Category Archives: General

El Fil de les Clàssiques, “Buena PrácTICa 2.0 INTEF”

El Fil de les Clàssiques i  els seus blocs, així com el Fil Moodle, les clàssiques virtuals de l’institut Premià de Mar acabem de ser reconeguts com a Buena Práctica 2.0 per l’ Instituto Nacional de Tecnologías Educativas del Ministerio de Educación y de Formación del Profesorado dia 1 de febrer de 2013. L’enhorabona a  tots els filadors i filadores, aràcnids i aràcnides d’arreu que ho heu fet possible. Tot va comença com si res ara fa més de cinc anys, a finals del 2007, i hic et nunc El Fil ara és això i molt més. Per molts anys i endavant! FELICITER!

 

Clica damunt la imatge, hi trobaràs els enllaços!

 

DENIP 2013 a l’IPM!

Photobucket

Avui 30 de gener celebrem un any més el dia escolar de la pau i la no violència. La Valèria, que avui celebra també el seu tretzè aniversari (per molts anys!), ens ha fet aquest fantàstic dibuix.

Tant els alumnes de llatí de l’ESO com els de Grec i de Llatí de batxillerat de l’institut Premià de Mar aniran completant al llarg del dia d’avui les seves diapositives en favor de la pau i que al final del dia publicarem aquí. Alhora els alumnes que portin un dibuix amb una frase en llatí i/o en grec, la Paula de primer de batxillerat, com en altres ocasions, serà l’encarregada de penjar-les al mural que ella mateixa enganxarà al passadís del primer pis del CF. Espero que la Yasmina ens continuï enviant més fotografies, com aquesta de preparació del mural que ahir a la nit va penjar al Facebook Fildelesclassiques Aracne.

Gaudiu del DENIP 2013. Que regni sempre la PAU i la concòrdia!

Sortim al mapa de DENIP 2013 de FundiPau!:


Mostra MAPA DENIP 2013 en un mapa més gran

Clàssics d’or: Quid nobis dederunt?

A l’institut Premià de Mar, tot i que estàvem en la recta final de la presentació i defensa oral del Treball de Recerca,  també vàrem celebrar el 12 del 12 a les 12, l’acte reivindicatiu a favor de l’herència clàssica per reclamar el lloc que es mereixen les nostres matèries en la nova llei d’educació, promogut per AMUPROLAG i la secció de Múrcia de la SEEC. Ens vàrem inscriure a la llista de centres participants, n’hem fet promoció al Facebook, en vàrem penjar les fotografies i hem anat seguint amb interès tot l’esdeveniment. No vàrem presentar el vídeo a concurs (en Víctor es va despistar i no va gravar!). L’important és la participació; tanmateix, m’agradaria preservar, potius sero quam numquam, un bell record d’una hora molt especial en què em vàreu demostrar que la llavor per a la pervivència dels clàssics continua viva. De totes les herències que hem rebut dels grecs, en destacaria hic et nunc el voler saber (en mots d’Aristòtil Met. I, 1, 980 a: Πάντες ἂνθρωποι τοῦ εἰδέναι ὀρέγονται φύσει) i que penes (LOMCE) i alegries (12 del 12 a les 12) ens uneixen: Οὐκοῦν ἡ μὲν ἡδονῆς τε καὶ λύπης κοινωνία συνδεῖ (Plató, Rep. V 462b). Agraeixo a la professora Anna Vinyoles, que a mitja classe, baixés amb nosaltres, a l’hora de llatí 1, i ens acompanyessin els seus alumnes de llatí de quart en una lectura improvisada de textos literaris en català. Els alumnes de primer de batxillerat també vàreu llegir textos en grec clàssic, en llatí, en català i en castellà a més d’aquesta petita interpretació en llatí de “Quid nobis dederunt?”, a partir d’una escena molt popular que Monty Python va representar a “Vida de Brian” i que els companys de Chiron, dirigits per Jerry vàrem fer en llatí. No us ho perdeu; hi va haver la presència d’uns convidats i espectadors molt especials…!

Ecce!

Feliciter, clàssics d’or de l’institut Premià de Mar! Feliciter, AMUPROLAG per la iniciativa del 12 del 12 a les 12, per la passió i interès que ha posat Fernando Blaya a Yo conozco mi herencia, ¿y tú?.

Ad multos annos, Chiron! Tal dia com avui el nostre president, Carlos Cabanillas, posava la primera pedra al seu bloc. Chiron ja té set any! FELICITER!

Per cert, Quid nobis dederunt? Tu has rebut aquesta herència, ara et toca passar-la! No te n’oblidis!

Torneu a navegar! Odissea 2013

No ha calgut cap apunt perquè els filadors aràcnids us vulgueu embarcar de nou en el concurs Odissea. Un avís al Facebook de Fildelesclassiques ha estat suficient perquè ja tinguem a l’institut Premià de Mar, una vila marinera, una bona colla de tripulants enrolats de batxillerat i un equip d’ESO!:

  1. Deixebles d’Orfeu (Patrícia, Laura L. i Rocío)
  2. Les Miníades (Cristina A., Alba i Núria)
  3. Europa (Uxue, Laia S. i Rabab)
  4. Tempus fugit (Hady, Noèlia i Marta)
  5. Vendetta (Cris B., Laia B. i Luis)
  6. Spartans (Ivan i Eric)
  7. Aletheiae (Irina i Andrea)
  8. Les Afrodites (Maryam, Yasmina i Marta B.)
  9. Sine qua non (Clàudia, Elisa, Marta V.)
  10. Els aràcnides (Víctor B., Nora i Paula)
  11. Amor uincit omnia (Alina, Sheila i Xènia)
  12. Les sacerdotesses de Tebes (Laia M. i Sara)
  13. Les mènades (Chaima, Yousra i Lou)
  14. Rigor mortis (Naim i John)
  15. Rosas Pulchras (Àngela i Laura D.)
  16. MANUSAUTEM (Alma i Aïda)
  17. JERC pdm (Roger, Jordi i Sergio)
  18. Akropolis PDM (Xavi, Víctor S. i Víctor H.)
  19. Nubes flavae (Andreu, Marta G. i Àlex)

Falta encara algun despistat o despistada per pujar a la nau? Potser jo he perdut el compte i m’he descuidat part de la tripulació?
Llegiu bé les bases del concurs i les dates de participació!

No sóc Pompeu; per tant, no us dic “Navigare necesse est, vivere non est necesse”, més aviat gaudiu i apreneu, sense mi (em quedo a terra!), amb el concurs Odissea! Molt bon viatge i un gran agraïment a totes les persones i organitzacions que ho han fet possible arreu!


Ver Odisea 2013 en un mapa más grande
 

 

Vasos grecs: transcripció i transliteració

Fa temps que la ceràmica grega és una de les meves dèries i, en algunes ocasions, els companys i amics m’obsequien amb reproduccions, sabedors que m’agraden totes i de tots els estils: ja siguin les peces senzilles, ja les molt luxoses, i de diferents formes segons el seu ús: l’àmfora, l’estamne o el pitos que servien per guardar líquids o cereals; les hídries, per portar aigua; els lutròfors, per portar l’aigua del bany, sobretot del prenupcial, i per fer libacions sobre les tombes dels que morien solteres; les crateres per barrejar l’aigua amb el vi; la cílix, l’escifos i el càntar, vasos per beure; l’enòcoe, per servir els líquids; petits flascons per als perfums com l’aribal, l’alabàstron i el lècitos; capsetes, com la píxide, per guardar joies i cosmètics, etc.

Les pintures de la ceràmica grega són un bon testimoni per estudiar la vida quotidiana o el paper de les dones. Sovint, però, en català el nom de les peces no sempre apareix ben transcrit i de vegades simplement transliterat, tot i que fa molts anys que Joan Alberich i Montserrat Ros ja varen fixar per escrit l’autèntica grafia a “Transcripció i transliteració dels noms dels principals vasos grecs“, Faventia 1992 14/1:63-64. Les editorials, però, encara no ho apliquen i continuen sortint llibres amb els noms dels vasos escrits amb grafies estranyes en català. Tot plegat i empesa, en un primer moment, per la lectura d’Escollida pels déus de Maria Carme Roca i recentment pel catàleg de ceràmica grega a Google Art, us animo a completar aquesta base de dades de vasos grecs ja que estem encetant a classe el tema d’Economia i treball (unitat 6 Grec 1, ed. Teide:

Base de dades “Vasos grecs” al Moodle Fil

Més Treballs de recerca de Clàssiques digitals

Un any més i ja van tres els alumnes m’han demanat de tutoritzar un Treball de recerca de Clàssiques (condicio sine qua non) interdisciplinar i digital (el 2010-11 amb L’empremta d’Orfeu i Carrers amb referents Clàssics; el 2011-12 amb Referents clàssics a Harry Potter). Aquest curs curiosament he dirigit el Treball de recerca de cinc alumnes de segon de batxillerat i ha estat el primer any que tots els treballs han estat, a petició dels tutorands, íntegrament en format digital i això que el curs passat un treball de recerca en paper va guanyar el primer premi Hèracles! Ningú no hi ha posat cap objecció, ni el centre, ni el tribunal, … i han estat molt ben valorats. Per primera vegada he dirigit treballs de recerca per parelles i un de compartit amb un altre centre, l’institut Can Mas de Ripollet del Vallès.

 

Turisme arqueològic al Maresme, una continuació d’un projecte de recerca de quart, en la línia de recerca ( Jaciments romans al Maresme) i en el format (Jimdo), tot i que la Georgina no fa ni llatí ni grec al batxillerat. Hady & Georgina, Georgina & Hady, han treballat en equip i de valent fins al punt d’embolicar-me  en més d’una moguda, com fer tallers durant dos caps de setmana i un d’ells era pont, o rebre una trucada de la ràdio a les set del matí, entre d’altres. En definitiva, un parell d’alumnes que han après a consciència què és fer un TR i ara deixen per a la societat el patrimoni romà que es pot visitar a El Maresme. Desitjo que les autoritats locals i del Consell Comarcal s’inspirin en el seu entusiasme juvenil i portin a la pràctica els seus suggeriments.

Turisme arqueològic Maresme

 

Òpera amb referents, un treball individual i d’un tema que m’apassiona, l’òpera,  però que em pensava que mai no interessaria a cap alumne i un bon dia tinc la sort que  l’alumna de llatí Laura Luna, inspirada en el TR en format de bloc, obert ara a la col·laboració, L’empremta d’Orfeu, i en un apunt que li havia deixat fer a Aracne fila i fila em proposa de fer un bloc d’òpera amb referents clàssics. La tenacitat de la Laura i el sobreposar-se als imprevistos i a  les circumstàncies personals més adverses han fet que finalment tots puguem gaudir d’aquesta joia musical amb referents clàssics , que es compromet a continuar per tal de  fer possible que ens agradi la seva passió, la música.

Òpera amb referents

 

Origen llegendari del capitell corinti és un altre treball per parelles, però no per pròpia voluntat, sinó perquè a l’institut Can Mas de Ripollet del Vallès tots són així, fa que un dia la Chaima comenci a interessar-se pel format digital i demana de compartir un Google site amb la Sara, el Dani i l’Eric, dos alumnes del professor de llatí Josefet Fuentes. Ens estrenem, doncs, en una nova línia de recerca,  compartint les condicions del TR amb un altre centre, tot i que a Can Mas no el presenten fins més tard. La Sara i la Chaima m’han fet patir l’experiment amb les plantes d’acant: la calor de l’estiu, el fred de l’hivern, l’atac de mosca blanca, els caragols i les bavoses, i d’altres que val més obviar. A casa, he plantat plantes d’acant amb cistell a sobre, al costat, en testos i a terra, i finalment podem afirmar que Cal·límac es va inspirar en la planta d’acant per deixar-nos el capitell corinti tal com relata la llegenda de Vitruvi. D’aquest treball destacaria el bon cor de la Chaima i la seva capacitat de superació, és molt temperamental i hem tingut les nostres múltiples topades, però ha après molt: a editar i a publicar en web, a compartir, a saber esperar, a tenir confiança,  a tenir paciència, a cuidar una planta, a redactar millor i a no fer tantes faltes d’ortografia i d’expressió, …

Origen del capitell

ENHORABONA a totes cinc! Enhorabona, Georgina, Hady, Laura, Sara i Chaima,  per demostrar un any més que és possible fer un treball de clàssiques, interdisciplinar, interessant, actual… i en format web 2.0, a més enguany per parelles i en col·laboració amb un altre centre! Gràcies per tot el que m’heu ensenyat i m’heu fet aprendre i no només a tenir paciència i a saber confiar en vosaltres! Moltes gràcies!

També són ben mereixedors del meu agraïment  tots els meus alumnes de llatí i de grec que varen fer magistralment de conillets d’índies en les exposicions orals prèvies d’aquests treballs i que varen participar en la part pràctica de la Laura, quan també ens va venir a tocar la flauta, etc.

No vull acabar sense agrair a la directora del Museu d’Estampació de Premià de Mar, Marta Prevosti, i  al tècnic de l’Ajuntament de Premià de Mar, el també arqueòleg Ramon Coll l’obrir les portes de l’obrador per permetre fer a la Hady i la Georgina la seva part pràctica del TR, a l’Antón Torrents per fer moure tots els fils, així com tots els jaciments que els han obert les portes (Cella vinaria, Can Modolell, …)  i a l’escola Bergantí de El Masnou, especialment a la seva cap d’estudis de secundària, Eva Roca, i a  Pau Gasol i al mestre de música, l’aràcnid Xavier, que deixés fer a la Laura la  part pràctica a les seves aules.

L’art de llegir i de seduir en llatí: Ars amatoria

Després d’haver llegit L’art d’estimar en català (enguany és lectura prescriptiva de les PAU llatí a Catalunya) i d’haver treballat la vida i obra d’Ovidi, ara ha arribat el moment de llegir en llatí Ars amatoria en la versió del professor Hans H. Ørberg. Aquest art d’estimar o més aviat de seduir aconseguirà engrescar-vos una vegada més?

Gràcies a Lingua Latina per se illustrata teniu aquí, a l’espera del llibre, les primeres pàgines. Què n’opineu?

Ovidii Ars Amatoria by Agamador

Abans d’ensorrar-vos amb el a Google traductor, us recomano seguir els consells de traducció, repassar i consultar la gramàtica, que trobareu al Moodle i a Labyrinthus de Sebastià Giralt, utilitzar Collatinus i NoDictionaries, entre altres ajudants de traducció. Tanmateix, recordeu que a l’examen només podreu fer servir el diccionari llatí-català, tal com manen les normes de la Selectivitat.

Gaudiu de la lectura en llatí, resteu ben seduïts i seduïdes. Aquest és el meu gran consell! Dels consells que, amb ironia i humor, us dóna Ovidi sobre l’amor, en podeu fer més o menys cas.

Ecce pictura XIII: Quae fabula est?

Ara que ja has llegit la segona part de Narracions de mites clàssics, observa amb atenció aquesta imatge i, com en altres ocasions, després de deduir de quin mite es tracta, fes recerca sobre l’autor d’aquesta pintura i esbrina en quin museu has d’anar per contemplar-la de prop. Tot seguit, inventa’t un diàleg entre els personatges en boca dels quals ens hem d’assabentar del mite. Si ho prefereixes, pots fer un poema.

 

Wikipedia Commons

 

En acabar, explica per què és un mite etiològic, és a dir, què pretén explicar i per què?

És un mite que ha tingut molta pervivència i sovint l’hem tractat en els nostres blocs. Recordes algun apunt? No t’oblidis de posar l’enllaç. En coneixes més pervivència?…

 

Io, Saturnalia! ANFF

S’apropa Nadal! Tot ja és ben decorat, fins i tot amb l’alfabet grec! Seguint una bella i (vella) tradició, heretada de la meva professora de grec de l’institut, ja comencen altre cop a arribar les vostres felicitacions de Nadal en llatí, en grec, …. així com cartes al pare Noel (Pater Natalicius) i a Ses Majestats els Reis Mags (Reges Magi) demanant regals i joguines als infants, tota una tradició grecoromana! No us perdeu Τρίγωνα κάλαντα (en llatí, Natalia tintinnabula), la sonora nadala ben coneguda d’en Víctor Sánchez! També tenim els millors propòsits per aquest MMXIII en forma d’Aurea dicta dels alumnes de 4t de Llatí. Ens prepararem per recitar el poema de Nadal, perquè els déus també ho celebren, i per cantar nadales (Nulla amicitia sine musica) altre cop en grec modern o en llatí (vid. Rudolphus, rheno nasi rubri,  tot festejant les nostres Saturnàlia (Io, Saturnalia!) amb un bon àpat. El temps passa, però els records perduren i enguany ja en fa cinc d’això i un parell d’aquesta videofelicitació (hi trobareu en Víctor Barranco, la Hady i la Georgina!).

 

Io, Saturnalia! ANFF

N.B.: No us oblideu aquest Nadal de sentir el cant de la Sibil·la, Patrimoni de la Humanitat, ara que ja l’heu trobada a l’Eneida o a La recerca d’una pàtria!