Licaón. L’aguila porta una fletxa. Té tanta pervivència perque això va a canvià tota la mitologia fins al moment. Encara té vigència perquè la mitologia sempre perdura.
Diàleg:
L: Espero que t’agradi el menjar.
J: De veritat creus que no se que és Àrcade? Tira la taula i s’enfada. Insolent! ara seràs un licantrop la resta de la teva vida!
L: No! Als meus fills no!
(Jupiter mata a tots menys al menor i torna a la vida a Árcade)
J: Espero que t’hagi servit de lliçó.
L: Algun dia et mataré
J: Quan tu mats al pare de tots us Déus els porcs volaran
Diàleg
– Licaon: Aquí teniu preparat el vostre banquet, senyor.
– Zeus: Fa una olor una mica estranya? Amb què l’heu fet?
– Licaon: Amb menjar que segur que us agradarà.
– Zeus: Licaon, heu utilitzat carn humana?
– Licaon: No, senyor, això mai!
– Zeus: Licaon, això no m’ho esperava de tu! Com a càstig et transformaré en home llop, però et faré conservar la teva ment humana perquè sempre siguis conscient de la teva condemna.
Salve!
La pintura il·lustra el mite de Ovidius, Licàon. El quadre el va pintar Jan Cossiers i es troba exposat al Museu del Prat, a Madrid.
Segons el mite el déu Júpiter va decidir una vegada baixar a la terra amb aparença d’home. En aquest viatge va decidir hostedar-se al palau del tirà Licaò, que el va rebre de mala gana sense creure la seva veritable identitat. Per demostrar als seus súbdits que aquell peregrí era mortal, va decidir matar-lo. Però abans, per assegurar-se que no s’equivocava, va preparar-li una cena feta de carn humana. Jupiter, horroritzat, va decidir convertir a Licaòn en un llop, però va decidir deixar en el seu rostre tant la seva expressió violenta com els seus ulls brillants.
Júpiter: – Salve tirà Licaò! El meu nom es Júpiter, déu dels deus.
Licaò: – Un déu al meu palau? De cap manera, això no pot ser.
Súbdits: – Ave Jupiter!
J: – Tindries hostatge per a Júpiter al teu palau?
L: – Hmm… Si, clar, com a invitat et serviré una cena especial.
(A la cena)
J: – Però què és això? Quina classe de broma de mal gust m’has fet? Un plat ple de costelles humanes? Això no quedarà sense castic.
L: – Què em faràs, tu?
J: – Per a les restes viuràs a quatre potes i menjaràs del que s’ha servit al meu plat. Et convertiré en un llop sanguinari, mai tornaràs a sentir res per ningú a excepció d’odi i rancor, rancor per totes les aberracions fetes a la teva vida. Viuràs totes les malicies que vas fer viure a altres.
Vale!
El mite de Licáon va ser escrit per Publius Ovidius Nasofou, un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Jan Crossier es va inspirar en aquest mite per pintar aquest cuadre on surt Júpiter, Licàon i un águila. Aquest cuadre està en el museu del Prado a Madrid.
El mite tracta sobre que Júpiter va baixar de l’ Olimp disfraçat d’home per donar una “lliçó” als homes dolents i va anar a visitar a Licáon, i no es creia que fós un Déu, llavors va pensar en matar-lo per demostrar que Júpiter no era un Déu i era mortal, però també va decidir servir-li carn humana per sopar. Júpiter se’n va adonar i li va ensorrar la casa. Licáon espantat se’n va anar al camp i es va donar compte de que l’havia convertit en llop.
L’àguila simbolitza el poder i porta una fletxa al bec. El llop simbolitza la violència i la venjança.
Te pervivència perquè a la gent li entreten aquestes coses amb violència i ens agrada, a més s’han fet moltes pel·lícules, encara te vigència.
Diàleg:
J = Júpiter L = Licáon.
J: Com t‘atreveixes a servir-me carn humana!
L: Per a que em deixis en pau!
J: Ets una persona miserable, no sé com pot haver gent com tú.
L: És el que et mereixes, per creure’t un Déu i fer que ets millor que jo.
J: T’ensorraré la casa i et convertiré en llop!
L: No podràs!
(De sobte Júpiter converteix a Licáon en un llop i li ensorra la casa)
Aquesta pintura il·lustra el mite de Licàon. El seu autor és Jan Cossiers. Actualment el podem trobar al Museu Nacional del Prado a Madrid.
Aquest és un fragment adaptat:
“Un dia, Júpiter, el déu dels déus, va deixar l’Olimp i va baixar a la terra disfressat d’home. Una horabaixa, a punt de fer-se de nit, va arribar a la casa inhospitalària del tirà de l’Arcàdia, de nom Licàon. Va entrar al seu casal, tot presentant-se com a déu. El malvat Licàon no s’ho va creure, tot i que la gent ja havia començat a pregar, i es va riure de les pietoses ofrenes ofertes. Aquella nit, havia planejat de matar l’hoste, mentre hagués dormit desprevingut, per demostrar que era mortal; però no en va tenir prou amb aquest pla. Abans li va servir un festí a taula amb carn humana d’un ostatge. El gran Tonant se n’adonà i, horroritzat, va esfondrar sobre el seu amo impiu la casa. Licàon, aterrit, va fugir al camp; va començar a udolar i de la seva boca ja no li va sortir paraula, tot i que debades intentava parlar. El seu instint criminal el va menar a atacar els ramats i a delir-se per la sang. La seva roba es va transformar en pèl, els seus braços en potes; esdevingué un llop. Conservà, però, de la seva anterior faiçó els mateixos pèls grisencs, la mateixa expressió violenta, els mateixos ulls brillants; era tan ferotge com abans. OVIDI”.
DIÀLEG:
-JÚPITER: Escolta’m una cosa, quina carn es aquesta?
-LICAÓN: És carn humana!!!
-JÚPITER: Com has dit?
-LICAÓN: Si, si, que estas menjant carn humana!!
-JÚPITER: Doncs preparat, perque et convertiré en llop!!!
LICAÓN: No si us plau!!!
Salvee!!
Licaón: A veure pobre pelegrí que es creu Dèu, deixa’t d’enganyar i menjar aquest àpat tant bo que te preparat.
Júpiter: Sóc un Dèu, i que es aquest àpat? no serà de carn humana no?
Licaón: com vols que sigui carn humana? jo sóc un home amb molt poders i menjo de lo més bo. prova’l i sabràs que dic la veritat.
: Es carn humana!!!! com t’atreveixes a enganyar un Dèu no saps que et puc castigar amb el pitjor castig??
Licaón: jo tinc mes poders que tu i mai m’atraparàs ni em podràs castigar amb res perquè senzillament no ets cap Dèu.
( Júpiter converteix Licaón en llop conservant la seva mateixa expressió violenta, i va encendre el seu palau que va ser testimoni de tanta crueltat i violència)
Júpiter:Aquest es el teu castig a partir d’ara ets un llop que nomes cada deu anys si no menges carn humana tornaràs a ser humà i jo m’encarregaré de que cada deu anys tu mengis aquesta carn.
(Licaón perdut en el bosc menjant ovelles i imposant la seva força i crueltat sobre altres criatures menys fortes i menys violentes. I Júpiter el Dèu de l’Olimp va tornar al seu lloc després d’haver acabat amb un humà cruel que havia posat en dubte els seus poders…)
Valee!!!
Salve!
Aquesta fotografia correspon al quadre del pintor flamenc Jan Cossiers, que pintava principalment obres religioses i històriques, i es tracta del mite de Licaón i Júpiter. Aquest quadre el podem observar en el Museu Nacional del Prado a Madrid. Aquest mite el narra Ovidi en el su llibre “metamorfosis”.
Aquest mite explica què, Júpiter, en grec Zeus déu dels déus, baixa a la terra i veu el mal que hi ha en forma de persona. Va a casa de Licaón i aquest es riu d’ell perquè no creu que sigui un déu, però quan l’intenta matar de nit s’en asabenta. Després, Licaón mata a un ostatge i el serveix en forma de carn a Júpiter,en aquest moment, el què es veu a l’imatge, Júpiter llança un raig i converteix a Licaón en home Llop.
Diàleg:
Licaón: Tasta aquesta carn de xai tant bona.
Júpiter: De xai? Però que dius borinot!!!
Licaón: No et posis així. Què està freda?
Júpiter: No tros d’ase, es carn humana!
Licaón: Si però ben bona que està!
Júpiter: Doncs ara les pasaràs crues per menjar! El teu càstig sera maxim! Et convertiré en home llop!
Licaón: Noooooo!
Salve!!!
Aquesta pintura il·lustra el mite de Licaón i el quadre ha estat pintat per Jan Cossiers. Es pot visitar al Museo Nacional del Prado a Madrid.
Ovidius Naso es l’autor llatí del llibre Metamorfosis on ens explica aquest mite. Va nèixer el 20 de març del 43 aC i va morir l’any 17 a l’actual Constança. Va ser un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques Les seves obres més conegudes són Art d’estimar i Les metamorfosis.
En resum, el mite parla sobre Licaón que va fundar la ciutat de Licosura sobre una muntanya, la ciutat més antiga de tota Grècia. En el punt més alt va construir un temple en honor de Zeus, començant amb la pràctica de sacrificis humans, als viatgers, que passaven pel lloc.
Zeus va voler saber el que estava passant, es va fer passar per un visitant, els arcadis es van adonar que era un déu perquè reflectia llum, però Licaón, va voler saber si era o no un déu i li va servir carn humana. Zeus enfurismat, amb els seus rajos va destruir tot, també el palau, i com el seu nom ens indica a dir que el llop es va convertir en un ferotge llop. Li va donar la gràcia que cada deu anys, sinó havia menjat carn humana, tornava a ser humà. Però cada vegada que prenia la forma d’home tornava a fer sacrificis i menjar carn humana i tornava a convertir-se en llop. Licaón no es va resignar, cada poc temps en nits de lluna plena sortia al clar del bosc o als camins a udolar demanant el perdó de Zeus, i per menjar a qui passés pel lloc.
En aquest quadre es pot reconèixer a Júpiter, a l’Home Llop i a l’àguila. Aquest Home Llop simbolitza l’engany i l’àguila representa el poder, en el bec hi porta una fletxa.
Aquest mite té molta pervivència, ja que s’han fet diferents interpretacions cinematogràfiques molt importants. Actualment, aquest mite encara té vigència.
L’àpat que es troba en aquesta làmina són unes costelles de carn humana
Benicio del Toro és una de les pel·lícules on vaig veure que es protagonitzava el personatge de L’home llop.
DIÀLEG FICTICI:
Licaón: Avui per sopar, he preparat un menjar deliciós !!
Júpiter: Això espero, però el teu somriure em diu que m’amagues alguna cosa
Licaón: Clar que no !!
Júpiter: Bueno, ara vull tastar aquest menjar que tu dius que és tan “deliciós” !
(Licaón posa a taula les costelles de carn humana)
Licaón (tasta les costelles de carn): Això és el sopar maleit ? Unes costelles de carn humà,te’n penediràs, poca-solta
Júpiter: Aquest és el càstig que et mereixes !!!!
(De sobte Júpiter converteix a Licáon en un llop i li ensorra la casa)
Licaón: NOOOOOO!
Júpiter: Ningú qüestiona el poder dels déus de l’Olipm.
Valee!!
Salve!
M’havia oblidat de fer la recreació del diàleg entre Licàon i Júpiter, aquí ho teniu:
– Ara, estimat invitat, et servirem un festí que no oblidaràs mai. – Li va dir Licàon a Júpiter.
– A veure si és tan bó com dius aquest festí. – Va respondre Júpiter. Licàon va conduir a Júpiter fins el menjador, i llavors es van sentar a la taula, on hi havia una gran quantitat de plats plens d’una carn que semblava deliciosa.
– Aquesta carn té molt bona pinta, de què és? – Va preguntar Júpiter.
– La de la part dreta de la taula és de porc, i la de l’esquerra de bou. – Va respondre Licàon. – Quina probaràs primer?
– Crec que la de bou – Va dir Júpiter. El rei dels déus va agafar un tross de carn i el va tastar. Tanmateix ho va fer, el seu sonriure va desaparèixer, i va mirar a Licàon amb odi.
– No t’agrada la carn? – Va dir Licàon amb un to de burla
– No em puc creure que m’hagis oferit això! M’has fet menjar carn humana! – L’enuig del déu era tan gran que va destruir el palau de Licàon.
– No em pots fer això! – Va cridar el tirà.- Sóc l’home més poderós d’Arcàdi…- Licàon no va poder acabar la frase, ja que el Júpiter ho havia transformat en llop.
– Pateix ara les conseqüències dels teus actes. Només podràs tornar a ser un home si no menjes carn humana durant deu anys. – Va sentenciar el rei dels déus.
FINEM
Aquesta pintura realitzada per Jan Cossiers la qual pertany al Museo Nacional del Prado a Madrid escenifica un escenari del mite de Licaón. En aquest mite pertanyent a les Metamorfosis d’Ovidi, es narra com Júpiter baixa a la terra per a comprobar personalment el mal que hi impera. Arriba al palau de Licaón, on s’hospeda. L’hoste explica a Licaón el seu origen diví i aquest no el creu. A l’hora de sopar, l’anfitrió decideix servir carn humana. Júpiter es dona compte, horroritzat, de l’origen del seu àpat i com a cástig converteix a Licaón en llop.
Diàleg:
Licaó: Disfruta l’àpat, mortal amb aspiracions divínes, doncs qui sap si demà seguiras amb vida.
Júpiter: No penso tastar-ho monstre, has comés un sacrilegi contra la teva religió i ara pagaràs per la teva traició. En llop et convertiré perque no puguis manar, algú com tu no mereix la humanitat.
Licaó: (comença a udolar abans de poguer articular cap paraula)
DIÀLEG
– Licaon: Aquí teniu preparat el vostre banquet, senyor.
– Zeus: Fa una olor una mica estranya? Amb què l’heu fet?
– Licaon: Amb menjar que segur que us agradarà.
– Zeus: Licaon, heu utilitzat carn humana?
– Licaon: No, senyor, això mai!
– Zeus: Licaon, això no m’ho esperava de tu! Com a càstig et transformaré en home llop, però et faré conservar la teva ment humana perquè sempre siguis conscient de la teva condemna.
Salve!!
Aquesta pintura il.lustra el mite de Licàon.Va ser creada el segle XVII pel pintor Jan Cossiers. Aquesta obra es troba al Museu del Prado de Madrid.En l’obra apareix Licàon,l’home llop,aquest quadre esta inspirat en un mite del llibre d’Ovidi ‘Metamorfosis’.
L: Té, t’he preperat això perquè puguis menjar
J: Què porta?
L: Segur que t’agrada, tu menja-t’ho tot.
J: Però que porta això ¨malparit¨!?
L: Només una mica de carn humana JAJAJAJAJA
J: Com que carn humanaa!?! Me cago en la teva mare!! Ara veuràs el càstig!
L: Què m’has fet?!
J: Hauràs de viure tota la vida sent llop i conservaràs la teva ment humana per a ser conscient del teu càstig.
Salve!
Aquesta pintura il · lustra el mite de Licaón. El quadre és de Jan Cossiers. El podem trovar al Museu Nacional del Prado a Madrid. Ovidio ens explica el mite. L’autor fou un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Surten Licaón i Zeus. L’animal simbolitza la cueltat i la ràbia de Licaón .El bec porta la llama venjadora que Júpiter utilitza per castigar a Licàon. Te molta pervivencia perquè el va escriure Ovidi i s’han fet moltes versions. Encara té vigència.
Licàon: Menja! Que esta molt bo
Júpiter: Que és?
Licàon: És carn.
Júpiter: Carn humana!!!!
Licàon: MUA HAHAHAHAHA
Júpiter: Aquí tens al teu càstig!
Licaon: Morirás maleït
Vale!!
SALVE,
Aquesta pintura es del mite de Licàon. estat pintat per Jan Cossiers.A la il·lustració hi apareixen Licàon i Zeus, l’animal simbolitza la ira, la maldat i la ràbia de Licàon, i al bec porta una fletxa.
Segons el mite, Licaón era un rei llop que va regnar durant nou anys.
Aquest es va proposar ordir un parany contra Zeus. En un banquet organitzat per ell, va alimentar al déu olímpic amb carn d’animals, entre la qual va intercalar carn humana. Zeus es va enfadar i, llavors, va convertir a Licaón en un llop, però li va permetre conservar la seva ment humana perquè fos sempre conscient de la seva condemna.
El llop encara fins avui en dia representa l’engany, la maldat i la violència
– Aquí tens el primer plat
– No es pas de carn humana?
– No, home
– Com pots ser tan …… , això tindrà conseqüències!
– Si? I que ets capaç de fer?
– Tant que t’agrada la carn humana et transformaré en un llop, així podràs menjar carn agust!
– No seràs capaç
-jo sóc capaç de tot no saps encara qui sóc.
Valee!!
Aquest quadre il·lustra el mite de Licaón, pintat per Jan Cossiers. El podem observar al Museu Nacional del Prat, però no està exposat actualment. És Ovidi qui ens relata aquest mite en Les Metamorfosis. El qual explica com Lican es converteix en home llop degut a enganyar a Júpiter fent que mengi carn humana.
Ovidi va ser un dels tres poetes de la literatura llatina per excel·lència, però va resaltar més en el dístic elegíac.
En el quadre apareixen Júpiter i Licaón . L’àguila representa a Zeus i la seva força, la qual porta la flama venjadora al bec.
Diàleg:
– Júpiter: Bona nit bon home, em podria preparar el seu menú més exquisit?
– Licaón: Com podria ser d’una altre manera, senyor? Està dient que no sempre preparo el millor menjar per a qui el demana?
– Júpiter: Com pot haver interpretat tant malament les meves amables paraules senyor? Només li demano que posi a dormir els sorolls del meu estòmac amb uns suculents aliments, re més.
– Licaón: Senti’s a la taula del final, ara mateix li porto uns plats al nivell dels déus mateixos.
– Júpiter: No espero re al meu nivell la veritat.
– Licaón: De veritat creu que és un déu, senyor? Quins fums que té! Ara mateix li porto, “senyor déu”.
(Després de deu minuts, Licaón torna a la taula de Júpiter amb una hamburguessa i una “pota de xai”)
– Licaón: Aquí té, espero que disfruti. – de la boca se li escapa un somriure maliciós-.
– Júpiter: Si vol que li digui la veritat això fa una olor exquisita, tant exquisita com la carn d’un recent nascut.
– Licaón: Com s’atraveix a profanar el meu hostal amb aquestes malignes paraules. surti faora ara mateix i espero que els llops se’l mengin a vosté!
– Júpiter: De les teves pròpies paraules ha sortit la que serà la teva maledicció eterna. – Llavors el tocà amb la mà i de sobte Licaón esdevingué en un home llop.
Lida, em vaig deixar el diàleg!
– Júpiter: Bona nit Licaòn, què hi ha avui per sopar?
– Licaón: Carn, espero que sigui del vostre gust.
– Júpiter: Gràcies per la seva hospitalitat.
El plat arriba a Júpiter però ell no se’n refia.
– Júpiter: Pensava jo que en una bona casa estava, però no esperava que m’oferissis tal cosa per menjar. Licaón, crec que no he fet res per què em tractis d’aquesta manera.
– Licaòn: Que no has fet res dius? Tu ets el que inventes que ets un déu, enganyant a tot el poble. Ets un mentider!
Salve!
Aquesta pintura il·lustra el mite de Licaón, que està pintat per Jan Cossiers. És exposat en el Museu del Prat. Ovidi ens explica com després de què Licaón enganyés a Júpiter per a què mengés carn humana, es convertís en un home llop com a càstig.
Reconec a Júpiter i Licaón, pel que fa l’àguila representa a Zeus com a gran força, ja que en el bec porta un raig de Zeus.
Diàleg:
Júpiter: Hola, bon dia
Licaón: Bon dia tingui, que vol vostè per mejar.
Júpiter: Voldria qualsevol menú que vostè preparés, gràcies.
Licaón: Ara mateix, esperi un moment siusplau.
(al cap de 5 minuts…)
Licaón: Aqui tingui el vostre menú, bon profit!
Júpiter: Moltes gràcies, però aquesta carn es una mica extranya…
Licaón: No home no, es carn de vaca de la millor qualitat.
Júpiter: Ah, doncs bon profit.
Licaón: No notes un gust extrany?
Júpiter: Si! Aquesta carn es totalment asquerosa, sap com… com a carn humana!
Licaón: jajajajjaja has caigut en la meva trampa!
Salve!!
Il•lustra el mite de Licaón, el quadre correspon al autor Jan Coussier, està al museu nacional del Prado (Madrid), aquest mite es explicat per Oviedo Del autor en se que el seu nom complert era Publio Ovidio Nasón, nascut el 20 de Març del 43 a. C., a l’actual Constanza, en principi anava a dedicar-se al dret, però amb el temps va començar a desenvolupar una sensibilitat per la poesia, fins que finalment va dedicar-se a ser poeta i escriptor, les seves obres més conegudes són Arte de amar, i La metamorfosis. En la metamorfosis es relata el mite de Licaón, que tracta de un rei anomenat Licaón era fill de Pelasgo, quan va morir Pelasgo el seu fill Licaón va heredar tot, era tan savi i intel • ligent com el seu pare, es creu que juntament amb els sacrificis humans va establir l’antropofàgia, és a dir menjar carn humana. Sobre una muntanya, Licaón va fundar la ciutat de Licosura, la ciutat més antiga de tota Grècia. En el més alt construir un temple en honor de Zeus, començant amb la pràctica de sacrificis humans, no sacrificaven persones del lloc, sinó als viatgers, que passaven pel lloc. Zeus va voler saber el que estava passant, es va fer passar per un visitant, els arcàdics es van adonar que era un déu perquè reflectia llum, però Licaón, va voler saber si era o no un déu i li va servir carn humana. Zeus enfurismat, amb els seus rajos destruir tot, també el palau, i com el seu nom vol dir llop el va convertir en un ferotge llop. Li va donar la gràcia que cada deu anys, sinó havia menjat carn humana, tornava a ser humà. Però cada vegada que prenia la forma d’home tornava a fer sacrificis i menjar carn humana i tornava a convertir-se en llop. Licaón no es va resignar, cada poc temps en nits de lluna plena sortia al clar del bosc o als camins a udolar demanant el perdó de Zeus, i per menjar a que passés pel lloc.
L’àguila simbolitza el poder, i al seu bec hi portar el llamp, que es la arma de Júpiter, aquest fet es molt interessant, ja que tots tenim una part animal dins nostre que amaguem per la civilització que suposadament hem de tenir, llavors crec que fascina tant que no es un cosa que passi de moda, si, avui en dia encara es continuen fent pel•lícules sobre homes llop.
Vale!
DIALEG
Licaón: Perque no menja aquesta carn que els meus esclaus li han preparat tan minociosament?
Jupiter: Dón prove aquesta carn?
Licaón: De on vol que provingui? No t’atraveixis a profanar aquesta casa amb aquestes insinuacions!
Jupiter: No n’he dit res, només preguntaba dón provenia..(suspira tenin paciencia)
Licaón:NO! A me casa no acceptare que ningu insinui coses tan profanes, i més un hospeda com voste! mitja merda! ( dona un cop de puny a la taula)
Jupiter: Controla les teves paraules i sigues més sabi…(torna a suspirar amb més força en veure com s’exalta en Licaón)
Licaón: MARXA! MARXA DE CASA MEVA! NO EM DIRAS COM HE DE SER! BLASFEMIAAAAAAAAA
Jupiter: Demanam perdo ara mateix, si no vols tenir un tragic final!
Licaón: HE DIT QUE T’ENVAGIS, O ET FOTRE JO MATEIX FORA!!
Jupiter: Tu ho has vulgut, aixi apendras!!( s’aixeca de taula i treu el raig, llavors Licaón começa a convertir-se en un home llop)
pd: margalida, no he pugut fer abans perque no tenia internet a casa
Aquesta obra il·lustra el mite de Licaón, va ser pintada per Jan Cossiers i actualment està exposada al Museo Nacional del Prado.
El mite de Licaón va ser escrit per Ovidi
Segons el mite, Licaón era un rei llop que va regnar durant nou anys.
Aquest es va proposar ordir un parany contra Zeus. En un banquet organitzat per ell, va alimentar al déu olímpic amb carn d’animals, entre la qual va introduir carn humana. Zeus es va enfadar i, llavors, va convertir a Licaón en un llop, però li va permetre conservar la seva ment humana perquè fos sempre conscient de la seva condemna.
A Arcàdia, la Muntanya Liceu era el lloc de culte del Llop-Zeus. Cada any s’organitzaven reunions on es preparaven banquets amb sacrificis d’animals, que incloïen membres humans.
Segons la llegenda, qui tastés aquesta carn es convertiria en un llop i no podria tornar a ser un home tret que s’abstingués de menjar carn humana durant nou anys.
DIÀLEG:
-Menja la carn que és ben bona!
-Per què tanta insistència?
-Per què te l’has de menjar.
-Això és un dit? ÉS CARN HUMANA! MALEÏT ME LES Pagaràs!
(El converteix en llop i Licaón fuig ràpidament.)
Salve!!!
Aquesta pintura il·lustra el mite de Licàon i el quadre es de Jan Cossiers. L’autor del llibre és Ovidi en el llibre “Les metamorfosis”. Ovidi era un dels millors poetas de la literatura llatina i escrivia sobre transformacions mítiques, temes d’amor i sobre dones abandonades.
El mite de Licàon ens explica que Licàon es converteix en llop per haver enganyar a Júpiter.
Podem reconèixer a dos personatges: a Júpiter i a Licàon.
L’àguila simbolitza saviesa i força i en el bec porta el llamp, flama venjadora que caracteritza a Júpiter.
Té tanta pervivència ja que el llop significa el mal i l’engany.
DIÀLEG:
Júpiter: Prova tu primer aquest àpat, després ja en tastaré jo.
Licàon: No! Menja-hi tu primer, l’he fet per tu amb molta estima.
Júpier: D’acord peró els dos a la vegada…
Els dos proven el menjar peró en Júpiter no se’n refia d’ell i no se’l menja del tot.
Licàon: Esta bo? T’ha agradat?
En Júpier veu una reacció extranya en ell. En Licàon es torna més violent i cada cop vol menjar més i més carn, fins que surt al bosc i es menja tots els èssers vius que es troba per el camí.
Continuará…
Aquesta pintura il•lustra el mite de Licaón. Aquest quadre es de Jan Cossiers, la túnica vermella que apareix al cuadre ens ajuda a saber-ho. El podem trovar al Museu Nacional del Prado a Madrid.
El mite ens situa en l’anomenada edat de ferro, la qual destacava per ser molt violenta i cruel. Júpiter, el rei dels déus, va anar a Grècia disfresat d’home. Quan va arribar a la casa del tirà de l’Arcàdia, Licàon, es va presentar com a déu, però malgrat que el poble si ho va creure, Licàon no ho va fer. El tirà va planejar assassinar a Júpiter de nit per demostrar que no era inmortal. Però amb aixó no va tenir pro i va decidir sevir-li un festí amb carn humana.
Quan el rei dels déus es va adonar del que li servien, va esfondrar la casa sobre Licàon amb la sevaflama venjadora. El tirà va fugir, i llavors es va convertir en un llop, però va conservar la seva ferocitat i crueltat d’abans.
Segons el mite, Licaón era un rei llop que va regnar durant nou anys.
Aquest es va proposar ordir un parany contra Zeus. En un banquet organitzat per ell, va alimentar al déu olímpic amb carn d’animals, entre la qual va intercalar carn humana. Zeus es va enfadar i, llavors, va convertir a Licaón en un llop, però li va permetre conservar la seva ment humana perquè fos sempre conscient de la seva condemna.
A Arcàdia, la Muntanya Liceu era el lloc de culte del Llop-Zeus. Cada any s’organitzaven reunions on es preparaven banquets amb sacrificis d’animals, que incloïen membres humans.
Segons la llegenda, qui provés aquesta carn es convertiria en un llop i no podria tornar a ser un home tret que s’abstingués de menjar carn humana durant nou anys.
En aquest quadre es pot reconèixer a Júpiter, a l’Home Llop i a l’àguila. L’Home Llop simbolitza l’engany i l’àguila el poder.
Aquest mite té tanta pervivència, ja que s’han fet diferents versions cinematogràfiques importants. Aquest mite en l’actualitat encara té vigència.
Vale!
Salve!
Il•lustra el mite de Licaón, el quadre correspon al autor Jan Coussier, està al museu nacional del Prado (Madrid).
El mite va ser escrit per Ovidi.
Ovidi fou un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Licaón es va proposar ordir un parany contra Zeus,n un banquet organitzat per ell, va alimentar al déu olímpic amb carn d’animals, entre la qual va introduir carn humana. Zeus es va enfadar i, llavors, va convertir a Licaón en un llop, però li va permetre conservar la seva ment humana perquè fos sempre conscient de la seva condemna.
A Arcàdia, la Muntanya Liceu era el lloc de culte del Llop-Zeus. Cada any s’organitzaven reunions on es preparaven banquets amb sacrificis d’animals, que incloïen membres humans.
Segons la llegenda, qui tastés aquesta carn es convertiria en un llop i no podria tornar a ser un home tret que s’abstingués de menjar carn humana durant nou anys.
diàleg:
-Tingui!! aquí tens el primer plat. Menja depressa, que si no es refredarà.
-mmmm.. perquè tens tanta necessitat de que me la mengi..? no serà….
-SI! és carn humana! JAJAJAJAJA
-Maleït siguis!!!!
Salve!!
La pintura il·lustra el mite de Licaón. És un quadre de Jan Cossiers exposat en el museu del Prado.
Ovidi ens explica com després de què Licaón enganyés a Júpiter per a què mengés carn humana, es convertís en un home llop com a càstig.
Reconec a Júpiter i Licaón, pel que fa l’àguila representa a Zeus com a gran força, ja que en el bec porta un raig de Zeus.
Dialeg
-Tuingi el seu plat senyor
-No m’ enrefio de tu tastala tu primer
-No puc ja que jo preferixo cuixa humana no costellas muahaha
-Volias enganyarme a mi? Tindiras que viure 100 vides mes, aqui tens el teu casitg maleit!
Salve!
Aquesta pintura il · lustra el mite de Licaón. El quadre és de Jan Cossiers. Ovidi ens explica el mite. L’autor va ser un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Surten Licaón i Zeus. L’animal simbolitza la cueltat i la ràbia de Licaón .El bec porta la flama venjadora que Júpiter utilitza per castigar a Licàon. Te molta pervivencia perquè el va escriure Ovidi i s’han fet moltes versions. Encara té vigència.
Licàon: Menja! Que esta molt bo
Júpiter: Que és?
Licàon: És carn.
Júpiter: Carn humana!!!!
Licàon: MUA HAHAHAHAHA
Júpiter: Aquí tens al teu càstig!
Licaon: Morirás maleït