El club de los poetas muertos, de Peter Weir

FITXA TÈCNICA

Títol Original: Dead Poets Society

Director: Peter Weir

Guionista: Tom Shulman

Any: 1989

País: USA

Durada: 128 min

Idioma original: Anglès

Repartiment: Robin Williams, Robert Sean Leonard  i Ethan Hawke

Gènere: Drama

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula, ambientada a la tardor del 1959, al començament d’un nou any lectiu té una trama que es desenvolupa al prestigiós institut per a nois Welton, situat a les muntanyes de Vermont als Estats Units, on un grup d’alumnes estudien allà i cursen l’últim any abans de graduar-se i marxar cap a l’universitat. L’escola, a part de tenir molt de prestigi, té un estil d’educació molt estricte, on els alumnes són preparats per ser homes de profit l’endemà i tenir uns valors, així com la tradició, l’honor, la disciplina i la grandesa,  que segons l’escola són els adequats.

Però aquest curs serà diferent, a l’escola arriba un nou professor de literatura, el professor John Keating (Robin Williams), qui no té el mateix modus operandi que la resta de professors, ja que aquest creu que els alumnes han d’aprendre a ser qui ells mateixos són i no qui els altres volen que siguin. Amb la filosofia horaciana de viure sense anteposar a la vida el que no ho és inspira i motiva els seus alumnes.

CRÍTICA

Aquesta magnífica pel·lícula dirigida per Peter Weir ens mostra quins són realment els valors que defineixen una persona. És clar que hem de saber com comportar-nos davant totes les situacions, però també cal saber disfrutar dels plaers de la vida i deixar la ment lliure, ja que el pensar és el que realment defineix l’ésser humà com a tal.

Per fer aquesta introducció cap al lliurament de la ment, mostra als seus alumnes el significat del Carpe diem i la importància d’aquest a la literatura, i és que aquest tòpic de disfrutar el moment ens ve directament del poeta romà Horaci a les seves Odes Carpe diem quam minimum credula poster que vol dir, aprofita el dia i no confiïs en l’endemà, i es correspon amb la dita catalana de No deixis per demà el que puguis fer avui.

Amb això, el professor vol fer veure als seus alumnes com d’efímera és la vida, com han fet molts artistes literaris al llarg de la història, i incitar-los a fer aquelles coses amb les que se sentin realitzats i amb les que realment donin sentit a la seva vida doncs tard o d’hora, tots tenim el mateix destí.

L’altra pervivència clàssica en aquesta obra és al final de la pel·lícula, quan els alumnes de l’intitut pugen sobre les taules i formen una lletra grega, la lleta “delta” majúscula “Δ”.

Per a més informació sobre aquesta escena podeu visitar el blog d’en Ricardo.

Carlos Rocamora
2n Batxillerat

14 comentaris a “El club de los poetas muertos, de Peter Weir

  1. Carlos, ja saps com m’agrada El club de los poetes muertos! Moltes gràcies!

  2. Moltes gràcies, Carlos, per la referència a aquest treball del meu blog. Os deseo a ti, a Constanza y a Rebeca un fecundo y feliz viaje por la blogosfera. Un saludo para los tres y mis mejores deseos para que el segundo de Bachillerato acabe con éxitos.

  3. Un bon article per a una bona pel·lícula!
    Feliciter Carlos pel teu primer aticle al nostre bloc i gràcies, Ricardo, per aquesta troballa i els teus ànims.

  4. Retroenllaç: Oda a Taliarc | Tòpics horacians arreu

  5. Salve!!

    No he vist aquesta pel·lícula però segur que està molt bé!!

    Pel que he vist és ple de tòpics horacians com el carpe diem que el professor ensenya als alumnes per dir-los que han d’aprofitar el dia i fer les coses al moment i no confiar-se i deixar-les per més endavant. El professor vol ensenyar-los que no han de viure la vida esbojarradament, sinó que han de saborejar els moments, intentar realitzar els seus somnis, aprofitant cada segon, per després no lamentar-se per haver deixat escapar la vida.

  6. Salve!!

    Se m’ha oblidat dir que aquesta pel·lícula està clarament relacionada amb l’oda 11 d’Horaci, on apareix el tòpic de Carpe diem.

  7. Salve!

    Jo tampoc he vist aquesta pel·lícula però n’he sentit molt bones crítiques. El que no sabia és que estava tan relacionada amb el poeta Horaci.

    La relació que s’estableix amb el poeta romà és que el professor de literatura ensenya als seus alumnes a aprofitar els moments de la vida (“Carpe diem”), però no com molts és pensen que vol dir el tòpic horacià ( viure la vida, no pensant en el futur de manera esbojarrada), sinó aprofitant cada moment de la nostra vida. Aquest tòpic el trobem a la oda 11 del llibre primer.

  8. Salve!

    Jo si que he vist aquesta pel·licula, però la vaig veure fa molt, llavors ja no m’enrecordo gaire.

    La relació que s’estableix amb el poeta és el Carpe Diem que li diu el professor als seus alumnes

  9. Retroenllaç: L’EMPREMTA D’ORFEU » ”Carpe diem” de Belinda

  10. Jo crec que les escoles i els professors haurien de prendre exemple d’aquest professor de la pel.lícula , perquè així els alumnes serien més llestos i no ” borregos” que fan només els que els hi manen, que la vida és curta i s’ha d’aprofitar les coses bones i dolentes de la vida , de que hem d’aprofitar el nostre temps intel·ligentment amb els que ens pleni com a persones.

  11. Salve!
    La pel·lícula m’ha semblat molt molt interessant i quan tingui un moment per veure-la la veuré.Crec que m’agradarà perquè jo sóc de les persones que pensa que si es pot fer en aquell moment es millor fer-ho perquè desprès no podràs tenir la ocasió o sigui massa tard per fer-ho encara que tingui conseqüències. La frase “carpe diem” m’agrada bastant ja sigui per les paraules en si mateixes com el seu significat.
    Crec que ningú ens ha de condicionar a l’hora de fer o de pensar, perquè no tots som el mateix ni pensem el mateix.

  12. Salve!
    Jo no he vist mai aquesta peli cula pero si he sentit parlar-ne d’ella i en parlen molt bé.
    La relació que estableix es amb l’oda 11 d’Horaci, on apareix la frase de
    “Carpe Diem “que vol dir “vive el momento”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *