Les creences bàsiques del budisme

El budisme neix a l’Índia al segle VI aC com a reforma i adaptació de les tradicions hinduistes. A diferència de l’hinduisme, el budisme es remonta a un sol fundador: Siddharta Gautama o el Buda.

Buda no estava interessat en la comprensió de les coses, és a dir, en satisfer la curiositat humana sobre l’origen del món, o en la naturalesa de la divinitat, sinó que estava interessat en el sofriment de l’ésser humà i en la manera de superar-lo.

Cap als 35 anys, després de 7 anys d’esgotadora disciplina als boscos, Siddharta Gautama estava assegut meditant sota el cèlebre arbre Bodhi quan va rebre la il·luminació, i va passar a dir-se el Buda, que vol dir l’ “il·luminat”. A partir d’aquest moment va començar a predicar la seva doctrina, basada en les 4 nobles veritats:

Les 4 nobles veritats

Primera veritat: la vida és sofriment. El sofriment humà prové de la nostra dificultat per a enfrontar-nos amb el fet bàsic de la vida: que tot el que existeix al nostre voltant és impermanent i transitori. Tot canvia, res no és permanent.

Segona veritat: l’origen del sofriment vé de l’aferrament a les coses com si fossin permanents, quan són passatgeres i cambiants. El desig i l’avaricia, juntament amb la ignorància i l’odi són l’origen del sofriment i encadenen al karma.

Tercera veritat: El sofriment es pot superar, alliberant-se de la presó del karma i arribant a un estat de total alliberament anomenat nirvana. El nirvana és l’equivalent del moksha de la tradició hindú.

Quarta veritat: per acabar amb el sofriment i arribar a la felicitat hi ha un camí: el Camí dels Vuit Viaranys.

El Noble Òctuple Viarany

-Coneixement de les Quatre Nobles Veritats.

-Intenció recta: allunyar-se dels desitjos egoistes, del plaer i del mal.

-Paraula recta: cuidar el llenguatge, ser sincer, no mentir, no fer mal amb les paraules i evitar l’odi i les crítiques. Per exemple, es pot decidir de fer servir la paraula amb el propòsit de portar més joia i felicitat. Així, en el moment en què comencen a venir la xafarderia o les paraules dolentes, ens en podrem adonar i ho podrem aturar, evitant així fer mal als demés i causar més caos.

-Acció recta: portar una vida moral recta.

-Existència recta: guanyar-se la vida honestament, sense fer mal als demés.

-Esforç recte: reprimir les passions negatives i fomentar les positives.

-Pensament recte: defugir els mals pensaments i fer créixer els pensaments de generositat i compassió.

-Concentració recta o contemplació: practicar la meditació per tal d’educar la ment i superar la ignorància i la confusió.

Un monjo budista actual diu el següent

“A través de la meditació es pot calmar la ment. Una ment que pensa massa és com aigua molt agitada, en què tot el fang i la brutícia han sigut remenades des del fons. Si hom permet que l’aigua esdevingui calmada i quieta, el fang s’enfonsarà cap al fons, i l’aigua es tornarà clara i neta. Una ment calmada és com l’aigua clara i pura, tots els pensaments pertorbadors s’han assossegat i reposen”.

Lama Y. Losal, Viure el Dharma, p. 129.