Preceptes alimentaris
Els musulmans no mengen carn de tocino ni d’animals que no hagin estat sacrificats i dels quals se’ls hi hagi tret tota la sang. La raó d’aquest precepte és doble: d’una banda és un precepte religiós, ja que la prohibició de menjar carn de porc surt en varis versets de l’Alcorà, i de l’altra és per una qüestió higienico-sanitaria, ja que es diu que és un animal impur. Entre els arguments que donen està el fet que el tocino té un sistema digestiu molt ràpid, de només 3 hores, quan una vaca o altres animals que es mengen tenen sistemes digestius de 15 hores o més. Això fa que el tocino no pugui eliminar totes les toxines que menja, i això s’agreuja quan es té en compte que és un animal que menja tot el que troba, i que, a diferència de les ovelles per exemple, és capaç de sobreviure enmig de condicions totalment insalubres. Actualment hi ha estudis que relacionen la carn de porc amb diverses malalties, com el càncer, etc. La OMS, per exemple, ja va dir que la carn de porc processada és cancerígena. Un altre problema que té el porc és que els seus purins (fems) no són processables, i es filtren per la terra dels camps i arriben a les les aigues de manantial. Aquesta prohibició alimentaria és compartida per altres religions, com el judaisme, i també les religions orientals que no mengen carn. I segons els evangelis apòcrifs els primers cristians tampoc en menjaven.
Els musulmans tampoc beuen alcohol, ja que l’Alcorà en desaconsella l’us en diversos versets. La raó es que l’alcohol s’associa a problemes tant de salut com socials.
La denominació halal
Els productes halal són productes que els musulmans poden consumir, és a dir, que no contenen tocino ni cap carn que no hagi estat sacrificada segons el ritus islàmic, ni tampoc alcohol. Él mercat halal és un mercat en expansió que cada cop atrau a més empreses, ja que té un volum potencial de 1600 millons de consumidors. ‘Halal’ vol dir permès o pur.
Preceptes socials
El Respecte als pares en la societat de l’islam
En la societat de l’Islam el respecte i el bon tracte als pares es considera un deure que tot musulmà ha de cumplir. A banda de les excepcions que sempre hi ha, en general la gent gran no és abandonada sola a casa o recluida en residències de forma indiscriminada. A continuació es presenten alguns dels versicles (aleies) de l’Alcorà que prescriuen aquest respecte:
“Tu Señor ha decretado que no debéis servir sino a Él. Y que debéis ser buenos con vuestros padres. Si uno de ellos o ambos envejecen en tu casa, no les digas: «¡Uf!» y trates con antipatía, sino sé cariñoso con ellos”[1].
“Hemos ordenado al hombre con respecto a sus padres, su madre lo lleva sufriendo pena tras pena y es destetado a los dos años: <<Sé agradecido conmigo y con tus padres>>. ¡Soy Yo el fin de todo! Pero si te insisten en que Me asocies aquello de que no tienes conocimeinto, ¡no les obedezcas! En la vida de acá ¡pórtate amablemente con ellos! ¡Sigue el camino de quien vuelve a Mí arrepentido! Luego, volveréis a Mí y ya os informaré de lo que hacíais”[2].
“Hemos ordenado al hombre que se porte bien con sus padres. Su madre le llevó con molestia y con molestia le dio a luz. El embarazo y la lactancia duran treinta meses. Hasta que, al alcanzar la madurez y cumplir cuarenta años, dice: «¡Señor! Permíteme que Te agradezca la gracia que nos has dispensado, a mí y a mis padres, y que haga obras buenas que Te plazcan! ¡Dame una descendencia próspera! Me vuelvo a Ti. Soy de los que se someten»”[3].