Avui, tercer dijous de novembre, celebrem l’aniversari del naixement de Sòcrates, elegit com Dia Mundial de la Filosofia, amb la pel·lícula de Roberto Rosellini i aquesta dramatització de la seva mort:
L’acusació de Sòcrates, segons una adaptació de L’apologia de Plató interpretada per Raul Palma:
[youtube]http://youtu.be/hzXt8sXWWBo[/youtube]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/nxVwsKNv08Q" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Vid. al Youtube l’Al·legoria de la caverna i Matrix. Vid. La cinta de Νίκη
Imagina uns homes que habiten una caverna subterrània. Estan asseguts d’esquena a l’entrada, amb els peus i mans lligats de tal manera que només poden mirar la paret de darrere la caverna. Al seu darrere hi ha un mur alt, i per darrere el mur caminen uns éssers, que s’assemblen als homes, i que aguanten diverses figures damunt del mur. Com que hi ha un foc darrere aquestes figures, projecten ombres flamejants a la paret de la caverna. Així, l’única cosa que poden veure els habitants de la caverna és un teatre d’ombres. Han estat en aquesta posició des del dia en què van néixer, i per tant es pensen que aquestes ombres són l’única cosa que existeix.
Jostein GAARDER, El món de Sofia, 1991 (trad. E.Folch i T.Hoverstad)
Si encara en vols saber més consulta la pàgina Filòpolis del professor Llorenç Vallmajó sobre Plató: el mite de la caverna. Si t’agrada llegir, no et perdis El món de Sofia de J. Gaarder ni La caverna del nobel José Saramago.
Llegiu la lletra de Canción griega de Luis Barros dins l’àlbum Canciones para levantar el ánimo 2002:
Canción griega
Acrópolis, cariátides, Medea,
Corinto, Delfos, Palas Atenea.
Soy un Diógenes buscando un hombre probo,
un Aristófanes riéndose de todo,
soy un Homero cuentamusa y delirante,
soy un Pericles camorrero y elegante;
soy Aristóteles clasificando el mundo,
Epaminondas enrulado y furibundo,
soy Parménides inmóvil en Corinto,
soy Heráclito cambiante y variopinto;
soy Platón sentado en la caverna,
un Demóstenes sin pelos en la lengua,
soy Empédocles un semidiós barbudo,
soy un Sócrates genial y cojonudo.
Esparta, Rodas, Mileto, Licurgo,
Tucídides, filípica, demiurgo.
Soy Hesíodo cantando a los efebos,
soy la Safo de las arenas de Lesbos,
soy Hipócrates curando sarampiones,
soy Demócrito tocando los cojones,
soy Herodoto subiendo el Peloponeso,
soy un Fidias partenónico y obseso,
soy Praxíteles el gran perfeccionista,
soy Protágoras fatídico y sofista;
soy Eurípides montado en un coturno,
soy Pitágoras febril y taciturno,
soy Arquímedes palanca de la farsa,
soy Plutarco biografiando la comparsa.
Aquiles, Menelao, Samotracia,
Esquilo, Macedonia, democracia.
Letra y música: Luis Barros
Què us ha semblat? Quin compendi d’erudició! Ara ens caldrà esbrinar qui és qui, o què és què? Aquí hi trobareu el qüestionari corresponent.