Les creences bàsiques de l’hinduisme

 

L’hinduisme és la religió majoritària de la Índia, i no la trobem en d’altres llocs del món. El seu nom vé del riu Indus, i les seves arrels es situen aproximadament entre el 2500 i el 1700 a.C. No té un fundador concret, com sí passa en d’altres religions.

Brahman

La creença principal de l’hinduisme és que hi ha una sola realitat última, sense forma, anomenada Brahman. Així, totes les coses i aconteixements que ens envolten no són més que manifestacions d’aquesta realitat última, de Brahman; és a dir, Brahman és l’ànima o essència interna de totes les coses. És infinit i no pot ser descrit adecuadament amb paraules. Els savis hindús representen a Brahman com la divinitat, i als diversos aspectes de la divinitat se’ls hi ha donat els noms de varis déus venerats pels hindús, i n’hi ha milers. Però els textos sagrats aclaren que tots aquests déus no són més que reflexos de l’única realitat última:

La gent diu: “¡Adora a aquest déu!, ¡adora a aquell! – però tot es la creació de Brahman. I ell mateix és tots els déus.

Upanishad (text sagrat hindú)

Podriem dir, per tant, que Brahman equival al concepte del Déu únic de les religions monoteistes, anomenat amb diferents noms (Yahvé, Déu, Al·lah), i que els diversos déus de l’hinduisme són expressions, com si fóssin rostres o aspectes, d’aquest únic i veritable Déu.

Avatar

Segons els hinduistes Brahma es manifesta de tant en tant a la terra per transmetre un missatge a la humanitat, i ho fa a través de persones escollides: els avatars. N’hi ha hagut varis al llarg de la història, i els més coneguts són Rama i Krixna. Aquest concepte equival així al concepte de profeta en les religions monoteistes. De fet, alguns hinduistes avui dia afirmen que Buda o Jesús, per exemple, poden ser considerats avatars.

Atman

Brahman es troba també en l’interior de cada persona. Així, la manifestació de Brahman en l’ànima humana s’anomena Atman. La idea de que Atman i Brahman, la realitat individual i la realitat última, són una mateixa cosa constitueix l’essència de l’hinduisme.

Maya

Segons la filosofia hindú, la majoria de persones viuen en un estat de ilusió (maya) que consisteix en no veure la unitat de Brahman subjacent a totes les formes del món. És a dir, l’encant o ilusió (maya) consisteix en pensar que tots els successos de la naturalesa tenen una realitat pròpia i no adonar-se del poder creatiu de Brahman. La nostra ment tot ho medeix i ho classifica, però no s’adona de la unitat subjacent.

Karma

La paraula Karma vol dir “acció”. Segons l’hinduisme totes les accions que fem tenen unes conseqüències, i estem lligats a les conseqüències de les accion que hem fet anteriorment, inclús en una vida anterior, ja que l’hinduisme accepta la idea de reencarnació, és a dir, la idea segons la qual quan el cos mor l’ànima es reencarna successivament en diferents cossos fins que s’allibera. Alliberar-se de l’encant del maya i de les cadenes del karma significa adonar-se i experimentar que tot, incloent el nostre propi jo és Brahman. A aquesta experència en la filosofia hindú s’anomena moksha, que vol dir alliberació.

Dharma

Per alliberar-se del cicle de reencarnacions cal seguir la llei eterna, el dharma o camí etern de la conducta, que comprèn:

-El camí de l’acció: tenir una conducta recta i justa.

-El camí de la devoció: realitzar actes de culte, oració, etc.

-El camí del coneixement: consisteix en la recerca de la veritat i en l’abandonament de tot el que és passatger mitjançant la meditació i el replegament interior.

Yoga

Un altre mètode d’alliberament és el conegut amb el nom de yoga, paraula que vol dir “unir”, i que es refereix a la unió de l’ànima individual amb Brahman. Hi ha varies escoles de yoga que inclouen diversos entrebnaments físics i disciplines mentals.

Trimurti

Per a l’hindú comú, la forma més popular d’acostar-se a la divinitat és adorar-la en forma de déu o deesa personal. Les tres divinitats més venerades avui a la India són Shiva, Vishnú i la Mare divina. Shiva representa el poder creador i destructor de la divinitat, Vishnú és el preservador de l’univers, i la Mare divina representa l’energia femenina de l’univers.

 

Textos sagrats hindús

 

Mahabharata

Consta de cent mil versos dividits en divuit llibres d’autors desconeguts i redactats cap al segle VI d.C en sànscrit. Conté el text sagrat favorit de la India, el bell poema espiritual Bhagavad Gita.


Bhagavad Gîta, El canto del Señor

El Bhagavad Gita es un dels textos fonamentals de l’Hinduisme. L’especialista i traductor català Joan Mascaró en va fer una traducció del sànscrit a l’anglès que encara avui es considera una de les més importants que s’han fet mai. A continuació es presenten alguns fragments d’aquesta obra clau:

 

Canto IV
EL YOGA DE LA SABIDURÍA

22. Quien siempre se satisface con lo que le ha tocado, quien no envidia a nadie, quien no se turba por el éxito o por el fracaso, aunque obre no puede encadenarse.

23. Para el hombre que se ha liberado de todo deseo con su conciencia sólidamente establecida en el conocimiento de sí mismo, ejecuta sus obras como un sacrificio y en él se diluye toda obra.

28. Quien se esfuerza por alcanzar la perfección puede ofrecer algo material y físico, o el ascetismo de su propio dominio y el esfuerzo de su alma dirigido hacia algo elevado, o su [práctica del] yoga, o su estudio [de las Escrituras] su conocimiento.

31. Quienes gozan del néctar de la inmortalidad que resta del sacrificio alcanzan el eterno Brahman. Quien no hace sacrificios, ¿cómo alcanzaría otro mundo si no puede alcanzar el terreno, o tú, el Mejor de los kurus?

33. ¡Oh Parantapa! El sacrificio del conocimiento es superior a todo sacrificio material; el conocimeinto, ¡oh Hijo de Prithâ!, es lo más elevado que se puede ofrecer.

36. Subido en la barca del conocimiento, te purificarás de todos los males, incluso aunque fueses el mayor de los pecadores.

38. Ninguna cosa del mundo purifica como el conocimiento […].

39. Para alcanzar el conocimiento es preciso avasallar y dominar la mente y los sentidos, fijarse por entero en la suprema realidad; y el que alcanza el conocimiento, prontamente obtiene la superema paz.

40. Por el contrario, quien tiene su alma inmersa en la duda, está abocado a la perdición; para el alma dominada por la duda es imposible alcanzar, ni en este mundo ni en el mundo supremo, la felicidad.

41. No puede ser dominado por sus obras quien gracias al conocimiento ha extirpado la duda, quien está por encima de las obras gracias al yoga y quien está en posesión del Yo, ¡oh Conquistador de riquezas!

42. Por ello, aniquilando con la espada del conocimiento la duda que nace de la ignorancia y acongoja tu corazón, entrégate, ¡oh Bharata!, al yoga, y elévate.

Les creences bàsiques del budisme

El budisme neix a l’Índia al segle VI aC com a reforma i adaptació de les tradicions hinduistes. A diferència de l’hinduisme, el budisme es remonta a un sol fundador: Siddharta Gautama o el Buda.

Buda no estava interessat en la comprensió de les coses, és a dir, en satisfer la curiositat humana sobre l’origen del món, o en la naturalesa de la divinitat, sinó que estava interessat en el sofriment de l’ésser humà i en la manera de superar-lo.

Cap als 35 anys, després de 7 anys d’esgotadora disciplina als boscos, Siddharta Gautama estava assegut meditant sota el cèlebre arbre Bodhi quan va rebre la il·luminació, i va passar a dir-se el Buda, que vol dir l’ “il·luminat”. A partir d’aquest moment va començar a predicar la seva doctrina, basada en les 4 nobles veritats:

Les 4 nobles veritats

Primera veritat: la vida és sofriment. El sofriment humà prové de la nostra dificultat per a enfrontar-nos amb el fet bàsic de la vida: que tot el que existeix al nostre voltant és impermanent i transitori. Tot canvia, res no és permanent.

Segona veritat: l’origen del sofriment vé de l’aferrament a les coses com si fossin permanents, quan són passatgeres i cambiants. El desig i l’avaricia, juntament amb la ignorància i l’odi són l’origen del sofriment i encadenen al karma.

Tercera veritat: El sofriment es pot superar, alliberant-se de la presó del karma i arribant a un estat de total alliberament anomenat nirvana. El nirvana és l’equivalent del moksha de la tradició hindú.

Quarta veritat: per acabar amb el sofriment i arribar a la felicitat hi ha un camí: el Camí dels Vuit Viaranys.

El Noble Òctuple Viarany

-Coneixement de les Quatre Nobles Veritats.

-Intenció recta: allunyar-se dels desitjos egoistes, del plaer i del mal.

-Paraula recta: cuidar el llenguatge, ser sincer, no mentir, no fer mal amb les paraules i evitar l’odi i les crítiques. Per exemple, es pot decidir de fer servir la paraula amb el propòsit de portar més joia i felicitat. Així, en el moment en què comencen a venir la xafarderia o les paraules dolentes, ens en podrem adonar i ho podrem aturar, evitant així fer mal als demés i causar més caos.

-Acció recta: portar una vida moral recta.

-Existència recta: guanyar-se la vida honestament, sense fer mal als demés.

-Esforç recte: reprimir les passions negatives i fomentar les positives.

-Pensament recte: defugir els mals pensaments i fer créixer els pensaments de generositat i compassió.

-Concentració recta o contemplació: practicar la meditació per tal d’educar la ment i superar la ignorància i la confusió.

Un monjo budista actual diu el següent

“A través de la meditació es pot calmar la ment. Una ment que pensa massa és com aigua molt agitada, en què tot el fang i la brutícia han sigut remenades des del fons. Si hom permet que l’aigua esdevingui calmada i quieta, el fang s’enfonsarà cap al fons, i l’aigua es tornarà clara i neta. Una ment calmada és com l’aigua clara i pura, tots els pensaments pertorbadors s’han assossegat i reposen”.

Lama Y. Losal, Viure el Dharma, p. 129.

 

Textos sagrats budistes

Buda no va deixar res escrit, i les seves enseñances es transmeteren de forma oral durant uns 500 anys. Aleshores es posaren per escrit. Un dels textos més reconeguts és el Dammapada. Alguns dels seus aforismes són els següents:

-M’ha maltractat, m’ha colpejat, m’ha derrotat, m’ha robat. L’odi d’aquells qui tenen tals pensaments mai s’extingeix. (Dhp. 3).

-a aquell que viu aferrar al plaer, amb els sentits irrefrenats, sense moderació en el menjar, indolent, inactiu, a aquest Mara el derriba, com el vent derriba un arbre dèbil. (Dhp. 7).

-L’odi mai s’extingeix per l’odi, en aquest món. Només s’apaga a través de l’Amor. Aquesta és una antigua llei eterna. (Dhp. 5).

-Les coses nocives i danyines són fàcils de fer. Allò bo i beneficiós és veritablement difícil de fer. (Dhp. 163).

-Desperteu-vos. No sigueu negligents. Practiqueu la virtut. Qui practica la virtut viu amb felicitat en aquest món i en l’altre. (Dhp. 168).

-De la mateixa manera, les bones accions que es fan en aquesta existència, rebran la millor benvinguda en la pròxima. Com el veï rep a l’ésser estimat que torna. (Dhp. 220).

 

Taoisme i Confucianisme

EL TAOISME

Origen del taoisme:

El taoisme és una doctrina mística i filosòfica que fou fundada pel savi xinès Laozi (Lao-Tsé) al s. VI a.c., i es basa en el concepte del tao.

El tao:

El tao és segons els taoistes l’origen de tot, el principi que ordena el fluxe de transformació i canvi constant que veiem en la naturalesa. El tao no pot ser descrit amb paraules, però es poden observar les seves manifestacions. El tao es pot comparar al concepte filosòfic d’Ésser o al concepte religiós de Déu en les religions monoteistes. Així, en la contemplació del tao i en la comprensió de les seves lleis, la persona evoluciona i es perfecciona. Unir-se, fer-se U amb el tao és l’objectiu dels taoistes.

El yin i el yang:

La idea de fluxe o canvi constant ens recorda al filòsof grec Heràclit, que va viure en la mateixa època que Lao Tsé. Igual que Heràclit, el taoisme també veu el món com la suma de parells de opostos, que formen una unitat. En el taoisme els opostos s’agrupen en dos grans grups: yin y yang. És l’equilibri entre ambdós el que manté el món. De la relació entre els opostos els taoistes en dedueixen les regles de conducta a seguir, que es troben recollides en el llibre Tao te king.

El Tao te king (Daodejing):

És el llibre principal dels taoistes, i fou escrit per Laozi. Parla de la llei universal del tao, i es basa en la filosofia del no-fer, ja que qui segueix l’ordre natural, flueix en la corrent del Tao. Basada en la filosofia dels contraris, diu que quan volem una cosa hem de començar pel seu contrari:

Quien se sostiene de puntillas no permanece mucho

tiempo en pie.

Quien da  largos pasos no puede ir muy lejos.

Quien se  exhibe carece de luz.

Quien se  alaba no brilla.

Quien se  ensalza no merece honores.

Quien se  glorifica no llega.

Para Tao, estos excesos,

son como excrecencias y restos de comida que a todos

repugnan.

Por eso, quien posee el Tao

no se detiene en ellos.

 

Lo humillado será engrandecido.

Lo inclinado será enderezado.

Lo vacío será lleno.

Lo envejecido será renovado.

Lo sencillo y puro será alcanzado,

pero lo complicado y extenso causará confusión.

Por esto, el sabio abraza la unidad

y es el modelo del mundo.

Destaca porque no se exhíbe.

Brilla porque no se guarda.

Merece honores, porque no se ensalza.

Posee el mando, porque no se impone.

Nadie le combate porque él a nadie hace la guerra.

¿Son acaso vanas las palabras del antiguo proverbio:

«lo humillado será engrandecido»?

Por esto mismo, el sabio preservará su grandeza.

 

EL CONFUCIANISME:

El confucianisme fou fundat per Kong Fuzi, un savi xinès que va viure també al S. VI a.c., com Laozi. Kong Fuzi deia també que cal descobrir l’ordre natural de totes les coses. La seva regla d’or diu:

No facis als altres allò que no vulguis que els altres et facin a tu”.

Un dels llibres principals del confucianisme és el I Ching.

 

Activitats per a la U.6.

 

  1. Explica on va néixer l’hinduisme, d’on vé el seu nom i quina és la seva àrea d’influència bàsica.
  2. Defineix el concepte de Brahman.
  3. Relaciona el concepte de Avatar de l’hinduisme amb el concepte de ‘profeta’ de les religions monoteistes.
  4. Qè és l’Atman?
  5. Què és el maya?
  6. Defineix el concepte de karma.
  7. Explica en què consisteix el dharma.
  8. Què és el Yoga i quin és el seu objectiu?
  9. Què és el Trimurti?
  10. Què és el Bhagavad Gita? Analitza algun dels seus punts.
  11. Explica de forma resumida la història de Siddharta Gautama (el Buda).
  12. Què són les 4 nobles veritats? Resumeix-les.
  13. Què és el camí dels 8 viaranys? Comenta’n dos.
  14. Quin és el text principal del budisme? Analitza’n algun aforisme.
  15. Digues quin és l’origen del taoisme i explica el concepte de tao.
  16. Digues quin és l’origen del confucianisme i quina és la seva regla d’or.