Aristòtil

 

El concepte de Paideia

Els grecs donaven a l’educació molta importància. El terme utilitzat per Sòcrates, Plató i Aristòtil és el de Paideia, que es refereix a l’art d’educar el nen. L’art de l’educació conegut com a Paiedeia incloïa varis aspectes, entre ells la gimnàsia, la gramàtica, les matemàtiques, la poesia i la música. Tots aquests coneixements dotaven a l’individu de coneixement i control sobre sí mateix. L’educació dels impulsos i del desig era així molt important en el món clàssic.

Acte i Potència

Segons Aristòtil totes les coses estan dissenyades per desenvolupar-se segons un model concret. Per exemple, una llavor pot arribar a ser una taula o una casa? Què és l’únic que una llavor pot arribar a ser? Un arbre. Per això es diu que una llavor és un arbre en potència. Ara bé, depèn de si rep l’aigua adecuada, etc. Que estigui en potència no vol dir que s’hagi de manifestar necessàriament. Altres exemples serien:

Home no músic / home músic

Nen / Adult

Farina / Pa

Ou / Gallina

Etc.

 

Déu com a motor immòbil

Aristòtil concebia a Déu com a motor immòbil origen de l’univers. És a dir, Déu havia posat en moviment l’univers, però no hi intervenia, era només la primera causa. Aquest concepte, però fou s’allunya de la concepció de Déu que tenen altres filòsofs com Plató. Segons Plató Déu intervé en l’univers, és la força que el mou. Aquí Plató està més a prop del monoteisme que Aristòtil, ja que segons la perspectiva monoteista, Déu intervé constantment en el món, el recrea constantment. És el concepte de la Providència, un dels principis de la fe monoteista.