La representació del sagrat en les religions monoteistes

“I ara fixeu bé la vostra atenció: el dia que el Senyor us va parlar a l’Horeb, des del mig del foc, no vau veure cap figura. No us pervertiu, dons, fent-vos estàtues amb la figura de qualsevol ídol: imatges d’home o de dona, imatges d’animals terrestres o d’ocells que volen pel cel, imatges de bestioles que s’arrosseguen per terra o de peixos que viuen a les aigües d’aquí baix. Quan aixequis els ulls i contemplis el sol, la lluna i les estrelles, tot l’estol dels astres, no et deixis seduir fins al punt d’adorar-los i donar-los culte. El Senyor, el teu Déu, els ha assignat a tots els altres pobles que hi ha sota el cel. A vosaltres, en canvi, el Senyor us ha pres i us ha fet sortir d’Egipte, d’aquella fornal de ferro, perquè volia que fóssiu el seu poble, la seva possessió, com ja ho sou avuí.

Antic Testament- Deuteronomi 4,15-20.

“D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades”

Nou Testament-Carta als Romans 1,20.

“La vista no Le alcanza pero Él sí que alcanza la vista. Es el Sutil, el Bien Informado”.

Corán, 6:103

“Y cuando Moisés vino a Nuestra cita y su Señor le habló, dijo: <<Señor mío, muéstrate ante mí para que pueda verte>>. Contestó Dios: <<No Me verás, pero mira el monte y si permanece en su sitio, entonces Me verás>>. Y cuando su Señor se manifestó al monte, lo pulverizó y Moisés cayó fulminado. Al volver en sí, dijo: <<¡Gloria a Ti! A Ti me vuelvo y soy el primero de los creyentes>>”.

Corán, 7:143.

“Él los ha llamado a reconocer una Divinidad en la que se pueden apoyar y que pueden conocer, pero que no puede ser contemplada, pues las miradas no Le alcanzan, mientras que Él llega a todas las miradas, gracias a Su sutileza infinita y Su omnipresencia en la esencia de todas las cosas.

Ibn Arabî, Los engarces de las sabidurías, p. 235.

“Les coses subtils, com l’aire, l’electricitat, etc. no poden ser vistes amb els ulls de l’home; com pot veure ell a Déu, quan es molt més subtil que tot allò existent i no està fet de matèria, sino que Ell mateix és el Creador de totes les coses? Pel contari, Déu sap que l’home busca sense descans la unió amb Ell i se sent impacient per trobar-se amb Ell. Ell, per tant, per Sí mateix, s’acosta a l’home i Se li revela personalment als seus ulls; es a dir, es manifesta a través del seu Poder i atributs capacitant d’aquesta forma a l’home per veure’l amb els ulls del cor i amb la raó”.

(font del text desconeguda)