El programa que Ràdio Premià de Mar dedica els dimecres a les Escoles, ens va convidar a ahir per parlar de El Fil de les Clàssiques, nascut ara fa gairebé quatre anys a l’institut Cristòfol Ferrer, en aquesta nova etapa a l’institut de Premià de Mar. Hi van participar les alumnes de llatí de quart de l’ESO Clara, Sabina i Laura i l’alumne de grec i de llatí de primer de batxillerat, Eric Andreu. Des de Madrid, la Lucia ens seguia! Si us el vàreu perdre, aquí el teniu.
Ara que ja has llegit la segona part de Narracions de mites clàssics, observa amb atenció aquesta imatge i després de deduir de quin mite es tracta, fes recerca sobre l’autor d’aquesta escultura i esbrina en quin museu has d’anar per contemplar-la de prop. Tot seguit, inventa’t un diàleg entre els dos personatges en boca dels quals ens hem d’assabentar del mite. Si ho prefereixes, pots fer un poema.
Dimarts vàrem gaudir de la presentació de El metge d’Atenes amb l’escriptora Teresa Pous que ens va donar savis consells per iniciar-nos en la pràctica literària. Ara a classe de la matèria optativa de primer d’ESO “Isop en valors” ens plau de llegir i comentar aquest fragment de la seva novel·la en què utilitza amb mestria la faula isòpica de L’oreneta i la cornella:
“A més del plaer experimentat al costat dels nostres animals, m’agradava molt llegir faules i poesia. Quan els poetes es reunien al vespre a casa amb motiu dels banquets organitzats pel pare, jo m’amagava i els escoltava. També m’entretenia llegint les faules d’Isop. Una de les meves preferides era la de l’oreneta i la cornella. Aquesta faula es refereix a la importància de la resistència física i tracta de la discussió sobre la bellesa entre una oreneta i una cornella. La cornella va dir a l’oreneta: ” La teva bellesa només floreix a la primavera; el meu cos, en canvi, resisteix l’hivern i tot.” Segons el meu preceptor, el meu interès per aquesta faula, que fa referència a la fortalesa del cos, devia ser un senyal del destí i, per tant, del futur que m’esperava. A més, la meva curiositat pels fenòmens naturals, pels animals, pel caràcter de les persones, per què s’alegraven o s’entristien, per què envellien més de pressa o més a poc a poc, eren signes evidents als ulls del meu pare. Deia que els déus volien que jo fos metge.” El metge d’Atenes, Ed. Moll 2011 pàg. 23
Què n’opineu? Quin paper tenien les faules en l’educació dels nens grecs? Creieu que encara les faules isòpiques ens poden educar en valors en el segle XXI. Què és millor la fortalesa o la bellesa? Per què? Les nostres preferències literàries poden ser premonitòries del nostre futur? Quina faula us agrada més?…
Dimarts 8 de novembre vaig tenir el goig de presentar, a petició de la Maica, la mare d’una exalumna, la Clareta, que ara viu a Nairobi, El metge d’Atenes de Teresa Pous a la biblioteca Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar, ben acompanyada dels meus alumnes de llatí i de grec de l’institut.
El metge d’Atenes, novel·la de Teresa Pous, publicada per Moll, va ser guardonada amb l’últim premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga. És un edifici literari ben construït sobre cinc pilars, el conegut aforisme d’Hipòcrates: La vida és breu, l’ocasió fugissera, l’experiment arriscat, el judici és difícil, l’Art és llarga”. Aquest aforisme marca el camí filosòfic i dramàtic que seguirà Alexandre, metge d’Atenes condeixeble del gran Hipòcrates i que ens porta la llum i la saviesa de Grècia, l’amor, el dolor, la pèrdua, la felicitat, i la voluntat constant d’aprendre i evolucionar, l’alegria de viure, però també temes com la discriminació de la dona, la justícia o la desigualtat social, s’entremesclen i ens apropen a la Grècia de Pèricles, Sòcrates, Hipòcrates…
Amb la seva primera novel·la, La cançó dels deportats (publicada a Empúries) guanya el Premi Marian Vayreda 2006 i confessa el següent que pot servir de molt bon consell als futurs literats:
“Feia anys que volia ser novel·lista però per escriure una novel·la cal molt de temps, cal documentar-se a fons, reflexionar i, sobretot, deixar-se posseir pels personatges, per les seves personalitats, pels seus destins individuals, per les circumstàncies i pel moment històric en el qual viuen. Això és essencial per a aconseguir que visquin amb plenitud, que siguin versemblants. I si vols que tingui un determinat nivell literari, cal polir i retocar fins que no hi hagi res de superflu ni res de mancat, fins que la música de les paraules sigui la que ha de ser.”
Tot seguit podeu gaudir d’un tastet de l’acte, enregistrat per l’alumne Sergio de Llatí de 4t ESO, amb la participació dels alumnes de l’iinstitut Premià de Mar, Gerard, Eulàlia, Patrícia, Lordes, Laura, Elisa, Rocío i Sara; l’Arnau, la Maica i en Joan.
(cliqueu damunt la imatge per entrar a la galeria)
Per acabar, no us perdeu les fotografies de l’estada de l’escriptora Teresa Pous a Grècia:
En temps dels romans, les vores dels camins principals eren l’equivalent als nostres cementiris. Us convido a passejar virtualment per un dels camins d’accés a la ciutat de Bàrcino, entre els diferents sepulcres, coneguts com cupae, amb els seus epitafis adreçats als vianants que accedien a les ciutats per tal de perpetuar la memòria del difunt (poc es devien imaginar ells que fins i tot perduressin en la realitat virtual!).
Una vegada fet el passeig pel tram litoral de la Via Augusta que resseguia la via de la Porta Praetoria, hauríem de triar una inscripció sepulcral de Bàrcino, de Bètulo, d’Iluro, de Cabrera de Mar … i retre homenatge als nostres avantpassats romans, ja que ells amb aquests epitafis varen volen deixar constància del seu pas per aquest món, així com el seu paper social i la fidelitat amb els seus parents. D’aquesta manera, la seva dignitat i les seves virtuts quedaven públicament assegurades per sempre i nosaltres sabem encara de les seves vides gràcies a la perdurabilitat d’aquestes inscripcions.
A textos llatins per a Halloween, Fernando Lillo ens ofereix, a partir de la pàg. 4, unes normes molt bàsiques i alhora efectives per llegir aquestes inscripcions sepulcrals dedicades a persones difuntes, de les quals val a recordar hic et nunc les següents:
1) Una invocació als déus mans D(is) M(anibus) S(acrum) (consagrat als déus mans). 2) El nom del finat en nominatiu o en datiu 3) L’edat del decès indicada per AN(norum), també A, ANN i després el número. 4) La fórmula H(ic) S(itus/a) E(st) S(it) T(ibi) T(erra) L(evis) (Aquí està enterrat/da. Et sigui la terra lleu). 5) El nom de la persona o persones que paguen o manen fer la inscripció i sovint el parentiu amb el difunt. 6) Un verb indicant la col·locació o la realització de la inscripció: F(ecit/ecerunt) (va fer/ varen fer), F(aciendum) C(uravit/uraverunt) (va tenir curar de fer-la/varen tenir cura de fer-la), P(osuit/osuerunt) (la col·locà/la col·locaren).
Vid. Festes de difunts, festes d’alegria; el vídeo de l’exposició; Festa de difunts; El llatí i el lèxic de la mort; Els romans i les supersticions envers els morts; Referències clàssiques per Tots Sants…
De les nostres manualitats, quina simula la tomba cristiana?:
No us perdeu aquesta exposició de l’IES San Tomé de Freixeiro de Vigo.
TUDELA, Montserrat (ed.) i IZQUIERDO, Pere (ed.). Auriga, Barcelona, 2011.
La nissaga catalana del món clàssic és -amb mots de Montserrat Tudela i Penya- un volum que conté un recull de 165 semblances de les persones que, al llarg de la història del nostre poble, han tingut una pàtria comuna: el món clàssic. És una obra coŀlectiva plantejada com un diàleg a través del temps entre els qui ja no hi són i els qui en som hereus i encara habitem en aquesta pàtria comuna a les terres de llengua catalana. És un intent de trobar les interaccions i les aportacions de les persones des de diverses dimensions i perspectives del món clàssic, i establir les relacions de mestratge i coŀlaboració que hi ha entre els protagonistes”.
Amb el vist-i-plau de la directora de l’Auriga i un dia com avui en què a Montserrat s’ha celebrat la memòria anual de l’abad Oliba (971-1046), fundador de Montserrat i de Cuixà, us presento una línia del temps amb Dipity que amb la col·laboració de tots i totes anirem emplenant mentre llegim aquesta obra col·lectiva, La nissaga del món clàssic, un autèntic arbre genealògic dels clàssics catalans.
Quan Montserrat Tudela presenta La nissaga del món clàssic sempre fa una recomanació de lectura tot començant pel principi i no anant espigolant que nosaltres seguirem també aquí en aquesta línia del temps amb Dipity: “Només llegint el llibre full rere full es pot reconèixer l’ADN que ens va imprimir Grècia i Roma i que passa per l’Europa carolíngia, el nacionalisme no imperialista sinó el que posa al centre l’individu, i la constant obsessió per la cultura, el saber, la formació i la llibertat dels que ens han precedit i ens han configurat com a poble” .
Sovint la gent té cops amagats i jo coneixia en Josefet Fuentes per la seva enorme habilitat palindròmica (vid. el seu últim article sobre la qüestió sotàdica) o pels seus interessants tallers d’escriptura, però fa poc, en el seu bloc Primus Calamus, vaig descobrir el seu vessant d’escultor. Mireu quins relleus amb fang i referents clàssics han cisellat les seves mans, tal qual Prometeu!
Mireu-les de nou i a veure si sou capaços de veure personatges de la Ilíada i de l’Eneida, déus i herois de la mitologia, fragments de Tucídides o de Carmina Burana així com textos en indoeuropeu, en grec i en llatí. Ja li he demanat de fer una exposició perquè així no se’ns escapi cap detall i potser, fins i tot, ens podria ensenyar com fa aquestes petites escultures farcides de referents clàssics. L’enhorabona, Josefet!
Ahir tot sortit de classe, agafo el cotxe, poso la ràdio i vés per on Roger de Gràcia (que vaig conèixer fa uns anys al primer lliurament dels Premis Bloc Catalunya) a La segona hora de RAC 1 parla amb el seu estil de Grècia, de la seva llengua i de la seva música:
Ευχαριστώ πολύ!
Avui 26 de setembre en motiu del desè aniversari del Dia Europeu de les Llengües des de l’Àmbit Lingüístic de l’institut de Premià de Mar fem una crida a tots els alumnes, professors, personal no docent i famílies del nostre institut per fer arribar als suros del claustre de l’edifici Serra de Marina “La paraula que més estimo”. Ens sumem així a la iniciativa “La paraula en català que més estimo” de Somescola.cat; però ampliem l’activitat a les altres llengües europees que ensenyem al centre (castellà, anglès, francès, alemany i llatí).
En altres edicions, des de El Fil de les Clàssiques hem celebrat el Dia Europeu de les Llengües amb el Google Maps El llatí ens agermana, Cèsar plurilingüe, base de dades, amb muntatges audiovisuals…
Enguany ho celebrem a l’edifici Serra de Marina del nou institut de Premià de Mar amb aquesta convocatòria, per tant us animo a tots i a totes a fer arribar al suro del claustre i/o aquí en comentari, si no sou del centre, el mot llatí que més us agrada.
Meum carissimum verbum est ROMA = AMOR.
També pots col·laborar amb el nostre Google Maps El llatí ens agermana:
Mostra El llatí ens agermana en un mapa més gran
Desitjo que celebreu el Dia Europeu de les Llengües (Día Europeo de las lenguas, The European Day of Languages, Journée européenne des langues, Europäischer Tag der Sprachen, Europaeus Linguarum Dies) amb moltes activitats.
El Fil Moodle és l’aula virtual de Clàssiques de l’institut de Premià de Mar, basada en el programari de codi lliure Moodle. Concebuda com una plataforma d’aprenentatge i d’avaluació, en què els alumnes treballen i cooperen a través d’activitats individuals i col·laboratives. El nostre Fil Moodle allotja tots els cursos de l’àrea de clàssiques en la seva vessant virtual. A través d’aquest espai, els alumnes poden treballar col·laborativament des de qualsevol punt d’accés a la xarxa, i a tal efecte l’aplicació compta amb diferents estris de comunicació. Els populars fòrums, els xats o la missatgeria instantània, glossaris, bases de dades, wikis, tasques, qüestionaris, Hot Potatoes… són algunes de les activitats més conegudes que vénen integrades en la distribució estandaritzada de Moodle, però que, a més, nosaltres hem ampliat amb d’altres com Quaderns virtuals, Jclic o WebQuests.
Alguns dels millors treballs i pràctiques cuinats a l’espai Moodle, després els publiquem als blocs oberts a la col·laboració d’alumnes i professors d’altres centres (El Fil de les Clàssiques, Aracne fila i fila, L’empremta d’Orfeu, La cinta de Νίκη…). I depenent de la temàtica o les necessiatats de format, també els publiquem en pàgines web personalitzades (Google sites, Jimdo), o altres serveis de la web 2.0 com Google Maps (Grec i Llatí), galeria d’imatges (Photobucket, Flickr, Picasa, …) i de vídeos (Vodpod), presentacions (Zeniting, Calaméo, slideshare, slideboom, Voki, Glogster, Prezzi, Google docs, mapes conceptuals…), muntatges audiovisuals (ClassicaTube, Canal Partenotube, Classiques motion, El Fil a Vimeo …), podcast (woices, VoiceThread…) i alhora, tot formant part de Chiron, es retroalimenta amb enllaços a aquests i altres recursos propis, fins i tot a canals de notícies o xarxes socials (Facebook Fildelesclassiques Aracne).
Amb aquesta presentació realitzada a la II Jornada d’Innovació i tecnologia (ICE Udl, Lleida 1 de juliol de 2011), podreu fer un cop d’ull a l’activitat que s’hi genera.