La globalització i les religions

Quin és el paper de la religió en el món actual?

La resposta d’aquesta pregunta va lligada a l’esdeveniment històric més important del segle passat i de l’actual: la globalització. El moviment constant de persones pel planeta ha produit un intercanvi cultural com no s’havia vist mai. I això també es pot estendre al terreny de la religió.

Abans del procés de la globalització, les religions estaven fortament identificades amb els trets culturals propis de cada regió geogràfica. El sentit de pertanyença a una religió s’associava sovint amb trets culturals (maneres de vestir, etc…). Amb la globalització, però, s’està produint un fenòmen de purificació de l’essència de les religions. És a dir, les diferents religions, al moure’s pel planeta, han arribat a cultures diferents de la originària, i per adaptar-s’hi, s’han hagut de desprendre de tot allò superficial i quedar-se amb allò més essencial. Per això avui en dia es parla de la unitat de les religions, ja que l’essència de totes és la mateixa.

Podem trobar molts exemples: avui en dia molta gent fa yoga, que és una pràctica hinduista-budista, i no van vestits amb túniques taronges. L’essència del yoga com a disciplina espiritual, per tant, va més enllà d’una forma de vestir. Un altre exemple el trobem en la desidentificació que s’ha produït en alguns països musulmans entre la religió de l’islam i la seva cultura bressol, l’àrab. Per exemple, a Turquia, el seu fundador, Atatürk, va cambiar l’alfabet àrab per l’alfabet llatí, ajudant així a desvincular  les formes culturals turques de les àrabs, ja que són dues cultures independents. Malgrat aquesta separació cultural, però, l’islam es va adaptar perfectament a Turquia desprenent-se de les formes culturals àrabs.

Es pot dir, per tant, que el procés globalitzador actua de sedàs o de filtre, ja que deixa passar el nucli de les religions, arrelat en la veritat, i en canvi filtra tot allò que és accessori i prescindible. I fins i tot, ajuda a aprofundir en la comprensió de l’essència espiritual comuna a totes les religions. Per exemple, molt sovint han estat pensadors místics europeus els qui han aprofundit més en l’essència de les religions monoteistes provinents del mitjà orient. I això ha estat així precisament perquè aquells pensadors, al no estar lligats per neixement a unes formes culturals pre-determinades, van poder separar el que era purament cultural del missatge genuïnament espiritual.

 

El concepte d’Ésser com a denominador comú entre les religions

El mot <<Déu>> ha perdut el significat al llarg de milers d’anys de mal ús. De vegades el faig servir, però ho faig escassament. Per mal ús vull dir que les persones que mai no han albirat el reialme del sagrat, la infinita enormitat que s’amaga darrera aquesta paraula, utilitzen el terme amb gran convicció, com si sabessin de què parlen. O hi argumenten en contra, com si sabessin què estan negant. Aquest mal ús dóna lloc a creences absurdes, afirmacions i enganys de l’ego, com ara <<El meu –o el nostre– Déu és l’únic Déu veritable, i el vostre Déu és fals>>.

El terme <<Déu>> ha esdevingut un concepte tancat. En l’instant en què es pronuncia la paraula, es crea una imatge mental; potser ja no la d’un home d’edat i amb barba blanca, però tot i això la representació mental d’algú o d’alguna cosa fora de tu, i, sí, gairebé inevitablement, una persona o cosa masculina.

Ni <<Déu>> ni <<Ésser>> ni cap altra paraula poden definir ni explicar la realitat que hi ha darrera el terme, de manera que l’única pregunta important és si la paraula és un ajut o un destorb que et permet experimentar aquella cosa cap a la qual assenyala. ¿Assenyala més enllà de si mateixa cap a aquella realitat trascendent, o es presta massa fàcilment a esdevenir tan sols una idea en el teu cap en la qual creus, un ídol mental.

La paraula <<Ésser>> no explica res, però tampoc no explica res <<Déu>>. <<Ésser>>, però, té l’avantatge que és un concepte obert. No redueix l’invisible infinit a una entitat finita. És impossible formar-ne una imatge mental. Ningú no pot reclamar una possessió exclusiva de l’Ésser. És la teva essència mateixa, i és immediatament accessible com a percepció de la teva presència, la consciència que jo sóc és previ a <<jo sóc això>> <<jo sóc allò>>. Per tant, només hi ha una petita passa de la paraula <<Ésser>> a l’experiència d’Ésser.

Ésser és la Vida Única, eterna i omnipresent, per damunt de la miríada de formes que estan sotmeses al naixement i a la mort. Tanmateix, l’Ésser no està tan sols per damunt, sinó també a l’interior de cada forma com la seva essència més profunda i indestructible. Això significa que és accessible per a tu com el teu jo més profund, la teva veritable naturalesa. Però no cerquis de copsar-lo amb la ment. No intentis comprendre’l. Només pots conèixer-lo quan la ment està en repòs. Quan ets present, quan la teva atenció està plenament i intensa en l’Ara, es pot sentir l’Ésser, però mai no se’l pot comprendre mentalment. Recuperar la consciència de l’Ésser i romandre en aquest estat de consecució-sensació és la il·luminació.

Eckart Toll, El poder de l’ara, pp. 33-34.

 

La representació del sagrat en les religions monoteistes

“I ara fixeu bé la vostra atenció: el dia que el Senyor us va parlar a l’Horeb, des del mig del foc, no vau veure cap figura. No us pervertiu, dons, fent-vos estàtues amb la figura de qualsevol ídol: imatges d’home o de dona, imatges d’animals terrestres o d’ocells que volen pel cel, imatges de bestioles que s’arrosseguen per terra o de peixos que viuen a les aigües d’aquí baix. Quan aixequis els ulls i contemplis el sol, la lluna i les estrelles, tot l’estol dels astres, no et deixis seduir fins al punt d’adorar-los i donar-los culte. El Senyor, el teu Déu, els ha assignat a tots els altres pobles que hi ha sota el cel. A vosaltres, en canvi, el Senyor us ha pres i us ha fet sortir d’Egipte, d’aquella fornal de ferro, perquè volia que fóssiu el seu poble, la seva possessió, com ja ho sou avuí.

Antic Testament- Deuteronomi 4,15-20.

“D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades”

Nou Testament-Carta als Romans 1,20.

“La vista no Le alcanza pero Él sí que alcanza la vista. Es el Sutil, el Bien Informado”.

Corán, 6:103

“Y cuando Moisés vino a Nuestra cita y su Señor le habló, dijo: <<Señor mío, muéstrate ante mí para que pueda verte>>. Contestó Dios: <<No Me verás, pero mira el monte y si permanece en su sitio, entonces Me verás>>. Y cuando su Señor se manifestó al monte, lo pulverizó y Moisés cayó fulminado. Al volver en sí, dijo: <<¡Gloria a Ti! A Ti me vuelvo y soy el primero de los creyentes>>”.

Corán, 7:143.

“Él los ha llamado a reconocer una Divinidad en la que se pueden apoyar y que pueden conocer, pero que no puede ser contemplada, pues las miradas no Le alcanzan, mientras que Él llega a todas las miradas, gracias a Su sutileza infinita y Su omnipresencia en la esencia de todas las cosas.

Ibn Arabî, Los engarces de las sabidurías, p. 235.

“Les coses subtils, com l’aire, l’electricitat, etc. no poden ser vistes amb els ulls de l’home; com pot veure ell a Déu, quan es molt més subtil que tot allò existent i no està fet de matèria, sino que Ell mateix és el Creador de totes les coses? Pel contari, Déu sap que l’home busca sense descans la unió amb Ell i se sent impacient per trobar-se amb Ell. Ell, per tant, per Sí mateix, s’acosta a l’home i Se li revela personalment als seus ulls; es a dir, es manifesta a través del seu Poder i atributs capacitant d’aquesta forma a l’home per veure’l amb els ulls del cor i amb la raó”.

(font del text desconeguda)