La figura de David

 

DAVID I GOLIAT

El territori on vivien els antics israelites era continuament objecte d’invasions per part de tribus enemigues que vivien a la zona de Palestina, com els filisteus. Tant la Bíblia com l’Alcorà narren l’episodi de la lluita entre el profeta David i el filisteu Goliat. L’exèrcit dels filisteus era molt major en nombre, però els israelites el van vèncer gràcies a la valentia de David, qui amb l’ajuda divina es va enfrontar a Goliat, molt més gros i fort que ell, i el va matar amb una sola fona.

 

David i Goliat en l’Antic Testament:

4 De les files dels filisteus va sortir aleshores un desafiador, de més de dos metres i mig d’alçada. Era Goliat, de Gat. 5 Duia un casc de bronze i una cuirassa de malla de bronze que pesava cinquanta quilos. 6 Unes polaines de bronze li protegien les cames, i portava penjada a les espatlles una javelina també de bronze. 7 El pal de la seva llança era com una plegadora de teixidor; la punta de ferro, sola, ja pesava sis quilos. Davant seu hi anava un escuder.

[…]

17 Jessé va dir al seu fill David:

-Pren aquest sac de blat torrat i aquest deu pans, i corre a portar-ho als teus germans, al campament. 18 Aquests deu formatges, porta’ls al comandant. Informa’t de com estan els teus germans i torna amb la seva soldada. 19 Saül és amb ells i amb totes les tropes d’Israel, a la vall de l’Alzina, per combatre contra els filisteus.

[…]

32 David digué a Saül:

-Que ningú no s’acobardeixi per aquest filisteu. Aquest servent teu anirà a lluitar contra ell.

33 Però Saul respongué a David:

-Tu no pots posar-te al davant d’aquest filisteu i lluitar contra ell. Tu encara ets un noi, i ell està avesat a combatre des de jove.

34 David li va explicar:

-El teu servent és pastor del ramat del seu pare. Si ve un lleó o un ós i s’emporta una ovella del ramat, 35 el persegueixo, l’ataco i li prenc la presa de la boca. I si s’abraona contra mi, l’agafo per sota la barra i el mato. 36 El teu servent ha matat lleons i óssos: aquest filisteu incircumcís serà com un d’ells, perquè ha desafiat les tropes del Déu viu!

37 David va dir també:

-El Senyor, que m’ha salvat d’óssos i lleons, també em salvará d’aquest filisteu.

Aleshores Saül li digué:

-Vés, i que el Senyor sigui amb tu.

[…]

40 Prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se’ls ficà al sarró i, amb la fona a la mà, va avançar cap al filisteu.

41 El filisteu, precedit del seu escuder, anava acostant-se a David. 42 Llavors, fixant-se en David, el va mensprear: no era més que un xicot de cabell roig i de bona presència. 43 I li va dir:

-¿Et penses que sóc un gos, que véns amb aquest bastó?

El filisteu es posà a maleir David nom dels seus déus. 44 Després li digué:

-Vine, que donaré la teva carn als ocellots i als animals feréstecs.

45 David li va respondre:

-Tu véns contra mi amb l’espasa, la llança i la javelina, però jo vinc contra tu en nom del Senyor de l’univers, el Déu de les tropes d’Israel, que tu has insultat. 46 Avui mateix el Senyor et farà caure a les meves mans, et mataré i et tallaré el cap. Avui donaré les despulles de l’exèrcit filisteu als ocellots i als animals feréstecs, i tot el país sabrá que Israel té un Déu. 47 Tots els qui són aquí veuran que el Senyor no dóna la victòria amb l’espasa o amb la llança. El Senyor és l’amo de la guerra i avuí us farà caure a les nostres mans.

48 Així que el filisteu s’avançà per enfrontar-se amb David, aquest va sortir dels renglers de l’exèrcit i corregué a plantar-li cara. 49 David va ficar la mà al sarró, en tragué una pedra, brandà la fona i va encertar el filisteu al mig del front. La pedra se li va clavar al front i ell caigué de cara a terra. 50 David havia vençut el filisteu i l’havia mort només amb la fona i una pedra, sense empunyar l’espasa.

51 Després va anar d’una correguda fins al filisteu, li tragué l’espasa de la beina i el va rematar tallant-li el cap. En veure mort el més valent dels seus guerrers, els filisteus van emprendre la fugida. 52 Llavors els homes d’Israel i de Judà llançaren el crit de guerra i es posaren a perseguir-los fins arribar a Gat i fins a les portes d’Ecron. Per tot el camí de Xaaraim, fins a Gat i fins a Ecron, hi havia cadàvers de filisteus. 53 Els israelites van parar de perseguir els filisteus i van tornar enrere per saquejar el seu campament. 54 David va agafar el cap del filisteu i el portà a Jerusalem; les armes, se les quedà a la seva tenda.

1Sa 17,4-54 (Bíblia-Antic Testament

-1er Llibre de Samuel)

 

David i Goliat en l’Alcorà:

2:249 Quan ja després Talut [Saül] va anar a lluitar amb els soldats dels seus exèrcits, els va arengar: <<Al·là, Déu, us provarà amb un rierol. El qui hi begui no serà dels meus. El qui no s’alimenti d’ell serà dels meus. Tret que prengui sols un glop amb la seva mà>>. Però quasi tots van beure-hi abundantment. Quan ells i els creients van creuar el riu, aquells van començar a dir: <<Avuí, no podem fer res amb Al-Jalut [el Goliat bíblic] i els seus soldats>>. Els qui confiaven d’anar amb Déu, Al·là, deien, en canvi: <<Quants grups petits han vençut, han guanyat, grups nombrosos, amb l’anuència, el permís i l’ajut de Déu!>>. Déu, Al·là, està sempre amb els qui tenen paciència i suporten les dificultats.

2:250 Quan van sortir a lluitar amb Al-Jalut [Goliat] i els seus soldats, ells van pregar: <<Senyor nostre! Omple el nostre buit amb paciència i la nostra feblesa amb força Teva. Fes ferms els nostres passos. Ajuda’ns per a vèncer els impius, els no creients, els enemics Teus!>>.

2:251 Els van guanyar, amb el permís i l’ajut de Déu. Daüd [David] matà Al-Jalut [Goliat]. Déu, Al·là, li va donar el poder i la saviesa. Li va ensenyar el que va voler. Si el rebuig de Déu s’hagués fet posant els uns contra els altres, la terra sencera s’hauria corromput. Però realment Déu es qui dóna ajut i béns a tothom, pertot arreu!

2:252 Aquests són els signes, miracles de Déu, versicles sants, que t’hem contat [profeta]. Són relats veritables. Tu ets, de veres, missatger Nostre!

Alcorà, sura 2 (La vaca – Al-Bàqara)

 

 

Alguns salms de David

SALM 1 Feliç l’home que estima la Llei del Senyor

1 Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos,

ni va pels camins dels pecadors,

ni s’asseu en companyia dels descreguts;

2 Estima de cor la Llei del Senyor,

medita la seva Llei de nit i de dia.

 

3 Serà com un arbre que arrela vora l’aigua:

dóna fruit quan n’és el temps,

i mai no es marceix el seu fullatge;

duu a bon terme tot el que emprèn.

 

4 No serà aquesta la sort dels injustos:

seran com la palla escampada pel vent.

5 En el judici no sabran què respondre,

callaran els pecadors en l’aplec dels justos.

 

6 El Senyor coneix el camí dels justos,

però el camí dels malvats acaba malament.

 

 

SALM 104 (103)

13 Des del teu palau regues les muntanyes,

sacies la terra de plujes del cel;

14 fas néixer l’herba per al bestiar

i les plantes al servei de l’home:

fas sortir el pa de la terra

 

SALM 49 (48) L’home no dura en els honors

1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. Salm.

2 Escolteu això, tots els pobles,

estigueu atents, habitants de la terra,

3 gent noble i gent senzilla,

pobres i rics, tots alhora.

4 Dels meus llavis sortiran paraules assenyades;

del meu cor, pensaments madurats amb saviesa.

5 Fixo l’atenció en un cas proverbial,

exposo el meu enigma al so de la lira.

6 Per què he de tenir por en dies dolents,

quan m’envolta la malícia dels perversos?

7 Vénen refiats de la seva fortuna,

es glorien de la seva gran riquesa.

8 Quin home en podrà redimir un altre

i pagar a Déu el seu rescat?

9 Ni que ofereixi un preu molt alt,

s’acabarà per sempre més la seva vida:

10 no comprarà el dret de viure sempre

i escapar-se de la mort.

11 Veurà com moren els savis,

com se’n van alhora necis i ignorants,

i abandonen als altres la fortuna.

12 Les tombes seran la seva casa per sempre,

s’hi estaran segles i més segles,

ni que els terrenys conservin els seus noms.

13 L’home no dura en els honors,

s’assembla al bestiar, de qui no es parla més.

14 Aquesta és la sort dels qui es refien d’ells mateixos,

La fi dels qui es complauen en les propies paraules:

15 s’aplegaran com ramats a la terra dels morts,

la mort mateixa serà el seu pastor.

Baixaran de dret al sepulcre,

es desfiguraran les seves faccions.

La terra dels morts serà el seu palau.

16 Però a mi, Déu em rescatarà la vida

de les urpes del regne dels morts

per endur-se’m amb ell.

17 No et preocupis si un home s’enriqueix

i acumula una fortuna a casa seva:

18 quan es mori no s’endurà res,

no el seguiran les seves riqueses.

19 En vida es felicitava a si mateix:

>>Tots t’alaben per la teva sort!>>

20 Però acabarà reunint-se amb els seus pares,

que no veuran mai més la llum.

21 L’home que viu en els honors i no entén res,

s’assembla al bestiar, de qui no es parla més.

 

SALM 62 (61) Només en Déu reposa la meva ànima

1 Per al mestre de cor: a la tonada de <<Jedutun>>. Salm del recull de David.

2 Només en Déu reposa la meva ànima,

d’ell em ve la salvació.

3 Només ell és la roca que em salva,

el meu castell de refugi: mai no cauré.

4 Fins quan us llançareu contra un home

vosaltres, tots junts, per enderrocar-lo,

com una muralla a punt de caure,

com una tàpia que s’esfondra?

5 Sols tramen altivament de fer-me caure,

els agrada d’enganyar;

mentre beneeixen amb la boca,

maleeixen dintre seu.

6 Reposa només en Déu, ànima meva;

d’ell em ve tota esperança.

7 Només ell és la roca que em salva,

el castell on em trobo segur.

8 En Déu tinc la salvació i la glòria,

és la meva roca inexpugnable;

trobo en Déu el meu refugi.

9 Vosaltres, poble seu, cofieu sempre en ell,

esplaieu davant d’ell el vostre cor:

Déu és el nostre refugi.

10 Els homes només són fum,

els mortals són enganyosos:

tots plegats, a les balances,

no pesen més que el vent.

11 No confieu en els guanys obtinguts amb violència,

no us refieu dels béns robats.

Si augmentàveu les riqueses,

No hi poseu el cor.

12 Déu ha parlat una vegada,

i jo he entès dues coses:

que de Déu és el poder

i l’amor és del Senyor,

i que tu pagues a cadascú segons les seves obres.