Pregàries, ritus i celebracions del cristianisme

La pregària

Jesús ensenyà als apòstols i als seus deixebles a comunicar-se amb Déu a través de la pregària. Ell mateix segons diuen els evangelis es retirava sovint a pregar:

“Uns vuit dies després d’haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar”.

Lc 9,28

(Nou Testament-Evangeli de Lluc).

“Per aquells dies, Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols”.

Lc 6,12-13.

(Nou Testament-Evangeli de Lluc).

Seguint l’exemple de Jesús, la pregària ocupa un lloc molt important en la vida dels cristians. Així, hi ha de moments de pregària comunitària en els llocs de culte comú, però també és necessària la pregària individual.

L’Església proposa una sèrie de pregàries per ajudar al cirstià en la seva relació amb Déu: el Parenostre, l’Avemaria, el rosari, etc. La majoria tenen un origen bíblic.

La oració principal dels cristians és el Parenostre, que segons l’evangeli de Mateu (Mt 6, 9-13) la va  ensenyar Jesús en resposta a la petició dels seus deixebles que els ensenyés a pregar. S’ha considerat que el Parenostre constitueix un resum de tot l’Evangeli:

La pregària

(Lc 11,2-4)

5 »I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. 6 En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t’ho recompensarà.

7 »Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. 8 No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.

9 »Vosaltres, pregueu així:

Pare nostre del cel,

santifica el teu nom,

10 vingui el teu Regne,

que es faci la teva voluntat

aquí a la terra com es fa en el cel.

11 Dóna’ns avui

el nostre pa de cada dia;

12 perdona les nostres ofenses,

així com nosaltres

perdonem els qui ens ofenen;

13 no permetis

que caiguem en la temptació,

i allibera’ns del mal.

14 »Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; 15 però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres.

Mt 6, 9-13

(Nou Testament-Evangeli de Mateu).

Hi ha altres pregàries que han deixat com a testimoni alguns sants dins el cristianisme, com per exemple la següent de Sant Francesc d’Assís:

Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau:

on hi hagi odi, que hi porti jo l’amor;

on hi hagi ofensa, que hi porti jo el perdó;

on hi hagi discòrdia, que hi porti jo la unió;

on hi hagi error, que hi porti jo la veritat;

on hi hagi dubte, que hi porti jo la fe;

on hi hagi desesperació, que hi porti jo l’esperança;

on hi hagi tenebra, que hi porti jo la llum;

on hi hagi tristesa, que hi porti jo la joia.

Oh Senyor, fes que no cerqui tant ser consolat, com consolar;

ser comprès, com comprendre;

ser estimat, com estimar.

Perquè és donant que es rep;

perdonant que s’és perdonat;

morint que es recussita a la vida eterna.

Sant Francesc d’Assís

 

Els sagraments

Els sagraments són ritus que fan els cristians amb l’objectiu d’actualitzar la presència divina i proclamar l’alegria de saber-se a prop de Jesús. Tot i que es diu que Jesús mateix va impulsar la institució dels sagraments, ha estat l’Església qui, al llarg de la història, ha organitzat la liturgia concreta de cada sagrament. Són els següents:

-El baptisme: és el primer sagrament que tot cristià rep. S’acostuma a fer en el moment del naixement, però també es pot fer més endavant. Té el seu origen en el mateix ritus que va fer Jesús, quan Joan Baptista el va batejar en el riu Jordà.

-La confirmació: se sol administrar als adolescents. Es demana a l’Esperit Sant que enforteixi la fe del creient.

-L’eucaristia: se celebra assiduament. S’hi commemora el misteri de la Pasqua, i és la màxima expressió de la liturgia cristiana.

-La penitència: consisteix en el reconeixement dels pecats propis. El pecat consisteix en un allunyament de la persona en relació a la voluntat de Déu. El sacerdot és qui fa de intermediari entre el cristià i Déu i ortorga el perdó.

-La unció dels malalts: s’administra als moribunds o a persones malaltes per acceptar i superar la situació amb esperança.

-L’ordre sacerdotal: el reben els cristians que es posen al servei de la comunitat i consagren la seva vida a anunciar l’Evangeli. En l’Església catòlica s’exigeix el vot de celibat als sacerdots, no així en altres branques del cristianisme, com per exemple els protestants.

-El matrimoni: és la consagració de l’amor humà. Els nuvis es prometen davant de Déu estimar-se i ser fidels. El divorci no està permès en l’església catòlica.

 

Les celebracions

Els cristians celebren diverses festes relacionades amb la vida de Jesús:

-La festa de Nadal: el 25 de desembre es celebra el naixement de Jesús. No és una celebració estrictament històrica, ja que no se sap exactament quin dia va néixer. Durant el segle IV, els cristians de Roma van acordar fer coincidir aquesta data amb el solstici d’hivern.

-El dia de Reis o Epifania: en grec vol dir ‘manifestació divina’. S’hi commemora la presentació de Jesús al món dels homes.

-La Quaresma: els quaranta dies de preparació anteriors a Setmana Santa. Antigament es feien dejunis purificadors.

-La Setmana Santa: es recorda la passió i mort de Jesucrist. El Diumenge de Rams es recorda l’entrada de Jesús a Jerusalem; el Dijous Sant es commemora l’últim sopar i la institució de l’eucaristia; i el Divendres Sant es recorda la mort de Jesús.

-La Pasqua: s’hi celebra la creença dels cristians en la resurrecció de Jesús.

-La Pentecosta: també la segona Pasqua; es celebra cincuanta dies després de la Pasqua i es recorda el moment en què els apòstols, reunits al voltant de Maria, van rebre l’Esperit Sant i van començar a predicar el missatge de Jesús.