El calendari musulmà i les festes

Aïd al-Adha o dia del sacrifici, la festa principal del calendari islàmic

La festa del Sacrifici o Aïd al-Adha és una de les festes més importants del calendari musulmà, que coïncideix amb la peregrinació anual a la Meca (5è pilar de l’islam). En aquesta festa es rememora a Abraham, quan en un somni va veure que sacrificava al seu fill Ismael. Abraham, en senyal de la seva conformitat absoluta al designe diví, es disposà a sacrificar el seu fill. Però abans de poguer-ho fer, Déu li digué que havia estat una prova, i que sacrifiqués un xai enlloc del seu fill. En commemoració a aquest esdeveniment les families musulmanes sacrifiquen un xai (o una vaca) cada any durant aquesta festa, que es fa aproximadament uns setanta dies després del mes de Ramadà. La carn obtinguda s’acostuma a dividir en tres parts: un terç es dóna als pobres i necessitats, un altre terç es destina als amics i familiars per reforçar els llaços, i finalment l’altre terç és per a la pròpia llar. Tant en l’Alcorà com en la Bíblia trobem recollit aquest episodi de la vida del profeta Abraham:

En l’Alcorà:

“[Y Abraham oró:] “¡Oh Sustentador mío! ¡Concédeme el regalo de [un hijo que sea] uno de los justos!” –y entonces le dimos la buena nueva de un muchacho benévolo [como él].

Y [un día,] cuando [el muchacho] era lo bastante mayor para ayudar [a su padre] en sus tareas, este dijo: “¡Oh mi querido hijo! ¡He visto en sueños que debía sacrificarte: considera, pues, como lo ves tú!”

[Ismael] respondió: “¡Oh padre mío! ¡Haz lo que se te ordena: hallarás que soy, si Dios quiere, paciente en la adversidad!”

Pero cuando ambos se hubieron sometido a [lo que consideraban] la voluntad de Dios, y [Abraham] le hubo tendido sobre el rostro, le llamamos: “¡Oh Abraham, has cumplido ya [el propósito de] la visión!”

Así, realmente, recompensamos a los que hacen el bien: pues, ciertamente, todo esto fue en verdad una prueba, clara en sí misma.

Y le rescatamos mediante un sacrificio magnífico, y de esta forma le dejamos como recuerdo para futuras generaciones: “¡La paz sea con Abraham!”

Así recompensamos a los que hacen el bien – pues él fue verdaderamente uno de Nuestros siervos creyentes.

Alcorà, 37:110.

 

En la Bíblia:

1 Després d’aquests fets, Déu va posar a prova Abraham i li digué:

–Abraham!

Ell li va respondre:

–Aquí em tens.

2 Déu li va dir:

–Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i vés-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust.

3 L’endemà, Abraham es va llevar de bon matí. Va estellar llenya per a l’holocaust, va guarnir l’ase i prengué amb ell dos mossos i el seu fill Isaac. I es va posar en camí cap a l’indret que Déu li havia indicat. 4 El tercer dia, Abraham veié l’indret de lluny estant. 5 Llavors va dir als mossos:

–Quedeu-vos aquí amb l’ase. Jo i el noi ens arribarem allà per adorar Déu i després tornarem.

6 Abraham va carregar la llenya de l’holocaust a les espatlles del seu fill Isaac, i ell portava les brases per al foc i el ganivet. Mentre tots dos caminaven, l’un al costat de l’altre, 7 Isaac digué al seu pare:

–Escolta, pare.

Abraham va respondre:

–Què vols, fill meu?

Li diu Isaac:

–Tenim el foc i la llenya per a l’holocaust; però, i l’anyell, on és?

8 Abraham li respon:

–Déu mateix es proveirà de l’anyell per a l’holocaust, fill meu.

I continuaren caminant tots dos junts.

9 Arribats a l’indret que Déu li havia indicat, Abraham hi va aixecar un altar i va apilar-hi la llenya. Després va lligar el seu fill Isaac i el posà a l’altar, damunt la llenya.10 Llavors Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. 11 Però l’àngel del Senyor el va cridar des del cel:

–Abraham, Abraham!

Ell li va respondre:

–Aquí em tens.

12 L’àngel li va dir:

–No aixequis la mà contra el noi, no li facis res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic.

13 Abraham va alçar els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i l’oferí en holocaust en comptes del seu fill. 14 A aquell indret, Abraham li va donar el nom de «el Senyor proveeix». Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya, el Senyor es proveeix.»

15 L’àngel del Senyor va cridar Abraham des del cel per segona vegada:

16 –Ho dic jo, el Senyor: ja que has fet això, ja que no m’has refusat el teu fill únic, juro per mi mateix 17 que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics. 18 Tots els pobles de la terra es valdran del nom de la teva descendència per a beneir-se, perquè has obeït el que jo t’havia manat.

19 Després, Abraham va tornar on eren els mossos i se’n van anar plegats a Beerxeba. Abraham es quedà a viure a Beerxeba.

Gn 22, 1-19 (La Bíblia-Antic Testament-Gènesi).

 

 

L’animal sacrificat es designa en alguns païssos musulmans amb la paraula qurbân, que vol dir ‘ofrena’ o ‘sacrifici’. És interessant assenyalar que aquest terme està construït amb l’arrel lingüística QRB, amb la qual es construeixen també termes que denoten la idea de proximitat. És a dir, el sacrifici en un sentit ampli permet aproximar-se a Déu.

Una altra coïncidència interessant d’assenyalar és que el terme àrab per referir-se a ‘xai’ o ‘vedella’ està construit amb la mateixa arrel lingüística que serveix per construir termes que denoten la idea de ‘temporalitat’, ‘fugaç’, ‘perible’, ‘precipitat’, ‘precipitar-se’, ‘impaciència’, etc. És a dir, simbòlicament, sacrificar un xai o una vedella implica sacrificar les ànsies pels guanys immediats de les coses peribles del món. És a dir, és un ritual per contenir els desitjos egoïstes i per no oblidar el caràcter temporal de la vida en aquest món. Cal recordar que la creença en l’altra vida i en el dia del judici és un dels pricipis de la fe musulmana.