Antics déus i deeses greco-romans

 

Els antics grecs i romans adoraven a diversos déus i deeses, i aquest culte va durar fins a l’arribada del cristianisme, que va portar el monoteisme a Grècia i Roma. Aquest pas del politeisme al monoteisme fou molt important, ja que influí en tota la cultura europea i occidental que vindria després i ha arribat fins als nostres dies. Així, els antics déus passaren a ser forces o aspectes del Déu Únic.  Veiem alguns exemples dels antics déus-greco romans:

 

GRÈCIA

ROMA

Júpiter Zeus
Neptú Posidó
Venus Afrodita
Minerva Atena
Bacus Dionís
Apol·lo Apol·lo
Mart Ares
Saturn Cronos

 

Els antics déus grecs foren assimilats pels romans i cambiaren de nom. Veiem que el nom dels planetes i el d’alguns d’aquests antics déus i deeses coïncideixen.

Desde la perspectiva del monoteisme, aquests déus serien aspectes o rostres del Déu Únic. Per exemple, la relació entre Zeus, considerat el pare dels déus, i la resta de déus, veiem que s’assembla al concepte del Déu Únic i els àngels que obeeixen la seva voluntat.

Veiem també un clar simbolisme amb d’altres déus: Venus o Afrodita representen la Bellesa del Deu Únic, que es manifesta en el món. Mart o Ares, considerat el déu de la guerra, simbolitza entre d’altres coses tots els fenòmens de la natura en els quals la destrucció és necessària per a la regeneració de vida, per exemple el fenomen que es produeix quan fem esport i les cèl·lules velles del nostre cos es moren i permeten que en neixin de noves. Tots els déus i deeses, encara que com a tals no existeixin segons la nostra perspectiva monoteista, tenen significats i símbols que permetien als antics grecs i romans explicar una mica el món que els envoltava.