La creació del món i de l’ésser humà

BÍBLIA – ANTIC TESTAMENT

LLIBRE DEL GÈNESI

Els orígens (1-11)

La creació

1

1 Al principi, Déu va crear el cel i la terra. 2 La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües.
3 Déu digué:
-Que existeixi la llum.
I la llum va existir. 4 Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. 5 Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.
6 Déu digué:
-Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres.
7 I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota de la volta de les que hi ha a sobre. 8 Déu donà a la volta del firmamanet el nom de cel.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.
9 Déu digué:
-Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els continents.
I va ser així. 10 Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.
11 Déu digué:
-Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra.
I va ser així. 12 La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot això era bo.
13 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia.
14 Déu digué:
-Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, 15 i que des de la volta del cel il•luminin la terra.
I així va ser. 16 Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. 17 Déu els col•locà a la volta del cel perquè il•luminessin la terra, 18 governessin el dia i la niti separessin la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo.
19 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.
20 Déu digué:
-Que les aigües produeixin éssers vius que s’hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel.
21 Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que tot això era bo. 22 Déu els beneí dient-los:
-Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra.
23 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia.
24 Déu digué:
-Que la terra produeixi éssers vius de tota mena; bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs.
I va ser així. 25 Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo.
26 Déu digué:
-Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.
27 Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. 28 Déu els beneí dient-los:
-Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.
29 Déu digué encara:
-Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. 30 A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l’herba verda per aliment.
I va ser així.
31 Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.

2


1 Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. 2 El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setà, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. 3 Déu va baneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora.
4 Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats.

L’home en el paradís

Quan el Senyor-Déu va fer la terra i el cel 5 no hi havia cap matoll ni havia nascut l’herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps. 6 Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió.
7 Llavors el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu. 8 Després el Senor-Déu plantà un jardí a l’Edèn, a la regió d’orient, i va posar-hi l’home que havia modelat. 9 El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil tota mena d’arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal.

 

La creació del món segons un autor jueu andalusí

 

“Cuanto hemos dicho anteriormente nos obliga a pensar que todo ha sido causado, puesto que se ha demostrado que todo compuesto es algo causado. Por tanto, es necesario que creamos que el mundo ha sido causado. […], es necesario que el mundo tenga un comienzo que, a su vez, no tenga comienzo, un ser primero que no tenga otro ser primero anterior a él. Y éste es el que creó el mundo y lo produjo de la nada, con la  todo; yo solo desplegué el cielo, yo afiancé la tierra” [Isaías, 44, 24] y “El tendió el cielo sobre el vacío y colgó la tierra sobre la nada” [job, 26, 7].

Algunos dicen que el mundo se formó originariamente por azar y espontáneamente, sin la intervención de un Creador […] Pero me admira que pase semejante idea por la mente de un ser racional en su sano juicio. Si el que dice tales cosas oyese a alguien que afirmase lo mismo acerca de una noria que da vueltas para regar una parcela de tierra, diciendo que esta noria había sido hecha sin ninguna intencionalidad y sin la intervención de un fabricante […], este tal encontraría todo esto absurdo y lo atribuiría a ignorancia […]. Y dado que encontraría absurda tal proposición acerca de una vulgar y despreciable noria […] como sería posible que creyera semejante cosa tratándose de esta noria que es el universo que es más grande y que tiene como ámbito propio la tierra entera y las creaturas que contiene, que funciona con sabiduría y poder, ante la cual las mentes de los hombres se abruman […] cuando logran atisbar  su esencia y ven que fue preparada para utilidad de toda la tierra, de cuanto hay en ella y de cuantos hombres la habitan?. ¿Y como admitirá que diga que fue hecha sin intención y sin el gobierno de algún ser sabio y poderoso?.

Sabemos que en las cosas que han sido hechas sin ninguna intencionalidad, no hay manera de que se encuentre en ellas rastro alguno de sabiduría y de poder.[…]. Y si alguien nos presentase un libro tan bien estructurado que no fuera posible que hubiera sido compuesto sin la intervención de una pluma y nos dijera que se le derramó la tinta sobre el papel y que se formó aquel escrito él solo, nos apresuraríamos a decir que todo esto es mentira, puesto que este libro debió salir de una intención deliberada.[…] cómo se podrá afirmar esto […] pensando que se ha configurado esta obra del mundo sin una intención deliberada, sin una sabiduría profunda y sin un poder absoluto?.¿ Cómo podremos decir todo esto tras haber demostrado la existencia de Dios, ensalzado sea, partiendo de las huellas que ha dejado en el mundo?”.

Ibn Paquda, Los deberes de los corazones, pp. 36,37.

 

La creació del món i de l’ésser humà

ALCORÀ (QUR’AN)

La creació del món:

2:29 Él es Quien creó para vosotros todo cuanto hay en la tierra. Luego, dirigió (Su voluntad) al cielo y conformó siete cielos (en perfecto equilibrio). El conoce todas las cosas.

7:54 Realmente vuestro Señor es Dios, Quien creó los cielos y la tierra en seis días, luego se asentó en el Trono.

10:3 Vuestro Señor es Al·lah que creó los cielos y la tierra en seis días y luego se asentó sobre el Trono dirigiendo el Mandato. No hay intercesor sino después de haber sido autorizado por Él. Ése es Al·lah, vuestro Señor; así pues, adoradle. ¿Es que no vais a recapacitar?

11:7 Él es Quien creó los cielos y la tierra en seis días –y Su trono estaba sobre el agua- para probar cuál de vosotros sería mejor en obras. Y si les dices: Seréis devueltos a la vida después de la muerte, dirán los que no creen: Esto no es sino magia evidente.

14:19 ¿Es que no ves que Dios ha creado los cielos y la tierra con la verdad? Si quiere os suprimirá y traerá una nueva creación.

14:32 Al·lah es El que ha creado los cielos y la tierra y hace caer agua del cielo con la que hace que salgan frutos que os sirven de provisión. Y os ha subordinado la nave que navega en el mar gracias a Su mandato, y los ríos.

La creació de l’ésser humà:

15:26 Hemos creado al hombre de barro seco sacado de un barro negro moldeable.

15:27 Y a los genios los habíamos creado con anterioridad a partir del fuego del samún.

15:28 Y cuando tu Señor dijo a los ángeles: Voy a crear a un ser humano a partir de barro seco, procedente de barro negro moldeable.

15:29 Y cuando lo haya completado y le haya insuflado parte de Mi espíritu, caeréis postrados ante él.

15:30 Todos los ángeles se postraron.

15:31 Pero no así Iblis que se negó a ser de los que se postraban.

23:12 Hemos creado al hombre de arcilla fina.

23:13 Luego, lo colocamos como gota en un receptáculo firme.

23:14 Luego, creamos de la gota un coágulo de sangre, del coágulo un embrión y del embrión huesos, que revestimos de carne. Luego hicimos de él otra criatura. ¡Bendito sea Dios, el Mejor de los creadores!

75:36 Es pensa l’home que el deixaran oblidat, tranquil?

75:37 No ha estat abans una gota d’esperma que va ser ejaculada?

75:38 No l’ha transformat Déu, després, en un coàgul de sang, un fetus? No l’ha creat i li ha donat una estructura ben adient?

75:39 Ell l’ha fet de tots dos sexes, mascle i femella, complementaris.

75:40 És que no pot, Ell mateix, tornar la vida als morts?

24:45 Y Al·lah creó todo ser vivo a partir de agua; y de ellos unos caminan arrastrándose sobre su vientre, otros sobre dos patas y otros sobre cuatro; Al·lah crea lo quiere, es cierto que Al·lah tiene poder sobre todas las cosas.

La omnipotencia divina en tota la creació:

36:82 Realmente Su orden, cuando quiere algo, no es sino decirle: Sé, y es.

36:83 ¡Gloria pues a Aquel en Cuyas manos está el dominio de todas las cosas y a Quien habéis de regresar!