El calendari musulmà i les festes

Aïd al-Adha o dia del sacrifici, la festa principal del calendari islàmic

La festa del Sacrifici o Aïd al-Adha és una de les festes més importants del calendari musulmà, que coïncideix amb la peregrinació anual a la Meca (5è pilar de l’islam). En aquesta festa es rememora a Abraham, quan en un somni va veure que sacrificava al seu fill Ismael. Abraham, en senyal de la seva conformitat absoluta al designe diví, es disposà a sacrificar el seu fill. Però abans de poguer-ho fer, Déu li digué que havia estat una prova, i que sacrifiqués un xai enlloc del seu fill. En commemoració a aquest esdeveniment les families musulmanes sacrifiquen un xai (o una vaca) cada any durant aquesta festa, que es fa aproximadament uns setanta dies després del mes de Ramadà. La carn obtinguda s’acostuma a dividir en tres parts: un terç es dóna als pobres i necessitats, un altre terç es destina als amics i familiars per reforçar els llaços, i finalment l’altre terç és per a la pròpia llar. Tant en l’Alcorà com en la Bíblia trobem recollit aquest episodi de la vida del profeta Abraham:

En l’Alcorà:

“[Y Abraham oró:] “¡Oh Sustentador mío! ¡Concédeme el regalo de [un hijo que sea] uno de los justos!” –y entonces le dimos la buena nueva de un muchacho benévolo [como él].

Y [un día,] cuando [el muchacho] era lo bastante mayor para ayudar [a su padre] en sus tareas, este dijo: “¡Oh mi querido hijo! ¡He visto en sueños que debía sacrificarte: considera, pues, como lo ves tú!”

[Ismael] respondió: “¡Oh padre mío! ¡Haz lo que se te ordena: hallarás que soy, si Dios quiere, paciente en la adversidad!”

Pero cuando ambos se hubieron sometido a [lo que consideraban] la voluntad de Dios, y [Abraham] le hubo tendido sobre el rostro, le llamamos: “¡Oh Abraham, has cumplido ya [el propósito de] la visión!”

Así, realmente, recompensamos a los que hacen el bien: pues, ciertamente, todo esto fue en verdad una prueba, clara en sí misma.

Y le rescatamos mediante un sacrificio magnífico, y de esta forma le dejamos como recuerdo para futuras generaciones: “¡La paz sea con Abraham!”

Así recompensamos a los que hacen el bien – pues él fue verdaderamente uno de Nuestros siervos creyentes.

Alcorà, 37:110.

 

En la Bíblia:

1 Després d’aquests fets, Déu va posar a prova Abraham i li digué:

–Abraham!

Ell li va respondre:

–Aquí em tens.

2 Déu li va dir:

–Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i vés-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust.

3 L’endemà, Abraham es va llevar de bon matí. Va estellar llenya per a l’holocaust, va guarnir l’ase i prengué amb ell dos mossos i el seu fill Isaac. I es va posar en camí cap a l’indret que Déu li havia indicat. 4 El tercer dia, Abraham veié l’indret de lluny estant. 5 Llavors va dir als mossos:

–Quedeu-vos aquí amb l’ase. Jo i el noi ens arribarem allà per adorar Déu i després tornarem.

6 Abraham va carregar la llenya de l’holocaust a les espatlles del seu fill Isaac, i ell portava les brases per al foc i el ganivet. Mentre tots dos caminaven, l’un al costat de l’altre, 7 Isaac digué al seu pare:

–Escolta, pare.

Abraham va respondre:

–Què vols, fill meu?

Li diu Isaac:

–Tenim el foc i la llenya per a l’holocaust; però, i l’anyell, on és?

8 Abraham li respon:

–Déu mateix es proveirà de l’anyell per a l’holocaust, fill meu.

I continuaren caminant tots dos junts.

9 Arribats a l’indret que Déu li havia indicat, Abraham hi va aixecar un altar i va apilar-hi la llenya. Després va lligar el seu fill Isaac i el posà a l’altar, damunt la llenya.10 Llavors Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. 11 Però l’àngel del Senyor el va cridar des del cel:

–Abraham, Abraham!

Ell li va respondre:

–Aquí em tens.

12 L’àngel li va dir:

–No aixequis la mà contra el noi, no li facis res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic.

13 Abraham va alçar els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i l’oferí en holocaust en comptes del seu fill. 14 A aquell indret, Abraham li va donar el nom de «el Senyor proveeix». Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya, el Senyor es proveeix.»

15 L’àngel del Senyor va cridar Abraham des del cel per segona vegada:

16 –Ho dic jo, el Senyor: ja que has fet això, ja que no m’has refusat el teu fill únic, juro per mi mateix 17 que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics. 18 Tots els pobles de la terra es valdran del nom de la teva descendència per a beneir-se, perquè has obeït el que jo t’havia manat.

19 Després, Abraham va tornar on eren els mossos i se’n van anar plegats a Beerxeba. Abraham es quedà a viure a Beerxeba.

Gn 22, 1-19 (La Bíblia-Antic Testament-Gènesi).

 

 

L’animal sacrificat es designa en alguns païssos musulmans amb la paraula qurbân, que vol dir ‘ofrena’ o ‘sacrifici’. És interessant assenyalar que aquest terme està construït amb l’arrel lingüística QRB, amb la qual es construeixen també termes que denoten la idea de proximitat. És a dir, el sacrifici en un sentit ampli permet aproximar-se a Déu.

Una altra coïncidència interessant d’assenyalar és que el terme àrab per referir-se a ‘xai’ o ‘vedella’ està construit amb la mateixa arrel lingüística que serveix per construir termes que denoten la idea de ‘temporalitat’, ‘fugaç’, ‘perible’, ‘precipitat’, ‘precipitar-se’, ‘impaciència’, etc. És a dir, simbòlicament, sacrificar un xai o una vedella implica sacrificar les ànsies pels guanys immediats de les coses peribles del món. És a dir, és un ritual per contenir els desitjos egoïstes i per no oblidar el caràcter temporal de la vida en aquest món. Cal recordar que la creença en l’altra vida i en el dia del judici és un dels pricipis de la fe musulmana.

 

La llibertat religiosa en l’islam

El fet de que l’islam es consideri com la última religió donada a la humanitat a través de l’Alcorà, i que els seus preceptes es considerin també d’abast universal, no implica, però, l’anul·lació de la llibertat religiosa. Avui dia veiem que en nom de l’islam es cometen atemptats contra persones i edificis sagrats d’altres religions, atemptats als que els media es refereixen amb l’etiqueta de ‘atemptats islamistes’. Aquests atemptats, però, comesos per una minoria que fa molt de soroll però que representa un tant per cent petitíssim dins l’islam, van en contra de l’esperit de l’islam, i són censurats en el mateix Alcorà. Per exemple, el següent versicle de l’Alcorà parla del valor dels edificis sagrats de totes les religions i de la necessitat de protegir-los:

“Pues, si Dios no hubiera permitido que la gente se defendiera a sí misma unos contra otros, los monasterios, iglesias, sinagogas y mezquitas –en los cuales se menciona el nombre de Dios en abundancia- habrían sido destruidos”.

Alcorà 22:40

La defensa de la llibertat religiosa és, per tant, fonamental dintre l’islam. Tota religió que tingui com a punt central la creencia en Déu és digna de total respecte, encara que es pugui discrepar dels seus dogmes particulars. Per això, els musulmans estan obligats a protegir qualsevol casa d’adoració dedicada a Déu, ja sigui una mesquita, una església o una sinagoga.

Un exemple d’aquest principi el mostra el tractament que el profeta Muhammad va donar a la delegació de cristians de Nachran, l’any 10 de la hègira, quan van arribar a Medina. Se’ls hi va donar lliure accés a la mesquita del Profeta i, amb el seu total consentiment, van celebrar allà els seus ritus religiosos, malgrat que la seva adoració de Jesús com “el fill de Déu” i de Maria com “la mare de Déu” estaven en clar desacord amb les creences islàmiques.

 

Preceptes alimentaris i socials

Preceptes alimentaris

Els musulmans no mengen carn de tocino ni d’animals que no hagin estat sacrificats i dels quals se’ls hi hagi tret tota la sang. La raó d’aquest precepte és doble: d’una banda és un precepte religiós, ja que la prohibició de menjar carn de porc surt en varis versets de l’Alcorà, i de l’altra és per una qüestió higienico-sanitaria, ja que es diu que és un animal impur. Entre els arguments que donen està el fet que el tocino té un sistema digestiu molt ràpid, de només 3 hores, quan una vaca o altres animals que es mengen tenen sistemes digestius de 15 hores o més. Això fa que el tocino no pugui eliminar totes les toxines que menja, i això s’agreuja quan es té en compte que és un animal que menja tot el que troba, i que, a diferència de les ovelles per exemple, és capaç de sobreviure enmig de condicions totalment insalubres. Actualment hi ha estudis que relacionen la carn de porc amb diverses malalties, com el càncer, etc. La OMS, per exemple, ja va dir que la carn de porc processada és cancerígena. Un altre problema que té el porc és que els seus purins (fems) no són processables, i es filtren per la terra dels camps i arriben a les les aigues de manantial. Aquesta prohibició alimentaria és compartida per altres religions, com el judaisme, i també les religions orientals que no mengen carn. I segons els evangelis apòcrifs els primers cristians tampoc en menjaven.

Els musulmans tampoc beuen alcohol, ja que l’Alcorà en desaconsella l’us en diversos versets. La raó es que l’alcohol s’associa a problemes tant de salut com socials.

La denominació halal

Els productes halal són productes que els musulmans poden consumir, és a dir, que no contenen tocino ni cap carn que no hagi estat sacrificada segons el ritus islàmic, ni tampoc alcohol. Él mercat halal és un mercat en expansió que cada cop atrau a més empreses, ja que té un volum potencial de 1600 millons de consumidors. ‘Halal’ vol dir permès o pur.

Preceptes socials

El Respecte als pares en la societat de l’islam

En la societat de l’Islam el respecte i el bon tracte als pares es considera un deure que tot musulmà ha de cumplir. A banda de les excepcions que sempre hi ha, en general la gent gran no és abandonada sola a casa o recluida en residències de forma indiscriminada. A continuació es presenten alguns dels versicles (aleies) de l’Alcorà que prescriuen aquest respecte:

Tu Señor ha decretado que no debéis servir sino a Él. Y que debéis ser buenos con vuestros padres. Si uno de ellos o ambos envejecen en tu casa, no les digas: «¡Uf!» y trates con antipatía, sino sé cariñoso con ellos”[1].

“Hemos ordenado al hombre con respecto a sus padres, su madre lo lleva sufriendo pena tras pena y es destetado a los dos años: <<Sé agradecido conmigo y con tus padres>>. ¡Soy Yo el fin de todo! Pero si te insisten en que Me asocies aquello de que no tienes conocimeinto, ¡no les obedezcas! En la vida de acá ¡pórtate amablemente con ellos! ¡Sigue el camino de quien vuelve a Mí arrepentido! Luego, volveréis a Mí y ya os informaré de lo que hacíais”[2].

Hemos ordenado al hombre que se porte bien con sus padres. Su madre le llevó con molestia y con molestia le dio a luz. El embarazo y la lactancia duran treinta meses. Hasta que, al alcanzar la madurez y cumplir cuarenta años, dice: «¡Señor! Permíteme que Te agradezca la gracia que nos has dispensado, a mí y a mis padres, y que haga obras buenas que Te plazcan! ¡Dame una descendencia próspera! Me vuelvo a Ti. Soy de los que se someten»”[3].