El conte dels cecs i l’elefant

En la unitat 1 hem vist que la visió de Déu que tenien els pobles primitius depenia del context social en qual vivien, i per tant el veien diferent en funció de les seves necessitats. D’aquí que al principi pensessin sovint que en realitat eren diversos els Déus que hi havia, un per a cada poble. Aquesta visió politeista, però, es va veure ben aviat contrastada amb la visió monoteista que aportaren les grans religions monoteistes, com el judaisme, el cristianisme i l’islam, i també algunes de les grans religions orientals, com l’hinduisme. I és que, segons aquelles i segons aquestes, els diferents déus eren en realitat aspectes o ‘rostres’ d’un únic Déu.

Al segon i tercer curs aprofundirem en aquesta idea, però, per començar a copsar-la una mica, per entendre aquesta diferència de visions sobre una mateixa realitat, podem llegir el conte dels cecs i l’elefant, que coneixen tots els savis.

Aquest famosíssim i clàssic conte popular oriental ens il·lustra el tema dels punts de vista diferents:

Una vegada va arribar un elefant a una ciutat habitada per cecs. En l’esmentada ciutat s’ignorava quin era tan estrany i enorme animal, així que van decidir cridar als més savis d’entre ells perquè emetessin un dictamen.

Imatge conte cecs i elefant

El primer es va acostar a l’elefant i va palpar a consciència les seves potes. Després va sentenciar:

– Puc afirmar que aquest animal és com una columna.

El segon savi, en canvi, va tocar a fons l’orella del paquiderm.

– Us he de dir que el meu col·lega està equivocat, aquest animal és com un ventall i no s’assembla en absolut a una columna -va dir amb fermesa.

Per fi el tercer savi va explorar minuciosament la trompa de l’elefant i va dictaminar:

– Vull aclarir que els meus dos col·legues han errat clarament en la seva apreciació. És evident que aquest animal al que s’assembla és a una serp.

D’aquesta manera es va aixecar entre els habitants de la ciutat una gran polèmica entre els que defensaven l’opinió de cadascun dels savis, creant-se així diversos bàndols bel·ligerants.

No obstant això, va encertar a passar per allà un home que hi veia perfectament i, assabentat de la disputa, va voler treure a aquella gent del seu error explicant que cada erudit sol havia percebut una part de l’animal i descrivint-los com era l’elefant en realitat.

Diuen que els cecs van creure que aquell individu estava boig, que el van expulsar de maneres violentes de la seva ciutat, i que, encara avui, continuen debatent entre ells.

 

 

Els conceptes de ‘profeta’ i de ‘cicle profètic’

Segons totes les religions del món l’Ésser suprem, a qui s’anomena amb diferents noms segons la religió (Déu, Yahvé, Al·lah, Brahman, Absolut, etc.), envia de tant en tant persones escollides per transmetre el seu missatge a la humanitat. Aquestes persones són els profetes, persones normals que un dia han tingut una experiència que ha transformat tot el seu ésser: un contacte directe amb la divinitat a través del que s’anomena una ‘revelació profètica’. En aquesta revelació l’Ésser suprem, d’una banda es dóna a conèixer a sí mateix i dóna respostes sobre les grans preguntes (el judici final, la vida eterna, etc.), i de l’altra anuncia un codi de conducta a seguir.

Al llarg de la història de la humanitat hi ha hagut molts profetes, algunes tradicions diuen que n’hi ha hagut milers i milers. Molts profetes són els mateixos en les diferents religions, però canvien de nom. En les tradicions monoteistes es parla de ‘cicle profètic’ de la humanitat. Segons aquest concepte, tots els profetes formen una cadena ben ordenada, cada un arriba en un moment determinat de la història, i les prescripcions que aporta poden ser substituides per la següent revelació. Per exemple, es diu que Jesús era jueu i que va renovar el judaisme, ja que el missatge original de Moisès s’havia corrumput, donant neixement així al cristianisme. Jesús, seguint la revel·lació profètica que havia rebut (l’Evangeli original) va substituir antics comportaments, que ja no servien i que s’havien tornat rígids, per d’altres més adecuats al seu temps. Segons aquesta idea, aquesta renovació no és fruit del caprici personal del profeta, sino de la voluntat del Déu Únic, que és qui envia els profetes amb les seves revel·lacions. I segons l’última de les religions revelades, l’islam, el cicle profètic ja s’ha tancat amb Mahoma, conegut com el ‘segell de la profecia’, ja que es considera l’últim profeta enviat d’aquesta llarga llista.

La idea de la unitat entre tots els profetes i missatges revelats és, per tant, bàsica. Es diu que, en realitat, totes les religions de la humanitat són una de sola, que es va transformant i matitzant amb les successives revelacions a mesura que la humanitat evoluciona. I és que, si analitzem atentament els elements comuns a totes les religions veurem que, en realitat, cap religió anul·la o entra en conflicte amb l’anterior, sino que més aviat la confirma i actualitza. Els conflictes venen sempre d’interessos personals o de manipulacions del missatge original també interessades. Totes les religions són, per tant, valuoses, perquè totes venen de la mateixa font. I per això el diàleg interreligiós és tant important, ja que posa de manifest aquest comú denominador.

 

Activitats per a la Unitat 2.

LA DIVERSITAT RELIGIOSA EN EL MÓN

  1. Enumera quines són les principals religions del món, el seu lloc de neixement i la seva àrea d’influència bàsica.
  2. Explica com afecta el fenomen migratori i globalitzador a la distribució de les religions en el món.
  3. Quina diferència hi ha entre monoteisme i politeisme?
  4. Relaciona el monoteisme amb la manera diversa d’entendre el concepte de Déu dels pobles primitius segons el seu context social (unitat 1).
  5. Relaciona el conte dels cecs i l’elefant amb la diversitat de creences.
  6. Defineix el concepte de ‘profeta’.
  7. Defineix el concepte de ‘cicle profètic’.
  8. Perquè creus que quan apareix una nova religió es produeix una actitud de negació per part d’alguns practicants de la religió anterior, per exemple com en el cas d’alguns jueus respecte a la figura de Jesús?
  9. Creus que si ara vinguessin els profetes es barallarien entre ells? Perquè?
  10. Explica què és el diàleg interreligiós i perquè és necessari.