Set núvies per a set germans de Stanley Donen

Publicat el per
10

Set núvies per a set germans

FITXA TÈCNICA

Títol original: Seven Brides for seven Brothers

Director: Stanley Donen

Guió: Albert Hackett, Frances Goodrich, Dorothy Kingsley

Any: 1954

Durada: 102 minuts

Repartiment: Howard Keel, Jane Powell, Jeff Richards, Tommy Rall, Russ Tamblyn, Marc Platt, Matt Mattox, Jacques d’Ambrosie, Julie Newman i Virginia Gibson.

País d’origen: E.E.U.U

Idioma original: Anglès

Gènere: Musical,Comèdia

Música: Adolph Deutsch and Saul Chaplin

Premis: 1954: Oscar Mejor banda sonora.

ARGUMENT

Set germans viuen com salvatges en una finca separats de la civilització. Adam, el més gran, decideix casar-se i portar una dona que els cuidi. Va al poble i es casa. Ja a la finca, la jove esposa comprèn  per quina raó s’ha casat amb ella, però es comporta com bona esposa  i civilitza en part els altres sis germans. Els porta a una festa i tots s’enamoren. Al poc temps, com estan tan tristos, induïts por Adam, rapten les sis noies que no poden ser salvades pels seus familiars en quedar aïllades per la neu. La dona d’Adam els recrimina i porta les joves a la casa i mana els germans a l’ era. Adam, furiós per  dures paraules de la seva dona, se’n va a les muntanyes, on roman encara quan sap que ja és pare d’una nena. Finalment a la primavera venen els familiars a buscar  les noies, quan ja  penedits, volen tornar-les; però elles, veient que s’han d’anar, s’atribueixen cada una la maternitat de la nena.

TRÀILER

[youtube]http://youtu.be/CfFFFfRwsR0[/youtube]

Lletra de la cançó en català:

Us explicaré la història de les sabines,

en temps dels romans.

Segons sembla s’estaven banyant

mentre els homes pastoraven.

Passà una tropa de romans

i les va veure “al natural”

i se les emportaren a les seves cases per eixugar-les.

si més no, això explica Plutarc.

Aquelles sabines ploraven i ploraven,

però ben disposades.

Cada fibra esgarrifada per

aquella desenfrenada cavalcada.

Cridaven i besaven,

besaven i cridaven

al llarg de la campinya romana,

no us oblideu d’això,

si us emporteu una núvia

de les disposades sabines,

per aquella desenfrenada cavalcada.

Mai tornaren el seu botí.

El guanyador s’ho emporta tot,

se les emportaren a les seves cases,

unes noies menudes però belles.

Mai s’ha vist segons diuen res més casolà,

un nadó romà en cada genoll,

anomenats Claudio o Bruto.

I aquelles sabines ploraneres passant-se la nit,

quan sortien els romans a alternar i barallar,

molt entretingudes cosint togues petitetes

pels seus nanos dient

“algun dia les dones tindrem drets”.

Passaven les nits cosint i cosint,

mentre els romans barallaven.

Els seus homes (pares) foren a buscar-les

i elles no van voler saber res.

Quan un romà agafa la dona, ella l’agafa també.

Així sigui, perquè és veritat,

una lliçó pels que estan en el vostre cas.

Mostreu-li qui sou, com aquells romans,

o us prendran per tontos.

Aquelles sabines ploraven i ploraven,

ploraven a mares inconsolables!

Quina espantosa disbauxa! I

això no és tot, es mostraven furioses

i per dins estaven contentes.

Enrecordeu-vos d’això

CRÍTICA

La feina que us proposem és esbrinar les següents qüestions: Quins fets històrics explica la cançó? Té alguna relació amb el tema de la pel·lícula? Tenint en compte que la cançó parla de Plutarc com a referent, podeu explicar les discrepàncies històriques que queden paleses si llegeixes els fet històrics relatats per Plutarc i Tit Livi.

Esperem que us agradi

Auda Ferrer

Alumnes de 1r Batxillerat de llatí de Vall d’Arús

Míriam González 4t ESO de llatí de Vall d’Arús


The Matrix, de Wachowski

Publicat el per
12

foto


FITXA TÈCNICA

Nom original: The Matrix

Directors: Els germans Wachowski

Guionistes: Els germans Wachowski

Any d’estrena: 1999

Durada: 136

Repartiment:  Keanu Reeves,  Laurence Fishburne,  Carrie- Anne Moss,  Hugo Weaving, Gloria Foster, Joe Pantoliano, Marcus Chong, Julian Arhanga, Matt Doran, Melinda McClory, Anthony Ray Parker, Paul Goddard, Robert Taylor, David Aston, Marc Aden, Ada Nicodemou, Denni Gordon, Rowan Witt, Eleanor Witt, Janaya Pender, Adryn White, Natalie Tjen,  Bill Young, Jeremy Ball, iona Johnsosn, Harry Lawrence, Steve Dodd, Luke Quinton, Lawrence Woodward, Mihael Butcher, Bernard Ledger, Robert Simper, Chris Scott i Nigel Harbach.

País: Estats Units.

Idioma original: anglès.

Gènere: Trhiller, aventures, acció i ciencia ficció.

ARGUMENT

Thomas A. Anderson (Keanu Reeves) és un programador informàtic de dia i un intrús amb l’alies de Neo de nit, que passa la seva vida buscant a una persona, Morfeu (Laurence Fishburne), i la resposta a una pregunta: Què és Matrix?

TRAÍLER


CRÍTICA

La pel·lícula dels germans Wachowski incorpora sota un treball tècnic i impressionant ple d’efectes especials, un alt contingut filosòfic que desenvolupa al llarg de l’argument de la pel·lícula.

La trama capta l’atenció de l’espectador des del seu inici i en tot moment ens identifiquem amb el seu protagonisme que gracies a la seva aventura ens descobreix que és matrix seguint el ritme de la trama. Tot i el gran contingut filosòfic la història no deixa de ser particular i plena de relacions on apareixen els sentiments més humans entre els seus protagonistes, com la fe que sent Morfeu cap a Neó o l’amor que senten Triniti i Neó. Aquestes relacions ens aproximen al  protagonista  i ens ajuden a identificar-nos amb ell. La pervivència del món clàssic en la pel·lícula és abundant i constant en el contingut filosòfic que conté Matrix. L’argument principal s’inspira en teories de filòsofs clàssics com per exemple la platònica a través del mite de la caverna; així s’estableix un paral·lelisme entre els homes que viuen tancats a la caverna observant ombres i formes que creuen reals, sense saber com és el món exterior, i els homes que apareixen a la pel·lícula connectats a la realitat virtual de Matrix que tampoc coneixen com és el món actual en el que viuen.

Trobem un referent clàssic, aquest cop directe, en el moment en què Neo visita  l’oracle per trobar respostes; l’oracle li mostra un tauler on apareix una inscripció llatina que diu nosce te ipso (coneix-te a tu mateix). Aquest missatge serà clau al llarg de la trama, doncs Neó s’adonarà que per trobar les respostes que necessita s’haurà de conèixer més a si mateix.

Dani Costa

2n Batx. Llatí

Els amors d’Astrea i de Celadó, d’Eric Rohmer

Publicat el per
2

Nom original: Les Amours d’Astrée et de Céladon
Director i guionistes: Eric Rohmer segons l’obra original d’Honoré d’Urfé
Any d’estrena: 2007
Durada: 105 min.
Repartiment: Stéphanie de Crayencour (Astrea), Andy Gillet (Celadó), Cécile Cassel (Leònida), Véronique Reymond (Galatea), Rosette (Sylvie), Jocelyn Quivrin (Lícidas), Mathilde Mosnier (Fil·lis), Rodolphe Pauly (Hilas)
País d’origen: Coproducció França-Espanya-Itàlia; Rezo Producciones / Alta Producción / Bim Producciones
Idioma original: Francès
Gènere: Drama, Romàntic

ARGUMENT

En temps dels druides, Celadó i Astrea són dos pastors de la regió francesa de Forez. S’estimen amb un amor ben pur, però quan Astrea se sent enganyada per un pretendent rebutja Celadó i aquest, desesperat, es tira al riu. Astrea el creu ben mort, però el reculllen en secret unes nimfes del bosc i el cuiden. Celadó haurà de superar la maledicció que li impedeix que la seva estimada el torni a veure.

Boig d’amor i de desesperació, desitjat per les nimfes, envoltat de rivals i forçat a disfressar-se de dona potser aconseguirà ser reconegut per Astrea sense trencar el jurament.

TRÀILER

CRÍTICA

Els amors d’Astrea i Celadó és una fidel adaptació cinematogràfica amb tota la naturalitat del so en directe i de la il·luminació natural i amb recursos més propis del cinema mut (múltiples foses i encadenats, rètols pel pas del temps, format de 1,33…) d’ una novel·la oblidada del segle XVII sobre una història que passa al segle V, l’Astrea d’Honoré d’Urfé. L’acció té lloc en un llogarret gal. Els protagonistes són pastorets adolescents que ens recorden la novel·la pastoral grega Dafnis i Cloe, els idil·lis de Teòcrit, les Bucòliques de Virgili i la posterior influència en la literatura de tots els temps i d’una manera especial en l’Arcàdia de Sannazaro, Garcilaso de la Vega…

Encara recordo el disgust que em va provocar la mort de Maurice Schere més conegut com a Eric Rohmer . Aquest cineasta francès va morir als 89 anys i sols tres anys abans ens deixava aquesta pel·lícula en què treu de l’oblit la part central de l’obra d’Honoré d’Urfé, la novel·la d’amor més boja de la literatura barroca, sense abandonar els conceptes de fidelitat, llibertinatge, comunicació i necessitat d’amor que tan caracteritza el seu cinema.

És una pel·lícula hedonista, sensual, romàntica i bucòlica, farcida de referents clàssics i perfecte per estudiar certs personatges de la mitologia (Astrea, Cupido, les nimfes…), el canvi de sexe o l’aparent lesbianisme, i de la novel·la pastoral, així com obres pictòriques mitològiques. És tot un cant a la natura i a l’amor. Tanmateix avorrirà als cinèfils d’acció.

Margalida

El club de los poetas muertos, de Peter Weir

Publicat el per
16

FITXA TÈCNICA

Títol Original: Dead Poets Society

Director: Peter Weir

Guionista: Tom Shulman

Any: 1989

País: USA

Durada: 128 min

Idioma original: Anglès

Repartiment: Robin Williams, Robert Sean Leonard  i Ethan Hawke

Gènere: Drama

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula, ambientada a la tardor del 1959, al començament d’un nou any lectiu té una trama que es desenvolupa al prestigiós institut per a nois Welton, situat a les muntanyes de Vermont als Estats Units, on un grup d’alumnes estudien allà i cursen l’últim any abans de graduar-se i marxar cap a l’universitat. L’escola, a part de tenir molt de prestigi, té un estil d’educació molt estricte, on els alumnes són preparats per ser homes de profit l’endemà i tenir uns valors, així com la tradició, l’honor, la disciplina i la grandesa,  que segons l’escola són els adequats.

Però aquest curs serà diferent, a l’escola arriba un nou professor de literatura, el professor John Keating (Robin Williams), qui no té el mateix modus operandi que la resta de professors, ja que aquest creu que els alumnes han d’aprendre a ser qui ells mateixos són i no qui els altres volen que siguin. Amb la filosofia horaciana de viure sense anteposar a la vida el que no ho és inspira i motiva els seus alumnes.

CRÍTICA

Aquesta magnífica pel·lícula dirigida per Peter Weir ens mostra quins són realment els valors que defineixen una persona. És clar que hem de saber com comportar-nos davant totes les situacions, però també cal saber disfrutar dels plaers de la vida i deixar la ment lliure, ja que el pensar és el que realment defineix l’ésser humà com a tal.

Per fer aquesta introducció cap al lliurament de la ment, mostra als seus alumnes el significat del Carpe diem i la importància d’aquest a la literatura, i és que aquest tòpic de disfrutar el moment ens ve directament del poeta romà Horaci a les seves Odes Carpe diem quam minimum credula poster que vol dir, aprofita el dia i no confiïs en l’endemà, i es correspon amb la dita catalana de No deixis per demà el que puguis fer avui.

Amb això, el professor vol fer veure als seus alumnes com d’efímera és la vida, com han fet molts artistes literaris al llarg de la història, i incitar-los a fer aquelles coses amb les que se sentin realitzats i amb les que realment donin sentit a la seva vida doncs tard o d’hora, tots tenim el mateix destí.

L’altra pervivència clàssica en aquesta obra és al final de la pel·lícula, quan els alumnes de l’intitut pugen sobre les taules i formen una lletra grega, la lleta “delta” majúscula “Δ”.

Per a més informació sobre aquesta escena podeu visitar el blog d’en Ricardo.

Carlos Rocamora
2n Batxillerat

El cigne negre, de Darren Aronofsky

Publicat el per
9

Cigne negre

FITXA TÈCNICA
Nom original: Black Swan.
Director: Darren Aronofsky.
Guionistes: Mark Heyman, Andres Heinz i John J. MacLaughlin.
Any d’estrena: 2010/2011.
Durada: 108 min.
Repart (per ordre d’importància): Natalie Portman (Nina Sayers), Mila Kunis (Lily), Vincent Cassel (Thomas Leroy), Barbra Hershey (Erica Sayers), Winona Ryder (Beth Macintyre), Benjamin Millepied (David), Ksenia Solo (Veronica), Kristina Anapau (Galina) and Janet Montgomery (Madeline).
País: Estats Units.
Idioma original: anglès.
Gènere: Drama. Misteri. Suspense.

ARGUMENT
Nina és una ballarina de ballet que viu a Nova York, perseguida contínuament pel seu afany de perfecció i superació i també per la seva protectora mare, Erica, una ballarina retirada. Quan Thomas Leroy considera que la seva ballarina principal, Beth, és massa major per continuar ballant en la seva companyia, Nina s’esmerarà per aconseguir aquest lloc en la nova versió d’El llac dels cignes. Però la protagonista d’aquest ballet haurà d’interpretar a l’innocent cigne blanc, que coneix la tècnica, i el sensual cigne negre, que viu el ball. Nina només compleix el primer paper i, per això, tot comença a adquirir un estrany color en aparèixer Lily, que és tal com ha de ser el cigne negre.

TRÀILER

CRÍTICA (conté spoilers!!)
Black Swan és una pel·lícula ambiciosa, a l’igual que la seva protagonista, i ens dóna una visió realista però també bastant extrema del món competitiu, perfeccionista i exigent del Ballet.
Des d’un bon principi es mostra contundent, amb una banda sonora que incorpora petits fragments de la simfonia homònima de Chaikowsky, i alguns fotogrames bastant impactants (els que l’heu vist recordareu l’escena al lavabo amb la pell del dit o l’evolució de la ferida de l’esquena) que es veuen ajudats per moviments ràpids de càmara, jocs amb miralls, molt propis del món del Ballet i a més objecte de fascinació com a reflectors de la realitat.
A mesura que ens anem endinsant en la vida de Nina, anem descobrint més aspectes que ens van desconcertant. Una mare molt protectora que sembla guardar un cert rancor a la seva filla, un caràcter molt autodestroctiu de certs personatges, les rivalitats, les enveges i la gelosia de les pròpies ballarines, etc.
El referent clàssic està present durant tot el film, però és just al clímax i durant el apoteòsic i precipitat desenllaç quan una llum il·lumina els nostres ulls: tots els símpotmes que vèiem en Nina, l’innocent cigne blanc, amagaven el majestuós cigne negre. La seva transformació és psíquica (referent a la sexualitat i l’amor, el deslligament de la mare, el sentir i viure el ball…) i el que aconsegueix Aronofsky és fent-se veure la física, les escames de l’esquena, els ulls vermells, les potes, l’ombra amb les plomes… Una metamorfosi al més pur estil ovidià.
Com ja recordeu, les Metamorfosis d’Ovidi són una lectura de llatí per a la selectivitat. Quines metamorfosis a cigne recordeu? Segur que una, com a mínim trobeu. També podeu relacionar-lo amb obres d’altres arts (escultures, obres literàries, pintures…).

Heu vist aquesta pel·lícula? Què us ha semblat?

Coty Ledesma,
2n Batxillerat Grec i Llatí