Definició de símbol i els tres tipus de símbols

 

Hi ha 3 tipus de símbols, i només els que formen part d’un d’ells, del tercer de la següent llista, poden considerar-se com a símbols ‘reals’:

1-Símbols convencionals o ‘artificials’: són fruit d’un acord o convenció entre les persones: per exemple els senyals de trànsit. Podrien ser d’una altra manera.

2-Símbols religiosos: també són fruit de la convenció però en el terreny religiós: per exemple l’estrella de David dels jueus, la creu cristiana o la mitja lluna musulmana. També parlem de símbols poètics: el cor com a símbol de l’amor, etc.

3-Símbols o Signes divins: signes presents en el món que apunten a la presència i poder divins. És a dir, el món és ple de signes divins que s’han d’interpretar, en realitat tot ell és un símbol o signe, i l’ésser humà ha de fer l’esforç d’interpretar-lo. Aquests signes no poden ser de cap altra manera, perquè són la realitat mateixa. Per exemple, el fet que no hi hagi dues realitats completament idèntiques en el món (dues cares de persones, dos cristalls de neu, etc.) apunta a la capacitat innovadora de Déu, que és un dels atributs divins: Déu és així “l’Innovador”, que introdueix constantment un aspecte innovador en tota la creació com a ‘signe’ per a la humanitat.

Així, segons els llibres sagrats podem trobar els signes divins en tres llocs:

1. En l’univers o la natura.

2. En les pròpies persones i les seves vides.

3. En els llibres sagrats, que es consideren en sí mateixos signes divins.

Desde el punt de vista d’aquest tercer tipus, podem definir un símbol com la manifestació o representació externa i visible d’una realitat interna i invisible. El símbol és la revel·lació d’un ordre superior de realitat en un altre inferior a través del qual l’ésser humà pot ser reconduit al regne superior. Comprendre els símbols és acceptar així l’estructura jeràrquica de l’univers i els estats múltiples de l’Ésser. Segons totes les religions, no només existeix l’àmbit de la realitat purament material o física perceptible pels sentits, sinó també l’àmbit espiritual, que és a l’origen de tots els fenòmens del món.