La globalització i les religions

Quin és el paper de la religió en el món actual?

La resposta d’aquesta pregunta va lligada a l’esdeveniment històric més important del segle passat i de l’actual: la globalització. El moviment constant de persones pel planeta ha produit un intercanvi cultural com no s’havia vist mai. I això també es pot estendre al terreny de la religió.

Abans del procés de la globalització, les religions estaven fortament identificades amb els trets culturals propis de cada regió geogràfica. El sentit de pertanyença a una religió s’associava sovint amb trets culturals (maneres de vestir, etc…). Amb la globalització, però, s’està produint un fenòmen de purificació de l’essència de les religions. És a dir, les diferents religions, al moure’s pel planeta, han arribat a cultures diferents de la originària, i per adaptar-s’hi, s’han hagut de desprendre de tot allò superficial i quedar-se amb allò més essencial. Per això avui en dia es parla de la unitat de les religions, ja que l’essència de totes és la mateixa.

Podem trobar molts exemples: avui en dia molta gent fa yoga, que és una pràctica hinduista-budista, i no van vestits amb túniques taronges. L’essència del yoga com a disciplina espiritual, per tant, va més enllà d’una forma de vestir. Un altre exemple el trobem en la desidentificació que s’ha produït en alguns països musulmans entre la religió de l’islam i la seva cultura bressol, l’àrab. Per exemple, a Turquia, el seu fundador, Atatürk, va cambiar l’alfabet àrab per l’alfabet llatí, ajudant així a desvincular  les formes culturals turques de les àrabs, ja que són dues cultures independents. Malgrat aquesta separació cultural, però, l’islam es va adaptar perfectament a Turquia desprenent-se de les formes culturals àrabs.

Es pot dir, per tant, que el procés globalitzador actua de sedàs o de filtre, ja que deixa passar el nucli de les religions, arrelat en la veritat, i en canvi filtra tot allò que és accessori i prescindible. I fins i tot, ajuda a aprofundir en la comprensió de l’essència espiritual comuna a totes les religions. Per exemple, molt sovint han estat pensadors místics europeus els qui han aprofundit més en l’essència de les religions monoteistes provinents del mitjà orient. I això ha estat així precisament perquè aquells pensadors, al no estar lligats per neixement a unes formes culturals pre-determinades, van poder separar el que era purament cultural del missatge genuïnament espiritual.