Tag Archives: Aspàsia

Dona, ciència i filosofia a Grècia

cartell_web1

Entre els actes de la 18a Setmana de la Ciència (vid. El llatí, llengua científica fins al segle XVIII), val a recordar el paper de la dona grega en la ciència. A més, des de l’any 2002, en què l’Organització de la Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), com a resultat de la necessitat de la humanitat de reflexionar sobre els esdeveniments actuals i fer front als desafiaments futurs,  va instituir el Dia Mundial de la Filosofia, aquest se celebra a tot el món el tercer dijous de novembre, tot festejant el naixement de Sòcrates.

Des de El fil de les clàssiques, no podem passar per alt aquesta celebració perquè, com bé sabeu, la filosofia va néixer a Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet, en el segle VI aC. Els primers filòsofs (Tales, Anaxímenes, Anaximandre), tot buscant el principi fonamental de l’univers van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite i mitjançant el lógos “raonament” trobaren la veritat. La filosofia intenta explicar, abans que res, les causes profundes de les coses per mitjà de la raó, i rebutja qualsevol altre instrument (mite, creença, etc). De la filosofia, se’n van anar escindint després les diferents ciències: els pitagòrics i els seus descobriments matemàtics; els sofistes que, a l’Atenes del segle V aC, es van interessar pels problemes de la cultura i de la societat, per la retòrica i la política, etc. Per entrar a l’Acadèmia, malgrat l’idealisme de l’obra de Plató, calia haver estudiat matemàtiques. Al Liceu d’Aristòtil (que fou essencialment realista i tingué un talent enciclopèdic), es feien investigacions sobre biologia, comportament animal, taxonomia botànica i zoològica. D’aquí precisament provenen molts dels hel·lenismes filosòfics de la llengua catalana: dialèctica, lògica, sofisma, sofista, teologia, antítesi, cínic, estoic, pedagogia, dilema, idea, axioma, empíric, etc.

En El Fil de les Clàssiques, ens encanta la filosofia grega fins al punt que n’hem fet recerca en les cançons i n’hem deixat petja a L’empremta d’Orfeu; però, hic et nunc,  m’agradaria també reivindicar el paper científic de la dona grega i, en concret, la figura sovint oblidada de les poques dones filòsofes, matemàtiques, astrònomes… Podem començar per:

. la filòsofa i matemàtica Teano, casada amb Pitàgoras.  Si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, creieu que la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual? Passa encara avui el mateix? Ser dona intel·ligent i culta és un mèrit o un demèrit? Què n’opineu?

. Cleobulina de Lindos

. La filòsofa  Aspàsia de Milet. Qui és? Què en sabem?

. Què en sabeu d’Hipàtia? Per què és més coneguda?…