Crida dels primers deixebles i els apòstols

Segons llegim a l’Evangeli de Mateu (4, 18-22), Jesús, tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. Jesús els hi digué: ‘Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes’. Ells immediatament deixaren les xarxes i el van seguir. Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells immediatament deixaren la barca i el pare i el van seguir.

Aquest text bíblic, apart d’explicar com Jesús va cridar els primers deixebles o apòstols, explica també un dels sentits de la missió profètica, que metafòricament s’expressa amb la idea de ‘pescar homes’. Jesús es referia aquí al fet de que la majoria de persones viuen en el ‘mar de la ignorància’, distretes en les coses del món i oblidats de la dimensió trascendent de la vida. ‘Pescar homes’ expressa així la idea de despertar a les persones d’aquesta condició d’oblit i portar-los cap a una consciència més desperta de les qüestions trascendents, com el fonament diví de l’existència, la vida del més enllà o el dia de la resurrecció i del judici anunciat per tots els profetes de les tradicions monoteistes i també d’altres tradicions.

D’entre els deixebles, Jesús en trià alguns per a ser apòstols. L’evangeli de Marc parla concretament de dotze:

“13 Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. 14 En designà dotze, als quals donà el nom d’apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, 15 amb poder de treure dimonis. 16 Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donà el nom de Pere; 17 Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir «fills del tro»; 18 Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós 19 i Judes Iscariot, el qui el va trair”.

Mc 3,13-19 (Nou Testament-Evangeli de Marc)

L’Alcorà no n’esmenta el nombre exacte, però s’hi refereix de forma clara en els següents versicles, on els apòstols són esmentats amb un terme àrab que denota ‘blancura’, que segons les diverses interpretacions pot voler dir que anaven vestits de blanc o que tenien el cor pur:

“(52) Y cuando Jesús percibió su negativa a aceptar la verdad, preguntó: “¿Quiénes serán mis auxiliares en la causa de Dios?” Los vestidos de blanco respondieron: “¡Nosotros seremos [tus] auxiliares [en la causa] de Dios! ¡Creemos en Dios: sé testigo de que nos hemos sometido a Él! (53) ¡Oh Sustentador nuestro! ¡Creemos en lo que has hecho descender y seguimos a este enviado; cuéntanos, pues, entre aquellos que dan testimonio [de la verdad]!”

(54) Y los incrédulos intrigaron [contra Jesús]; y Dios intrigó también [contra ellos]: y Dios es el mejor de los que intrigan.

(55) He ahí, que Dios dijo: “¡Oh Jesús! Ciertamente, te haré fallecer y te exaltaré hacia Mí, y te libraré de [la presencia de] los que se empeñan en negar la verdad; y situaré a los que te siguen [muy] por encima de los que se empeñan en negar la verdad, hasta el Día de la Resurrección. Entonces, volveréis todos a Mí y Yo juzgaré entre vosotros sobre aquello en lo que discrepabais.

Alcorà, 3:52-55.

 

Jesús preparà els apòstols per anunciar i transmetre la bona nova. Tots ells eren persones humils i senzilles, i cap pertanyia a les classes altes. En seguir a Jesús van renunciar als béns i a la seguretat que tenien. Els evangelis descriuen aquesta renúncia amb l’expressió esmentada: “deixaren les xarxes i el van seguir”.