Les informacions que ens han arribat sobre la vida dels primers cristians les trobem recollides principalment en el llibre dels Fets dels Apòstols, al Nou Testament, atribuït a l’evangelista Lluc. El tema d’aquest llibre és l’expansió de l’evangeli des de Jerusalem fins a Roma, capital del’imperi, expansió que es produí entre els anys 30 i 60 d.c. La primera part de l’escrit descriu el naixement de l’església i la comunitat de Jerusalem amb les diverses persones que la formen. Entre elles hi ha Pere, Joan i els altres apòstols. Entre els apòstols, a Pere se li reconeix des del principi un lloc preeminent.

La persecució contra la comunitat de Jerusalem que es produeix ben aviat origina una dispersió de molts cristians, que arriben fins a diferents llocs de la costa mediterrània i difonen el missatge de Jesús. Entre aquests primers cristians hi ha l’apòstol Pau. El llibre relata la conversió de Saule (el futur apòstol Pau), que desenvolupà un paper clau en l’expansió de l’evangeli. El missatge cristià arriba així a territoris com Grècia i l’Àsia menor, on l’acullen també persones no jueves. A Roma els cristians, com ja ho feien els jueus, es neguen a tractar l’emperador com un déu, i aquesta va ser una de les raons principals de les persecucions. La societat romana acusava els cristians d’ateus perquè ni adoraven els déus romans ni tenien temples. Molts cristians van preferir lliurar la seva vida abans que renunciar a les seves creences. Se’ls va anomenar màrtirs, paraula grega que significa ‘testimonis’.

És en aquest primer període on neix pròpiament el cristianisme. Jesús no pretenia fundar una religió que substituïs el judaisme, sinó reformar el judaisme, que s’havia corrumput, i retornar les persones a la fe veritable, donant a conèixer la voluntat de Déu que s’havia expressat de nou a través de l’Evangeli. És més endavant, que els seguidors de Jesús van acordar anomenar-se a sí mateixos ‘cristians’ i que es va començar a desenvolupar el concepte de ‘cristianisme’. Així, apòstols com Pau i Bernabé defensaven la independència del cristianisme respecte del judaisme. L’efecte positiu d’això va ser que el missatge de salvació va poder arribar a més persones apart dels jueus, ja que aquests es consideraven (i encara avui molts jueus s’hi consideren) el poble escollit per Déu i únic capaç de rebre la salvació pel simple fet de ser descendents d’Israel.

El següent text del llibre dels Fets dels apòstols hi podem veure com es convertien els primers cristians i la forma com vivien aquelles primeres comunitats cristianes:

Els primers convertits

37 Quan van sentir això, es van trasbalsar i digueren a Pere i als altres apòstols:

–Germans, què hem de fer?

38 Pere els va respondre:

–Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l’Esperit Sant. 39 Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els qui són lluny, tants com en cridarà el Senyor Déu nostre.

40 Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava dient:

–Aparteu-vos d’aquesta generació esgarriada.

41 Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s’afegiren als germans unes tres mil persones.

Vida de la primera comunitat

42 Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. 43 Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. 44 Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; 45 venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. 46 Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. 47 Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació.

Ac 2,37-47

(Nou Testament, Fets dels Apòstols).