Once Upon a Time

once-upon-a-time-apple

“Once Upon a Time” (Érase una vez o Hi havia una vegada) és una sèrie de la productora anglesa ABC. Narra les històries dels contes de fades després del seus famosos “happy endings” i també els relaciona entre ells. Sempre queden tots els caps lligats i tot el que passa té un sentit.

Tots els personatges dels contes viuen en un poble, en el nostre món, anomenat “Storybrook” on conviuen sense saber qui són ja que la reina malvada llença una maledicció.En arribar l’Emma (filla de la Blancaneus i el Príncep Encantador) al poble tothom desperta i comencen les aventures.

Depenent de la temporada passen diferents coses en diferents ambients com ja pugui ser el país dels contes (Enchanted Forest), el país de Mai Més (Neverland), el país de les meravelles (Wonderland) i molts d’altres. En la 5a temporada apareix l’inframón, casa del déu Hades i també l’Olimp on viu Zeus.

Aquesta sèrie està plagada de referents clàssics. Hi ha infinitat de conceptes, llocs i objectes referents a la mitologia grega i romana. Els exposaré a continuació:

  • La reina malvada, REGINA: ella és la reina ja que la seva mare va moure els fils perquè ho pogués ser. En el món real és l’alcaldessa del poble. Des de petita la seva mare ja sabia que la Regina arribaria a reina per aquest motiu es diu així. Regina en llatí significa “reina”.

Queen_Regina_7098

  • Kora: És la mare de la Regina i arrenca els cors de les persones per poder-les controlar. En el país de les Meravelles és la reina de cors. Els cors són molt importants per ella i per aquesta raó el seu nom és Kora que a la sèrie li donen el dignificat de donzella de cors.

3d441c793280b504e907b4c7f74b2619

  • La poma: la poma que li dóna la Reina Malvada a Blancaneus per enverinar-la, té una clara relació amb la poma de la Discòrdia que la deessa Eris llença al casament de Tetis i Peleu.

snow10

  • Les tisores de la vida: Amb aquestes tisores, és possible tallar el destí d’una persona a la sèrie. En la mitologia, les tres Parques tenien unes tisores per tallar la vida quan elles ho creguessin oportú.

vlcsnap-2016-10-24-13h49m46s715

  • El laberint de Medusa: També apareix el laberint on la gorgona està tancada i com podeu veure a continuació Blancaneus i el Príncep lluiten per matar-la, conseguir el seu cap i petrificar  la reina malvada. Finalment utilitza l’escut i en el moment en què la gorgona el mira es veu refectida i  es converteix en pedra. El Príncep torna a la normalitat.

  • La caixa de Pandora: A la sèrie si la obres et quedes empresonat dins i només et pot treure la següent persona que obri la caixa. L’utilitzen per transportar o contenir algun malvat. En la mitologia, Pandora, la qual és molt curiosa obra la caixa encara que li han dit que no ho faci i allibera forces malignes.

download

  • La fletxa de Cupido: Juguen també amb la idea de l’odi (fletxa de plom) i l’amor (fetxa d’or) de les fletxes de Cupido. El pare de la Reina malvada vol que trobi el seu amor vertader per això li diu que existeix un lloc on hi ha la fletxa d’or de Cupido que la guiarà al seu amor. La reina diu que ella no vol amor sinó venjança en la Blancaneus i fa un encanteri perquè la fletxa es converteixi en la d’odi, es torna de plom. Creu que d’aquesta manera la fletxa la guiarà fins a la Blancaneus però finalment la fletxa la guia cap a un mirall on ella està reflectida i s’adona que la cosa que més odia és ella mateixa.

download

 

  • A la 5a temporada podrem trobar moltíssims referents:
  • Tot passa a l’inframón on el déu Hades governa.

images

 

bcf6985a8d5123efa38e0be503e45ec2

  • El riu de les ànimes, Aqueront i el barquer Caront: A la sèrie si toques el riu mors.

2016-03-21-ouat03

  • Apareix el semidéu Hèrcules: A la sèrie està mort perquè no va poder véncer el ca Cèrber, el qual vigilava les portes de l’infern.

download      download

  • Olimp:  A la sèrie tothom hi pot accedir un cop ha superat allò que havia deixat inacabat abans de morir. Havies de passar per un pont de pedra, si havies superat la teva meta personal, podies accedir a l’Olimp però sinó desapareixies completament. A l’Olimp es troba Zeus.

images     download

En conclusió, aquesta sèrie com moltes altres té un volum important de referents clàssics. És potser per aquest motiu que ha tingut tantíssim èxit.

Creus que altres sèries tenen referents? T’agrada aquesta sèrie? Els havies vist mai?

Arnau Torres Nadal 1r Batx. C

Les sirenes de Mako

makosirena_zpsozzwwi2g

La sèrie “Las sirenas de Mako” és una seqüela d’una sèrie televisiva encara més famosa coneguda com a “H2o”.

Tracta sobre la vida d’unes sirenes que viuen en el nostre món, tret que els humans no en saben de la seva existència. Viuen en grup al escull de corall que hi ha al voltant de l’illa de Macko. Les protagonistes són 3 sirenes que van canviant cada temporada. Aquestes 3 sirenes viuen dins una cova submarina que dóna a un estany, “l’estany llunar”, des d’on es pot veure la lluna plena ja que està situat dins d’un antic volcà ara apagat.

En caure un humà, Zac, de forma misteriosa en les aigües de l’estany, es converteix en un tritó. És capaç de dominar poders que mai no havia imaginat que podrien existir gràcies a l’ajut d’un trident que aparentment li pertany. Aquest és clarament un referent al déu grec dels mars Posidó.

Les sirenes, per poder controlar al home, el qual es converteix en tritó si es mulla amb aigua ( igual que les sirenes quan tenen forma humana), decideixen seguir-lo a terra ferma. Allà descobreixen que té una família i obligacions i decideixen quedar-se per seguir-lo a tot arreu. Per casualitat coneixen una sirena molt sabia que viu a terra ferma, la Rita, la qual els permet viure a casa seva per tal d’ajudar-les. Ella té un gat que s’anomena Posidó, un altre referent al déu del mar.

30aad5da8699d717c495cef5bfa63861                 download

Tota la sèrie gira entorn a les sienes, unes criatures mitològiques meitat humanes meitat peix segons la sèrie i segons el pensament popular encara que en la mitologia de l’antiga Grècia, les sirenes eren dones alades que vivien en una illa i cantaven per atraure els mariners. Després d’haver-los enamorat, se’ls menjaven.

sirenes+reptils

Parlant del cant que feien servir les sirenes per atreure els mariners, a la sèrie també hi apareix una referència en la que una sirena canta “La cançó d’encantament” i fa que el no que li agrada faci tot el que ella desitja. La lletra convida el mariner a submergir-se al mar amb ella  i a seguir-la. Fa fins i tot una mica de respecte!

[youtube]https://youtu.be/1Tyc07O_WfM[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/OIMObVagdSs[/youtube]

  • Què us ha semblat?
  • Sou fans d’aquest tipus de sèries?
  • Creieu que seríeu capaços de trobar més sèries amb referents clàssics?

Arnau Torres Nadal 1r C

 

La que se avecina

http-i.huffpost.comgen4288400imagesn-LA-QUE-SE-AVECINA-628x314

La que se avecina és una sèrie espanyola que ha tingut moltíssim èxit durant aquests anys, tant que encara segueix en emissió.

Es una sèrie de comèdia que tracta sobre la vida dels veïns de la comunitat de “Monte Pinar”. Una vida molt avorrida ja que són gent que no treballa, treballa de nit, són jubilats… en resum, tenen massa temps lliure i no saben fer res més que molestar-se uns als altres.

El més curiós és que d’entrada aquesta sèrie sembla un mer entreteniment però és més que això. Tracta temes actuals però també utilitza llatinismes o referències al món clàssic. A cada capítol es pot trobar com a mínim un.

A continuació posaré tres exemples de dos capítols:

  • Capítol 4 de la 2a temporada

En el minut 33 podrem escoltar la referència al Complex d’Èdip, en el que, segons el mite, Èdip es casa amb la seva mare( sense saber qui era) , s’enamora d’ella i tenen fills en comú.

  • Capítol 6 de la 2a temporada

En el minut 31 podrem observar  que un noi fa referència a la Guerra de Troia i el moment en què va cremar amb la frase “Ha ardido Troia” explicant que ha tingut una relació sexual molt “explosiva”.

En el mateix capítol a 1 hora i 1 minut el conserge pronuncia l’expressió llatina “Ipso facto” que significa ara mateix o en aquest mateix instant.

Com heu pogut veure hi ha infinitats de referències al món clàssic en el nostre entorn. Són totes importants ja que fan perviure el llatí i la mitologia.

  • Creieu que hi ha més sèries amb referents i llatinismes?
  • Sou capaços de trobar-ne més? Si és així deixeu un comentari amb les que hagueu trobat.

 

Arnau Torres Nadal 1r Batx C

Referències gregues i romanes a Joc de Trons

Joc de Trons (en anglès A Game of Thrones) és una de les sèries que més ha estat de moda durant aquests anys. Enguany s’ha estrenat la sisena temporada, una temporada que ha estat molt més exitosa (en part, perquè es va gravar parcialment a Catalunya: diversos carrers del barri antic de Girona i el Castell de Santa Florentina de Canet de Mar) i ara tots els que som fans de la sèrie esperem amb ànsies la nova temporada (temporada 7) que s’estrenarà el juny del 2017.

La sèrie va començar amb el primer capítol el 17 d’abril de 2011. Està basada en la saga de llibres Cançó de gel i de foc, escrita per George R.R.Martin. Cada temporada consta de 10 capítols, així que de moment hi ha 60 capítols ja que hi ha 6 temporades. Joc de Trons és una sèrie de gènere fantàstic i també és bastant dramàtica.

orden-de-los-libros-juego-de-tronos-e1389290336367

 

ARGUMENT:

És coneguda principalment, per la crueltat que té l’escriptor a l’hora de descriure els personatges i sobretot pel nombre d’escenes violentes que hi ha.

La sèrie parla sobre 7 regnes. La major part de la sèrie té lloc a Ponent, on lidera el rei Robert Baratheon. Daenerys Targaryen és una de les últimes que queden junt amb el seu germà Viserys. Ells dos volen tornar a casa. Són els hereus originals del tron i Robert  va rebatre el tron al seu pare, el rei boig i va matar la majoria de Targaryens, entre ells, els dracs. Després podem veure Invernalia, l’altre gran regne que està al nord. Aquest regne està liderat per Ned Stark i Cathelyn Arryn. Ells tenen 6 fills, un d’ells és bastard i és conegut com Jon Nieve. Jon és un dels principals personatges de la sèrie. Es creu que la família de veritat de Jon no és aquesta i que té uns poders únics. Els stark protegeixen el gran mur dels salvatges. Més tard el protegeixen dels Caminants blancs. Els podem veure en el primer capítol.

Tot comença quan el rei Robert va a Invernalia a demanar ajuda al seu fidel amic Ned Stark per a que sigui la seva mà reial. Li demana aquesta ajuda perquè Jon Arryn acaba de morir, es creu que assassinat. Ned accepta i marxa cap a Ponent. Els Lannister són la casa més rica dels 7 Regnes. Cersei Lannister està casada amb el rei. Ells no són molt amics de ningú, volen tot el poder per a ells. Gràcies als Lannister la guerra dels 7 Regnes comença.

.7reinos

Quina relació creieu que té la muralla que protegeix Ponent dels salvatges amb el mur d’Adrià?

Well, some of it will be revealed later so I won’t talk about that aspect of it, but certainly the Wall comes from Hadrian’s Wall, which I saw while visiting Scotland. I stood on Hadrian’s Wall and tried to imagine what it would be like to be a Roman soldier sent here from Italy or Antioch. To stand here, to gaze off into the distance, not knowing what might emerge from the forest. Of course fantasy is the stuff of bright colors and being larger than real life, so my Wall is bigger and considerably longer and more magical. And, of course, what lies beyond it has to be more than just Scots. George R.R.Martin, 2000

Podeu establir alguna relació entre Daenerys Targaryen i la reina bàrbara Budicca?

Joc de Trons està basada, principalment, en la història d’Anglaterra. Però també hi podem veure altres referències clàssiques i algunes són referents als mites grecs, com hem treballat a El mite del sacrifici d’Ifigenia a Joc de trons, però també a personatges mitològics (quin paral·lelisme podem establir entre Robert Baratheon i Cersei Lannister amb Zeus i Hera? i entre Cersei i Afrodita i Jaime i Ares…? Tyrion i Ulisses? Qui és Eros i Anteros? i Hermes…? Hèrcules? Apol·lo i Cassandra…? i entre Brienne i Briseida i Margaery i Hèlena de Troia? i entre Loras i Renly i Aquil·les i Pàtrocle, respectivament?…) i especialment monstres:

ELS DRACS:

Aquests animals fantàstics tenen un gran protagonisme a la sèrie. Van ser extingits quan Robert Baratheon va conspirar contra el rei Targaryen el boig. Més tard, Daenerys, la seva filla és casada amb el líder dels Dothraki, Khal Drogo. Al casament li regalen 3 ous de drac ja dissecats, però ella té una visió on fa una gran foguera amb ella dins i els 3 ous. Ella acompleix aquesta visió i surt viva de la foguera amb els 3 dracs recent nascuts  ja que els Targaryens de veritat tenen el poder de no cremar-se mai.

Els dracs tenen una gran importància en la mitologia grega. Homer els descriu amb ales i potes ja que el drac és descendent d’una serp mosntruossa.

game_of_thrones_05x09

Drac de la Còlquida:

Era el guardià del velló d’or. Jàson i Medea es van enfrontar a ell. Es deia que el drac mai no dormia així que Medea va fer una poció que el va fer quedar-se hipnotitzat i el va dormir.

Ladó:

Era un drac de 100 caps, guardià del jardí de les Hespèrides el qual va ser assassinat en algunes versions per Atlas i en altres per Hèracles.

GEGANTS:

Els gegants són uns altres personatges que formen part de Joc de Trons. Apareixen com criatures més enllà del mur que formen part de l’excèrcit de Mance Rayder. Aquests acaben unint-se a l’excèrcit de Jon Snow per lluitar contra els Bolton.

A la mitologia grega, els gegants són personatges caracteritzats per la seva gran estatura i per la seva gran força. Hesíode els considerava éssers divins que van sorgir de la sang d’Urà i sent la seva mare Gea.

c5ed89b96b4a09ad_wunwun

EL FOC VALYRI:

 “Foc de drac” en valyriotar a l’aigua. També parlen d’espasses fetes amb valyri. Del que més es parla és que els dracs no poden ser cremats pel foc Valyri ja que estan creats per ell i treuen foc valyri per la boca.maxresdefault

L’imperi Bizantí va utilitzar durant anys una arma similar anomenada foc grec. Era un substància química que cremava fins i tot per sota de l’aigua. Gràcies a aquest foc l’imperi Bizantí va conseguir parar en vàries ocasions l’expansió de l’Islam.

Mireu aquesta escena de la sisena temporada de Joc de Trons i recerqueu les referències clàssiques que s’hi troben:

Rocío Rodríguez

1r Batxillerat Humanístic

Kiki, el amor se hace, de Paco León (2016)

Aquesta pel·lícula estrenada aquest mes d’abril, és la tercera pel·lícula de Paco León com a director. Tracta de cinc històries d’amor i de curioses fílies que coincideixen en un calorós estiu. Fílies com la dacrifília, l’elifília, la somnofília i l’harpaxofília, són les diferents maneres que descobreixen els protagonistes durant tot el llargmetratge, però per gaudir-les hauran de saber com integrar-les en les seves vides. Els seus sentiments, les seves pors i sobretot com es transforma la seva sexualitat trencant els tabús i endinsant-se en una nova etapa, emocionants i lliure, on no reneguen ni del plaer ni l’amor.

La paraula fília, deriva del mot grec, φιλία, que significa amor o amistat. Les fílies sexuals són un tema molt tabú encara en la nostra societat, ja que sembla molt estrany que a algú li exciti veure algú plorar; dacrifília, l’obsessió pels teixits; elifília, o la somnofília que és arribar al clímax sexualment veient algú dormint.

kiki_el_amor_se_hace-949639720-large

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=U9ues-uRToQ[/youtube]

En Paco i l’Ana són una parella del barri de Lavapiés de Madrid, tenen una filla en comú i estan buscant diferents maneres d’avivar la seva passió. Durant la recerca -en la que experimenten amb l’erotolàlia, parlar brut, és dir utilitzant paraules desagradables, també proven el ‘pissing’, que és que se’t pixin a sobre i el ‘fursuit’, disfressar-se d’animal-, però apareix la Belén, una amiga d’en Paco que es troba en una situació de desengany amorós i vital. La Belén provocarà entre ells la fília del poliamor, que és la pràctica, el desig i/o l’acceptació de tenir més d’una relació íntima simultàniament amb el ple consentiment i coneixement de les diverses persones involucrades.

L’altra parella són la Natàlia i l’Àlex, una parella de joves moderns. S’estimen, però ella oculta els seus estranys gustos sexuals, heretats i compartits amb diversos membres de la seva família.

Després d’experimentar la dendrofília, que és l’atracció sexual cap als arbres i les plantes, a la Natàlia li comença atraure l’harpaxofília, que és l’atracció a ser atracat amb violència. L’Àlex que és bastant gelós intentarà satisfer el seu desig.

Una altra parella és la de la Mª Candelaria i l’Antonio, que són una parella que treballen a la fira. La Candelaria després d’una visita al metge que li recomana tenir orgasmes per quedar-se embarassada, la Candelaria comença a experimentar la dacrifília, que és l’atracció per veure algú plorant.

Una altra parella són en José Luis i la Paloma, que va patir un accident i aquest la fet quedar-se en una cadira de rodes. En José Luis descobreix que te somnofília, gràcies al fet que seda accidentalment  la seva dona.

I per últim, la Sandra que és una noia molt especial i una mica neuròtica: conviu amb una iguana gegant, té intolerància a la lactosa, també té una discapacitat auditiva que li impedeix comunicar-se i l’efília, atracció pels teixits. Trobar l’amor de la seva vida no li resulta fàcil, però tot canviarà acceptant una trucada d’un ‘call centre’ on treballa traduint en llenguatge de signes les trucades telefòniques.

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat.

Interessos cinematogràfics

Benvolguts! Em dic Irene Sanz i agraïria molt que dediquéssiu 5 minuts a respondre aquesta enquesta relacionada amb el meu treball de recerca, tutoritzat per la professora de clàssiques Margalida Capellà. Gràcies!

P.S.: Els resultats de la meva recerca.

La presentació del meu Treball de recerca el dia 20 de desembre de 2016 defensat davant del tribunal format per la meva tutora de recerca, Margalida Capellà, i per les professores Adela i Margarita:

El vídeo-conclusió de les millors pel·lícules a partir de les tres llistes: Hollywood Reporter, IMDb i Sight and Sound

Quines pel·lícules tenen referències clàssiques?

El llatí en un món de zombis

Walkind dead és una sèrie de televisió americana desenvolupada per Frank Darabont i basada en la sèrie de còmics creada per Robert Kirkman i Tony Moore. El primer episodi, de seixanta minuts de duració, fou estrenat a la cadena AMC el 31 d’octubre de 2010.

Actualment, aquesta sèrie és una de les més vistes i consta d’un nombrós club de fans, entre les quals m’hi trobo jo. Així doncs, l’altre dia mentre veia un capítol d’aquesta sèrie vaig veure que un dels personatges escrivia i explicava una frase en llatí: “Dolor hic tibi proderit olim”, aquesta dita en boca de Deanna vol dir “El dolor actual serà útil en un futur”.

Escena on s’explica el significat de la dita.

[youtube]https://youtu.be/0UJuU5rCTuU[/youtube]

walking-deadÉs curiós com el llatí segueix viu fins i tot quan la raça humana està en perill i el món és ple de zombis. El poeta romà Ovidi la va dir en l’elegia XI del llibre tercer de Els amors: Perfer et obdura; dolor hic tibi proderit olim. En podríeu fer la traducció i comentar-ne la vigència del seu significat?

També podeu llegir l’elegia XI del tercer llibre dels Amors d’Ovidi en traducció de Jordi Parramon, a la pàgina 123, Quaderns Crema.

Perfer et obdura; dolor hic tibi proderit olim és una dita que ha tingut molta pervivència. Per què? M’ajudeu a trobar-ne més?

Heu trobat alguna altra pel·lícula o sèrie on apareixen dites llatines? Quines?

Creieu que pot ser útil la ficció per aprendre llatí i apropar-nos a la literatura llatina?

Sandra

2n Batxillerat Llatí

Ben-Hur, de Timur Bekmambetov (2016)

Ben-HurFITXA TÈCNICA

ARGUMENT

Judah Ben-Hur (Jack Huston) és un noble de Jerusalem que té idees oposades a les dels romans. En un temps en què  l’Imperi romà és amo i senyor del món conegut, i governa amb mà de ferro els seus vasts territoris, aquestes diferències polítiques del jove Judah van a tenir les seves conseqüències. Així, Ben-Hur serà falsament acusat de traïció per negar-se a delatar les persones que es consideren enemics de l’estat. A més, el responsable d’aquesta infàmia és el seu millor amic de la infància, Messala (Toby Kebbell), un tribú de l’exèrcit romà. I és que, amb els anys, l’amistat que mantenia amb ell el noble jueu es va acabar convertint en una terrible rivalitat.

Desposseït del seu títol, separat de la seva família i d’Esther, la dona a la que estima (Nazanin Boniadi), Ben-Hur haurà de viure com un esclau, aïllat durant molt de temps en un vaixell. Després de sobreviure diversos anys en el mar, Judah torna a la seva terra. Serà llavors quan decideixi buscar venjança i reclamar el que li pertany. En el seu ferotge intent per guanyar la seva llibertat, i per venjar-se del seu antic amic de la infantesa, acabarà a la sorra del circ, competint en les carreres de quadrigues.

TRÀILER

CRÍTICA

Aquesta pel·lícula, dirigida per Timur Bekmambetov, és una nova versió de la pel·lícula de 1959, que alhora era un remake de Ben-Hur  de Fred Niblo de 1925 i al seu torn adapta la famosa novel·la homònima de Lewis Wallace el 1880.

Si un no en sap res, aquesta pel·lícula planteja una història molt interessant i et deixa amb molta intriga durant tota l’estona, ja que al final és quan s’aconsegueix la victòria; i en tot moment no saps què passarà. La pel·lícula et va deixant poc a poc escenes que fan que et fiquis en el drama, el qual és directe i concret. Les escenes d’acció són fantàstiques, els efectes especials també i els monuments que surten són meravellosos. Crec que s’ha sabut adaptar molt bé als nostres temps, tot i qui ha que li retreu que també ho hagués pogut fer amb els falsos dilemes morals. Què en destaqueu els errors o els encerts?

Si heu llegit la novel·la o heu vist  les versions anteriors, sobretot la mítica de William Wyler,  segurament la cosa canvia. Quina versió us agrada més?

Aparte de la duración, más ajustada, de una hora menos, el guion de Keith R. Clarke y John Ridley, el diseño de producción y la dirección de Bekmambetov abogan por una imagen hiperrealista en los escenarios y las salvajes batallas (Judea, la guerra de los romanos contra los germanos), un toque más político (el movimiento revolucionario de los zelotes, defensores de su tierra frente al invasor, Roma, adquiere un novedoso protagonismo, lo que puede dar pie a numerosos paralelismos con el conflicto actual en la misma tierra, aunque con distintos protagonistas), y una rebaja en las dosis de melodrama. La de Wyler era una película de aventuras con un esencial toque melodramático que desembocaba en una parábola bíblica, y la de Bekmambetov es una película casi bélica, asentada de nuevo en un conflicto entre hermanos que trasciende la individualidad para alcanzar a la colectividad, y que rebaja un tanto el elemento milagroso encarnado por Jesucristo, en beneficio de su mensaje moral (¡y político!).

Wyler era un director especializado en dramas, comedias y melodramas que, con su mayúsculo conocimiento del cine, también se supo mover en el espectacular territorio de la acción. Bekmambetov es un especialista de la tralla, que se mueve a la perfección en secuencias tan espectaculares como las de la batalla de barcos y la carrera de cuadrigas. Ni mejores ni peores; distintas, de otra época del cine. El personaje de Arrio (casi) desaparece, Ilderín toma el papel de segundo padre y, en el último minuto, se les va la pinza con una canción a trasmano. Pero este Ben-Hur nada tiene de fracasado.

Rumores y certezas de un mito, crítica de Javier Ocaña, El País 1 de setembre de 2016

El primer dia de la cinquena temporada del programa despertador d’iCat “Els experts”. “Les pel·lícules de romans són gais?” és el primer clixé que s’encarrega de desmuntar el cinèfil Joan Pons partint de l’estrena  de Ben-hur. I vosaltres, què en penseu de les pel·lícules de romans? i de Ben-hur?

Si voleu saber secrets del rodatge de Ben-Hur no us perdeu aquest documental de rtve:

Valentina Restrepo

1r Batxillerat Humanístic

ANÀLISI DEL FILM: Frankenstein de Mary Shelley

FITXA TÈCNICA

TRÀILER

[youtube]https://youtu.be/Lg17y6iz7Xs[/youtube]

 

Després de veure la pel·lícula, ara cal fer una anàlisi detallada d’un seguit de qüestions que apareixen de manera recurrent i tenen un abast que ja preocupava els clàssics; de fet, el mite de Prometeu és el referent de Frankenstein o el modern Prometeu Mary Shelley.

  1. Llegeix atentament les qüestions i comenta-les:
    1. Quan mor la mare de Víctor Frankenstein, ell diu: -La mort no hauria d’existir.
    2. Es pot usurpar el paper dels déus/Déu com a creador de la vida?
    3. Realment “la criatura” era el monstre que la gent veia?
    4. L’avi cec és l’únic capaç de veure la bellesa que hi ha en el monstre. Relaciona-ho amb Tirèsies i comenta-ho.
    5. Què és la bellesa, existeix un cànon inamovible? Ha variat amb el pas del temps?
    6. “Resulta llastimós i defectuós”. Com afecta aquest comentari de Víctor Frankenstein el seu “fill”. Creieu que ens marquen els comentaris que els altres fan de nosaltres mateixos.
    7. Què en penseu de la venjança? Acaba bé?
    8. Què en penseu de la massa de gent enfurismada que mata la serventa dels Frankenstein perquè pensen que és l’assassina del nen? Passen aquestes coses actualment?
    9. Quan Frankenstein i la criatura conversen en el mar de gel, ell li pregunta que qui és, si va pensar en l’ànima, en els sentiments, en les conseqüències dels seus actes. Comenta-ho.
    10. Segons els clàssics, el destí era irrefutable, ningú podia escapar-ne. Això es fa palès en la pel·lícula?
    11. “L’engendre” comenta al Doctor Frankenstein: “Per l’afecte d’una criatura seria capaç de perdonar el món, de reconciliar-me amb el món”. L’amor redimeix les persones, les cura i les fa millors. Recordeu d’altres films o llibres on es vegi aquest procés? Comenta la frase del “monstre”.
    12. Comenta el final del film.

Maria del Mar Olivé

Professora del departament de Català i Clàssiques de l’IPM

Pretty Woman (1990)

pretty-woman-768

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Pretty Woman
  • Director i guionistesGarry Marshal, J.F Lawton
  • Any d’estrena: 1990
  • Durada: 119 min.
  • RepartimentRichard GereJulia RobertsRalph BellamyJason Alexander,    Laura San Giacomo, Hector Elizondo, Hank Azaria, Alex Hyde-White,                          Amy Yasbeck, Elinor Donahue, Bill Applebaum, Billy Gallo
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere:Drama romàntic i comèdia

ARGUMENT

El Sr. Lewis, un important home de negocis que es dedica a comprar empreses en crisi a baix preu per vendre-les en petites parts, coneix buscant el seu hotel una prostituta anomenada Vivian, qui respon a l’estereotip de persona de baixa classe social amb greus problemes econòmics i en una situació de desesperació, envoltada en un món marcat pel consum de drogues, tot i no ser-ne consumidora.     A causa de la seva situació, ella és crítica i distant amb les altes classes socials i els multimilionaris, qui en principi no han de ser res més que clients. En contra però de tots els estereotips, ella és intel·ligent i amb classe quan en té l’oportunitat, i ell pot sentir escrúpols i ser romàntic quant en té l’ocasió.                                                  El món de tots dos trontolla quan l’amor apareix entre ells i fa aparèixer la tensió i les desavinences que comporta una relació entre persones tan semblant però que els diners fan tan diferents.

TRÀILER

[youtube]

 

CRÍTICA                                               

Similituds amb Pigmalió                                                                                       Aquesta és una pel·lícula dels principis dels 90 que adapta el mite de Pigmalió, en una manera més moderna. El paper de Galatea s’ha actualitzat de manera similar. En lloc de ser una estàtua, Galatea és Vivian (Julia Roberts), una prostituta amb poca educació. I Pigmalió és Edward (Richard Gere), un ric home de negocis, els dos es troben un dia i continuen la seva amistat, ja que Edward necessita una parella per a les seves funcions socials a Califòrnia. Vivian pateix una transformació física a través de la roba de disseny que sempre portava per al seu paper com a parella d’Edward, i el seu nou aspecte sembla transformar la seva vida, ja que ella decideix abandonar la prostitució. Edward la transforma en una dona bonica i refinada.

Curiosament Vivian no és l’única que canvia en la pel·lícula. Mentre que l’aparença física d’Edward no canvia, per dins ho fa. Gràcies a Vivian comença a sentir, uns sentiments que feia molt de temps que no sentia. Es converteix a poc a poc en el príncep que Vivian sempre havia desitjat. De la mateixa manera que Pigmalió va ser capaç d’estimar una dona a causa de la forma de la seva creació que el mateix va crear, Edward és canviat per la seva pròpia creació, Vivian.

Què n’opineu vosaltres?

Coneixeu altres pel·lícules relacionades amb el mite de Pigmalió?

Maryama Saho

1r Batxillerat Humanític