La llibertat religiosa en l’islam

El fet de que l’islam es consideri com la última religió donada a la humanitat a través de l’Alcorà, i que els seus preceptes es considerin també d’abast universal, no implica, però, l’anul·lació de la llibertat religiosa. Avui dia veiem que en nom de l’islam es cometen atemptats contra persones i edificis sagrats d’altres religions, atemptats als que els media es refereixen amb l’etiqueta de ‘atemptats islamistes’. Aquests atemptats, però, comesos per una minoria que fa molt de soroll però que representa un tant per cent petitíssim dins l’islam, van en contra de l’esperit de l’islam, i són censurats en el mateix Alcorà. Per exemple, el següent versicle de l’Alcorà parla del valor dels edificis sagrats de totes les religions i de la necessitat de protegir-los:

“Pues, si Dios no hubiera permitido que la gente se defendiera a sí misma unos contra otros, los monasterios, iglesias, sinagogas y mezquitas –en los cuales se menciona el nombre de Dios en abundancia- habrían sido destruidos”.

Alcorà 22:40

La defensa de la llibertat religiosa és, per tant, fonamental dintre l’islam. Tota religió que tingui com a punt central la creencia en Déu és digna de total respecte, encara que es pugui discrepar dels seus dogmes particulars. Per això, els musulmans estan obligats a protegir qualsevol casa d’adoració dedicada a Déu, ja sigui una mesquita, una església o una sinagoga.

Un exemple d’aquest principi el mostra el tractament que el profeta Muhammad va donar a la delegació de cristians de Nachran, l’any 10 de la hègira, quan van arribar a Medina. Se’ls hi va donar lliure accés a la mesquita del Profeta i, amb el seu total consentiment, van celebrar allà els seus ritus religiosos, malgrat que la seva adoració de Jesús com “el fill de Déu” i de Maria com “la mare de Déu” estaven en clar desacord amb les creences islàmiques.