Tag Archives: Oratòria

Jana de la Peña de l’IPM guanya el Premi Núria Tudela i Penya 2023

El Premi Núria Tudela i Penya adreçat a estudiants del cartell de Premis Auriga (2023), al qual poden optar els alumnes d’ensenyament secundari i universitari de tots els territoris de llengua catalana per treballs relacionats amb qualsevol aspecte del món clàssic, ha estat atorgat en la seva XXXI edició a Jana de la Peña Mateos, pel seu treball de segon de batxillerat “L’educació a l’antiga Grècia”, tutoritzat per la professora de grec Margalida Capellà Soler, de l’Institut Premià de Mar, de Premià de Mar (Maresme). El treball presenta els inicis de l’ensenyament, passant per Atenes i Esparta, dues ciutats gregues amb diferents sistemes educatius, i mostra qui estudiava, qui ensenyava, què i estudiaven els grecs a l’antiguitat.

En una entrevista al Diari El Punt Avui, Montserrat Tudela comenta: “L’educació s’hauria de situar al centre de la nostra societat, perquè ens hi estem jugant el futur”. A quines conclusions arriba Jana de la Peña?: “Parla dels sistemes educatius, i de la gran mancança que hi representem les dones, i de moltes coses que s’haurien d’estar fent ara, com per exemple les normes d’oratòria. L’educació no va ser obligatòria fins a Roma, per una qüestió de necessitat d’estendre el llatí per tots els territoris que acabarien sent l’imperi romà. Era obligatori fins als 12 anys, per als nens i nenes. Si la dona és necessària per estendre el llatí, se l’educa; si no, se la tanca a casa.”

Jana de la Peña centra la seva part pràctica sobre la importància d’aprendre a parlar bé en públic, tal com ho feien els grecs, i  va entrar a classe dels alumnes de 2n de l’ESO de Pren la paraula.

Jana de la Peña a classe de Pren la paraula 2n ESO IPM

Presentació TR Jana de la Peña

La directora de la revista Auriga, Montserrat Tudela, ha declarat “per mirar cap endavant, per entendre el present i, fins i tot millorar-lo, cal que mirem enrere, i el món clàssic és en el substrat de la nostra identitat. La distància cronològica amb els clàssics grecollatins ens permet analitzar problemes i situacions actuals amb més objectivitat i ens hauria d’ajudar a trobar solucions a conflictes contemporanis. També per això cal estudiar els clàssics i els Premis Auriga mostren que el coneixement del nostre passat es pot fer de múltiples maneres, no només a les aules”.

La revista Auriga, l’única publicació en català dedicada a la divulgació del món clàssic a Catalunya, també ha premiat en la seva XXXI edició el Festival Tarraco Viva, el festival romà de Tarragona, que enguany ha celebrat la seva XXV edició ha estat guardonat amb el Premi Carles Miralles, per a iniciatives pedagògiques de món clàssic dels territoris de llengua catalana. El jurat ha decidit guardonar Tarraco Viva per la seva tasca de divulgació històrica rigorosa de l’època romana i perquè un dels seus objectius fundacionals és potenciar i estimular l’interès per la història en els col·lectius escolars, per tal que siguin, en el futur, ciutadans amb la idea del valor cultural i, per tant, humà, del patrimoni històric. Una part important de la programació del festival romà es dedica especialment a alumnes d’ensenyament reglat.

El Premi Musa d’exposicions del món antic ha estat atorgat al Museu de Granollers per l’exposició temporal “In illo tempore. Granollers en època romana”, que pretén acostar al públic a la realitat d’una ciutat fundada fa gairebé 2.000 anys. La mostra és el resultat de tres dècades d’intervencions arqueològiques a la ciutat que han aportat noves troballes en l’herència romana del patrimoni romà ja documentat al segle XX per nombrosos estudiosos. La majoria de les peces mai no havien estat exposades.

L’acte del lliurament dels XXXI Premis Auriga tindrà lloc a la Reial Acadèmia de Bones Lletres (carrer del Bisbe Caçador, 3, Barcelona) el dia 5 d’octubre, a les set de vespre, en el decurs del qual la doctora Francesca Mestre, catedràtica de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona, impartirà la conferència “L’escola dels antics”.

Foto de família dels Premis Auriga: Premi Musa, Premi Carles Miralles i Premi Núria Tudela i Penya

Jana de la Peña, alumna de l’institut Premià de Mar, rep de la mà de Xavier Tudela el Premi Núria Tudela i Penya 2023

També es lliurà el Premi Núria Tudela i Penya 2022 a l’alumna de grec de l’institut Premià de Mar Katherine Ortiz.

Katherine Ortiz, alumna de l’institut Premià de Mar, rep el Premi Núria Tudela i Penya 2022 de la mà del cap de Currículum del Departament d’Educació, Xavier Yañez

L’enhorabona a tots els guardonats! Jana i Kathe, tot un orgull d’alumnes de Grec de l’institut Premià de Mar! Per molts anys, revista Auriga!

Parlem amb el cos, persuadim amb la paraula

“Avui, toca parlar”. Avui ens visita al nostre institut Bàrbara Pastor, la “profe rebelde”.

Bàrbara Pastor

N’Elisa i en Xavier fa pocs dies la varen entrevistar per Skype i en el seu treball de recerca de referents podeu veure la conversa que varen tenir amb ella.

Quan jo  anava a l’institut, vaig conèixer la Bàrbara en unes fires llatines que ella va organitzar, on vaig tenir la sort de parlar tres dies en llatí, fer àpats romans i conèixer enamorats del món clàssic d’arreu del món; tres dies que em varen acabar de decidir d’estudiar clàssiques en comptes de genètica com pretenia fer. Va ser una experiència impactant i molt emocional que, malgrat han passat els anys, la recorda com si fos ahir i, de ben segur, m’han marcat com a professora.

Fa poc la Bàrbara em va deixar un comentari en El Fil de les Clàssiques i, tot i que ella es pensava que no em coneixia, de seguida li vaig venir a la ment, i  avui, abans de partir cap a Madrid per presentar el seu últim llibre Somos lo que sabemos,  tenim el goig de conèixer-la, d’aprendre de la seva experiència, vitalitat i ganes de canviar l’ensenyament: l’alumne/a ha de parlar més i el professor molt menys. Ens ensenyarà a parlar amb el cos i a persuadir mitjançant la paraula, inspirada en els clàssics, i seguint el seu mètode Oratoga AEIOU®: “Argumenta, Expressa, Inventa, Ordena i Unifica”.

Avui els més de cent alumnes de 4t de l’ESO de l’institut IPM sou ben afortunats i jo, la primera. Gaudiu d’aquestes dues meravelloses hores que la Bàrbara Pastor ens regala.

[youtube]http://youtu.be/pdgXfgilSfM[/youtube]

[youtube]http://youtu.be/6jMeKkHRsWw[/youtube]

No és fàcil ser un bon orador!

Fa uns dies us proposava declamar la primera Catilinària de Ciceró, i mireu per on Camila Pérez, de primer de batxillerat, s’hi ha atrevit. L’enhorabona, Camila! Crec que tal com  diu Licini Cras (a De l’orador de Ciceró) Apol·loni d’Alabanda et voldria entre els seus alumnes ja que rebutjava, tot i ensenyant amb  paga, aquells que no tenien uns dots naturals adduint que “en l’orador es requereix l’agudesa dels dialèctics, els conceptes dels filòsofs, el llenguatge gairebé dels poetes, la memòria dels jurisconsults, la veu dels tràgics, els gestos si fa no fa dels actors cabdals. Per això entre els homes res no es pot trobar més rarament que un orador perfecte.”

La Camila, sense cap classe d’oratòria, té dots naturals; ara li caldria, a més de millorar en la dicció del llatí, amor a l’art de l’eloqüència i exercici per arribar a ser l’oradora perfecta. Avui més que mai cal ser un bon orador, perquè sensu lato ni els polítics, ni els dirigents, ni els directors, ni els conferenciants… gaudeixen de les qualitats que esmenta Cras en el tercer llibre De l’orador de Ciceró,  potser aquest també és un argument que caldria afegir a la nostra llista de Per a què serveix  avui estudiar llatí? Aquesta setmana mateix sortia a El país que les empreses valoran ara (ja era hora!) els llicenciats en humanitats  perquè entre altres facultats saben defensar oralment un tema, i es ressalta l’habilitat crítica que dóna el llatí.

Qui més s’anima a seguir el model de la Camila i ho penja a Aracne fila i fila perquè tots ho poguem veure!

Mentrestant, us formulo unes preguntes, que no són retòriques, per anar ampliant els nostres coneixements i, a la vegada, us permeten comentar aquest post amb més judici de valor, a més d’opinar sobre l’art de parlar bé:

  • Quan els joves romans rebien classes de retòrica i d’oratòria?

  • Com havia de ser un bon discurs? i avui?

  • Qui de vosaltres ens escriu el text llatí i la traducció del principi de la primera Catilinària que ens ha declamat la Camila?

  • Quan la va pronunciar Ciceró i per què?

  • Per cert, qui era Ciceró?

  • Qui era Catilina? De què se l’acusa?

  • Què era el Senat? Quina era la funció dels cònsols? Quin nom rebia la mesura excepcional amb què el Senat conferia poders extraordinaris als cònsols per restablir l’ordre polític?

  • Què vol dir l’expressió Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?

  • Quin llatinisme prescrit per les PAU de llatí a Catalunya ha esdevingut famós a partir del text declamat?