Naixement i infància de Jesús

Jesús de Natzaret va néixer a Palestina, territori que limita a l’est amb la mar de Galilea, el riu Jordà i la mar Morta, i a l’oest amb la mar Mediterrània. Palestina estava dividida en tres regions: Galilea, situada al nord i a on hi ha la ciutat de Natzaret, Samaria, al centre, i Judea al sud, on hi trobem ciutats com Jerusalem, la capital religiosa i política, Betlem o Jericó entre d’altres. En aquell temps el poble d’Israel estava sotmès a l’imperi romà, Israel era aleshores un país ocupat pels romans.

Segons els evangelis sinòptics, l’àngel de Déu va anunciar a Maria que per intervenció de l’Esperit Sant tindria un fill, Jesús. En aquest punt l’Alcorà afirma el mateix que els evangelis, és a dir, que Jesús va ser concebut per Maria sense que hagués tingut relacions sexuals amb cap home, sino per intevenció de l’àngel Gabriel, qui va ‘insuflar’ part de l’esperit diví en Maria. Aquest fet però és interpretat de diferent manera pel cristianisme i per l’islam. Mentre el cristianisme veu en aquest miracle que Jesús és el fill de Déu, l’islam l’interpreta com a signe del poder diví, que crea ilimitadament sense necessitar de causes intermitjes; és a dir, Jesús és considerat en l’islam un signe que apunta a Déu i al seu poder creador, però no es considera fill de Déu ni Déu mateix.

Jesús va néixer a Betlem i va créixer a Natzaret. L’evangeli de Lluc explica que Josep, de la familia de David, havia anat a Betlem amb la familia, i que, estant allà, Maria havia donat a llum Jesús. Al cap d’uns dies Josep i Maria van portar el nen a Jerusalem per presentar-lo en el Temple. I l’evangeli de Mateu narra que uns savis arribats d’Orient van arribar a Jerusalem i van preguntar on havia nascut el rei dels jueus. Guiats per un estel van trobar a Jesús, al qual van oferir com a dons or, encens i mirra. El rei d’aleshores, Herodes, en assabentar-se del naixement de Jesús va voler matar-lo, i per això Josep, advertit en somnis, va fugir a Egipte amb Maria i Jesús. Després de la mort d’Herodes, van tornar a Israel i es van instal·lar a Natzaret.

Diferents textos de la Bíblia i de l’Alcorà narren el naixement de Jesús:

“26 El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L’àngel entrà a trobar-la i li digué:

–Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L’àngel li digué:

–No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.

34 Maria preguntà a l’àngel:

–Com podrà ser això, si jo sóc verge?

35 L’àngel li respongué:

–L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.

38 Maria va dir:

–Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.

I l’àngel es va retirar”.

Lc 1, 26-38 (Nou Testament – Evangeli de Lluc)

 

“(45) He ahí, que los ángeles dijeron: “¡Oh María! En verdad, Dios te anuncia la buena nueva, mediante una palabra procedente de Él, [de un hijo] que será conocido como el Ungido[1] Jesús, hijo de María; de gran eminencia en este mundo y en la Otra Vida, y [será] de los allegados a Dios. (46) Y hablará a la gente desde la cuna y de adulto, y será de los justos.”

(47) Dijo: “¡Oh Sustentador mío! ¿Cómo podré tener un hijo, si ningún hombre me ha tocado?”

Respondió [el ángel]: “Así ha de ser: Dios crea lo que Él quiere:[2] cuando dispone un asunto, le dice tan sólo: “Sé” –y es. (48) Y Él enseñará a tu hijo la revelación y la sabiduría, la Tora y el Evangelio, (49) y [le hará] un enviado a los hijos de Israel”.

Alcorà, 3:45-49.


[1] Lit., “cuyo nombre será ‘el Ungido’ (al-masih)”. El apelativo al-masih es la forma arabizada de la palabra aramea meshiha que, a su vez, se deriva de la palabra hebrea mahsiah, “el ungido” –término aplicado con frecuencia en la Biblia a los reyes hebreos, cuya coronación solía ser consagrada mediante la unción con el óleo sagrado del Templo. Esta unción parece haber sido un rito tan importante entre los hebreos que el término “ungido” llegó con el tiempo a ser casi sinónimo de “rey”. Su aplicación a Jesús puede haberse debido a la noción, generalizada entre sus contemporáneos (a la que se hace alusión en varios puntos de los Evangelios Sinópticos) de que era descendiente por línea directa –y evidentemente legítimo– de la Casa Real de David. (Hay que hacer constar que esto no puede referirse al lado de su madre, porque María pertenecía a la casta sacerdotal descendiente de Aarón y, por tanto, a la tribu de Leví, mientras que David descendía de la tribu de Judá.) Cualesquiera que hayan sido las circunstancias históricas, es evidente que el apelativo de “el Ungido” era usado para designar a Jesús estando él vivo. En la versión griega de los Evangelios –que sin duda está basada en el original arameo que se ha perdido– este apelativo está traducido correctamente por Christos (nombre derivado del griego chriein, “ungir”), y en esta forma ha sido adoptado por todas las lenguas occidentales.

[2] En el contexto de la historia de María en Al-Imrán, el anuncio que ella recibe, así como el otro, paralelo a ese, dirigido a Zacarías (versículos 39-40), quiere resaltar –de forma específica y en ambos casos– el infinito poder de creación de Dios: Su poder para crear las circunstancias en las que Su voluntad ha de manifestarse, haciendo así que se produzca cualquier acontecimiento, por inesperado o improbable que pueda parecer en el momento de su anuncio.