La religió a Mesopotàmia

A Mesopotàmia (actual Iraq aproximadament) hi va néixer una de les religions més riques del món antic, que durar desde el 3000 a.c. fins el 300 a.c.

Els mesopotàmics tenien varis Déus, que eren éssers iguals a les persones però immortals i amb poder ilimitat.La relació amb els déus no es basaba en l’amor sino en el temor, els havien de servir per evitar els càstigs i les desgràcies.

Segons la religió mesopotàmica un dels tres déus principals que tenien va crear l’home a partir de fang i li va insuflar l’esperit. Veiem aquí una coïncidència amb el que diuen els textos sagrats del monoteisme (Bíblia i Alcorà).

Tenien temples anomenats ziggurats, edificis alts que representaven el punt d’unió entre el cel i la terra.

S’han trobat restes d’enterraments de cadàvers humans acompanyats d’objectes personals, i això fa pensar que creien fermament en l’altra vida.

L’epopeia de Guilgameix és un text mesopotàmic que descriu algunes de les creences dels mesopotàmics. Guilgameix era un heroi que va escriure la narració dels seus viatges en tauletes.

Un fragment del text diu el següent:

“M’aterreix la mort, per això arribo amb la pau perduda.

…

L’amic dilecte s’ha convertit en pols.

…

Potser jo també hauré de jeure a terra

I no renéixer mai més en tota l’eternitat?

…

Construim les cases per sempre?

Tenen valor etern els contractes?

Brolla sense fi l’aigua dels rius?”

Un dia Guilgameix va rebre de un savi la història del diluvi. Hi veiem la mateixa idea d’un càstig diví i de la construcció d’una arca per a salvar els homes i els animals, tema present també en les tradicions monoteistes.