LA BÍBLIA, ESTRUCTURA I MISSATGE
La paraula Bíblia, d’origen grec, significa literalment “llibres”. La Bíblia és així un conjunt de 73 llibres reunits en un sol volum. Els llibres de la Bíblia van ser escrits durant un llarg període de centenars d’anys qua abarca, aproximandament, desde el S. X a.c. fins al segle I d.c. Els seus llibres es van escriure principalment en dos idiomes: hebreu i grec, però també es conserven fragments en arameu.
La Bíblia està estructurada en dues grans parts
-Antic Testament: recull la història de la creació del món, dels primers profetes com Adam o Noè, i del poble d’Israel desde els seus origens fins a una època pròxima al naixement de Jesús. De forma molt resumida, podem dir que l’Antic testament conté la narració dels fets que van ocórrer abans del naixement de Jesús. Consta de 46 llibres.
-Nou Testament: explica els fets i les paraules de Jesús i dels primers cristians. Consta de 27 llibres: 4 evangelis (Mateu, Marc, Lluc i Joan), el llibre Fets dels apòstols, vint-i-una cartes i l’Apocalipsi, últim llibre de la Bíblia. Els Evangelis van ser redactats anys després de la mort de Jesús.
El judaisme i el cristianisme comparteixen l’Antic Testament, no així el Nou, que és propi del cristianisme. Aquestes dues parts les podem anomenar també Bíblia hebraica i Bíblia cristiana.
Per als jueus, la part més important de la Bíblia és el Pentateuc, paraula grega que vol dir ‘cinc volums’, i que està format pels cinc primers volums de la Bíblia: Génesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi. El Pentateuc narra desde la creació del món fins a la mort de Moisès. El Pentateuc també s’anomena Torà, que vol dir ‘llei’, ja que conté els preceptes del judaisme, com per exemple els deu manaments de Moisès.
La Bíblia no és ben bé un llibre d’història, tot i que s’hi recullin molts fets històrics. Pels creients, la Bíblia és un missatge de Déu a la humanitat, i els seus autors van escriure inspirats per Déu. Els creients hi troben així respostes a les grans preguntes i a la manera com cal viure.
A internet podem trobar la versió on-line de la Bíblia completa al segúent enllaç:
http://www.biblija.net
L’ALCORÀ, ESTRUCTURA I MISSATGE
L’Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans. La paraula ‘Alcorà’ és la traducció de la paraula àrab Quran, que vol dir literalment “Recitació”. A diferència de la Bíblia, l’Alcorà no és un conjunt de llibres escrits en diferents idiomes originals que després han estat traduïts a d’altres idiomes, sino que és un sol llibre, escrit en llengua àrab, i es conserva tal i com va ser revelat fa més de 1400 anys. Segons la tradició islàmica, l’àngel Gabriel va transmetre l’Alcorà al profeta Mahoma (Muhammad) paraula per paraula, i tal i com va ser transmès ens ha arribat fins avuí, sense cap alteració. El fet de tenir-lo en l’idioma original permet recitar-lo i beneficiar-se dels efectes de la vibració sagrada. Per això l’Alcorà es recita i no simplement es llegeix.
L’Alcorà és l’últim llibre sagrat que ha rebut la humanitat. Pel fet de ser l’últim es considera que manifesta la última voluntat de Déu per a la humanitat. És a dir, pels musulmans l’Alcorà és la paraula de Déu. Però a la vegada hi veiem un respecte absolut als llibres sagrats anteriors. Per exemple, podem llegir-hi el següent versicle:
“Decid: <<Creemos en Dios y en lo que se ha hecho descender sobre nosotros y en lo que descendió sobre Abraham, Ismail, Isaac, Jacob y sus descendientes, y lo que fue entregado a Moisés y a Jesús, y en lo que fue entregado a todos los [demás] profetas por su Sustentador: no hacemos distinciones entre ninguno de ellos. Y es a Él a quien nos sometemos>>”.
Alcorà, 2:136
L’Alcorà està compost de 114 capítols (sures). Els primers són molt extensos, però a mesura que avancen es van fent curts fins arribar als últims capítols composats només d’unes poques linies. I són aquestes últimes sures les que els musulmans acostumen a recitar durant les oracions. Però també reciten la primera, que és la més recitada i que es coneix com la sura Al-Fàtiha. Aquesta sura es diu que conté un resum de l’Alcorà. Salvant les distàncies, podriem dir que equival al Parenostre de l’Evangeli. La sura Fàtiha diu el següent:
1- En el nom de Déu Únic, Al·là, el Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós!
2- Lloat sigui Déu, Senyor de tot i de tots, Senyor de l’univers sencer, visible i invisible,
3- el Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós,
4- l’Amo i Senyor del dia del judici final, dia de la religió vertadera, dia del judici de la història.
5- A Tu sols servim. A Tu sols preguem. En Tu sols confiem. Tu sols ens salvaràs.
6- Guia’ns, mostra’ns el camí segur,
7- el camí dels qui vols ajudar generosament, no dels qui t’han aïrat en contra seu, ni dels qui s’equivoquen.
Per als musulmans no àrabs existeix l’Alcorà transliterat, que permet llegir-lo en fonemes llatins. Per exemple la sura al-Fàtiha pot ser llegida/recitada gràcies a la següent transliteració:
Bismillâhirrahmânirrahiym
Elhamdü lil·lâhi Rabbil-âlemin
Er Rahmânir Rahiym
Mâliki yeumiddîn
Iyyâke na’büdu ua iyyâke nestaiyn
Ihdinas sırâtal müstakıym
Sirâtal·leziyne en amte aleyhim
Gayril mağdûbi aleyhim ue leddâl·liyn
Âmin
