La influència del context social en la idea de Déu.

La forma com vivien els antics pobles primitius condicionava la seva manera d’entendre aquest poder superior i de relacionar-s’hi. Així, els pobles agrícoles, que depenien de la terra i dels productes que donava, veien a aquest poder com algú que els assegurava les collites si feien les oracions i els sacrificis apropiats, és a dir, veien a Déu com  la ‘mare terra’. Si, en canvi, eren caçadors, el veien com algú que els guiava cap a les zones apropiades i els proporcionava les peces de caça, el veien com el Senyor dels animals. I si eren pobles nòmades, veien a Déu com algú que els protegia en els seus trajectes transhumans, és a dir, el veien com a un pare protector.

La visió de Déu, per tant, depenia del context social en què vivien els pobles primitius. D’aquí que al principi pensessin sovint que en realitat eren diversos Déus els que hi havia, un per a cada poble.