Category Archives: General

Somos lo que sabemos de Bárbara Pastor

image

Dijous passat al Círculo de Bellas Artes de Madrid, Bárbara Pastor, a qui fa poc vam tenir l’honor de tenir al nostre centre amb el seu projecte d’oratòria, va presentar, juntament amb el modista Lorenzo Caprile, la historiadora Teresa de la Vega, Cristina Alonso i l’actor de teatre clàssic Miguel Pato, el seu últim llibre: Somos lo que sabemos. Cosmopolitas del mundo clásico (Plaza & Valdés, 2013). 

És emocionant veure com les cent cinquanta cadires del Círculo de Bellas Artes es van quedar en no res per encabir la gent que va assistir a la presentació de l’últim llibre de la Bárbara Pastor i això que és un llibre del món clàssic! Qui diu que a la gent  no li interessen els llibres, i més concretament, els llibres clàssics? Tothom vol saber qui som, d’on venim,… i tot això i més s’explica en Somos lo que sabemos. De ben segur, no us defraudarà perquè conté el bo i millor de la nostra herència cultural i la saviesa, l’entusiasme i la fina ironia de la seva autora, guarnit amb la mimada elegància de l’acurada edició i de les encertades il·lustracions.

[youtube]http://youtu.be/D5zewb711ds[/youtube]

Somos lo que sabemos, doncs, és un llibre d’assaig ben documentat i ben il·lustrat, tot un luxe en els temps actuals! Gaudiu-lo i esdevindreu cosmopolites del món clàssic sense oblidar-vos mai de Grècia!

FELICITER, Barbara! Maximas gratias tibi ago, carissima amica!

Sis anys filant la nostra herència

fotoplatja

Sis anys filant la nostra herència mediterrània

Tempus fugit irreparabile. Sis anys són sis anys! Crec que aquesta fotografia d’un àlbum personal just davant del nostre institut, en aquest mare nostrum brillant i radiant, reflecteix prou bé aquests sis anys de El Fil de les Clàssiques. Al principi, no sabia per on anar, després vaig començar a filar pesada, d’aquí a prendre el vol i allunyar-me, per tornar vigorosa i plena de força per acabar cedint-la. Qui m’ho havia de dir que arribaríem fins aquí? i ara fins quan? Doncs, fins que vosaltres vulgueu si el destí ens ho permet.  Feliciter, discipuli et amici!

Per què ens fascinen les històries de fantasmes, cases encantades, superxeria…?

Vols saber l’origen del perquè ens fascinen les històries de fantasmes, bruixes, homes llop, cases encantades…? No t’ho creuràs; però, encara que no ho sembli, també és una herència de Grècia i Roma. El món és clàssic, ja us ho dic jo!

A Grècia i a Roma no tot brillava i era racional. Grecs i romans eren molts supersticiosos i no paraven de fer ablucions i purificacions. Tenien creences ben obscures i irracionals, pors i temors que hem heretat i que encara avui són ben del grat del públic general i, en especial, del públic juvenil.

Si t’agraden les històries de fantasmes, de morts vivents, de licantropia o de superxeria… et recomano l’últim llibre de Fernando Lillo Redonet, Fantasmas, brujas y magos de Grecia y Roma, publicat per Evohé Didaska, 2013. Un llibre magnífic, destinat tant per al públic que només busca entretenir-se amb històries de por ben contades,  com per al públic erudit ja que pot resseguir les citacions del versàtil Fernando i aprofundir en les històries contades fins arribar als textos originals.

D’una manera amena i alhora rigorosa, Fernando Lillo ens introdueix en l’apassionant món sobrenatural dels fantasmes, mags, bruixes i làmies de Grècia i de Roma. Ens desvetlla un Pitàgoras màgic, ens presenta el mag Pàncrates i el seu aprenent de bruixot que, de ben segur, coneixes per Disney o per aquest altre captivador llibre de Fernando Lillo, El aprendiz de brujo.

Potser també t’interessarà conèixer, entre d’altres, la història del taumaturg o faedor de miracles d’Apol·loni de Tiana i t’ indignaren els paranys i embolics del fals profeta d’Alexandre d’Aboutic.

Compte, però, no et deixis seduir com Ulisses per la maga Circe ni et deixis embruixar per la fetillera Medea. De por, de ben segur, en passaràs amb l’espantosa Canídia i els seus sequaços. Capguarda’t dels conjurs i de les bruixes, sobretot si recordes la perversa Mèroe.

Totes aquests històries et faran venir al cap històries actuals, conegudes a través de la tradició literària o del cinema. Què en dius? Fantasmas, brujas y magos de Grecia y Roma pot ser un bon regal de Nadal, veritat?

Parlem amb el cos, persuadim amb la paraula

“Avui, toca parlar”. Avui ens visita al nostre institut Bàrbara Pastor, la “profe rebelde”.

Bàrbara Pastor

N’Elisa i en Xavier fa pocs dies la varen entrevistar per Skype i en el seu treball de recerca de referents podeu veure la conversa que varen tenir amb ella.

Quan jo  anava a l’institut, vaig conèixer la Bàrbara en unes fires llatines que ella va organitzar, on vaig tenir la sort de parlar tres dies en llatí, fer àpats romans i conèixer enamorats del món clàssic d’arreu del món; tres dies que em varen acabar de decidir d’estudiar clàssiques en comptes de genètica com pretenia fer. Va ser una experiència impactant i molt emocional que, malgrat han passat els anys, la recorda com si fos ahir i, de ben segur, m’han marcat com a professora.

Fa poc la Bàrbara em va deixar un comentari en El Fil de les Clàssiques i, tot i que ella es pensava que no em coneixia, de seguida li vaig venir a la ment, i  avui, abans de partir cap a Madrid per presentar el seu últim llibre Somos lo que sabemos,  tenim el goig de conèixer-la, d’aprendre de la seva experiència, vitalitat i ganes de canviar l’ensenyament: l’alumne/a ha de parlar més i el professor molt menys. Ens ensenyarà a parlar amb el cos i a persuadir mitjançant la paraula, inspirada en els clàssics, i seguint el seu mètode Oratoga AEIOU®: “Argumenta, Expressa, Inventa, Ordena i Unifica”.

Avui els més de cent alumnes de 4t de l’ESO de l’institut IPM sou ben afortunats i jo, la primera. Gaudiu d’aquestes dues meravelloses hores que la Bàrbara Pastor ens regala.

[youtube]http://youtu.be/pdgXfgilSfM[/youtube]

[youtube]http://youtu.be/6jMeKkHRsWw[/youtube]

Espriu a El fil de les clàssiques

El Fil de les Clàssiques el 2007 es va presentar  a la blogosfera educativa amb aquest poema d’Espriu de “Les cançons d’Ariadna”:

Si de nou voleu passar,

Ariadna tornarà

a mostrar-vos el camí

que us permeti de sortir.

No hi ha laberint més clar.

Trobareu seients a mà

per als tristos i els cansats.

Hom no hi sent miols de gats,

sinó molt nobles cançons,

trèmolos d’acordions.

Quant al preu, tan mòdic és,

que penso no cobrar res.

Espriu i la petjada del món clàssic han estat sovint presents tant en El Fil de les Clàssiques (per Sant Jordi; una pista per endevinar25 anys sense Espriu: Les Metamorfosis a Les roques i el mar, el blau; L’imprudent i benefactor Prometeu; Visca la llengua materna…) com en els seus blogs:  Aracne fila i fila, obert a alumnes i professors d’altres centres (Espriu i l’amor pel llatí; Indesinenter, tot recordant Espriu; Apol·lo i Dafne en la literaturaAntígona a la Viquilletra i Pervivència de les Metamorfosis en la literatura per part dels alumnes de l’Isaac Albéniz; La nostra ANTÍGONA, a càrrec dels alumnes de Rocío Poyato de l’institut Roda de Ter…); també Espriu ha tingut un lloc d’honor en el blog dels alumnes de grec, Literatura grega a escena (De Sòfocles a Espriu).

Photo

Seguiu de prop El Fil de les Clàssiques i els seus blogs (Aracne fila i fila, Literatura grega a escena, El fil del mite grec…) que de ben segur aquest curs i arran de l’any Espriu i de l’exposició del cccb Salvador Espriu. He mirat aquesta terra s’aniran publicant més treballs sobre Espriu i les clàssiques.

[youtube]http://youtu.be/MFXwTv7PdSA[/youtube]

El Fil de les Clàssiques a CCCB

El Fil de les Clàssiques a CCCB

Precisament avui amb els alumnes de Literatura Catalana de segon de batxillerat farem una visita literària a Arenys de Mar, la Sinera espriuana, amb textos de Salvador Espriu i Bartomeu Roselló-Pòrcel.

A la tarda, començaré les meves sessions de màster de secundària a la UB, alma mater també de Salvador Espriu.

Placa commemorativa de la UB a Espriu

Tal dia com avui va néixer…

Avui, tercer dijous de novembre, celebrem l’aniversari del naixement de Sòcrates, elegit com Dia Mundial de la Filosofia, amb la pel·lícula de Roberto Rosellini i aquesta dramatització de la seva mort:

L’acusació de Sòcrates, segons una adaptació de L’apologia de Plató interpretada per Raul Palma:

[youtube]http://youtu.be/hzXt8sXWWBo[/youtube]

Enfilem les lectures prescriptives de Llatí PAU Catalunya 2013/14

Tal com ja us vaig fer saber a començament de curs, enguany hi ha noves lectures prescriptives de segon de Llatí, no són noves del tot perquè ja s’han treballat en anys anteriors; però són diferents de les del curs passat (una selecció de l’Eneida de Virgili i Ars amatoria d’Ovidi). El curs vinent (2014/15) tornarà Ars amatoria d’Ovidi i una selecció més reduïda de la del curs 2010/11 de l’obra Ab urbe condita de Tit Livi.

Anem a pams i tractem el que és prescriptiu aquest curs (2013/14) per a l’examen de Llatí de les PAU Catalunya 2014: Miles Gloriosus de Plaute i una selecció de l’obra d’Horaci.

Continuarem treballant la lectura de la comèdia de Plaute i anirem al XIX Festival Juvenil de Teatre Grecollatí dia 25 de març a l’Hospitalet de Llobregat a veure el Miles Gloriosus en català pel grup Ela-Ela Teatre de l’institut Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat.

Començarem per llegir Horaci. Abans, però, hem de saber qui era i què va escriure; quins són els temes de la seva poesia; quina pervivència té la seva obra? etc. Començarem a estirar del fil per tota la feina que ja tenim feta a El Fil de les Clàssiques, a Aracne fila i fila, a L’empremta d’Orfeu i a La cinta de NIKH i per tal de no perdre’ns anirem recordant i alhora ampliant tot el que anem trobant i fent en aquest nou bloc, obert ad hoc, sobre Horaci i la seva pervivència arreu: Non omnis moriar. Què n’opineu? Hi participareu activament?

Lectura prescriptiva PAU Llatí 2014

Celebritas uirorum ac mulierum…

Un epitafi (del llatí epitaphius “oració fúnebre” a partir del grec ἐπιτάφιος “relatiu a la sepultura; funeral”: ἐπί “sobre” + τάφος “tomba”) és una inscripció sepulcral. N’hi ha de molt coneguts, sobretot dels personatges cèlebres; deixant de banda els tristos, n’hi ha de poètics i d’altres de molt de divertits, sarcàstics o venjatius.

Per què creieu que ens han arribat tants epitafis romans? Què pretenien? Què és la Celebritas? …

Els nombrosos epitafis funeraris romans han posat noms i cognoms a ciutadans de fa dos mil anys. Us proposo un any més de buscar-los a la xarxa, en els llibres, en les vies sepulcrals, en els museus, … i torneu a la vida, tot comentant o publicant a la xarxa els seus epígrafs funeraris, a personatges cèlebres, però també a homes, dones i infants que van voler perpetuar-se en el temps.

De ben segur, els romans avui publicarien els seus epitafis a la xarxa amb elegància i amb amor. És també aquesta una herència clàssica? Llegiu aquestes esqueles i ja m’ho comentareu! Recordeu els epitafis que es van dedicar a Steve Jobs? (Vid. recordeu el seu discurs Memento mori!)…Per a nosaltres el sexe ja no és tabú, i la mort?

Pregunta a la historia – Epitafios funerarios en Roma – 31/05/12Escuchar audioPregunta a la historia - Epitafios funerarios en Roma - 31/05/12

Us atreviu ara a fer-ne un? El vols inscriure en pedra? No us oblideu de compartir-lo: