Llàstima que no hàgim pogut veure sencera la pel·lícula “Farinelli il castrato”! Com ja sabeu la veu de castrat que sentim a la pel·lícula és una veu de laboratori fruit de la suma de les veus del contratenor Derek Lee Ragin i la soprano Ewa Malas.

Tot passejant per la xarxa he trobat el reportatge “Farinelli. Nostalgia d’una veu perduda” del mateix director del film: Gerard  Corbiau. És un conjunt de 6 vídeos on s’explica de manera detallada la gravació de la part vocal i musical de la pel·lícula. Intercalat amb la gravació hi ha tot d’explicacions i imatges de com es practicaven les operacions als infants i quina era la seva vida un cop havien passat per aquest tràngol i eren adults.

El reportatge és en francès, però s’enten força bé i evidentment la música parla per si sola. També és interessant de veure els videos perquè així us en podeu fer una idea de com es grava una pel·lícula i com s’hi posa la música.

El primer vídeo que us poso és el “Laschio chio pianga” de l’òpera Rinaldo de G.F. Händel, un dels fragments musicals de la pel·lícula de més intensitat musical.

Si voleu saber alguna cosa més sobre els castrats aneu a Castrats per amor a l’art

Ja sabeu que un dels fets musicals més importants del Barroc és el naixement de l’òpera. L’òpera és un espectacle per a ser represeenetat amb el text cantant, amb acompanyament orquestral i els elements escènics habituals del teatre (decorats, vestuari..)

L’Orfeo és la primera òpera escrita de la qual se’n conserva la partitura completa. Fou escrita pel compositor italià Claudio Monteverdi i escenificada per primera vegada a la cort de Màntua l’any 1607.

Les parts d’una òpera són:

1. Obertura: o introducció instrumental

2. Recitatiu: petit fragment narrat en el qual la música s’adapta al text. El recitatiu serveix per fer avançar la narració dels fets.

3. Aria: fragment melòdicament més expressiu, que canta un/una solista acompanyat per tota l’orquestra. En l’ària el personatge expressa els seus sentiments o pensament més íntims.

4. Interludis instrumentas i danses.

5. Fragments corals: intepretats per tot el cor

Us deixo un parell de videos perquè us els pugueu mirar amb tranquilitat.

En el primer sentireu l’Obertura i un primer fragment en estil Recitat intepretat per un personatge femení: la Música

En el segon un Duet interpretat per l’Orfeu i la seva estima Euridice. Quan ells acaben de cantar sentim una Dansa intepretada per l’orquestra i ballada i també un fragment per Cor. Així que en pocs minuts de música tindreu ocasió de veure i escoltar quines són les parts en què es divideix una òpera.

Joglars, trobadors, goliards eren músics i poetes medievals que viatjaven per les corts feudals cantant l’amor cortès i tocant instruments amb la finalitat d’entretenir els senyors.

Com ja hem parlat a classe, a vegades, hi havia clergues que després d’abandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de rodamons demanant almoina i  divertint a la gent del poble amb les seves històres i cançons. Ells havien tingut una formació cultural superior a la de les classes més humils i per tant sabien llegir i escriure.

En les seves cançons, en lloança del vi, del bon menjar i de l’amor, empraven un llatí macarrònic amb el qual, sovint imitaven els cants religiosos, es mofaven de les coses més santes i, en general, del que formava la cultura oficial. Hi ha qui diu que els goliards van formar la primera contracultura del seu temps, és a dir, la cultura underground de l’edat mitjana.

Se’ls anomenava goliards (seguidors del bisbe Golies, personatge llegendari que havia creat l’ofici) i cantaven i recitaven en llatí i en llengua vulgar. El seu repertori era molt variat i anava del més pur refinament a la poesia més grollera. Un exemple en són les cançons Carmina Burana trobades al monestir de Beuern (Alemanya).

Actualment, coneixem pel nom de Carmina Burana una cantata escènica que el compositor alemany Carl Orff va escriure en el segle XIX. Orff es va basar en el text de 25 poemes de goliards extrets dels manuscrits amb el mateix nom trobats a Beuern. És una cantata per a solistes, cors i orquestra, amb una gran força expressiva degut sobretot a l’abundant utilització d’elements percussius.

La música del Carmina Burana s’ha fet molt coneguda arran de la seva utilització en el cinema (Excalibur)així com en altres mitjans audiovisuals (anuncis, programes esportius..). Recentment la companyia de teatre catalana La Fura dels Baus l’ha posat en escena en un muntatge espectacular. En paraules del director i creador de l’espectacle, Carles Padrissa, “l’atracció que reflecteixen les cançons medievals sobre els plaers terrenals de viure, el vi, l’amor passional i les dones no passa de moda”.