Ahir en El Gabinete de Julia Otero, Juan Adriansens, Julián Casanova i Manuel Delgado van debatre sobre el llatí. Què passarà si desapareix el llatí dels curricula acadèmics? Per a què serveix estudiar llatí?, etc.
Quid novi in terra est? Te Medusa salutat. In mythologiae Graecae mihi nomen Μέδουσα erat. Eram filia Phorci et Cetus, soror mortalis Sthenonis et Euryales, immortalium Gorgonum. Itaque fui una trium Gorgonum. Antiqui poetae nos apellaverunt Phorcides. Serpentes pro crinibus habui. Aspicientes me in lapidem commutabam. Perseo occisa sum. Nam tu Perseus es? Tunc, ne timeas, nihil tibi faciam. Me aspicere tranquillus aut tranquilla potes. Non in petram te convertam.
La sèrie d’eurobillets Europa pretén ser més segura i evitar així les falsificacions. Per què han triat la figura d’Europa? Sabeu per què el nostre continent es diu Europa? Per què la nostra moneda és l’euro? Recordeu el mite d’Europa que hem llegit a Narracions de mites clàssics, a partir de les Metamorfosis d’Ovidi II 836-875? Voleu llegir el mite actualitzat?, en voleu conèixer la seva pervivència en l’art i en la literatura barroca espanyola?…
Com bé sabeu, el rapte d’Europa ja apareix en la moneda de dos euros grega:
Ara és el moment de saber qui és Europa en llatí i així quan tinguem els nous bitllets a les nostres butxaques a partir del mes de maig entendrem el perquè d’aquesta decisió del BCE!
Països on les llengües indoeuropees són majoritàries (verd fort)
o gaudeixen de reconeixement oficial malgrat no ser-ho (verd fluix)
o tot i no ser llengües oficials tenen una minoria de parlants (turquesa).
El grec i el llatí són llengües de la família lingüística indoeuropea. El grec és la més antiga de les llengües indoeuropees que encara es parlen avui dia: el grec modern o neohel·lènic és una llengua amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins a l’actualitat.
En plena vigència del positivisme, el 1816 el lingüista alemany Franz Bopp va publicar una obra en què comparava el sistema verbal del sànscrit amb el del grec, el llatí, el persa i el germànic. A finals del segle XIX, els neogramàtics van posar en evidència les correspondències morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües que es parlaven o de què s’han conservat restes escrites (llatí, antic eslau…). La similitud entre els mots, morfologia i sintaxi de les llengües va fer postular l’existència d’una llengua comuna i originària a la qual els estudiosos van donar el nom convencional d’indoeuropeu, ja que es va estendre per Europa i per l’Índia. Se suposa que, molt probablement, l’indoeuropeu, abans de desmembrar-se (recordeu la diàspora!) en diferents dialectes, es va parlar en el tercer mil·leni abans de Crist en algun territori de l’Europa central, des d’on es va expandir a l’est, al sud i a l’oest. D’aquesta llengua de la qual descendeixen quasi tots els idiomes parlats avui a Europa (llevat del basc, l’hongarès i el finès), al sud-oest de l’Àsia i a l’Índia, a més d’estendre’s per Amèrica, Àfrica i Oceania (a causa de l’expansió colonial europea), no se’n conserven restes escrites però podem afirmar que va existir a partir de la similitud de les llengües que en deriven, les anomenades llengües indoeuropees. La família indoeuropea actual comprèn nou grups: l’indoirànic, l’armeni, el grec, l’albanès, el bàltic, l’eslau, el germànic, el cèltic i l’itàlic o romànic. Hi havia dos grups més, actualment extingits: el tokhari i l’anatòlic.
De les vint llengües més parlades del món, dotze són d’origen indoeuropeu i entre aquestes tres són descendents del llatí: el castellà, l’italià i el francès.
Compara aquests dos mapes i raona la resposta:
Llengües indoeuropees ca. 500 aC.
LLengües indoeuropees actuals
Do de llengües és un espai d’Oriol Munné a Catalunya Ràdio en què parla amb un especialista convidat i fan una radiografia ràpida i amena d’una de les 6.000 llengües que encara es parlen al món. En aquest UMapper hi trobareu les llengües tractades semanalment a Do de llengües i en comentari respondreu les qüestions següents: Quines llengües provenen del llatí? Quina curiositat us ha agradat més dels programes emesos sobre les llengües romàniques? Què us ha cridat més l’atenció del grec? Quina de les llengües pertanyents a la família indoeuropea us ha semblat més interessant? Quina pertany al grup indoari? Quines pertanyen al grup germànic? i al grup eslau? i al cèltic?… Què us sembla que un programa de ràdio tracti aquest tema per a tots els oients?
Si encara no coneixes Chiron, has de saber que hi trobaràs tot el que necessites per a les classes de grec, de llatí i de cultura clàssica. Chiron no sols som els membres, Chiron som tots.
Aquest curs, malgrat tot, Chiron vol començar amb empenta, animant al treball en equip i oferint espais de col·laboració.
“Sentint la meva pell clàssica” és una nova proposta. Es tracta de reunir-hi fotografies en què apareguem tocant alguna cosa “clàssica”. Les imatges es recullen en un grup de Flickr. A veure si ho reconeixeu i us animeu a participar?
Chiron també proposa, entre d’altres, un certamen d’expressió artística per a estudiants d’ESO i Batxillerat. Es tracta que els alumnes recreeu algun monument del món clàssic: la recreació pot ser un dibuix, un relat, una poesia, un vídeo … Els treballs s’han de remetre al correu de Chiron, i els guanyadors seran publicats.
Dibuix fet per Georgina Tur
Dibuix fet per Georgina Tur
Per molts anys Chiron! Per molts anys llengües clàssiques!
Amb el cel ennuvolat de l’incipient tardor, avui he pensat que era un bon moment per fer pública la segona part dels núvols i el llatí. Potius sero quam numquam.
Malgrat les retallades, els municipis d’Alella, el Masnou i Teià no s’han resignat a perdre el centre d’acollida turística (CAT) situat a l’antic celler romà de Vallmora. El CAT de Teià –obert des del 2009 com a centre pilot d’aquestes característiques– està dedicat a la romanització i al món del vi des de l’època romana fins a l’actual DO Alella.
El Fil de les Clàssiques no es va voler perdre la inauguració del CAT Teià ni la primera festa de les Vinalia Rustica ( aquí i a Aracne fila i fila), ni la presentació del llibre d’Andreu Bosch i d’Isabel Rodà de Llanzà, Epictet, esclau de Luci Pedani Clement. Aquest cap de setmana, els dies 15 i 16 de setembre, tampoc hem passat per alt la festa de les Vinalia Rustica, que coincidia en època romana amb l’inici de la verema. A més de les Vinalia Rustica, els romans, en honor del vi, celebraven les Vinalia Priora, el 23 d’abril, les Meditrinalia, l’11 d’octubre, les Saturnalia i les Bacanalia.
En la visita teatralitzada, l’esclau Epictet, molt treballador i responsable, ens explica en les restes del celler romà de Teià com els nostres avantpassats els romans elaboraven el vi laietà en el segle II. Com sabem què es deia Epictet i que va viure en el segle segon? L’any 2005 en el decurs d’unes excavacions arqueològiques al jaciment del veral de Vallmora es va trobar un signaculum, un segell de plom amb una inscripció que deia Epitecti L.P. Clementis “D’Epictet, [esclau de] Luci Pedani Clement”. Coneixem, doncs, el nom del propietari del celler, un tal Luci Pedani Clement, i el nom de l’esclau que regentava el taller. A més es pot datar per un sesterci trobat amb el bust de l’emperador Trajà.
Dissabte el vespre es va reviure a la llum de les espelmes el ritual que durant les Vinalia Rustica es feia en honor a Júpiter. Es pregava pel raïm que madurava als ceps i la cerimònia era oficiada pel Flamen Dialis, el gran sacerdot de Júpiter, que davant de l’altar espremia els gotims amb les mans i li ofrenava el suc. Tot seguit els assistents varen poder experimentar com eren els banquets romans, amb algunes receptes de l’època, en un sopar a la fresca que es preparà als jardins del CAT. I per conèixer una mica més els productes del Maresme, varen poder fer un maridatge de vins de la DO Alella amb els formatges artesans de Can Pujol, de Vilassar de Dalt. Els més petits diumenge al matí varen poder trepitjar raïm i aromatitzar el vi, acompanyats de tota la família, tal com podeu veure en aquest reportatge del taller infantil Què bevien els romans?:
Tot i els reajustaments, cal valorar molt positivament que el CAT continuï obert i que s’hagi pogut celebrar aquest cap de setmana la festa de les Vinalia Rustica amb activitats que combinen passat i present a través de la història i la gastronomia i dinamitzar així el jaciment romà i alhora potenciar els vins i formatges de la contrada.
El nostre alfabet, com el de la majoria de llengües que coneixem, és l’alfabet llatí que prové de l’alfabet grec occidental, que alhora és una adaptació de l’alfabet fenici.
L’alfabet llatí de l’època clàssica consta de vint-i-tres lletres:
Majúscules
Minúscules
Pronúncia en llatí clàssic
Nom
A
a
a
a
B
b
b
be
C
c
k (ka, ke, ki, ko, ku)
ce
D
d
d
de
E
e
e
e
F
f
f
ef
G
g
g (ga, gue, gui, go, gu)
ge
H
h
muda o h aspirada
ha
I
i
i
i
K
k
k
ka
L
l
l
el
M
m
m
em
N
n
n
en
O
o
o
o
P
p
p
pe
Q
q
k
qu
R
r
r
er
S
s
s
es
T
t
t
te
V
u
u
u
X
x
ks
ix
Y
y
u francesa o ü alemanya
hy
Z
z
z
zeta
Observacions:
ll es pronuncien com dues eles
u després de g i q es pronuncia sempre
Dígrafs:
ch
k
ph
p ( se sol pronunciar f)
th
t
Després de visualitzar i d’escoltar amb molta atenció el vídeo, respon:
1. En llatí totes les lletres es pronuncien com en català. Quines diferències hi has trobat, però?
2. Si has escoltat amb atenció, t’has adonat que alguna lletra no es pronuncia en el vídeo seguint les indicacions de la taula? Quina? Com l’hem de pronunciar nosaltres?
3. Quines lletres del nostre alfabet has trobat a faltar? Quina explicació pots donar?
6. També has pogut observar que ens donen l’enunciat dels mots, en nominatiu i en genitiu. Posa’n algun exemple i especifica el cas nominatiu i tot seguit el genitiu amb totes les lletres.
Quines lletres majúscules de l’alfabet llatí coincideixen amb les lletres majúscules de l’alfabet grec? (Utilitza tanmateix el teclat grec de l’ordinador per escriure-les i entre parèntesi posa la minúscula i el nom de la lletra grega).
Comencem un nou escolar per a alguns l’últim al nostre institut, per a altres encara us queda camí per recórrer però per a totes i tots us desitjo que aquest sigui un curs inoblidable, molt millor que l’anterior i va ser fantàstic, però tot és millorable!
A l’aula de Clàssiques de l’institut Premià de Mar no hi haurà grans canvis, tret de l’anar fent anys i el bloc dels alumnes obert a la col·laboració d’altres centres i entusiastes del món clàssic, Aracne fila i fila, en fa ja quatre i de tu dependrà que l’aranyeta continuï filant i fent ben grossa aquesta teranyina clàssica!
Sigui com sigui i malgrat les retallades, continuarem amb l’experiència TAC , reconeguda pel Departament d’Ensenyament, tot i que treballarem en un nou espai de l’aula virtual el nostre Moodle Fil. Tot continua igual, les il·lusions també. Enguany, després del parèntesi del curs passat, torno a impartir classes de segon de batxillerat de Grec i de Llatí. Des del primer dia us informo dels canvis, quan tinguem la reunió amb els sotscoordinadors o quan tota aquesta informació aparegui en el document sobre concreció del currículum que es publicarà aviat en la web del Departament d’Economia i Coneixement , ja acabarem d’agafar bé el fil i perfilar el que calgui. Ara per ara, alumnes de segon de llatí, preneu nota:
Les lectures obligatòries de la matèria de Llatí de segon de batxillerat (PAU 2013) seran l’Ars amandi d’Ovidi (obra sencera), i L’Eneida de Virgili, d’acord amb la selecció següent:
• Cant a la musa i pròleg (1, 1-33).
• Júpiter prediu a Venus la glòria dels troians (1, 223-304).
• Banquet de Dido i relat de la història del cavall de fusta. (1, 723 – 2, 249).
• Anquises interpreta l’aparició d’un cometa com el senyal diví que els troians han d’abandonar la ciutat (2, 692-804).
• Els troians troben Aquemènides a Sicília. Polifem i els Ciclops (3, 588-681).
• Mercuri ordena Eneas que abandoni Cartago. Dido descobreix les intencions d’Eneas. Diàleg (4, 219-392).
• Suïcidi de Dido (4, 630-705).
• Oracle de la Sibil·la. Eneas li sol·licita baixar a l’Infern (6, 42-148).
• Entrada al Tàrtar. Caront (6, 295-330). El gos Cèrber (6, 417-425).
• El camp dels Plors. Trobada amb Dido (6, 440-476).
• La posteritat. August (6, 788-807). Missió dels romans (6, 847 – 853). Marcel (6, 863 – 886).
• Història de Nis i Euríal (9, 176 – 502).
• Mort de Pal·lant (10, 362 – 509).
• Escena final del combat entre Turn i Eneas (12, 887- 952).
Sort que a primer de batxillerat us vàreu llegirA la recerca d’una pàtria i així podreu integrar cadascun dels episodis escollits en la trama general.
Quant a la producció literària d’Ovidi serà convenient insistir en el seu caràcter elegíac, aprofitant la lectura de l’Ars, sense descurar òbviament la importància singular de les Metamorfosis com a poema epicodidàctic. Recordeu que a primer també vàreu llegir-ne l’adaptació Narracions de mites clàssics.
Juli Cèsar també us adverteix del nou llistat de llatismes PAU 2013! Cliqueu a sobre!
Carpe diem! Molt bon curs a tothom! Bonam fortunam habeatis! ΑΓΑΘΗΙ ΤΥΧΗΙ!
