Tag Archives: Grècia avui

Refugiats, apàtrides, …i vellets hospitalaris

32 Replies

Idomeni, camp de refugiats al nord de Grècia (10 de març de 2016 Fotografies Martí)

Aquesta tarda, de mans estimades, m’han arribat des del campament de refugiats d’Idomeni, a Grècia, just davant de la frontera tancada i barrada amb Macedònia, unes tristes imatges del campament inundat que, amb el clam dels infants, m’han fet recordar, per la manca d’hospitalitat dels dirigents europeus i per la tremenda generositat del poble grec, el relat ovidià de Filèmon i Baucis; certament, el més pobres i els que també han estat refugiats són sempre els més hospitalaris! Mireu el sentiment de generositat d’aquests vellets grecs d’aquest vídeo:

[youtube]https://youtu.be/FJaksnVgRW0[/youtube]

Per què no som hospitalaris? No us ve a la memòria  l’episodi de l’Odissea en què el ciclop Polifem no acull bé odisseu i els seus companys? Per què tanquen fronteres? Per què deixem que nens, embarassades, malalts, avis… dormin enmig de camps inundats en ple hivern? Quines conseqüències tindrà aquesta manca d’hospitalitat? Quin paral·lelisme podem establir amb el mite ovidià que hem llegit a la segona part de Narracions de mites clàssics? i amb el relat del pantà de Sanàbria? Què significa etimològicament ser apàtrida? Per què els nens nascuts al campament d’Idomeni seran apàtrides? Podem fer alguna cosa? Fem-la! Odisseu, Eneas…també foren refugiats de guerra! Ai, la mitologia!

Eneas també a la recerca d’una pàtria va sortir de Troia amb el seu pare, el vell Anquises, en braços. Les històries malauradament es repeteixen!

#pastintopresentXM16

Gràcia ens parla amb gràcia de Grècia

9 Replies

Ahir tot sortit de classe, agafo el cotxe, poso la ràdio i vés per on Roger de Gràcia (que vaig conèixer fa uns anys al primer lliurament dels Premis Bloc Catalunya) a La segona hora de RAC 1 parla amb el seu estil de Grècia, de la seva llengua i de la seva música:

RAC 1-Roger de Gràcia

Ευχαριστώ πολύ!

Més de tres mil anys de llengua grega!

38 Replies

Escolteu aquest programa de Catalunya Ràdio d’Oriol Munné del 30 de juny de 2010 dins Do de llengües i després expliqueu en unes 150 paraules pròpies la història de la llengua grega, ja que com hem estudiat a classe podem seguir la seva evolució des dels primers testimonis en l’època micènica fins al grec modern. Quin tresor de llengua!

Historia del griego antiguo en 14 versos
[Sinopsis de Luis Alberto de Cuenca]

Cierto ario que vivía en Pamir
cultivando con primor un abedul,
decidió que mejor sería vivir
más al Sur, y se hizo la maleta y el baúl.
Emigró y emigró con temas puros
que se iban flexionando lentamente
y al llegar de Micenas a los muros
el sistema ya era competente
para todo lo que fuera locativo
en los más diversos grados de alternancia,
que es asunto que tiene más sustancia
que seguirle la pista al abedul
que dejó aquel ario preflexivo
y cambió por el mar Egeo azul.

Grècia des de l’aire

24 Replies

Ahir us vaig fer un regal per les bones notes de l’últim examen de grec, tot començant tema nou (unitat IV de Grec I “El poble grec i el seu marc geogràfic”): fer un viatge virtual per tot Grècia des de l’aire. Vàreu descobrir que els colors del nostre bloc són els colors de Grècia: blanc, blau intens i verd! El timbre va tocar i no vàrem poder acabar de veure Grecia desde el aire de National Geographic, 2002. Tot navegant per Internet, he trobat els següents vídeos que poden anar bé als alumnes que esteu malalts a casa i que no vàreu poder fruir de la nostra escapada virtual (que aviat us recupereu!) i la resta podreu així acabar de veure el documental.

Què n’opineu de tot plegat? Què us ha cridat l’atenció? Com podríeu definir el paisatge grec? Com era en l’antiguitat? (Us pot ajudar també la lectura de la pàg. 70 de Grec I ed. Teide, així com els exercicis del Moodle Fil de Grec 1).

Πανάρχαια ευφωνία. Λογοτεχνικά κείμενα για το Εμπόριον

2 Replies

vetustaeufonia

 

Avui he rebut un regal meravellós d’Atenes, un tros del seu mar de blau intens i una dedicatòria que m’ha evocat el llunyà record dels meus anys universitaris. L’amic i director de l’institut Cervantes d’Atenes,  Εουζέμπι Αγιένσα (que fa poc vàrem conèixer a Catalans a Grècia), m’ha enviat aquesta joia:  Πανάρχαια ευφωνία Λογοτεχνικά κείμενα για το Εμπόριον (Vetusta Eufonia.  Textos literaris sobre Empúries), publicat el 2008 per l’Institut Cervantes  d’Atenes en col·laboració de l’Ambaixada d’Espanya a Grècia i la Diputació de Girona. A més de ser un llaç entranyable entre Grècia i casa nostra, Vetusta eufonia té la peculiaritat de ser un curós recull en vers (amb la joia inèdita “Perdurança” de Víctor Català) i alguns selectes fragments en prosa de textos literaris moderns publicats en català, castellà i francès sobre Empúries i la seva traducció al grec modern per Eusebi Ayensa (la seva primera traducció que jo sàpiga al grec i no del grec com ens té acostumats) amb la col·laboració del poeta i arquitecte grec Fedón Jatsiandoníou (Φαίδων Χατζηαντωνίου). S’han inclòs unes belles il·lustracions de Lluís Roura de l’edició Empúries-Olímpia, compartida amb Josep Valls en un primer intent d’agermanar Empúries amb la pàtria originària dels Jocs Olímpics. Vetusta eufonia es va presentar el novembre de 2008 en els actes de celebració del centenari de la descoberta d’Empúries dins les Jornades Emporitanes a Atenes i el 9 de gener de 2009 al Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala.

Sacsejant aquest bell calidoscopi estètic de textos literaris moderns sobre Empúries, he seleccionat per a tots vosaltres unes tessel·les d’aquest antic i immarcible mosaic, ja que el llibre malauradament no es pot vendre. A veure si sou afortunats pels déus, com jo ho he estat avui, i la brisa us en porta un exemplar com fa més de dos mil anys va arrossegar les naus focees, curulles de saviesa hel·lènica, fins a les costes emporitanes i ara la bella traducció de l’Eusebi torna a la terra dels déus la Catalunya grega feta mots hel·lènics:

 

Empúries-Olímpia, vetusta eufonia

de noms que ressonen sempre en clau de sol:

el del món hel·lènic que d’art ens nodria

i el que d’ell rebia encuny i bressol.

(Montserrat Vayreda, Empúries-Olímpia 1992)

 

ΕΜΠΟΡΙΟΝ- ΟΛΥΜΠΙΑ

Εμπόριον- Ολυμπία, πανάρχια ευφωνία

ονομάτων που αδιάκοπα αντηχούνε στο κλειδί του σολ:

εκείνο του κόσμου του ελληνικού, που μας έτρεφε

                                                                             με την τέχνη,

κι εκείνο που από τούτον είχε και κοπἠ και λίκνο.

(μετάφραση:  Εουζέμπι Αγιένσα, Φαίδων Χατζηαντωνίου)

 

Catalans i espanyols a Grècia

4 Replies

Cada any per aquestes dades, una vegada ja sabem llegir i escriure en grec, treballem a classe Grècia avui. Mireu per on que aquests dies el tema és actualitat.

Ahir es va emetre a TV3 a Afers exteriors, el programa de Miquel Calçada, com viuen els catalans avui a Grècia. Evidentment no hi podia faltar el meu amic Eusebi. Quina alegria! Eusebi Ayensa, hel·lenista i director de l’institut Cervantes a Atenes, ens ajudarà a entendre què en queda, de la Grècia clàssica, bressol de la cultura occidental?

Dimarts passat a Españoles por el mundo de rtv.es també el reportatge va tenir lloc a Grècia, a Atenes!

Grècia, altre cop en flames

5 Replies
elfocaatenes

El foc encercla Atenes. El País, 24-8-09

No tinc paraules, sols dolor, impotència i incomprensió en veure que una colla de desaprensius per afany de construir pot provocar un desastre així, quan encara és massa recent la tragèdia de fa tot just un parell d’anys en què Grècia era devorada pel foc a les mateixes portes d’Olímpia. Des del divendres,  un foc provocat i avivat pel vent, les altes temperatures i la sequedat crema tot quant troba a l’Àtica fins arribar a la mateixa Atenes. On són les lleis gregues que penalitzen construir en terrenys cremats? Grècia és el bressol de la nostra civilització i és patrimoni de tots. Per què es permet una negligència així en el segle XXI i a Europa i per segona vegada?

My Life In Ruins

4 Replies

mividaenruinas
Títol: Mi vida en ruinas (no hi ha versió doblada al català)
Producció:EUA-Espanya, 2009
Direcció:Donald Petrie
Intèrprets:Nia Vardalos, Richard Dreyfuss, Rachel Dratch, Harland Williams, María Botto, María Adánez
Gènere:Comèdia
Recomanada per a tots els públics

SINOPSI:
Una guia turística grega (Nia Vardalos), fastiguejada per un guia rival, està obsessionada en què el seu grup internacional (les turistes espanyoles són les actrius María Botto i María Adánez) descobreixi els encants de Grècia i no només s’interessi per comprar souvenirs; però ho té ben difícil fins que apareix l’amor.

Popi a l'Acròpolis

My Life in Ruins és de la mateixa productora que l’exitosa Mi gran boda griega (2002). Tom Hanks i la seva muller Rita Wilson l’han concebut, després d’haver fet Mamma mia (2008).

Ahir a la tarda vaig anar al cinema a veure Mi vida en ruinas, acabada d’estrenar, no tenia excusa: és una pel·lícula apta per a tots els públics (s’hi pot anar en família!) i relacionada amb Grècia (i és temps de vacances!). Vàrem passar una estona entretinguda i ens vàrem distreure l’oïda, no només amb la música sinó també amb les frases típiques de grec modern i algun diàleg còmic; la vista amb meravelloses postals de Grècia (Atenes, Delfos, Olímpia…), tot i ser rodades algunes escenes a les platges i bars d’Alacant. Hi surten tots els tòpics de Grècia i dels grecs, així com de les nacionalitats dels turistes (les espanyoles divorciades…).

En definitiva, una dolça comèdia romàntica amb belles vistes per veure a l’estiu o en un trajecte en autocar, avió o vaixell.

Grècia és el bressol de la nostra civilització, no un souvenir ni un destí turístic qualsevol. Un lloc que enamora i per enamorar-se. Bon viatge a Grècia! Gaudiu-la si en teniu ganes després de veure My life in ruins.