La història de Noè

Així, un dels primers en realitzar aquesta tasca de fer recordar a Déu va ser el profeta Noè, que després de transmetre el missatge que li havia estat encomenat va rebre l’ordre de construir una Arca. Tant a la Bíblia com a l’Alcorà trobem recollit l’episodi de l’Arca de Noè. Recordem però, que, com vam veure en el primer trimestre, aquest mite del diluvi ja apareix en textos més antics, com el poema mesopotàmic de Guilgameix, on l’heroi que sobreviu al diluvi equival a la figura de Noè, però apareix amb un altre nom.

 

En la Bíblia

Noè construeix l’arca

9 Aquesta és la història de Noè. Noè era un home just i irreprensible entre els de la seva generació i seguia els camins de Déu. 10 Va tenir tres fills: Sem, Cam i Jàfet.

11 La terra s’havia corromput davant de Déu i era plena de violències. 12 Déu contemplà la terra i la veié corrompuda: el comportament de tothom s’havia pervertit.

13 Llavors Déu va dir a Noè:

–He decidit de posar terme a la vida de tots els homes. Per culpa d’ells, la terra és plena de violències; per això vull exterminar-los de la terra. 14 Tu fes-te una arca de fusta de xiprer amb compartiments, i calafateja-la per dintre i per fora. 15 Les seves mides seran cent cinquanta metres de llargada per vint-i-cinc d’amplada i quinze d’alçada. 16 Fes-la de tres pisos, amb un finestral a mig metre del sostre i una porta a un dels seus costats. 17 Jo enviaré el diluvi per fer morir tot el que té alè de vida sota el cel: tot el que respira s’ofegarà. 18 Però amb tu, faré i mantindré la meva aliança. Entra a l’arca amb els teus fills, la teva dona i les teves nores; 19 fes-hi entrar també un mascle i una femella de cada espècie que viu i respira a la terra, perquè sobrevisquin amb tu. 20 Vindrà cap a tu una parella de cada espècie d’ocells, d’animals i de bestioles que s’arrosseguen per terra, perquè sobrevisquin. 21 Procura’t menjar de tota mena i fes-ne provisió, per alimentar-vos-en tant tu com tots ells.

22 Noè ho va fer així. Va complir exactament tot el que Déu li havia ordenat.

 

Noè entra a l’arca

7

1 El Senyor va dir a Noè:

–Veig que tu ets l’únic home just d’aquesta generació. Entra a l’arca amb tota la teva família. 2 De cada espècie d’animals purs, pren-ne set parelles, cada mascle amb la femella; però, dels impurs, una sola parella, 3 i de cada espècie d’ocells, set parelles, perquè se’n conservi l’espècie a la terra. 4 D’aquí a set dies faré ploure durant quaranta dies i quaranta nits, i faré desaparèixer de la terra tots els éssers que vaig crear.

5 Noè va complir tot el que el Senyor li havia ordenat. 6 Tenia sis-cents anys quan el diluvi va inundar la terra.

7 Noè entrà a l’arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores per guardar-se de les aigües del diluvi. 8 Els animals purs, els impurs, els ocells i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra 9 van venir cap a Noè i entraren a l’arca de parella en parella, cada mascle amb la femella, tal com Déu havia ordenat. 10 I al cap de set dies les aigües del diluvi inundaven la terra.

11 Noè tenia sis-cents anys quan van sobreeixir les aigües abismals del gran oceà i s’obriren les rescloses del cel. Era el dia disset del mes segon. 12 Sobre la terra començà a caure un aiguat que durà quaranta dies i quaranta nits. 13 Aquell mateix dia, Noè havia entrat a l’arca amb els seus fills Sem, Cam i Jàfet, la seva dona i les tres nores, 14 i cada una de les espècies d’animals domèstics i feréstecs, les bestioles que s’arrosseguen per terra, les aus, els ocells i els insectes voladors. 15 Així, doncs, van venir a Noè i van entrar a l’arca una parella de tots els animals que viuen i respiren, 16 un mascle i una femella de cada espècie, tal com Déu havia ordenat. Un cop Noè va ser dintre l’arca, el Senyor va tancar la porta.

 

Començament del diluvi

17 El diluvi va caure sobre la terra durant quaranta dies. Tan bon punt les aigües pujaren de nivell, van aixecar l’arca, i l’arca flotava per damunt de la terra. 18 Les aigües anaven pujant cada vegada més sobre la terra, i l’arca anava a la deriva. 19 El nivell de les aigües va créixer tant que quedaren cobertes totes les muntanyes més altes de la terra: 20 per damunt dels cims més alts hi havia encara set metres d’aigua. 21 Es van ofegar tots els vivents que es mouen a la terra: ocells, animals domèstics i feréstecs, bestioles que s’arrosseguen per terra i tots els homes. 22 Tots els qui respiraven i vivien a la terra ferma van morir. 23 El Senyor va fer desaparèixer tots els éssers de la terra, des dels homes fins als animals, les bestioles que s’arrosseguen i fins i tot els ocells: tots van desaparèixer de la terra. Tan sols van sobreviure Noè i els qui eren amb ell dintre l’arca. 24 La terra quedà coberta per les aigües durant cent cinquanta dies.

 

Fi del diluvi

8

1 Després, Déu es va recordar de Noè i de tots els animals domèstics i feréstecs que eren amb ell dintre l’arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar. 2 Les aigües abismals de l’oceà deixaren de brollar i es tancaren les rescloses del cel; i va parar de ploure. 3 Les aigües s’anaven retirant de la terra, i al cap de cent cinquanta dies el seu nivell havia baixat. 4 El dia disset del mes setè, l’arca es va encallar a les muntanyes d’Ararat. 5 Les aigües continuaren baixant a poc a poc, fins al mes desè, i el dia primer d’aquest mes aparegueren els cims de les muntanyes.

6 Al cap de quaranta dies, Noè va obrir el finestral que havia fet a l’arca 7 i deixà anar el corb, que sortia i tornava, esperant que les aigües s’eixuguessin a la terra. 8 Llavors deixà anar el colom per veure si les aigües havien baixat del tot, 9 però el colom no va trobar cap indret on aturar-se, i va tornar a l’arca: les aigües encara cobrien la terra. Noè va treure la mà, va prendre el colom i l’entrà dins l’arca. 10 Va esperar set dies més i deixà anar altra vegada el colom. 11 Aquest va tornar al capvespre duent al bec una fulla d’olivera acabada d’arrencar. Noè va comprendre que les aigües ja havien minvat. 12 Va esperar encara set dies i deixà anar el colom, que ja no va tornar.

13 L’any sis-cents u de la vida de Noè, el dia primer del primer mes, les aigües s’havien eixugat a la terra. Noè va apartar la coberta de l’arca per mirar, i va veure que la terra era eixuta. 14 El dia vint-i-set del mes segon, la terra ja era seca del tot.

 

Noè surt de l’arca

15 Llavors Déu digué a Noè:

16 –Surt de l’arca amb la teva dona, els teus fills i les teves nores. 17 Fes sortir amb tu tots els éssers vius que són a dins amb tu: ocells, animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. Que es moguin per tota la terra, que siguin fecunds i es multipliquin.

18 Noè, doncs, va sortir de l’arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores. 19 Van sortir tots els éssers vius, tot el que es belluga, amb tots els ocells i les bestioles que s’arrosseguen per terra. Tots van sortir de l’arca agrupats en famílies.

20 Noè va dedicar un altar al Senyor. Prengué animals i ocells de cada espècie considerada pura i els oferí en holocaust sobre l’altar.

21 El Senyor es va complaure en l’olor agradable dels sacrificis, i va dir: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes, perquè el cor de l’home està inclinat al mal des de la seva joventut. No tornaré a fer morir tots els vivents com acabo de fer-ho.

22 »Mentre duri la terra,

mai no faltaran

sembres i collites,

fred i calor,

estiu i hivern,

dies i nits.»

 

Aliança de Déu amb Noè

9

1 Déu va beneir Noè i els seus fills. Els digué:

–Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra. 2 Tots els animals de la terra, els ocells, les bestioles que s’arrosseguen per terra i tots els peixos del mar us respectaran i us temeran, perquè els poso tots a les vostres mans. 3 Us servirà d’aliment tot el que té vida i es mou, com també tots els vegetals: tot us ho dono. 4 Però no mengeu la carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang. 5 Jo demanaré comptes de la vostra sang, de les vostres vides, a tots els animals. També als homes, a qualsevol qui en mati un altre, li demanaré comptes d’aquella vida. 6 El qui vessi la sang d’un home, un altre home vessarà la seva sang, perquè l’home ha estat fet a imatge de Déu. 7 Vosaltres, doncs, sigueu fecunds, multipliqueu-vos, escampeu-vos per la terra i propagueu-vos-hi.

8 Després Déu va dir a Noè i als seus fills:

9 –Mireu, jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents 10 i amb tots els éssers vius que us envolten: els ocells, els animals feréstecs i domèstics que han sortit de l’arca, en una paraula, amb tots els éssers vius de la terra. 11 Faig amb vosaltres aquesta aliança: les aigües del diluvi no tornaran mai més a exterminar ningú, cap més diluvi no devastarà la terra.

12 I Déu va afegir:

–El signe de l’aliança que faig amb vosaltres i amb tots els éssers vius que us envolten, per totes les generacions i per sempre, és aquest: 13 posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança amb la terra. 14 Quan jo cobreixi de núvols la terra i entre els núvols aparegui el meu arc, 15 recordaré l’aliança que he fet amb vosaltres i amb tots els éssers vius, i les aigües del diluvi no tornaran a destruir ningú. 16 Sortirà l’arc en els núvols i, en veure’l, recordaré l’aliança perpètua, la meva aliança, la que hi ha entre Déu i tots els vivents, tots els qui viuen a la terra.

17 Déu va dir encara a Noè:

–Aquest és el signe de l’aliança que he fet amb tots els qui viuen a la terra.

 

 

L’aliança original en l’Alcorà

7:172. Y cuando tu Señor sacó de los riñones de los hijos de Adán a su descendencia y les hizo atestiguar contra sí mismos: «¿No soy yo vuestro Señor?» Dijeron: «¡Claro que sí, damos fe!» No sea que dijerais el día de la Resurrección: «No habíamos reparado en ello».

7:173. O que dijerais: «Nuestros padres eran ya asociadores y nosotros no somos más que sus descendientes. ¿Vas a hacernos perecer por lo que los falsarios han hecho?»

(7:171) Y [no dijimos,] cuando hicimos que temblara el monte Sinaí por encima de los hijos de Israel como si fuera [apenas] una sombra, y pensaban ellos que se les venía encima: “Tomad con [toda vuestra] fuerza lo que os hemos dado y tened presente lo que contiene, para que os mantengáis conscientes de Dios”?

(7:172) Y SIEMPRE que tu Sustentador saca de las entrañas de los hijos de Adán a su descendencia, les hace dar testimonio de sí mismos: “¿No soy acaso vuestro Sustentador?” –a lo cual responden: “¡Así es, en verdad! ¡Damos testimonio de ello!”

[Os recordamos esto,] no fuerais a decir en el Día de la Resurrección: “En verdad, nada sabíamos de esto”; (7:173) o fuerais a decir: ”En verdad, fueron nuestros antepasados quienes ya antes atribuyeron divinidad a otros seres junto con Dios; y nosotros somos sólo sus últimos descendientes: ¿vas, pues, a destruirnos por lo que hicieron aquellos falsarios?”

 

Noè (Nuh) en l’Alcorà (Qur’ân)

10:71 Cuéntales la historia de Noé, cuando dijo a los suyos: <<¡Pueblo mío! Si os molesta que esté entre vosotros y que os amoneste con los signos de Dios, yo confío en Dios. Aunaos, pues, con vuestros asociados y no os preocupéis más. ¡Decidid, luego, respecto a mí y no me hagáis esperar!>>

10:72 (parla Nuh) Y si os apartáis… Yo no os pido ningún pago, mi recompensa incumbe únicamente a Allah. Se me ha ordenado ser de los que están sometidos.

 

11:36 Y le fue inspirado a Nuh que excepto los que habían creído, nadie más de su gente creería. ¡No te entristezcas por lo que hacen!

11:37 ¡Construye la nave bajo Nuestros ojos e inspiración y no me hables de los que han sido injustos pues realmente ellos van a ser ahogados!.

11:38 Y mientras construía la nave cada vez que pasaban por delante algunos de los principales de se gente, se burlaban de él. Dijo: Si os burláis de nosotros, ya nos burlaremos nosotros de vosotros como os burláis ahora.

11:39 Y ya sabréis a quién va a llegarle un castigo que le humillará y sobre quién se desatará un castigo permanente.

11:40 Así hasta que llegó Nuestro mandato y el horno rebosó, dijimos: Sube en ella una pareja de cada especie y a tu familia, exceptuando aquel contra el que haya precedido la palabra; y a los que crean. Pero sólo eran unos pocos los que con él creían.

11:41 Y dijo: ¡Embarcad en ella! Y que sean en el nombre de Allah su rumbo y su llegada. Es cierto que mi Señor es Perdonador y Compasivo.

11:42 Y navegaba con ellos entre olas como montañas. Entonces Nuh llamó a su hijo que estaba aparte: ¡Hijo mío! Sube con nosotros y no estés con los incrédulos.

11:43 Dijo: Me refugiaré en una montaña que me librará del agua. Dijo: Hoy no habrá nada que libre del mandato de Allah excepto para aquel del que tenga misericordia. Y las olas se interpusieron entre ambos quedando entre los ahogados.

11:44 Y se dijo: ¡Tierra, absorbe tu agua! ¡Cielo detente! Y el agua decreció, el mandato se cumplió y (la nave) se posó sobre el Yudi. Y se dijo: ¡Fuera la gente injusta!

11:45 Y Nuh llamó a su Señor y dijo: ¡Señor mío! Mi hijo es parte de mi familia, Tu promesa es verdadera y Tú eres el más justo de los jueces.

11:46 Dijo: ¡Nuh! Él no es de tu familia y sus obras no son rectas; no me preguntes por aquello de lo que no tienes conocimiento. Te advierto para que no estés entre los ignorantes.

11:47 Dijo: ¡Señor mío!, verdaderamente me refugio en Ti de preguntarte aquello de lo que no tengo conocimiento, y si no me perdonas y tienes misericordia de mí estaré entre los perdidos.

11:48 Se dijo: ¡Nuh!, desembarca a salvo con una seguridad procedente de Nosotros y con bendiciones sobre ti y sobre las comunidades de los que están contigo y las comunidades a las que dejaremos disfrutar; y luego les alcanzará de Nuestra parte un castigo doloroso.