Meditació, música i freqüències cerebrals

 

Dıferents estudis científics han demostrat que les tècniques meditatives presents en totes les tradicions espirituals afavoreixen els estats de relaxació i de benestar. Aquests estudis s’han fet mesurant diferents longituts d’ona que produeix el cervell, cada una connectada a un estat de consciència diferent:

ONES DELTA: Tenen una freqüència de 1-3 Hz, i sorgeixen durant el son profund, o en estats de hipnosis o trànsit. Estan associades també al somni lúcid. Són molt importants en els processos curatius. Quan es donen és senyal de que estan actuant les parts més internes i profundes del cervell.

ONES THETA: Tenen una freqüència de 4-7 Hz, i sorgeixen durant el son i també durant la meditació profunda. El cervell està en un estat molt profund de descans. Corresponen a estats de imaginació espontània i inspiració creativa. Es troben els arquetips en la seva forma simbòlica. També les produeixen les visualitzacions i l’audició de músiques harmòniques.

ONES ALFA: Tenen una freqüència de 8-12 Hz, i estan associades amb estats de relaxació profunda. Sorgeixen abans d’adormir-nos i durant la meditació. S’experimenten pensaments tranquils, optimisme i un sentiment d’integració de cos i ment. L’atenció es centra sobre els propis pensaments i contempla el contingut espiritual interior. Determinades músiques produeixen l’estat alfa. De fet, alguns instruments produeixen vibracions pròximes a aquesta freqüència. El to de veu de determinades persones també afavoreix aquest estat. I també activitats com la contemplació del mar, de les onades i el seu sò, o de la natura en general. És a dir, totes les activitats que permeten arribar a la “zona espiritual” de l’ésser humà.

ONES BETHA: Tenen una freqüència de 13-30 Hz, i es registren quan la persona es troba desperta i en plena activitat mental. Quan un pensa, conversa o dirigeix la seva atenció cap a l’exterior (persones, coses, problemes…). Corresponen a converses habituals, activitats rutinaries i quotidianes (treball, estudi, lectura, veure la televisió, etc. A vegades la irritació, inquietud o temors poden acompanyar aquest estat. La majoria del temps de vigilia transcorre en aquest estat Betha.

ONES GAMMA: Tenen una freqüència de 30-40 Hz, i estan associades a estats histèrics o de pèrdua de control (agressivitat, pànic, etc.). Les produeixen sorolls forts i terribles, insults, situacions tenses, crisis, noticies terribles, enfados forts, agressions físiques o psicològiques, etc.

 

La funció terapèutica i espiritual de la música

 

La música, en el seu origen tenia una funció terapèutica i espiritual. Els pobles primitius feien música per sanar i per acompanyar els seus rituals sagrats. Amb el pas del temps la música ha esdevingut un entreteniment, però en totes les tradicions espirituals se’n conserva aquest us amb fins terapèutics i espirituals. La raó d’això és que la música té uns importants efectes sobre el cos, les emocions i l’esperit:

  • Efectes fisiològics: la vibració de la música és capaç d’entrar a 8 o 9 cms. dins del cos. Això vol dir que afecta els diferents sistemes del cos, com l’endocrí (hormonal), el límbic (que regula les emocions),  i afecta el nostre sistema immunitari (les defenses). Arriba també a la part més antiga del cervell.
  • Expressió emocional: hi ha 6 principis que cal respectar per mantenir la salud:
  1. L’aire
  2. L’alimentació i la beguda
  3. El son i la vigilia
  4. El movimient i el repòs
  5. L’evacuació i la retenció de substàncies
  6. Les emocions i els sentiments: les emocions són així un element important de la salut, i la música té la capacitat d’influir sobre elles i d’ equilibrar-les. D’altra banda, l’expressió emocional té un efecte catàrtic: la música permet expressar les emocions, i per tant té un caràcter alliberador.  Gràcies a la música determinats continguts subconscients poden fer-se conscients, i per tant ens ajuda a l’auto-coneixement.
  • El caràcter ètic de la música: es diu que la música és portadora de significat o informació. És a dir, que pot ser un vehicle per a integrar actituds vitals i trets de caràcter. D’aquí la importància d’escollir bé la música que escoltem.
  • La qualitat personal de l’intèrpret o compositor és molt important. Antigament, els músics passaven per un entrenament espiritual apart de la seva formació musical. En la música hi ha elements no mesurables: el timbre, les micro pauses en el ritme, etc., que fan que cada interpretació sigui única i que ens agradi o no. Una peça de música clàssica, per exemple, interpretada per un músic evolucionat espiritualment tindrà un efecte completament diferent que si la mateixa peça musical és interpretada per un músic de trash methal amb problemes  i desordres mentals i emocionals, per molt bé que la interpreti tècnicament. La qualitat personal és molt important, ja que d’alguna manera es transfereix a la música.
  • Els instruments també són un element important. Els tradicionals tenen una vibració natural adecuada per a l’oïda humana, mentre que d’altres instruments elèctrics tenen camps magnètics afegits.
  • El Ney o flauta de canya, un exemple d’instrument tradicional:

El Ney simbolitza el procés d’evolució espiritual de l’ésser humà. Els seus nusos, tancats per dins quan la canya és tallada del prat, simbolitzen les barreres psicològiques que obstaculitzen el camí cap al cor. El procés d’obertura d’aquests nusos quan es construeix el ney, simbolitza el procés de poliment del cor a través de les tècniques espirituals (música, meditació, oració, etc.). La posició en què es toca simbolitza un pas entre el cap i el cor.

El cant del Ney:

El gran poeta persa del S. XIII Jalaluddin Rumi  comença la seva extensa obra magna de 25.000 versos, El Mathnawi, amb un poema introductori dedicat al ney:

“Escucha la flauta de caña, cómo lamenta al contar un cuento de alejamiento y separación, diciendo: “Desde que fui separada del cañizal, mi lamento ha hecho gemir a hombre y a mujer.

Me hace falta un  pecho desgarrado por desunión para poder desplegar la pena del ansia del amor. Todo aquel que es dejado lejos de su fuente desea  que vuelva el tiempo en que estaba unido con ella.

En toda compañía he dejado oír mis notas afligidas, he intimado con los infelices y con aquellos que se regocijan. Cada cual se hizo mi amigo desde su propia opinión, nadie buscaba mis secretos desde mi interior.

Mi secreto no está lejos de mi lamento, más oído y ojo carecen de la luz. El cuerpo no está velado ante el alma, ni el alma ante el cuerpo, y sin embargo a nadie se le permite ver al alma.

Este son de la flauta de caña es fuego, no es viento: quien no tenga este fuego, ¡que nada sea! Es el fuego del Amor que está en la flauta de caña.

La flauta de caña es la compañera de todo aquel que ha sido separado de un amigo: su canto ha hecho pedazos nuestros velos”.

Escolta un taksim (improvització) de ney:

http://youtu.be/QQg56VGdtyo

Activitats per a la U.4.

1. Explica com afecta la música sobre el cos i les emocions

2. Explica què és el caràcter ètic de la música

3. Explica perquè és important la qualitat personal de l’intèrpret o compositor

4. Explica quina és la simbologia del Ney o flauta de canya.