L’hinduisme és la religió majoritària de la Índia, i no la trobem en d’altres llocs del món. El seu nom vé del riu Indus, i les seves arrels es situen aproximadament entre el 2500 i el 1700 a.C. No té un fundador concret, com sí passa en d’altres religions.

Brahman

La creença principal de l’hinduisme és que hi ha una sola realitat última, sense forma, anomenada Brahman. Així, totes les coses i aconteixements que ens envolten no són més que manifestacions d’aquesta realitat última, de Brahman; és a dir, Brahman és l’ànima o essència interna de totes les coses. És infinit i no pot ser descrit adecuadament amb paraules. Els savis hindús representen a Brahman com la divinitat, i als diversos aspectes de la divinitat se’ls hi ha donat els noms de varis déus venerats pels hindús, i n’hi ha milers. Però els textos sagrats aclaren que tots aquests déus no són més que reflexos de l’única realitat última:

La gent diu: “¡Adora a aquest déu!, ¡adora a aquell! – però tot es la creació de Brahman. I ell mateix és tots els déus.

Upanishad (text sagrat hindú)

Podriem dir, per tant, que Brahman equival al concepte del Déu únic de les religions monoteistes, anomenat amb diferents noms (Yahvé, Déu, Al·lah), i que els diversos déus de l’hinduisme són expressions, com si fóssin rostres o aspectes, d’aquest únic i veritable Déu.

Avatar

Segons els hinduistes Brahma es manifesta de tant en tant a la terra per transmetre un missatge a la humanitat, i ho fa a través de persones escollides: els avatars. N’hi ha hagut varis al llarg de la història, i els més coneguts són Rama i Krixna. Aquest concepte equival així al concepte de profeta en les religions monoteistes. De fet, alguns hinduistes avui dia afirmen que Buda o Jesús, per exemple, poden ser considerats avatars.

Atman

Brahman es troba també en l’interior de cada persona. Així, la manifestació de Brahman en l’ànima humana s’anomena Atman. La idea de que Atman i Brahman, la realitat individual i la realitat última, són una mateixa cosa constitueix l’essència de l’hinduisme.

Maya

Segons la filosofia hindú, la majoria de persones viuen en un estat de ilusió (maya) que consisteix en no veure la unitat de Brahman subjacent a totes les formes del món. És a dir, l’encant o ilusió (maya) consisteix en pensar que tots els successos de la naturalesa tenen una realitat pròpia i no adonar-se del poder creatiu de Brahman. La nostra ment tot ho medeix i ho classifica, però no s’adona de la unitat subjacent.

Karma

La paraula Karma vol dir “acció”. Segons l’hinduisme totes les accions que fem tenen unes conseqüències, i estem lligats a les conseqüències de les accion que hem fet anteriorment, inclús en una vida anterior, ja que l’hinduisme accepta la idea de reencarnació, és a dir, la idea segons la qual quan el cos mor l’ànima es reencarna successivament en diferents cossos fins que s’allibera. Alliberar-se de l’encant del maya i de les cadenes del karma significa adonar-se i experimentar que tot, incloent el nostre propi jo és Brahman. A aquesta experència en la filosofia hindú s’anomena moksha, que vol dir alliberació.

Dharma

Per alliberar-se del cicle de reencarnacions cal seguir la llei eterna, el dharma o camí etern de la conducta, que comprèn:

-El camí de l’acció: tenir una conducta recta i justa.

-El camí de la devoció: realitzar actes de culte, oració, etc.

-El camí del coneixement: consisteix en la recerca de la veritat i en l’abandonament de tot el que és passatger mitjançant la meditació i el replegament interior.

Yoga

Un altre mètode d’alliberament és el conegut amb el nom de yoga, paraula que vol dir “unir”, i que es refereix a la unió de l’ànima individual amb Brahman. Hi ha varies escoles de yoga que inclouen diversos entrebnaments físics i disciplines mentals.

Trimurti

Per a l’hindú comú, la forma més popular d’acostar-se a la divinitat és adorar-la en forma de déu o deesa personal. Les tres divinitats més venerades avui a la India són Shiva, Vishnú i la Mare divina. Shiva representa el poder creador i destructor de la divinitat, Vishnú és el preservador de l’univers, i la Mare divina representa l’energia femenina de l’univers.