Arxiu de la categoria: U.6. TRADICIONS ESPIRITUALS VIVES

Danses sagrades

Publicat el per

La dansa giratòria (Sema)

Donar voltes és natural en l’ésser humà. Si ens hi fixem, els nens petits ho fan de forma natural. Desde sempre, en totes les cultures tradicionals del món, els xamans feien rituals sanadors girant al sò d’un tambor. Avuí en dia aquest ritual ha sobreviscut i és present en molts païssos del món, especialment del mitjà orient. La dansa del Sema és la dansa sagrada per excel·lència de la tradició sufí. El poeta místic del s. XIII Jalaluddin Rumi (Mevlana) va ser qui va fundar a Turquia la cofradia que es caracteritza per aquesta dansa.

Té varis símbols:

-Imita el moviment circular de l’existència: desde allò més petit com els electrons i protons dels àtoms que giren al voltant del nucli, fins a allò més gran com les galàxies, en tot hi veiem aquest disseny circular. El Sema imita aquest moviment. Es diu que els ballarins (semazens) giren al voltant del cor, que és el nostre centre espiritual. I es diu també que el cor és la “casa” de Déu. Segons una dita profètica l’univers sencer no pot contenir a Déu, però en canvi, Déu sí que pot entrar en el cor de qui creu en Ell.

-La mà dreta mira cap amunt, simbolitzant que es reben els dons de l’infinit, de Déu, i l’esquerra mira cap abaix, simbolitzant que es dóna allò que rebem a la humanitat.

-El vestit que porten es diu tannure, que vé d’una paraula que vol dir ‘forn’, i simbolitza que el sema és un forn on l’ànima es ‘cou’, és a dir, madura. El barret de feltre imita les làpides dels cementiris, simbolitzant així la mort de l’ego (de l’egoisme).

-Els ballarins giren en un estat de meditació, repetint mantres per recordar a l’Amat (Déu), reconnectant així la seva ànima amb l’Ésser.

 

Danses de Gurdjieff

Gurdjieff va ser un místic armeni que introduí a Europa aquestes danses sagrades provinents del mitjà orient. A continuació es pot veure un fragment de la pel·lícula Encuentros con hombres notables, dirigida pel director anglès Peter Brook:

 


6.2. Ibn Arabi, el gran savi de Murcia

Publicat el per
Respon

Ibn Arabi va néixer a Murcia el 1165 i va morir a Damasc el 1240. Va ser un dels místics més importants de tots els temps, viatger infatigable i escriptor prolífic que va escriure prop de 300 llibres. Ibn Arabi és avui dia més viu que mai, i la seva obra és cada dia més estudiada i coneguda arreu del món.

Una de les seves obres més importants és “Los engarces de las sabidurias” (Fusus al hikam), en la qual parla de la funció de 27 profetes. Segons Ibn Arabi cada profeta és com un encast (engarce), és a dir el lloc d’un anell on s’encasta una pedra preciosa; així el profeta és el lloc on “s’encasta” una part de la saviesa divina, que el profeta en qüestió transmet a la gent.

La filosofia de Ibn Arabi es pot resumir amb l’expressió “Unitat de l’existència” (wahdat al wuyud). Segons aquesta, Déu és U, i el món és la manifestació de Déu en diferents graus o nivells d’ésser. Així, distingeix entre l’Essència divina, en sí mateixa incognoscible i indefinible, i la seva manifestació en el món a través dels Noms o Atributs divins. És a dir, els atributs divins són la forma com l’Essència divina, que en sí mateixa és infinita i no té forma, s’auto-limita i es concreta en les diverses formes del món. Els noms divins són molts, per exemple i per esmentar-ne només uns quants, es diu que Déu és el Compassiu, el Just, el Fort, el Benevolent, l’Amorós, el Pacient, etc… I l’Ésser humà és un lloc de manifestació per aquests Atributs. Els atributs divins coïncideixen així amb els alts valors humans, que tot ésser humà responsable està cridat a desenvolupar en sí mateix.

Segons Ibn Arabi nosaltres, com a éssers limitats, no podem conèixer l’Essència divina en sí mateixa, ja que està més enllà del món, és trascendent. Però en canvi sí que podem conèixer la manifestació d’aquesta Essència en el món i en nosaltres. Per això el coneixement de Déu només és possible a partir de l’auto-coneixement. Segons una dita profètica, “qui es coneix a sí mateix coneix al seu Senyor”. És a dir, mirant al nostre interior, podem veure la forma particular com Déu es manifesta en cadascú de nosaltres.