Dona, ciència i filosofia a Grècia

cartell_web1

Entre els actes de la 18a Setmana de la Ciència (vid. El llatí, llengua científica fins al segle XVIII), val a recordar el paper de la dona grega en la ciència. A més, des de l’any 2002, en què l’Organització de la Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), com a resultat de la necessitat de la humanitat de reflexionar sobre els esdeveniments actuals i fer front als desafiaments futurs,  va instituir el Dia Mundial de la Filosofia, aquest se celebra a tot el món el tercer dijous de novembre, tot festejant el naixement de Sòcrates.

Des de El fil de les clàssiques, no podem passar per alt aquesta celebració perquè, com bé sabeu, la filosofia va néixer a Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet, en el segle VI aC. Els primers filòsofs (Tales, Anaxímenes, Anaximandre), tot buscant el principi fonamental de l’univers van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite i mitjançant el lógos “raonament” trobaren la veritat. La filosofia intenta explicar, abans que res, les causes profundes de les coses per mitjà de la raó, i rebutja qualsevol altre instrument (mite, creença, etc). De la filosofia, se’n van anar escindint després les diferents ciències: els pitagòrics i els seus descobriments matemàtics; els sofistes que, a l’Atenes del segle V aC, es van interessar pels problemes de la cultura i de la societat, per la retòrica i la política, etc. Per entrar a l’Acadèmia, malgrat l’idealisme de l’obra de Plató, calia haver estudiat matemàtiques. Al Liceu d’Aristòtil (que fou essencialment realista i tingué un talent enciclopèdic), es feien investigacions sobre biologia, comportament animal, taxonomia botànica i zoològica. D’aquí precisament provenen molts dels hel·lenismes filosòfics de la llengua catalana: dialèctica, lògica, sofisma, sofista, teologia, antítesi, cínic, estoic, pedagogia, dilema, idea, axioma, empíric, etc.

En El Fil de les Clàssiques, ens encanta la filosofia grega fins al punt que n’hem fet recerca en les cançons i n’hem deixat petja a L’empremta d’Orfeu; però, hic et nunc,  m’agradaria també reivindicar el paper científic de la dona grega i, en concret, la figura sovint oblidada de les poques dones filòsofes, matemàtiques, astrònomes… Podem començar per:

. la filòsofa i matemàtica Teano, casada amb Pitàgoras.  Si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, creieu que la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual? Passa encara avui el mateix? Ser dona intel·ligent i culta és un mèrit o un demèrit? Què n’opineu?

. Cleobulina de Lindos

. La filòsofa  Aspàsia de Milet. Qui és? Què en sabem?

. Què en sabeu d’Hipàtia? Per què és més coneguda?…

42 thoughts on “Dona, ciència i filosofia a Grècia

  1. Pingback: A Cleobulina | Aracne fila i fila

  2. Pingback: Anònim

  3. Claudia Cazoux Cuberas Post author

    Si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual? Passa encara avui el mateix? Ser dona intel·ligent i culta és un mèrit o un demèrit?  Què n’opineu? 
    Teano va néixer a Crotona , una ciutat d’Itàlia que es troba davant del Mar Jònic. Jo opino que sense Pitàgoras no hauria pogut arribar a conrear del tot la seva part intel·lectual, ja que Teano va ser alumne d’ell i posteriorment es van casar, això va poder influir en el sentit de que van poder passar més temps junts per pensar i reflexionar sobre els coneixements que tenia Pitàgoras i transmetre’ls a Teano .
    Avui dia pot passar el mateix ja que si una parella conviu o passa molt de temps junta poden transmetre els seus coneixements i saber coses que no sabien gràcies a mantenir una conversa amb l’altre persona.
    Jo opino que ser una dóna culta i intel·ligent és un mèrit, igual que també és un mèrit que ho sigui un home. Tenint en compte que abans les dones no teníem opció als estudis i només podíem estar a casa cuidant de la casa, dels fills o ajudant a la mare, hem fet un gran abans en la igualtat de drets ja que actualment podem accedir a les mateixes coses que pot accedir un home, almenys majoritàriament.

  4. Xènia Serra Post author

    Jo crec que si en algun cas hagués pogut conrear-la, no hauria sigut tant com en el cas de casar-se amb Pitàgoras, que apart del seu mestre va ser també el seu marit. Avui en dia la nostra ment ens ajuden a cultivar-la els mestres i gràcies a Déu no les parelles. Ser una dona intel·ligent és un mèrit ,més que un mèrit jo crec que ja forma part de la nostra cultura, penso que ja es dóna per fet que una dona ha de tractar d’aprendre el més que pugui, i cultivi la seva ment per a poder tenir una vida millor.

  5. Marina Cañas

    Si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual? Passa encara avui el mateix? Ser dona intel·ligent i culta és un mèrit o un demèrit? Què n’opineu?

    Téano va nèixer a Crotona en el segle VI a. C, va ser una matemàtica grega i esposa de Pitàgores i membre de la escola pitàgorica. Crec que Pitàgores li va transmetre els seus ensenyaments ja que com be diu la clàudia, una parella cuan passa molt de tems junta, s’aprenen cosses d’un de l’altre. Ser una dona intel·ligent te molt de mèrit ja que avui en dia les dones tenim els mateixos drets que els homes i podem tenir un bon futur gràcies als nostres estudis.

  6. Maria Mayor Post author

    La dona en l’antiga Grècia

    Les noies vivien recloses dins el gineceu, sense poder sortir ni a penes al pati interior de la casa. En el gineceu rep de la mare o de l’àvia tota la seva educació. Li ensenyen a cuinar, a treballar la llana i el teixit i a portar la casa. De vegades fins i tot aprèn rudiments de lectura i música. Solament surten per assistir a festes religioses, amb motiu de les quals alguns cops participen en processons i cants, però sempre separats dels nois. Després amb 14-15 anys es casaven i el cap de la família decidia amb qui.De fet la dona és tractada per la llei d’Atenes com un ésser dependent, igual que un esclau o un menor d’edat, primer està sota la potestat del seu pare o algun altre familiar, després sota la del seu marit, i fins i tot, si enviuda, pot quedar sota la del seu fill.

    Aspàsia

    Era filla d’Axíoc, que va anar a viure a Atenes. Allí Pèricles es va enamorar d’Aspàsia, que passaria a ser la seva amant des d’aproximadament el 450 aC-445 aC fins a la mort d’aquest en el 429 aC. Pèricles estava casat amb una dama atenenca amb la qual tenia tres fills, però amb la que no vivia bé, i va anar a viure amb Aspàsia amb el consentiment de la dona, però sense formalitzar la unió, donat que la llei prohibia l’enllaç amb dones estrangeres.

    L’esmenten en els seus escrits Plató, Aristòfanes, Xenofont i altres autors de l’època. En alguns diàlegs de Plató apareix com a model de dona intel·ligent i amant de la saviesa.

    Hipàtia

    Va ser una filòsofa neoplatònica, científica i mestra natural d’Alexandria a la província romana d’Egipte, que va destacar en els camps de la matemàtica i l’astronomia. Fou membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria. És considerada la primera dona coneguda que féu una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.

    Opinió personal

    S’ha de dir que en la societat grega,la dona es tenia molt poc considerada, quasi igual que un esclau i havia de demanar permís per cada cosa que volia fer, i molts cops no l’hi era permesa. Avui en dia això passa en moltes cultures , per sort la nostra està més desenvolupada i a primera vista podem dir que és una societat igualitària , però molts cops la dona és menys preada i tractada en un nivell inferior. Crec que no és gens just i jo sent dona és una cosa que no m’agrada gens. Crec que les dones són iguals que els homes en molts aspectes i millors en d’altres.

  7. Dani Jarque

    Si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, creieu que la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual? Passa encara avui el mateix? Ser dona intel·ligent i culta és un mèrit o un demèrit? Què n’opineu?

    Teano va néixer a Crotona, va ser deixebla de Pitàgores i es va casar amb ell. Pertanyia en una comunitat molt conservadora, aceptaban a les dones amb els mateixos drets que al home només en Crotona (ja que en aquells temps no) Pitàgores i Teano es portaven 30 anys. Quan Pitàgores va morir i la comunitat va anar per Teano, ella va dirigir l’escola. Amb l’ajuda de Pitàgores abans de morir i amb la de les seves filles i filla d’un gran cientific, va ser la primera dona matemàtica. Probablement crec que Teano no hagues pogut conrear la seva part intel·lectual. Jo crec que tothom som intel·lectuals algun més que d’altres però tots, i en aquella època si que era un mèrit per part d’ella i al llargs dels anys per a milions dones. Avui dia molta gent intel·ligent apunt de treure’s una carrera no han pogut acabar-la per la crisis. Però es important per tot lluitar i aprendre i dels altres.

  8. Dani Jarque

    Hipàtia:

    fou una filòsofa neoplatònica, científica i mestra natural d’Alexandria a la província romana d’Egipte, que va destacar en els camps de la matemàtica i l’astronomia. Fou membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria. És considerada la primera dona coneguda que féu una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica. També era bella, graciosa i modesta. I va escriure moltes obres i temes de l’astronomia i va ser una amenaça per el cristianisme.

  9. Arnau Lario

    Jo crec que si Teano no estigués casada amb Pitàgores no hauria desenvolupat, si més no tant, ja que en aquella època les dones no tenien accés a la cultura, perquè la cultura no es considerava indispensable per a una dona que havia de criar fills i cuidar la casa. Ara ja no passa, perquè tothom té dret i accés a la cultura. Ser dona intel·ligent és un mèrit, ja que ara es valora la cultura en tots dos sexes.
    Aspàsia de Milet va ser una dona milèsia, mestra de retòrica i logògrafa. La seva casa va ser un centre literari i filosòfic que va exercir influència cultural. Els escriptors antics també documentaren que Aspàsia tenia un bordell i ella mateixa era hetaira, però es creu que tot això eren difamacions.
    Hipàtia d’Alexandria va ser una filòsofa neoplatònica, científica i mestra a la província romana d’Egipte, que va destacar en els camps de la matemàtica i l’astronomia. Va ser membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria. És considerada la primera dona coneguda que va fer una contribució al desenvolupament de la matemàtica. És més coneguda perquè se’n va fer una pel·lícula, a més que la seva vida és diferent a la de les altres dones de l’època.

  10. irina

    Salve!
    Si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual? Passa encara avui el mateix? Ser dona intel·ligent i culta és un mèrit o un demèrit? Què n’opineu?

    Es veu que Teano pertanyia a una comunitat molt conservadora, on encara que sembli mentida s’acceptava a les dones com a membres de la comunitat amb els mateixos drets i deures que els homes. A la Vida de Pitàgores de Giamblico hi ha un llistat d’estudiants de l’escola pitagòrica en què figuren 17 dones, entre elles Teano.

    Teano era filla del físic Brontino, va ser deixeble de Pitàgores i es va casar amb ell tot i la diferència d’edat (uns 30 anys). De fet, en alguns escrits apareix com a filla de Pitàgores. A la mort de Pitàgores va prendre les regnes de l’escola pitagòrica amb l’ajuda de les seves filles Damo, Maria i Arignote. Se li atribueixen els següents escrits:

    – Vida de Pitágoras
    – Cosmología
    – Teorema de la proporción aurea
    – Teoría de números
    – Construcción del universo
    – Sobre la virtud

    Penso que en aquell temps les dones no tenien cpa tipus de dret i que si Teano va ser tan reconeguda va ser gràcias al seu marit. Avui en dia les coses han canviat i hi ha moltes dones que són científiques, i són molt reconegudes. Jo penso que és un mèrit ja que encara que avui en dia les coses hagin canviat encara hi ha un cert masclisme en la societat i per això, les dones han de demostrar el seu talent, i la intel·ligència n’és un.

    Pel que fa a Aspàsia, fou una dona milèsia, mestra de retòrica i logògrafa. Era filla d’Axíoc, que va anar a viure a Atenes. Allí Pèricles es va enamorar d’Aspàsia, que passaria a ser la seva amant des d’aproximadament el 450 aC-445 aC fins a la mort d’aquest. Es diu que va influir en la guerra contra Samos (440 aC) que interessava a Milet. L’esmenten en els seus escrits Plató, Aristòfanes, Xenofont i altres autors de l’època. En alguns diàlegs de Plató apareix com a model de dona intel·ligent i amant de la saviesa. La casa d’Aspàsia fou un centre literari i filosòfic que va exercir força influència cultural. En morir Pèricles, es creu que Aspàsia es va convertir en amant de Lisicles d’Atenes, un altre dirigent atenenc.
    Els escriptors antics també documentaren que Aspàsia tenia un bordell i ella mateixa era hetaira, encara que quasi tots els estudiosos moderns descarten esta afirmació basant-se en què els acusadors eren poetes còmics què volien difamar Pèricles.

    Mentre que Hipàtia, fou una filòsofa neoplatònica, científica i mestra natural d’Alexandria a la província romana d’Egipte, que va destacar en els camps de la matemàtica i l’astronomia.[2] Fou membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria. És considerada la primera dona coneguda que féu una contribució impoortant al desenvolupament de la matemàtica. Hipàtia fou considerada una amenaça per alguns seguidors del cristianisme, que la van acusar d’excessiva familiaritat amb el prefecte i d’haver-lo influït per enverinar les relacions amb Ciril. És per això que el cleregat la va voler forçar a abandonar aquesta relació. El març de l’any 415, quan tornava a casa fou sorpresa al carrer per fanàtics cristians [3], encapçalats per un lector anomenat Pere, els quals la llevaren del carro i l’arrossegaren fins a una església on la van despullar i assassinar.

    Cleobulina fou filla de Cleòbul de Lindos, un dels set savis de Grècia. Segons Plutarc, va néixer a Corint i el seu pare li va donar el nom d’Eumetis, però el nom relacionat amb el pare fou el que es va usar habitualment. Es va distingir per les seves qualitats morals i intel·lectuals. Va escriure poesies en versos hexàmetres.

    Penso que segurament en aquella època hi havia dones molt intel3ligents que podien haver passat a la història pel seu coneixament, però per culpa del masclisme d’aquella època, en què elles no tenien cap tipus de dret i no podien votar, això va influir en aquestes dones que en lloc de dedicar-se a les matemàtiques, o a la filosofia, van preferir ser mestreses de casa simplement.

  11. Andrea Balart

    Xaipe!

    Teano de Crotona:

    Teano de Crotona va ser la primera dona matemàtica que casualment es va casar amb Pitàgores. En aquella època la dona estava marginada de les activitats científiques, però a l’escola pitagòrica de Crotona no existien prejudicis ni discriminacions i es rebia per igual a homes que a dones. Teano va estudiar molt i treballar amb gran dedicació, de manera que, al cap d’alguns anys, es va convertir en mestra.

    Teano es va casar amb Pitàgores, que era molt més gran que ella (uns 30 anys). De fet, en alguns escrits apareix com filla de Pitàgores. Van tenir tres fills, que en passar els anys, treballarien amb ella. Malgrat la seva maternitat, Teano no va deixar l’escola pitagòrica i, a més, es va dedicar a l’estudi de la cosmologia ia l’escriptura de tractats de matemàtiques (sobretot, sobre la proporcionalitat), de física i de medicina.

    Com a bona pitagòrica, creia i defensava que tots els objectes materials estaven formats per nombres naturals, de manera que la mesura de qualsevol cosa es podia expressar amb una mesura exacta. L’acadèmia pitagòrica es va fer amb el control del govern de Crotona, aquest poble va entrar en còlera, el que va provocar la destrucció d’aquella famosíssima acadèmia i posteriorment els assassinats de tot el personal. L’única que es va salvar d’aquella matança va ser Teano, que a la mort de Pitàgores va prendre les regnes de l’escola pitagòrica amb l’ajuda de les seves filles Damo, Telauges i Arignote.

    Cleobulina de Lindos:
    Va ser filla de Cleòbul de Lindos, un dels set savis de Grècia, que considerava que les dones havien de tenir també accés a l’educació. Segons Plutarc, va néixer a Corint i el seu pare li va donar el nom d’Eumetis, però el nom relacionat amb el seu pare va ser el que es va usar habitualment. Es va distingir per les seves qualitats morals i intel·lectuals. Va escriure poesies i enigmas en versos hexàmetres.

    Aspàsia de Milet:

    Aspàsia de Milet va ser una dona grega que va viure al segle V, i que va estar unida a Pèricles des d’aproximadament l’any 445 fins a la mort d’aquest en 429. Va ser mestra de retòrica i va tenir una gran influència en la vida cultural i política d’Atenes. Després de la mort d’aquest se’n sap poca cosa de la vida d’Aspàsia. Es va guanyar l’admiració de molts filòsofs, però també l’enemistat d’aquells polítics més radicals. Per això, Aspasia va ser acusada del crim de irreligió, sent el poeta còmic Hermip qui la perseguia.

    Hipatia:

    Va ser una filòsofa neoplatònica, científica i mestra natural d’Alexandria a la província romana d’Egipte, que va destacar en els camps de la matemàtica i l’astronomia. Va ser membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria. És considerada la primera dona coneguda que va fer una contribució al desenvolupament de la matemàtica. Hipàtia fou considerada una amenaça per alguns seguidors del cristianisme, que la van acusar d’excessiva familiaritat amb el prefecte i d’haver-lo influït per enverinar les relacions amb Ciril. És per això que el cleregat la va voler forçar a abandonar aquesta relació.
    El març de l’any 415, quan tornava a casa fou sorpresa al carrer per fanàtics cristians , encapçalats per un lector anomenat Pere, els quals la llevaren del carro i l’arrossegaren fins a una església on la van despullar i assassinar.

    Opinió:

    Algunes d’aquestes dones són conegudes perquè eren les esposes, filles o tenien alguna relació amb homes importants. Però hi ha moltes dones científiques, el nom de les quals no en sabrem mai, simplement perquè s’han quedat en l’anonimat. En la meva opinió penso que els descobriments que van fer aquestes dones van ser tant importants com el que van fer els homes i per tant es tindrien que valorar més.

    Vale!

  12. barroso.rebeca

    Xaipete!!!

    La dona en l’antiga Grècia
    Les noies vivien recloses dins el gineceu, sense poder sortir ni a penes al pati interior de la casa. En el gineceu rep de la mare o de l’àvia tota la seva educació. Li ensenyen a cuinar, a treballar la llana i el teixit i a portar la casa. De vegades fins i tot aprèn rudiments de lectura i música. Solament surten per assistir a festes religioses, amb motiu de les quals alguns cops participen en processons i cants, però sempre separats dels nois. Després amb 14-15 anys es casaven i el cap de la família decidia amb qui.De fet la dona és tractada per la llei d’Atenes com un ésser dependent, igual que un esclau o un menor d’edat, primer està sota la potestat del seu pare o algun altre familiar, després sota la del seu marit, i fins i tot, si enviuda, pot quedar sota la del seu fill.

    Aspàsia

    Era filla d’Axíoc, que va anar a viure a Atenes. Allí Pèricles es va enamorar d’Aspàsia, Pèricles estava casat amb una dama atenenca amb la qual tenia tres fills, però amb la que no vivia bé, i va anar a viure amb Aspàsia amb el consentiment de la dona, però sense formalitzar la unió, donat que la llei prohibia l’enllaç amb dones estrangeres.

    Hipàtia

    Va ser una filòsofa neoplatònica, científica i mestra natural d’Alexandria a la província romana d’Egipte, que va destacar en els camps de la matemàtica i l’astronomia. És considerada la primera dona coneguda que féu una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.

    Opinió personal

    Antiguament la dona no era molt valorada, ja que no tenia opinó, encara que a moltes cultures això continua passant, sort que ha la nostra no, aquí valorem tan a les dones com als homes.

  13. Alina Roman

    Si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, creieu que la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual? Passa encara avui el mateix? Ser dona intel·ligent i culta és un mèrit o un demèrit? Què n’opineu?

    Jo opino que Triano no haguès sigut tan intel·lectual ja què quan convius amb algú que sap més coses que tu doncs pots aprendre moltes coses i més Triano de Pitàgores què va ser un matemàtic molt bo en aquella época i un home molt culte en quan a astronomia, física etc, també com sabem va inventar el Teorema de Pitàgores.

    Avui en dia també passa el mateix ja què a part dels estudis també aprens del teu voltant sobretot si tens parella o gent que en sap de tot una mica , és a dir que és culta se n’aprén molt perqué constantment van dient coses o conceptes que s’et queden.

    La dona també es capaç de transmetre informació perque ara tenen accés a l’educació i estàn considerades d’una altra manera , iguals als homes , perquè en la antiguitat això no passàva la dona segons el seu estatus social podia accedir a l’aprenentatge perè només el bàsic ja que no tenia gaire relevància , i com més baixés de classe menys estudis tenien i més es dedicàven a treballs domèstics sobretot les dones del camp , al contrari de l’home que era vist com un figura important en la què havia de adquirir el màxim de conceptes i tenir una bona educació.
    I tal com he dit abans ara les dones doncs també tenen el dret de aprendre el mateix que els homes i a aprendre conceptes nous i coses per si mateixa o per ajuda d’algú o el seu entorn!

  14. gimenez.judit

    Sabem poques coses d’Aspàsia, només presentem hipòtesis. Aspàsia era la dona de Pericles. Va nèixer a Milet. Aspàsia va ser enterrada a Atenes. Es diu que Aspàsia va intervenir en la vida política de Pericles i, fins i tot, tots els governants polítics. Es diu que Aspàsia era molt sàvia i intel·ligent, per això es creu que era de classe adinerada. I doncs, jo crec que si Pericles no hagués estat casat amb ella no hauria arribat a fer tants avenços com va fer i doncs.
    Teano, nascuda a Crotona va ser l’esposa del famós matemàtic Pitàgores. Teano, si no fós perque Pitàgores l’acceptà a la seva escola pitagòrica no hauria pogut conrear les seves habilitats intel·lectuals. Teano va tenir molta sort de poder tenir uns estudis i fer les seves investigacions a l’escola, ja que en aquella època, la dona intel·ligent no estava tan ben vista com l’home. Avui en dia això ja no passa, bé, depén del país, hi ha països menys desenvolupats en els que la dona encara no gaudeix dels mateixos drets de l’home i només aquests tenen dret a una educació.Ser dona intel·ligent, en aquella època, podia ser un demèrit, ja que no podies desenvolupar les teves idees tant com haguessis volgut, però en la meva opinió, ser intel·ligent és un mèrit siguis noi o siguis noia.

    Hipàtia va ser una matemàtica nascuda a Alexandria. Va formar part de l’escola neoplatònica d’Alexandria on va poder desenvolupar moltes idees i teories matemàtiques. Hipàtia va morir assassinada

    Totes mantenen comú que la dona pugui estudiar i ser intel·ligent tant com els homes i, a més, eren reconegudes. Aquestes dones han estat l’inspiració de molts moviments feministes ja que van marcar un precedent.

  15. Camila Arigón

    Aspàsia
    Aspàsia va escriure sobre ginecologia i obstetrícia. Segons Plató, Aspàsia va formar part dels cercles intel·lectuals i polítics del seu temps. Va ser esposa de Pèricles i professora de retòrica. Es diu que va escriure la famosa oració fúnebre de Pèricles de l’any 430, i apareix en els Diàleg de Plató com a mestra de Sòcrates. Escairis, en el seu diàleg socràtic “Aspàsia” l’esmenta com a mestra sofista. Aspàsia convina els rols d’esposa i d’hetera, atès que solament per aquest estatus, podia incorporar-se als cercles masculins de la societat atenesa; també va ser mestra d’oratòria.

    Teano, filòsofa i matemàtica, dona de Pitàgores. Si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual? Passa encara avui el mateix? Ser dona intel·ligent i culta és un mèrit o un demèrit? Què n’opineu?

    Teano, si no s’hagués casat amb Pitàgores no hagués pogut conrear la seva part intel·lectual perquè Pitàgores va ser el seu professor dins i fora de l’aula. D’aquesta manera en la aprendre molt més que si s’hagués casat amb algú més ignorant. No només a l’antiguitat, sinó també a dia d’avui aprenem de les persones que ens envolten. Ser dona intel·ligent i culta és un mèrit ja que tenir uns coneixements avui en dia és important, indiferentment del sexe que siguis.

    Hipàtia

    Hipàtia va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d’Egipte, que va destacar en de les matemàtiques i l’astronomia, membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria al començament del segle V. Seguidora de Plotí, va conrear els estudis lògics i les ciències exactes. Va educar a una selecta escola d’aristòcrates cristians i pagans que van ocupar alts càrrecs.

  16. Camila Arigón

    Teano nascuda en Crotona al segle VI a. C., va ser una matemàtica grega, esposa de Pitàgores i membre de l’escola pitagòrica. Filla de Milón, mecenes de Pitàgores. Se li atribueix haver escrit tractats de matemàtiques, física i medicina, i també sobre la proporció àurea. Es conserven fragments de les seves cartes. La major part dels textos que ens han arribat de dones d’aquesta època, potser per ser els que resultaven més interessants als religiosos que els han conservat, parlen de problemes morals o pràctics.

  17. Nicol Narvaez

    Salve!

    Teano va ser la deixebla de Pitàgores i es va casar amb ell aixì va ensenyar a l’escola pitagòrica en aquella època la dona estava marginada de les activitats científiques, però a l’escola pitagòrica de Crotona no.
    Però si Teano no hagués pogut conèixer a Pitàgores, no hagues pogut conrear la seva part intel·lectual de igual manera, ja que gracies a Pitagores ella va aprendre molt a Teano i Pitàgores es van casar, a pesar que ell era molt major i van tenir tres fills: dos homes i una dona. No obstant això, la maternitat mai la va allunyar de l’estudi, i a les classes va afegir l’escriptura de tractats de matemàtiques, física i medicina.
    Actualment la dona te mèrit per saber lo que sap i tenir la educació que tenen ara, per això hi ha dones que saben més que d’altres homes i saben defensar-se soles, sense ningú.

    Aspàsia va ser esposa de Pèricles i professora de retòrica en el circulo del mateix. Es diu que va escriure la famosa oració fúnebre de Pèricles de l’any 430, i apareix en els Diàleg de Plató com a mestra de Sòcrates.
    Aspasia conjuminaria els rols d’esposa i d’hetera, atès que solament per aquest estatus, podia incorporar-se als cercles masculins de la societat atenes.

    Hipàtia es va convertir en una de les millors científiques i filòsofes de la seva època, erudita d’un coneixement que els cristians identificaven amb el paganisme i que per tant perseguien.
    Els cristians van cremar i van destruir tots els temples i centres grecs, van perseguir a tots els acadèmics del Museu obligant-los a convertir-se al cristianisme si no volien morir. Hipàtia es va negar tant a convertir-se al cristianisme com a renunciar al coneixement grec, a la filosofia i a la ciència que per més de vint anys havia après i ensenyat en el Museu.

    Valee

  18. Judith Martínez Barranco

    xaipe!
    -Qui va ser Teano?
    Fou la més cèlebre de les dones filòsof de l’escola pitagòrica, suposadament la dona de Pitàgores i mare amb aquest de Damo, Telauges, Mnesarc, Mia i Arignota.
    -Si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual? Passa encara avui el mateix? Ser dona intel·ligent i culta és un mèrit o un demèrit? Què n’opineu?
    Téano va nèixer a Crotona en el segle VI a. C, va ser una matemàtica grega i esposa de Pitàgores i membre de la escola pitàgorica. Crec que Pitàgores li va transmetre els seus ensenyaments ja que com be diu la clàudia, una parella cuan passa molt de tems junta, s’aprenen cosses d’un de l’altre. Ser una dona intel·ligent te molt de mèrit ja que avui en dia les dones tenim els mateixos drets que els homes i podem tenir un bon futur gràcies als nostres estudis.

    Hipàtia
    fou una filòsofa neoplatònica, científica i mestra natural d’Alexandria a la província romana d’Egipte, que va destacar en els camps de la matemàtica i l’astronomia.[2] Fou membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria. És considerada la primera dona coneguda que féu una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.

    Apàsia
    Aspàsia va escriure sobre ginecologia i obstetrícia. Segons Plató, Aspàsia va formar part dels cercles intel·lectuals i polítics del seu temps. Va ser esposa de Pèricles i professora de retòrica. Es diu que va escriure la famosa oració fúnebre de Pèricles de l’any 430, i apareix en els Diàleg de Plató com a mestra de Sòcrates. Escairis, en el seu diàleg socràtic “Aspàsia” l’esmenta com a mestra sofista. Aspàsia convina els rols d’esposa i d’hetera, atès que solament per aquest estatus, podia incorporar-se als cercles masculins de la societat atenesa; també va ser mestra d’oratòria.

  19. Marta Gallardo

    Xaipe!

    Si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual? Passa encara avui el mateix? Ser dona intel·ligent i culta és un mèrit o un demèrit? Què n’opineu?
    Opino que Teano no hagués pogut desenvolupar tanta cultura com la que va arribar a tenir sense l’ajuda de Pitàgores. Al igual que, Pitàgores segur que també va apendre alguna cosa de Teano però no de la mateixa manera.
    En general, aquest tema ja no es habitual en la majoria de païssos mínimament desenvoluipats però sempre hi ha alguna excepció.
    Siguis dona o home ser cult o intel·ligent ja és un mèrit i a dies d’ara, tots som capaços de demostrar les nostres capacitats cosa que abans les dones no podien.

    La filòsofa Aspàsia de Milet. Qui és? Què en sabem?
    Aspàsia va ser una de les moltes dones que van escriure sobre ginecología però ella juntament amb Cleopatra són les més conegudes.
    Aspàsia va ser la dona de Pericles i professora de retòrica en el cercle del mateix. Es diu que va escriure la famosa oració fúnebre de Pèricles l’any 430, i apareix en els Diàleg de Plató com a mestra de Sòcrates.
    Finalment va ser sotmesa a un procés d’impietat, al voltant de això podem suposar que es va desenvolupar l’incipient moviment d’emancipació femenina.
    . Què en sabeu d’Hipàtia? Per què és més coneguda?
    Hipàtia d’Alexandria va néixer al any 370 i va morir al 415. El seu pare, Teón, va deixar que Hipàtia es convertís en una dona de ciències i de filosofía, cosa molt impactant perquè el sistema social d’aquella època les dones no tenien dret a cap tipus d’educació i les seves vides les passaven tancades a casa.
    És molt coneguda perquè la seva vida impacta molt ja que va ser científica, va estudiar filosofia, mecànica, va ensenyar geometria, astrologia…i en aquella època això en una dona era impensable. Encara que la van acabar assassinant per defensar amb el que creia.

    Vale!

  20. Sergio Fernández

    Xaipe!

    Teano de Crotona:
    fou la més cèlebre de les dones filòsof de l’escola pitagòrica, suposadament la dona de Pitàgores i mare amb aquest de Damo, Telauges, Mnesarc, Mia i Arignota (hi ha però diverses versions que la fan filla de Pitonax de Creta o de Brontí de Crotona, o esposa de Brontí i una deixeble de Pitàgores). Fou considerada molt virtuosa. Diògenes Laerci i Climent d’Alexandria diuen que va deixar alguns escrits però no diuen quins. Suides li atribueix ὑπομνήματα φιλόσοφα καὶ ἀποφθέγματα καὶ ποίημά τι δἰ ἐπῶν. Es conserven algunes cartes sota el seu nom, que encara que no poden ser genuïnes, si donen dades sobre un període molt antic i fosc Suides esmenta una Teano de Metapontum o de Thuris, també filosofa pitagòrica, esposa de Carist o de Crotó o de Brontí, que va escriure sobre l’obra de Pitàgores les obres παραινέσεις γυναικείας, i ἀποφθέγματα Πυθαγορείων, però es considera que fou una barreja de Suides i que en realitat es tracta de la mateixa persona.

    Hipàtia:
    fou una filòsofa neoplatònica, científica i mestra natural d’Alexandria a la província romana d’Egipte, que va destacar en els camps de la matemàtica i l’astronomia.[2] Fou membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria. És considerada la primera dona coneguda que féu una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.

    Aspàsia de Milet:
    Va passar la major part de la seva vida adulta a Atenes, i podria haver influït tant a Pèricles com a altres polítics atenesos. Es diu que va influir en la guerra contra Samos (440 aC) que interessava a Milet. L’esmenten en els seus escrits Plató, Aristòfanes, Xenofont i altres autors de l’època. En alguns diàlegs de Plató apareix com a model de dona intel·ligent i amant de la saviesa. També Plutarc es refereix a ella en la seva biografia de Pèricles. Igualment se la menciona en obres modernes, com els poemes de Leopardi o novel·les històriques que recreen l’època.

  21. Roser

    si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual?Jo crec que hagués sigut igualment intel·ligent però si que es veritat que estar amb Pitàgoras la va beneficiar ja que a més de ser el seu mestre també era el seu marit Passa encara avui el mateix? Per desgracia actualment encara hi ha països on la dona no pot accedir a l’educació però en la majoria de territoris s’ha aconseguit un gran avanç en la igualtat de drets. Ser dona intel·ligent i culta és un mèrit o un demèrit? Què n’opineu? Opino que tenir cultura és un mèrit tan per homes com per dones.

  22. David Alfaro

    Si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual? Passa encara avui el mateix? Ser dona intel·ligent i culta és un mèrit o un demèrit? Què n’opineu?
    Teano va néixer a Crotona , una ciutat d’Itàlia que es troba davant del Mar Jònic. Jo crec que amb Pitàgoras va aprendre molt , pero tot i aixo segiria sent iual de lleste sense unes altres bases que li va infundir Pitagores .Teano va ser alumne d’ell i posteriorment es van casar, iualment aixo va poder influir en el sentit de que van poder passar més temps junts per pensar i reflexionar sobre els coneixements que tenia Pitàgoras i transmetre’ls a Teano . Pero segueixo pensant que hages sigut iualment intel·lectual.
    Jo opino que ser una dóna culta i intel·ligent és un mèrit, igual que també és un mèrit que ho sigui un home. Tenint en compte que abans les dones no teníem opció als estudis i només podíem estar a casa cuidant de la casa, dels fills o ajudant a la mare, hem fet un gran abans en la igualtat de drets ja que actualment podem accedir a les mateixes coses que pot accedir un home, almenys majoritàriament.

  23. Mireia Gil Tutusaus

    Si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, creieu que la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual? Passa encara avui el mateix? Ser dona intel·ligent i culta és un mèrit o un demèrit? Què n’opineu?
    -Teona filla de Milón va néixer a Crotona al segle VI, va ser matemàtica i va estar a l’escola pitagorica, va casar-se amb Pitàgores.
    Crec que si no s’hagués casat amb Pitàgoras possiblement no hauria pogut conrear la seva part intel·lectual, ja que no tindria cap oportunitat per fer-ho, ja que les dones ha Grècia només estaven per tenir fills cuidar-los i estar per la casa.
    Actualment això ja no passa, ja que les dones poden tenir una educació igual que els homes i poden ser tan intel·lectuals que els homes, ja que podem tenir una educació i ja no estem obligades a estar en casa tancades. Ser una dona culta avui en dia és un mèrit, ja que tothom ha de poder tenir una bona educació.

    -La filòsofa Aspàsia de Milet. Qui és? Què en sabem?
    -Filla d’Axico va ser professora retòrica i logògraf i va ser important a la vida cultural y política ha Atenes.

    – Què en sabeu d’Hipàtia? Per què és més coneguda?
    -Fou filòsofa neoplatònica científica i mestra natural d’Alexandria i va ser important en les matemàtiques i l’astronomia, es la primera dona relacionada en matemàtiques.

  24. angela

    Salue!
    Teano abans de casar-se amb Pitàgores va ser alumne seva. Crec que el casar-se amb ell la va fer conrear-se molt més com a persona intel·ligent i culta, i penso que si no hagués trobat algú de la seva vàlua intel·lectual seguiria sent una persona intel·ligent perque obviament això no depèn de la seva parella, però el que la teva parella tingui el mateix nivell intelectual que tu i s’interesi per les mateixes coses i pugueu parlar i ensenyar cosas l’un a l’altre fa molt.
    Tot i així crec que el problema que hagut tingut Teano no és aquest sino que a l’antiga Grècia les dones estaven considerades molt inferiors als homes. Havia de demanar permís al marit per tot el que volia fer. I penso que si Teano no s’hagués casat amb algú que entenés les seves inquietuds i no fos de la seva vàlua intel·lectual, no podria haver fet casi res per desarrollar-se intel·lectualment.
    Fa uns anys a Espanya també la dona necessitava el consentiment de l’home per tot. Sense el seu marit no podia per exemple obrir un compte al banc, ni sortir del pais. Per sort la nostra cultura està més evolucionada avui en dia, però hi ha altres paissos o religions on la dona segueix estant oprimida i necessita permis fins per sortir de casa. En algunes cultures les dones no poden estudiar.
    Crec que ser dona intel·ligent és un gran mèrit ja que tens força per veure i canviar les coses, encara que en algunes cultures les dones que tenen desitjos d’estudiar, ser algú a la vida o simplement tenir les seves pròpìes aspiracions a part d’ estar a casa netejant, cuinant i cuidant els nens i per això les dones intel·ligents ho passen malament, pero també precisament són les que tenen el poder de lluitar per intentar canviar les coses per totes.

  25. Rebeca Barroso

    Xaipete!!! 🙂

    Si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual?

    Personalment crec que Teano si no hagués estat casada amb Pitàgores, no hauria pogut conrear part de la seva intel·lectualitat, ja que el fet d’estar casada amb una persona que té més coneixements fa que aprenguis més coses. Amb ajuda de Pitàgores va poder augmentar la seva cultura i aprendre més coneixements.

    Passa encara avui el mateix?

    Avui en dia aquestes coses no solen passar, encara que hi ha països que estan menys desenvolupats com a l’Àfrica, que allà les dones no tenen els mateixos drets que nosaltres ni gaudeixen d’una educació bàsica.

    Ser dona intel·ligent i culta és un mèrit o un demèrit? Què n’opineu?

    Opino que qualsevol persona que sigui intel·ligent o culta, ja sigui home o dona, té mèrit, ja que et serveix per saber pensar, tenir una formació, tenir més coneixements sobre les coses, …

    Hipàtia

    Hipatia es va dedicar, durant vint anys, a investigar i ensenyar Matemàtiques, Geometria, Astronomia, Lògica, Filosofia i Mecànica.

    Hipatia es va convertir en una de les millors científiques i filòsofes de la seva època.

    Va néixer a Alexandria, Egipte, i va morir en aquesta mateixa ciutat en el 415. Va créixer en el culte ambient alexandrí. De la mare d’Hipatia no hi ha cap dada però del seu pare se sap que va ser Teó d’Alexandria, il·lustre filòsof i matemàtic d’aquesta època i mestre d’Hipatia des de nena. Teó era una excepció i va permetre que la seva filla es convertís en dona de Ciència i Filosofia, cosa molt inusual en un sistema social en què les dones no tenien dret a l’educació i les seves vides transcorrien en els espais privats de casa seva.

    Apàsia
    Aspasia va formar part dels cercles intel·lectuals i polítics del seu temps va ser una experta en retòrica. L’origen joni d’Aspasia es pot explicar tant el seu estil de vida lliure com la seva formació intel · lectual.

    Valee!!

  26. Ana Mª Falcon Duran

    Xaipete!

    1. Penso que no, ja que Teano es va casar amb Pitàgores després de ser alumne d’ell a l’escola pitagòrica. A partir d’això, Teano va aprendre la ciència matemàtica i va adquirir molts coneixements que abans no tenia gràcies a ell, és a dir, que si no s’hagues casat amb ell i no hagues tingut relació, aquests coneixements no els tindria.

    2. No sol passar com en l’exemple de Teano i Pitàgores, però sí que és cert que quan convius amb una persona pots aprendre nous coneixements que abans no sabies i a l’inrevés. No em refereixo en qüestions intel·lectuals sinó en àmbits culturals, ja que quan convius amb una altra persona diferent de tu aprens coses que no sabies.

    3. Si, és un merit el fet que qualsevol persona sigui culta o intel·ligent, ja que això està molt valorat i potser en l’antiguitat no era tan important com ara perquè abans les dones estaven marginades i no tenien drets. Abans no importava si tenien cultura o coneixements, era indiferent, però en l’actualitat si, ja que hi ha igualtat de sexes.

    4. Nascuda a Milet, apareix a Atenes en plena gestació de la democràcia. Tot i ser coneguda com la dona que es va casar amb Pèricles, Aspàsia va ser una gran política, sofista i mestra d’oratòria. A més, va escriure un dels primers tractats de ginecologia i obstetrícia. En un temps en què es creia que les dones havien de deixar que els homes governessin les seves vides, Pèricles consultava Aspàsia en un pla d’igualtat: li demanava consell en assumptes de gran importància política i comptava amb ella per a reunions amb persones rellevants, on Aspàsia demostrava la seva gran intel·ligència.
    Segons Xrisi Tefarikis, Aspàsia, “no és la” tonta bonica” ni la “sàvia lletja”; és ambdues coses.

    5. Hipàtia va ser una filòsofa, una astrònoma i una matemàtica excepcional. Durant vint anys va ensenyar matemàtiques, astronomia, lògica, filosofia, mecànica i va ser cridada “La Filòsofa”.
    Les seves contribucions científiques són: la invenció de l’aeròmetre, un planisferi, un astrolabi, etc…
    Hipàtia va ser símbol de l’ideal grec, doncs reunia saviesa, bellesa, raó i pensament filosòfic, però a més era una dona científica i amb un paper polític important.
    Tot això unit a la seva negativa a convertir-se al cristianisme va culminar amb el seu brutal assassinat a mans d’un grup d’exaltats.
    “Va ser una persona que va dividir la societat en dues parts: els que la consideraven com un oracle de llum, i aquells que la veien com un emissari de les tenebres “. (Elbert Hubbard)

  27. Abigail Quiñonez Lajones

    La filòsofa i matemàtica Teano, casada amb Pitàgoras. Si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, creieu que la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual? Passa encara avui el mateix? Ser dona intel·ligent i culta és un mèrit o un demèrit? Què n’opineu?

    -No hagués conreat la seva part intel·lectual ja que estaban condenadas a fer les coses de casa i cuidar els nens i no tenien la oportunitat de estudiar. Avui en dia aixo no passa ja que tothom te el dret tenir una educació, avui en dia es un mérit que una dona sigui culta.

    La filòsofa Aspàsia de Milet. Qui és? Què en sabem?

    -Fou una dona milèsia, mestra de retòrica i logògrafa. Era filla d’Axioc i vivia a Atenes va ser amant de Pèricles.

    Què en sabeu d’Hipàtia? Per què és més coneguda?

    -Fou una filòsofa neoplatònica, científica i mestra natural d’Alexandria, va destacar en les matemàtica i l’astronomia, considerada la primera dona coneguda que féu una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.

  28. Zícora

    Salve.

    Aspàsia de Milet fou una dona milèsia, mestra de retòrica i logògrafa. Era filla Axíoc, que va anar a viure a Atenes. Allà, Pèricles es va enamorar d’ella, que passaria a ser la seva amant des d’aproximadament el 450 a.C al 445 a.C, fins a la mort d’aquest cap al 429 a.C. En general, se sap molt poc de la seva vida. Va passar la major part de la seva vida adulta a Atenes. Podria haver influït tant en Pèricles com en altres polítics. Es diu que va influir en la guerra contra Samos (440 a.C), que interessava a Milet. L’esmenten en els seus escrits Plató, Aristòfanes, Xenofont i altres autors de l’època. En alguns diàlegs de Plató apareix com a model de dona intel·ligent i amant de la saviesa. Inclús se la menciona en obres modernes, com els poemes de Leopardi o novel·les històriques que recreen l’època.

    Per altra banda, està Hipàtia. Fou una filòsofa neoplatònica, científica i mestra natural d’Alexandria a la província romana d’Egipte, destacant sobretot en els camps de la matemàtica i l’astronomia. Fòra membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria. És més coneguda pel fet de ser la primera dona que va fer una contribució substancial al desenvolupamnet de la matemàtica.

    Fou filla de Teó (Theon), matemàtic i cap de la Biblioteca d’Alexandria, a Egipte.

    Vale.

  29. Sergio Fernández

    Xaipe
    . la filòsofa Aspàsia de Milet. Qui és? Què en sabem?
    -Aspàsia va ser una de les moltes dones que van escriure sobre ginecología però ella juntament amb Cleopatra són les més conegudes.
    Aspàsia va ser la dona de Pericles i professora de retòrica en el cercle del mateix. Es diu que va escriure la famosa oració fúnebre de Pèricles l’any 430, i apareix en els Diàleg de Plató com a mestra de Sòcrates.
    Finalment va ser sotmesa a un procés d’impietat, al voltant de això podem suposar que es va desenvolupar l’incipient moviment d’emancipació femenina.
    . Què en sabeu d’Hipàtia? Per què és més coneguda?
    -Hipàtia d’Alexandria va néixer al any 370 i va morir al 415. El seu pare, Teón, va deixar que Hipàtia es convertís en una dona de ciències i de filosofía, cosa molt impactant perquè el sistema social d’aquella època les dones no tenien dret a cap tipus d’educació i les seves vides les passaven tancades a casa.
    És molt coneguda perquè la seva vida impacta molt ja que va ser científica, va estudiar filosofia, mecànica, va ensenyar geometria, astrologia…i en aquella època això en una dona era impensable. Encara que la van acabar assassinant per defensar amb el que creia.

  30. Álex Aguilera

    Xaipe

    La primera de les dones mencionades es Aspàsia, dona de Pericles, reconeguda com una figura molt important dins de la política d’Atenes. Gracies a la seva capacitat per la retórica, i la seva bellesa, es va convertir en una dona influent. No crec que Aspasia poguesi haver demostrat els seu valor com a dona erudita si no s’hagués casat amb un home d’alt cárrec com Pericles.
    Aquest es el cas de Teano, dona de Pitàgores, important matemàtica i filósofa a qui se li atribueixen diverses obres rellevants avui en día. Potser si no hagués estat casada amb un home important mai hagués pogut desenvolupar les seves aptituds intel·lectuals: pero definitivament si no hagués estat casada amb un home erudit com Pitàgores les seves virtuds mai s’haguessin descobert. Això no ens queda tan llunyà: es un cas recurrent, tot i que cada vegada menys; Ser una dona intel·ligent torna a ser un mérit després d’anys en els qual la funció més important d’una dona era la bellesa.
    Hipàtia, però, no va dependre de cap home ja que no es va casar (s’especula que es va casar amb un tal Isidor, però en qualsevol cas no va dependre d’ell per adquirir la seva fama). Hipàtia es considera la primera dona que va adquirir total credit per els seus descobriments científics.

  31. Imad

    Salve!

    Molt bon apunt, Teano va ser la deixebla de Pitàgores i es va casar amb ell aixì va ensenyar a l’escola pitagòrica en aquella època la dona estava marginada de les activitats científiques, però a l’escola pitagòrica de Crotona no.
    Però si Teano no hagués pogut conèixer a Pitàgores, no hagues pogut conrear la seva part intel·lectual de igual manera, ja que gracies a Pitagores ella va aprendre molt a Teano i Pitàgores es van casar, a pesar que ell era molt major i van tenir tres fills: dos homes i una dona. No obstant això, la maternitat mai la va allunyar de l’estudi, i a les classes va afegir l’escriptura de tractats de matemàtiques, física i medicina.
    Actualment la dona te mèrit per saber lo que sap i tenir la educació que tenen ara, per això hi ha dones que saben més que d’altres homes i saben defensar-se soles, sense ningú.

    Aspàsia va ser esposa de Pèricles i professora de retòrica en el circulo del mateix. Es diu que va escriure la famosa oració fúnebre de Pèricles de l’any 430, i apareix en els Diàleg de Plató com a mestra de Sòcrates.
    Aspasia conjuminaria els rols d’esposa i d’hetera, atès que solament per aquest estatus, podia incorporar-se als cercles masculins de la societat atenes.

    Hipàtia es va convertir en una de les millors científiques i filòsofes de la seva època, erudita d’un coneixement que els cristians identificaven amb el paganisme i que per tant perseguien.
    Els cristians van cremar i van destruir tots els temples i centres grecs, van perseguir a tots els acadèmics del Museu obligant-los a convertir-se al cristianisme si no volien morir. Hipàtia es va negar tant a convertir-se al cristianisme com a renunciar al coneixement grec, a la filosofia i a la ciència que per més de vint anys havia après i ensenyat en el Museu. Felicitats !

    Valete!

  32. Pingback: Reivindicant Hipàtia | Aracne fila i fila

  33. Marta Verde

    Salve!!
    Teano és la princesa de Tràcia que va ser sacerdotissa d’Atenea durant la guerra de Troia. Es va casar amb Antènor, que va ser rei de Tràcia, però durant la guerra de Troia va ser conseller del rei Príam i es va mostrar sempre partidari de negociar la pau amb els grecs, per això els troians en desconfiaven.
    A “la Ilíada” s’explica com Teano, Hècuba (segona esposa del rei de Troia Príam) i totes les dames troianes van oferir sacrificis i pregàries a Atena per Troia, però aquestes novan ser escoltades ja que els grecs van entrar la ciutat i la destruir-la completament. Malgrat tot, Teano i el seu marit Antènor varen ser respectats per les tribus nòmades gregues ja que havien demanat el retorn d’Helena a Esparta a l’inici del conflicte.
    La filòsofa i matemàtica Teano, es va casar amb Pitàgoras, jo crec que Teano va poder conrear la seva vàlua intel·lectual gràcies a Pitàgoras, però també perquè ella mostrava interés pel coneixement, sense l’interés i si no li hagués agradat no hagués après de Pitàgoras. Ser una dona intel·ligent és un mèrit, més bé és una cosa ja gairebé normal, com si un home fos intel·ligent, estem arribant a igualar el prestigi dels dos sexes.
    Cleobulina de l’illa de Rodes, era filla del savi Cleòbul. El seu pare, va ser considerat un dels set savis creia que calia educar les dones i, ell mateix dóna un bon exemple amb la seva filla. No deu la seva fama per ser filla de Cleòbul, qui la cridava pel nom d’Eumetis (la de la bona intel·ligència), sinó que té aquesta fama per la seva saviduria.
    Aspàsia va ser mestra de retòrica (és a dir, era sofista) i la segona dona de Pèricles. Va ser mestra de retòrica i de filosofia dels seus dos marits. Un dels seus alumnes més destacats va ser Sòcrates, del qual, també, va ser consellera sentimental. Era una gran educadora, tot i que la comèdia ridiculitzava i es burlava de totes aquelles dones que escapaven del paper d’esposa i mare assignat per la societat del seu temps.
    Hipatia d’Alexandria va ser una de les primeres dones de la historia que va contribuir al desenvolupament de les matemàtiques.Hipatia es dedicà, a investigar y ensenyar Matemàtiques, Geometria, Astronomia, Lògica, Filosofia y Mecànica, ocupava la càtedra de Filosofia platònica pel qual els seus amics li deien “la filòsofa”.

  34. Xènia Serra

    La filòsofa i matemàtica Teano, crec que encara que no hagués estat casada amb Pitágoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, si ella estava interessada en poder conrear la seva part intel·lectual ho podria haver fet sola, encara que gràcies a Pitàgores i la seva escola, Teano va poder avançar millor i més ràpid en els seus coneixements. Actualment, les dones tenim llibertat a decidir si volem conrear la nostra part intel·lectual o no i no hi ha cap limitació i tampoc tenim que estar casades amb algún intel·lectual per fer-ho. Jo crec que ser una dona intel·lectual i culta és un bon mèrit i també tenim que agrair als mestres actuals que són els que començen a conrear les ments dels nens.

    Aspàsia de Milet va ser una mestra de retòrica i logògrafa. Quan va anar a viure a Atenes, Pèricles es va enamorar d’ella i van ser amants durant uns quants anys, ja que Pèricles estava casat. Aspàsia pot haver influït en Pèricles i diferents politics de l’època, i també se la pot trobar esmentada en algunes obres de Plató, Aristòfanes, Xenofont i altres filòsefs coma model de dona intel·ligent i amant de la saviesa.

    Hipàtia va ser una de les primeres dones de la historia que va contribuir al desenvolupament de les matemàtiques i la filosofia. Ella es va convertir en una de les millors científiques i filosofes de la seva època, i va escriure diverses obres i aportacions científiques que van contribuir molt en l’estudi de les matemàtiques, filosofia, astronomia, etc. Hipàtia és molt famosa sobretot en la història de la seva mort, ja que va passar quan els cristians van cremar i destruir tots els temples i centres grecs. Els cristians van perseguir a tots els acadèmics de la ciutat d’Alexandria obligant-los a passar-se a la religió cristiana però Hipàtia es va negar i a causa d’això la van executar cruelment. D’ella podem trobar moltes mencions i també van fer una pelicula on ella es protagonista: Àgora.

  35. F. Xavier Gras

    Salve!

    Primerament, el apunt comença amb un molt bon resum dels inicis de la filosofia molt encertat, finalment i el que es vol defensar en aquest apunt és el paper científic de la dona grega i, en concret, la figura sovint oblidada de les poques dones filòsofes, matemàtiques, astrònomes, com per exemple Teano:
    Teano fou filòsofa i matemàtica i estava casada amb Pitàgoras, jo posaria la mà al foc dient que el fet d’estar casada amb el filòsof Pitàgoras va marcar el seu camí com a filòsofa i matemàtica. És clar també que ella va voler apendre coneixements. Actualment, tot hi que possiblement hi ha casos concrets, les dones han aconseguit molts més drets i llibertats que no pas les que tenien en l’època de Teano, així doncs, la cultura i intel·ligència de la dona és atribuïda a ella mateixa.

    Cleobulina de Lindos era filla del savi Cleòbul. El seu pare, un dels set savis, creia que calia educar les dones i ell mateix ho duu a terme amb la seva filla.

    Aspàsia va ser mestra de retòrica i amant de Pèricles. Pèricles marxà de casa seva per anar amb Aspàsia deixant a la seva dona. Un dels seus alumnes més destacats va ser Sòcrates. Tot i que no es coneix molt d’ella, sabem que va viure molts anys a Atenes amb Pèricles. La podem trobar esmentada en algunes obres de Plató.

    I finalment, Hipàtia fou una filòsofa neoplatònica, científica i mestra natural d’ Alexandria a la provincia romana d’Egipte. És considerada la primera dona que aportà nous coneixements a les matemàtiques. També va treballar l’astronomia i la geometria. Però va acabar malament, un dia de març de l’any 415 quan tornava a casa fou sorpresa al carrer per fanàtics cristians els quals la llevaren del seu carro i l’arrossegaren fins a una església on la van despullar i assassinar. Podem veure a Hipàtia representada en la pel·lícula Àgora.

    Vale!

  36. Elisa Moya

    Salve!

    M’ha resultat interessant aquest article, seguidament us deixaré la meva opinió sobre els noms de Teano, Cleobulina, Aspàsia i Hipàtia i sobre el perquè han arribat als nostres dies.
    Teano va ser una filòsofa i matemàtica casada amb Pitàgoras, si no hagués estat casada amb ell, sota el meu punt de vista, sí que hauria conreat la seva vàlua intel·lectual però no de la mateixa manera. Per una banda, el seu intel·lecte seria el mateix casada amb algú o amb altre però d’altre banda, al tenir algú amb un intel·lecte superior a la resta es poden consultar opinions i mantenir diàlegs que ens poden enriquir com a persona i com a ment més desenvolupada. En general, avui dia passa el mateix, l’intel·lecte és el mateix però hi ha diferents maneres de conrear-ho.
    Ser dona intel·ligent i culta és un mèrit indubtablement, tant en els temps passats com els actuals.

    Pel que fa a Cleobulina podem dir que tenia diversos noms, l’habitual, Cleobulina, Cleobulena i Cleobula, el seu pare li va donar el nom d’Eumetis, però el nom relacionat amb el pare fou el que es va usar habitualment, és a dir, Cleobulina de Lindos ja que el seu pare s’anomenava Cleòbul de Lindos. Segons Plutarc, va néixer a Corint i es va distingir per les seves qualitats morals i intel·lectuals.

    Amb relació a Aspàsia podem dir que el seu nom ens ha arribat ja que molts filoòsofs importants van escriure d’ella, com per exemple Plató, Aristòfanes, Xenofont entre d’altres autors de l’època. També va surtir en alguns diàlegs de Plató, on apareix com a model de dona intel·ligent i amant de la saviesa. També Plutarc es refereix a ella en la seva biografia de Pèricles. A més de ser mestra de retòrica i logògrafa.

    Quant al nom d’Hipàtia, el seu nom ens ha arribat ja que és considerada la primera dona coneguda que féu una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica, a més de destacar en el camp d’astronomia i com a mestre.

    Com a conclusió podem dir que tots els clàssics ens han aportat quelcom, d’alguna manera o d’altre o en menys quantitat o més i per això molts dels seus noms ens han arribat.

  37. victorsanchez

    Article molt interessant sobre els inicis de la filosofia i sobre el paper de la dona grega en la ciència!
    En la meva opinió, crec que si Teano no s’hagués casat amb Pitàgoras no hagués après tants coneixements matemàtics com els que va aprendre. Tot i que es
    diu que teano va ser alumne del filòsof de la Magna Grècia, no és el mateix aprendre i compartir coneixements com a alumne que com a dona d’un gran matemàtic
    com és aquest.
    Pel que fa a les altres dones que apareixen en l’article, Cleobulina de Lindos, que era filla d’un dels set savis de Grècia, va ser educada pel seu pare,
    ja que aquest creia que s’havia d’educar a les dones. Cleobulina va escriure diverses obres de poesia.
    Aspàssia de Milet va ser una mestra de retòrica neoplatònica que es va casar amb Perícles a Atenes. Aspàssia però, va tenir molts enemics, la majoria van
    ser polítics atenencs.
    Pel que fa a Hipatia, va viure a Egipte. Es va caracteritzar pels seus coneixements en matemàtiques i astronomia. Hipatia però, va ser assassinada per ferigresos
    cristians l’any 415 aC.
    Crec que la situació de les dones en la societat ha millorat notablement respecte a l’època grega, ja que actualment té gairebé les mateixes oportunitats
    que l’home en tots els aspectes. Tot i aixì, crec que encara s’han de millorar algunes coses, com ara les condicions laborals o en el tema dels maltractaments.

  38. Pingback: Per què Grècia és el bressol de les ciències? | Aracne fila i fila

  39. Iria Rael

    Xaipe!
    Molt bon apunt, Teano va ser la deixebla de Pitàgores i es va casar amb ell aixì va ensenyar a l’escola pitagòrica en aquella època la dona estava marginada de les activitats científiques, però a l’escola pitagòrica de Crotona no.
    La filòsofa Aspàsia de Milet. Qui és? Què en sabem?

    -Fou una dona milèsia, mestra de retòrica i logògrafa. Era filla d’Axioc i vivia a Atenes va ser amant de Pèricles.

    Què en sabeu d’Hipàtia? Per què és més coneguda?

    -Fou una filòsofa neoplatònica, científica i mestra natural d’Alexandria, va destacar en les matemàtica i l’astronomia, considerada la primera dona coneguda que féu una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.

  40. Alèxia Alvárez

    Xaipete!
    -Qui va ser Teano?
    Va ser la més cèlebre de les dones filòsofes de l’escola pitagòrica, suposadament la dona de Pitàgores i mare amb aquest de Damo, Telauges, Mnesarc, Mia i Arignota.
    -Si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel•lectual, la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel•lectual? Passa encara avui el mateix? Ser dona intel•ligent i culta és un mèrit o un demèrit? Què n’opineu?
    Téano va nèixer a Crotona en el segle VI a. C, va ser una matemàtica grega i esposa de Pitàgores i membre de la escola pitàgorica. Crec que Pitàgores li va transmetre els seus ensenyaments ja que com be diu la clàudia, una parella cuan passa molt de tems junta, s’aprenen cosses d’un de l’altre. Ser una dona intel•ligent te molt de mèrit ja que avui en dia les dones tenim els mateixos drets que els homes i podem tenir un bon futur gràcies als nostres estudis.

    – Què en sabeu d’Hipàtia? Per què és més coneguda?…
    Hipàtia va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d’Egipte, que va destacar en de les matemàtiques i l’astronomia, membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria al començament del segle V. Seguidora de Plotí, va conrear els estudis lògics i les ciències exactes. Va educar a una selecta escola d’aristòcrates cristians i pagans que van ocupar alts càrrecs.
    – la filòsofa Aspàsia de Milet. Qui és? Què en sabem?
    Aspàsia era filla d’Axíoc, que va anar a viure a Atenes. Allí Pèricles es va enamorar d’Aspàsia, Pèricles estava casat amb una dama atenenca amb la qual tenia tres fills, però amb la que no vivia bé, i va anar a viure amb Aspàsia amb el consentiment de la dona, però sense formalitzar la unió, donat que la llei prohibia l’enllaç amb dones estrangeres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *