El vessant ritual i màgic de les pintures rupestres

Les investigacions sobre l’art rupestre han permès entendre perquè els primers éssers humans pintaven escenes de la vida quotidiana a les parets de les coves on vivien. Si visitem alguna d’aquestes coves, per exemple les de Roca dels Moros (El Cogul), hi podrem veure escenes de caça, escenes que evoquen la fertilitat, etc. Els investigadors es preguntaven per la intenció d’aquestes pintures, i van concloure que no tenien una finalitat artística o d’entreteniment, sino que, quan retrataven la vida quotidiana ho feien amb una intenció ritual i màgica: si pintaven una escena on els caçadors tiraven fletxes als bisons, en realitat estaven fent un ritual per a tenir bones caceres, i si pintaven dones amb els ventres inflats estaven fent un ritual per a que neixessin més nadons i la tribu fos més forta, etc.

Les pintures rupestres són, per tant, una de les primeres expressions d’una manera de pensar anomenada ‘pensament màgic’. Aquest tipus de pensament ha estat sempre present d’una forma o altra fins als temps actuals. I si no, pensem en algun exemple actual: quants jugadors de futbol surten al camp amb el peu dret i no l’esquerre pensant que això els hi donarà sort? En el tercer curs reflexionarem sobre la diferència entre la màgia i la religió, i veurem que mentre que el pensament religiós es basa en la creença en un Ésser suprem que és la font veritable de tot acte ‘màgic’ en el món, el pensament màgic es basa en la suposada existència d’uns poders ocults que el mag pot manipular per al benefici personal. De moment, però, ens quedem amb aquesta idea de l’art rupestre com a expressió primerenca de pensament màgic.