2bat 2014-15

El Procés d’urbanització és, sens dubte, un dels principals vectors de canvi de les societats contemporànies. Podríem definir-lo com aquella dinàmica a traves de la qual la població i les activitats, impel.lides per les estructures econòmiques i les relacions socials prevalents, han tendit a concentrar-se sobre el territori, tot donant lloc a aglomeracions a partir de les quals aquelles relacions s’han anat estenent fins a acabar integrant en una fita xarxa la totalitat de l’ espai regional, continental i mundial. Com és ben sabut, una de les conseqüències mes vistoses d’aquest procés ha estat la formació de grans àrees urbanes en les que s’apleguen milions de persones, que representen sovint una part substancial de la població dels respectius països i constitueixen els principals nodes del sistema urbà mundial: les àrees metropolitanes.

El tema del govern d’ aquests àmbits urbans ha plantejat arreu problemes de gran entitat per, almenys, tres tipus de raons. En primer lloc, per la complexitat de les problemàtiques econòmiques, socials i ambientals a les quals les instàncies públiques han de fer front, en presència, a més, d’inte-ressos contrastats i sovint, contradictoris. La segona raó que explica la dificultat dels governs metropolitans, és el pes decisiu de les àrees que les àrees metropolitanes tenen en la vida dels respectius països, de tal manera que les decisions que s’hi prenen ten en repercussio directa o indirecta sobre la totalitat de la seva poblacio i encara mes enllà. La tercera raó que explica el caràcter envitricollat de la problemàtica del govern metropolità té a veure ala relació entre la morfologia urbana i les estructures administratives: en efecte, els processos de metropolitanització han tingut lloc sovint de manera accelerada, tot escampant la urbanització o les relacions metropolitanes sobre un gran nombre de les unitats administratives -municipis, comtats, departaments … -prèviament existents en el seu àmbit territorial; això ha fet que el sistema de govern no nomes hagi d’ enfrontar una problemàtica complexa i decisiva, sinó també que ho hagi de fer a partir d’ estructures administratives molt sovint fragmentades i complicades. Així, no és d’ estranyar que el debat sobre el govern del Gran Londres o la relació entre Paris i l’ espai francès, per posar nomes dos dels exemples europeus mes coneguts, hagin estat una qüestió permanent en la història dels respectius països al llarg dels dos darrers segles. En el cas de la regió metropolitana de Barcelona tots aquests trets que pesen sobre l’ existència de qualsevol sistema de govern metropolità -la complexitat, Ia rellevància i la fragmentació son ben presents. Aquí, però, s’afegeix encara una altra dificultat: el contenciós secular existent sobre el tema de l’organització territorial de l’administració pública a Catalunya, contenciós derivat en bona part -tot i que no exclusivament- de Ies dificultats de l’ encaix institucional de la realitat catalana en el conjunt ibèric.

Fragmanet de Nel.lo, O. i Renyer, J., “Realitats metropolitanes i governs locals”. Treball de la Societat Catalana de Geografia, núm. 78, 2014, pàg. 69-98

Llegeix aquest fragment i cerca aquesta informació que apareix al mateix:

• Definició d’urbanització
  

• Conseqüències del procés d’urbanització

• Raons que expliquen les dificultats del govern de les aglomeracions urbanes.

• Quines dificultats presenta el govern de la regió metropolitana de Barcelona?

 Per últim, cerca una notícia relacionada amb el govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona