Els primers profetes

 

Segons les religions monoteistes, quan Déu va crear l’esser humà li va infondre part del seu Esperit. Desde la perspectiva del monoteisme, per tant, l’ànima de l’ésser humà és de naturalesa divina. I també segons les religions monoteistes, quan Déu va crear les ànimes en el món pre-terrenal (abans de venir a aquest món), els hi va fer donar testimoni d’aquell moment, és a dir, els hi va fer reconèixer que Ell era l’Únic Déu a qui havien d’adorar i de servir. Però quan les ànimes arriben al món i creixen com a persones de carn i ossos obliden aquell encontre original. Aquella perfecció que tenien al principi es veu ara enfosquida, i l’han de recuperar a través de l’experiència i del coneixement. Així, tots els profetes han tingut sempre la missió de recordar a les persones la seva naturalesa divina i aquell pacte o aliança original amb Déu. Entre els primers profetes que van realitzar aquesta tasca cal destacar a Adam, Noè i Abraham.