3.2. L’Actitud reductiva i desvaloritzadora del missatge profètic

Si llegim els grans textos sagrats, veiem que el rebuig als profetes ha estat una constant invariable durant tota la història profètica de la humanitat. Sempre que sorgia un profeta d’entre els membres d’una comunitat hi havia un grup de persones, normalment les més poderoses, que exercien una pressió per intentar desmentir el missatge que els hi portava. Aquesta pressió es traduia en burles i coaccions de tota mena, i fins i tot l’arribaven a matar. I si analitzem el diferents casos que s’hi esmenten veiem que, per tal de desmentir-lo, utilitzaven diferents estratègies: per exemple, reduien el profeta a un simple posseït, o algú que s’havia inventat una mentida per aconseguir poder, o bé treien valor al seu missatge titllant-lo de simples llegendes antigues. I si el profeta els hi presentava un signe diví per demostrar l’autenticitat del seu missatge, com per exemple en el cas de Moisès quan va convertir el seu bastó en una serp, reduien el signe a simples trucs de màgia. L’actitud reductiva i desvaloritzadora, que s’expressava en frases del tipus “això no és sino…”, “això no és més que…”, etc., era aixi la forma com el petit grup de poderosos dins la comunitat rebutjava al missatger que els hi havia estat enviat.