Vivim mentre algú ens recordi i hi ha gent que viu eternament si hem de fer cas a Horaci: “non omnis moriar“. Passen els dies i tots els dimecres continuo esperant amb candeletes Los sueños de Hermes, tot i que malaguanyadament els somnis es van esvair aquest estiu. Avui és un dia en què percebo un somni amb un adjectiu com aquells en què sols en Juanvi acostumava a excel·lir, com “nefelibata” després de les Jornadas de culturaclasica.com de fa uns anys a Mèrida; i no sé perquè, potser per inspiració divina, potser per enyor però gairebé sé del cert amb quin adjectiu qualificaria aquesta notícia (Joan Pons, Campanet (Mallorca) www.diariodemallorca.es 11/02/2014).
Category Archives: General
11 de febrer el Dia de la Internet Segura
En el dia d’Internet Segura, em plau recordar aquest article publicat a la revista de Campanet:
Els temors de la gran revolució de l’era digital
per Margalida Capellà i Soler
Revista de Campanet juliol-agost 2013
Un llibre sempre ens porta a un altre i un escrit a un altre, així en l’era digital una pàgina web ens fa navegar envers una altra i un apunt d’un blog a un altre. Qui no ha sentit més d’una vegada que això de les noves tecnologies, dels ordinadors, de les tauletes, dels llibres digitals i d’Internet res de res, modes d’un moment que sols serveixen per perdre el temps, distreure la gent i estimular la mandra?
L’ésser humà ha tingut sempre la necessitat de saber, i per tant d’informar-se i de comunicar-se. Quatre han estat els moments cabdals en el desenvolupament dels sistemes comunicatius de la humanitat: l’assoliment del llenguatge oral, que eclosiona l’hominització; l’aparició de l’escriptura, que s’inicia en el període neolític i que esdevé un instrument clau primer per inventariar materials i més endavant per a la conservació de continguts útils, religiosos, polítics, històrics, filosòfics, literaris…; la invenció de la impremta, que provoca canvis en l’àmbit del pensament (llibertat de consciència, de tolerància i necessitat d’expressar-se lliurement) i finalment en el segle XX la irrupció dels sistemes de comunicació audiovisual (ràdio, telèfon, cinema, televisió i Internet) en què el major nombre de persones participen en els processos d’informació i d’obtenció de coneixement.
Avui vivim un moment clau que suscita la mateixa objecció en alguns àmbits com aquell que es va viure en l’època del filòsof grec Plató (V-IV aC) en què es va passar de l’oralitat a l’escriptura o segles més tard, quan es va inventar la impremta i es va passar a la lletra impresa. Hieronim Squarciafic, promotor de la impressió dels clàssics llatins, també va argumentar, el 1477, que “els llibres en abundància feien menys estudiosos els homes” (Lowry, 1979, pàgs. 29-31). Es creia que la lletra impresa feia malbé la memòria i debilitava el pensament, degradant l’home o la dona savis en profit de la sinopsi de butxaca. No cal dir que molts altres consideraven la impremta un nivellador desitjable que feia savi tot el món. Tot això no us recorda certes opinions actuals respecte a Internet, les TIC i els llibres digitals?
Internet ens ha canviat la vida. No és diferent la nostra forma de comunicar-nos amb el banc?; de comprar entrades per anar al teatre, a un museu,… ?; d’organitzar-nos una escapada de cap de setmana o un viatge de vacances?; de relacionar-nos amb els familiars i amics?; de fer recerca?; de llegir la premsa?; de consultar la nòmina, la factura de telèfon, de la llum, del gas…?; de fer negocis?; de fer noves amistats?; de matar les hores? …
Sens dubte, Internet suposa pel que fa a la comunicació una revolució molt més gran que la que va fer la impremta pel que fa a l’accés de les persones a la informació, a la comunicació, a la cultura, a l’oci…; fins i tot Internet és molt més revolucionari que la ràdio, la televisió i el mòbil. Els meus alumnes diuen per què volen un mòbil sense Internet? Miren els seus programes preferits o les pel·lícules a través del mòbil connectat a la xarxa! Internet és avui en els cel·lulars intel·ligents! En fi, Internet és una revolució multifacètica. Si desaparegués ens constaria refer el coneixement i les nostres relacions de convivència diària. Tot ara es fa per Internet, fins i tot l’usa l’Administració! Jo des de fa anys no puc concebre les meves classes, les meves recerques, les meves xerrades, els meus cursos de formació, la meva vida… sense Internet.
Internet ha canviat amb dues dècades els costums socials, comercials i polítics de bona part dels habitants del nostre planeta. El nord-americà Vinton Cerf fou una peça fonamental en la creació de la connexió entre les diferents computadores i Berners Lee va desenvolupar la World Wide Web, l’idioma universal (http i programació HTML) per tal que tots els ordinadors connectats puguin compartir informació. Internet va començar sent una gran autopista d’informació de franc o molt barata. Tot seguit, es va emplenar de contingut amb les tecnologies de la web 2.0. Per primer cop en la història de la humanitat s’ha pogut arribar a la creació d’una gran memòria de manera col·lectiva. Qui no ha consultat alguna vegada la Wiquipèdia? En els Estats Unitats un error hi dura 17 segons. La wiquipèdia en català ha estat reconeguda recentment com la primera del món amb la catalogació de “perfecta”. Internet és una gran eina per aprendre idiomes! Tothom hi té el mateix dret per destacar en un camp, per obtenir i compartir coneixement…; però aquesta creació virtual col·lectiva també té els seus perills.
El nostre currículum digital es pot cercar amb uns segons i es manté inesborrable durant tota la nostra vida i més enllà de la nostra mort. Hem perdut la nostra intimitat i els nostres joves, i no tant, els agrada exhibir-se a la xarxa, fins i tot amb poca roba o amb conductes irreverents, un polvorí a l’hora de buscar feina o de perdre-la. Enguany han estat un perill entre els adolescents els Informer o xafardaries anònimes a la xarxa; de tots és conegut el ciberassetjament escolar, …
Per tant, quan estem a la xarxa n’hem de ser conscients. El que pengem als nostres murs, el que piuleu al Twitter, el que opinem en forma de comentaris als blogs, al Facebook… tot és públic i per sempre, tot i que ho esborrem. COMPTE! A més és molt fàcil usurpar la personalitat d’una altra persona, mentir, tenir contactes amb gent que no coneixem… amb uns segons Google sap què ens agrada, què fem, quins són els nostres contactes, què comprem, què consultem, què pensem… Han sorgit unes grans empreses (Google, Facebook, Amazon…) que monopolitzen Internet i que tenen tot un arxiu de les nostres petjades a la xarxa que el poden vendre, com Yahoo al govern xinès, i aquest és el gran perill així com l’opressió i l’espionatge per part dels governs tal com s’ha filtrat que Estats Units espia ciutadans a través de Google, Facebook, Yahoo, Skype…L’escola i els mitjans de comunicació han d’educar i han d’advertir dels perills d’Internet. Les tecnologies són només l’eina, un mitjà potent d’informació, però cal saber-ne fer un bon ús i l’escola hi té un paper clau. Prohibir l’ús dels mòbils intel·ligents, capar l’accés al Facebook … no n’hi ha prou, cal ensenyar com podem utilitzar aquesta xarxa de xarxes a nivell interplanetari per difondre una notícia, una descoberta científica, per buscar i compartir informació, com aprofitar els avantatges, evitar els riscos i no ser víctima del sistema … L’escola ha d’educar els nens des de petits a moure’s per aquest entorn digital, per evitar precisament que el seu allunyament de l’aula sigui encara un al·licient més profund per descobrir-lo pel seu compte, i acabar-ne fent un mal ús com està passant. Des de l’escola també s’ha d’ensenyar d’una altra manera i no només a saber utilitzar la informació de Google sinó a crear coneixement i a compartir-lo per tal d’arribar més lluny. No es poden demanar els mateixos treballs que abans, perquè a la xarxa hi és pràcticament tot. El 60 % dels estudiants declara que plagia els seus treballs escolars. Cal un canvi metodològic urgent; però aquest no és sols un bon ús de la tecnologia digital.
Els polítics també han de saber utilitzar la xarxa i, ara que han descobert la seva força, no poden abusar del seu poder i han de saber que ja no podran controlar l’opinió pública. Internet fa la política més transparent i el món més just. Tot està a l’abast de tothom.Una gran revolució a la premsa i a l’educació que acabarà amb el negoci dels diaris i revistes en paper, així com amb els llibres de text. No se sap, malgrat totes les iniciatives, com continuar cobrant. Tot va MOLT ràpid! Els drets d’autor s’han de preservar; però l’únic que es podrà fer és pagar pel dret d’escoltar una cançó o pel fet de llegir un llibre, de continuar així tot romandrà en el núvol de la discogràfica o de l’editorial. Quin greu que acabi desapareixent el CD, tal com el disc de vinil i la casset! Quin greu que desaparegui el paper imprès! Olor, tacte, poder fer anotacions, subratllar…! Quin greu que desapareguin els DVD i la projecció del cinema en les sales comercials! Fins i tot hi ha veus com la de Karsten Gerloff, president de la Fundació de Software Lliure d’Europa, que pronostiquen sols tres anys més de vida per a Facebook i entre cinc i deu per a Microsoft. De fet, MySpace va desaparèixer! Temps al temps! No sé què acabarà passant; però tot fa predir un gran canvi, una gran revolució!
La banda ampla ha de ser un dret per a tots els ciutadans com el dret a la vida, a l’habitatge, al treball, a l’educació, a la sanitat, a la llibertat d’expressió, etc. Internet no pot crear una fractura en la societat ni en l’escola. No tenir dret a la banda ampla pot acabar sent tan discriminatori com la pobresa. La bretxa digital suposaria una bretxa cultural; però per aprofitar l’enorme cabal d’Internet cal saber què fer davant d’una pantalla, com buscar la informació, què penjar a la xarxa… Com arribar a adquirir coneixement? Val a recordar que informació no és el mateix que coneixement. Per tal d’adquirir coneixement hem d’absorbir una gran quantitat d’informacions, contrastades i ben organitzades.
Internet és la major revolució tecnològica de la humanitat. És una revolució imparable. És clau, però, que continuï sent una gran xarxa lliure i oberta amb una connexió sense espionatge, sense opressió, sense discriminacions.
Plató en la cruïlla de l’oralitat, la impremta en la cruïlla de la difusió dels textos escrits i nosaltres en la cruïlla de l’era digital: tres moments bastants similars, no? Escriptura, impremta i digitalització són formes de tecnologitzar la paraula. Qui ho critica cau en el mateix parany i utilitza el mateix mitjà. Els tres casos van units a la mort: la mort de la transmissió del coneixement només mitjançant l’oralitat, la mort de la lletra manuscrita simbolitzada en posar flors fresques en pàgines de llibres de lletra impresa, la mort del llibre de paper, … en l’era digital.
Tot pensant, he recordat el final del diàleg Fedre (274-275) de Plató en què aquest exposa les seves objeccions a l’escriptura a partir de l’exemplificació del mite de Teüt segons el qual fixar el pensament en paraules escrites és una mala cosa per a la preservació de la memòria ja que les idees queden fixades sense ser verificades ni contrastades. Precisament Plató va fixar el seu pensament per escrit i el coneixem gràcies a les seves obres escrites. He tornat a rellegir el diàleg platònic en la traducció catalana del pare Manuel Balasch en el volum IX dels Diàlegs de la Fundació Bernat Metge), però per si no el teniu a l’abast a Internet el trobareu. També us recomano la lectura atenta de la seva carta setena (Plató, Cartes, introducció, text revisat i traducció de Raül Garrigasait, Barcelona, FBM, 2009) on parla de la política tirànica de Siracusa durant el regnat dels dos Dionisi, però hi ha una digressió (341a-344d) en què tracta si el “gènere” de la paraula escrita és adient o no per a la pràctica i la difusió d’un pensament com cal. Plató sent predilecció pel diàleg viu, pel coneixement interior, per la saviesa pròpia enfront de l’exterior, per la memòria viva. És ben cert els humans no funcionem sense memòria; però la invenció de l’escriptura va permetre conservar millor la informació -l’expressió llatina ho deixa ben palès Verba volant, scripta manent (“Les paraules volen, els escrits romanen”)-; la invenció de la impremta, difondre-la millor i amb la invenció de la digitalització Internet ha permès la creació d’una gran memòria col·lectiva. El mite de Teüt adverteix que la informació no és coneixement. Avui amb Internet patim una “infotoxicació” i ens cal disposar d’eines intel·lectuals per destriar el gra de la palla i adquirir coneixement.. Us adonareu que aquestes textos platònics són de plena actualitat, equiparables als recels actuals, especialment en educació, envers l’era digital. El temps ho dirà!
Què n’opineu, navegants? Feliç Internet segura!Eviteu perills i reivindiqueu una Internet segura!
Escriptors clàssics que conviuen amb nosaltres
[youtube]http://youtu.be/s4wfZQeshLE[/youtube]
El nostre aràcnida ens ha enregistrat a l’IES Margarita Salas de Majadahonda aquest vídeo d’una interessant exposició itinerant (de diversos professors dirigida per Cristina Martín Puente de la UCM) i m’ha sobtat que en les múltiples referències d’escriptors clàssics en places, museus, biblioteques… no n’hi hagués cap de Catalunya. De fet, la presència de la mitologia en l’art ha fascinat sempre ben molt, però no s’ha prestat mai gaire interès a la presència dels autors clàssics en l’art, tot i que aquest han gaudit d’un gran prestigi al llarg de la història i sovint formen part de l’imaginari col·lectiu; de fet, sovint surten de les biblioteques i llibreries per ocupar un espai en places i carrers, en els museus així com en vidrieres, monedes i segells. Avui que anem a les conferències PAU de llatí i de grec que cada any organitza la secció catalana de la SEEC us demano de començar a localitzar-los. A veure qui en trobarà i sabrà discernir el seu significat? Tanmateix, aquesta activitat de recerca queda oberta per tal que anem localitzant els escriptors clàssics que conviuen amb nosaltres i no sols en els noms dels carrers com en aquest Google maps:
Mostra Carrers de Barcelona: Escriptors clàssics en un mapa més gran
Naturam et artem sub uno tecto
Ciències o lletres, una trivial i absurda separació de l’inseparable.
A Carles III li agradaven d’allò més les arts, però encara sentia més passió per les ciències. Des d’infant s’envoltà d’animals i estudià el món natural i així ens el va pintar el 1724 Jean Ranc i el podem contemplar en el Museu del Prado, Madrid. Precisament fins el 27 d’abril de 2014 Miguel Ángel Blanco (Madrid, 1958) hi exposa la seva obra dedicada al diàleg entre art i natura.
Vint-i-dues són les seves intervencions artístiques que es troben en diferents sales de la col·lecció permanent i que li donen un punt de vista ben creatiu i fan que el públic es fixi en els animals, vegetals i minerals de les obres triades. Estableix un diàleg amb l’obra original i activa elements marginals per la fascinació per la naturalesa. Blanco ha comptat sempre que ha estat possible amb peces històriques.

El Furor de les Àguiles (Sala 1), Leone i Pompeo Leoni, Carlos V i el Furor, MNP, Àguila Real, MNCN – CSIC, Foto: Pedro Albornoz/Museo Nacional del Prado
Des de la sala 1 amb el furor de les àguiles (símbols de Zeus/Júpiter) fins a la sala 24, una dent de narval (Monodon monoceros) vora Orfeu i els animals (1600-50) d’Alessandro Varotari (sala 24); a la sala 29 el toro de Veragua davant El rapte d’Europa de Rubens (1628-29) i un conjunt de 17 meteorits al costat de El naixement de la Via Làctia (1637) de Rubens; a la sala 56 a, una atzurita gegant vora El pas de la llacuna Estígia (1520-24) de Joachim Patinir; a la sala 74, un esquelet de dofí (Tursiops truncatus) vora la Venus del dofí (140-150 dC)…Així doncs, s’ha aconseguit fer possible durant uns mesos el somni de Carles III i de Pedro Franco Dávila, que l’edifici Villanueva uneixi sota un mateix sostre (naturam et arte sub uno tecto) les arts i les ciències.

El Toro de Veragua (Sala 29), Pedro Pablo Rubens, El Rapte d’ Europa, MNP, Toro de Veragua, MNCN – CSIC, Foto: Pedro Albornoz/Museo Nacional del Prado

Una llacuna d’atzurita (Sala 56 A), Joachim Patinir, El pas de la llacuna Estígia, MNP, Atzurita gegant, MNCN- CSIC, Foto: Pedro Albornoz/Museo Nacional del Prado

Els raigs de Júpiter (Sala 29),Colecció de meteorits amb El Naixement de la Via Làctia, Rubens, Madrid, Museo Nacional de Ciencias Naturales – CSIC, Foto de Pedro Martínez de Albornoz/Museo Nacional del Prado

Un leviatan engoleix una deessa (Sala 74), Taller romà, Venus del dofí, MNP, Esquelet de dofí, MNCN- CSIC Foto: Pedro Albornoz/Museo Nacional del Prado
Això només és un petit tastet d’aquesta exposició de Miguel Ángel Blanco, no us la perdeu així com la de Las Furias. De Tiziano a Ribera.
Ser lector a Herculà
Des del 18 d’octubre de 2013 fins al 23 d’abril de 2014 es pot visitar a la Casa del lector de Madrid “La villa de los papiros”, una magnífica i excepcional exposició sobre la lectura i l’escriptura a l’antiguitat a través dels papirs d’Herculà i de les relectures que sorgiren a partir del seu descobriment en el segle XVIII. La mostra ha estat comissionada per Carlos García Gual i Nicola Oddati.
Epicur i els seus textos en són el fil conductor, doncs epicúrea era la biblioteca de l’anomenada Vil·la dels Papirs, l’única biblioteca de l’antiguitat clàssica que ens ha arribat, sepultada l’any 79 per l’erupció del Vesuvi. Aquesta magnífica vil·la suburbana a tocar del golf de Nàpols (copiada per Jean Paul Getty en el museu de Malibú, Califòrnia) pertanyia al sogre de Juli Cèsar, Luci Calpurni Pisó, i s’anomena vil·la dels Papirs perquè durant les excavacions portades a terme a Herculà des del 1738 a 1766 s’hi va descobrir, entre el 1752 i 1754, una valuosa col·lecció de papirs carbonitzats per les explosions de gas del volcà a 400º, conservats avui en la Biblioteca Nazionale de Nàpols. Dels 2.000 rotlles, que en un primer moment van confondre amb trossos de carbó i troncs cremats -fins i tot n’empraren alguns com a teies-, se n’han desenrotllat entre 1.600 i 1.700. Són obres filosòfiques escrites majoritàriament en grec. Del filòsof i poeta grec del segle I aC Filòdem de Gadara n’hi ha 44 rotlles i és probable que sigui l’autor de 120 seccions. També hi ha una comèdia en llatí de Cecili Estaci, Faenerator o “L’usurer” sobre un jove que demana diners en préstec per tal de recuperar la seva núvia de mans d’un proxeneta.
En la primera part de l’exposició de La casa del Lector, podem recórrer les diferents estances de la Vil·la gràcies a les reconstruccions virtuals que ha realitzat per a aquesta exposició el Museo Archeologico Virtuale di Ercolano (MAV).
[youtube]http://youtu.be/VDtPDADTC_w[/youtube]
Ens és possible visitar el peristil envoltat de columnes amb una enorme piscina central, on es van trobar unes 80 estàtues de bronze i de marbre. Aquest espai evoca, sens dubte, el jardí epicuri (κῆπος kepos) que cercava la felicitat quotidiana i serena.Tota la vil·la bé podria ser una relectura romana de la filosofia d’Epicur: un mesurat plaer sense dolor, l’amistat com a més alta expressió de l’ètica, la recerca de la felicitat a través del coneixement, la mort com a fenomen natural que no cal témer.
És impactant entrar dins la vil·la amb la reconstrucció virtual del tablinum , per entrar tot seguit a la biblioteca i passar a una sala de lectura privada i a l’educació a Roma, on s’exposen els principals estris d’escriptura de l’antiguitat i una selecció de pintura pompeiana amb escenes de lectura.

Fresc amb estris d’escriptura Pompeia Segle I. Soprintendenza Speciale per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei. Museo Archeologico Nazionale di Napoli
Una sala dedicada a l’escriptura pública amb inscripcions, calendaris, lleis, diplomes, esteles i grafits clou la primera part de l’exposició.
Un túnel del temps ens trasllada a la segona part de l’exposició: relectures d’Herculà 1750. En el segle XVIII es fan tres relectures:
- una d’artística, amb el buidatge de les escultures de la Vil·la dels Papirs que es varen enviar a Carles III i el plànol de l’enginyer suís Karl Weber.
- una científica, amb el treball del pare esculapi Antonio Piaggio (1713-1796) i la seva màquina per desenrotllar els fràgils papirs carbonitzats (sort que els ratjos infrarojos han ajudat recentment en la seva lectura i el fet que ja no cal desenrotllar-los!) i amb l’exposició per primer cop de l’únic papir desenrotllat completament de més de tres metres de llargada i pertanyent a Filòdem de Gadara, conservat conservat a la sala Marcello Gigante de la Biblioteca Nazionale di Napoli.
- i una altra editorial, amb exposicions bibliogràfiques de la Stamperia Reale i amb els viatges del Grand Tour i la difusió europea de les troballes de les ciutats sepultades pel Vesuvi.
El retrat de Terenci Neo i la seva dona amb un rotlle de papir amb titulus (etiqueta per facilitar la recerca del volumen a la biblioteca) i unes tauletes encerades (codex triplex que amb el temps donarà pas al format de llibre, el còdex de pergamí) amb un stilus tanca l’exposició amb una frase epicúrea.
No us perdeu aquest viatge fascinant al passat que ens permet ser feliços i conèixer a través de la lectura i relectura a Herculà qui som i d’on venim a l’espera que noves excavacions descobreixen el 70% de la Villa dels Papirs i qui sap potser noves troballes i nous textos de Safo, d’Èsquil, de Sòfocles, d’Eurípides… així com la biblioteca llatina ja que els rotlles de papir no sols varen ser trobats a la biblioteca de la vil·la que, fins i tot, potser era més aviat un mouseion. En fi, temps al temps i cal continuar excavant i estudiant festina lente no sigui que el Vesuvi torni a entrar en erupció, tot i que allò que és essencial és indeleble, etern…
Ens embarquem de nou en l’Odissea 2014?
L’Associació de Professors de Llengües Clàssiques (APLEC) ha convocat la tercera edició del Concurs Odissea a Catalunya que tindrà lloc entre els dies 3 i 6 de febrer (primera fase), i els dies 12 i 19 de febrer de 2014 (desempat local i fase final estatal respectivament), tal com es detalla aquí.
En aquesta edició també hi participaran les seccions de la SEEC de Galícia, de València-Castelló i Alacant, d’Aragó i de Valladolid.
Les preguntes se cenyiran al currículum de Cultura Clàssica, Llatí i Grec, el tema d’enguany serà “El teatre a Grècia i Roma”. Un any més també tindrem també la sort d’assistir a les representacions de teatre grecollatí de l’Hospitalet de Llobregat i de Tarragona.
En aquesta nova aventura s’ha de retre un homenatge al teatre, si us hi voleu embarcar de nou, us heu d’inscriure, entre els dies 8 i 31 de gener de 2014, en grups de 2 o 3 alumnes aquí (m’ho heu de comentar) i amb el codi d’accés que us donaran en finalitzar la inscripció i el vostre esforç de trobar les respostes a les preguntes plantejades diàriament aquí, tant si sou a Premià com si el concurs us enganxa d’intercanvi a Alemanya (alumnes de primer de batxillerat de grec ide llatí). L’important és esdevenir més savis, per tant, sempre obtindreu un premi i uns punts al vostre qualificador del Moodle (els obtinguts en la puntuació aquí), us classifiqueu entre els primers o no. Tanmateix, hi ha tres premis en la fase catalana (100, 75 i 50 euros als tres primers equips classificats) i un de 500 euros en l’estatal.
Els tres primers dies (3, 4 i 5 de febrer) sortiran publicades tres preguntes que versaran sobre un tema relacionat amb la Cultura Clàssica.
- Dilluns 3 de febrer de 2014: el teatre en la mitologia grega i romana.
- Dimarts 4 de febrer de 2014: el teatre en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
- Dimecres 5 de febrer de 2014: el teatre en la història i institucions grecollatines.
- Dijous 6 de febrer de 2014: sortiran publicades altres preguntes-pista i una superpregunta de major dificultat que les preguntes ordinàries: la resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes d’aquestes preguntes-pista, seguint el seu ordre de publicació. Totes aquestes preguntes tindran com a eix temàtic el teatre en la literatura grecollatina.
Els equips participants hauran de respondre les preguntes completant directament el formulari publicat a la pàgina web del concurs (www.odiseaconcurso.org) en un termini màxim de 24 hores, és a dir, abans de les 9:00 h. de l’endemà, on podem veure les respostes correctes, la puntuació, l’ordre de classificació dels equips, etc.
Per cada pregunta correctament contestada s’obtindran 5 punts i l’error suposarà el descompte d’1 punt. Si s’encerta la superpregunta s’obtindran 10 punts i per cada resposta encertada de les preguntes-pista per arribar a la solució s’obtindran 2 punts més; per cada error es descomptarà 1 punt.
No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc), tant a les tandes de preguntes dels tres primers dies com a la de la superpregunta, ja que en fer-ho s’anul·len totes les altres de la sèrie.
En les respostes no s’admetran abreviatures i s’haurà de respectar l’ortografia correcta de les paraules. Exemple: Sòcrates, no Socrates; cínic, no cinic. Tampoc es podrà afegir cap altre caràcter, com cometes “”, punts ., comes, parèntesis (), etc.
Les preguntes, preguntes-pista i superpregunta han de ser sempre respostes amb una sola paraula, i queden automàticament invalidades les que consten de més d’una paraula en la resposta.
Només s’admetrà la resposta en llatí quan es demani expressament en aquesta llengua. En aquest cas s’ha d’escriure el nominatiu singular de la paraula, tal com es troba en el diccionari, llevat que s’indiqui expressament d’una altra manera (com en el cas dels pluralia tantum).
Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al català:
- Transcripció del grec al català: normes bàsiques, per Sebastià Giralt.
- Transcripció i transliteració dels noms dels principals vasos grecs, per Joan Alberich i Montserrat Ros.
- Així com el llibre Joan Alberich i Montserrat Ros, La transcripció dels noms propis grecs i llatins, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993
El resultat provisional es publicarà, si no es produeix un empat, el divendres 7 de febrer de 2014. Aquest dia quedarà per a atendre les reclamacions si n’hi hagués.El resultat final d’aquesta primera fase es publicarà el dilluns 10 de febrer. En cas d’empat a punts es procedirà segons allò establert en els punts següents.
En cas d’empat a punts entre equips que puguin optar al segon o tercer premis, no hi haurà desempat, la classificació s’establirà atenent al temps emprat a respondre.
En cas d’empat a punts entre equips que optin al primer premi es celebrarà un desempat, que consistirà en una nova superpregunta que es publicarà al web la tarda del dimecres 12 de febrer. En aquesta nova superpregunta només es permetrà la participació d’un equip per centre. El professorat responsable dels equips empatats haurà de fer la selecció de l’equip que passa a la superpreguta de desempat, aplicant el mètode que consideri més idoni i just (menor temps emprat, nou desempat al centre, sorteig,…) i comunicar a l’organització quin és l’equip resultant, no més tard de dimarts 11 de febrer. Si el professor/a responsable no manifesta el contrari, s’entendrà que l’equip que passa a desempat serà aquell que el sistema informàtic ha deixat en primer lloc, és a dir, el que menys temps hi ha esmerçat.
Aquest desempat tindrà lloc a les dependències dels centres designats per l’organització, com a mínim un per Delegació Territorial, i serà vigilat per un/a professor/a d’un altre centre participant o per un representant de l’organització. Els participants s’identificaran amb el seu DNI i no es permetrà l’ús de telèfon mòbil, xats, xarxes socials o correu electrònic, ni la visita de persones alienes al concurs.
En el desempat les preguntes poden ser de qualsevol dels temes de les fases anteriors del concurs.
En cas de nou empat a punts, l’equip que menys temps hagi emprat a respondre a aquesta superpregunta de desempat serà el guanyador i seleccionat per a la fase estatal, i amb el mateix criteri, si escau, s’adjudicaran els premis inferiors.
El resultat provisional d’aquest desempat es publicarà el dijous 13 de febrer, quedant aquest dia per a atendre les reclamacions, si n’hi hagués.
El resultat final del desempat i, per tant, de la fase local del concurs, es publicarà el divendres 14 de febrer.
Els equips guanyadors a les seves respectives seccions competiran entre ells en una segona fase estatal, amb una gran pregunta que serà publicada la tarda de dimecres 19 de febrer.El resultat final d’aquesta fase estatal es farà públic divendres 21 de febrer.
Qualsevol reclamació o consulta ha de ser gestionada directament pel professor responsable del grup al correu electrònic següent: correu.aplec@gmail.com.
Mentrestant, llegiu bé les bases del concurs i les dates de participació; mireu les preguntes dels anys anteriors i comenceu a preparar-vos el tema d’enguany “El teatre a Grècia i a Roma”.
Recordeu que no sóc ni vull ser Pompeu; per tant, no us dic “Navigare necesse est, vivere non est necesse”, més aviat gaudiu i apreneu, sense mi (em quedo un altre cop a terra!), amb el concurs Odissea! Molt bon viatge i un gran agraïment a totes les persones i organitzacions que ho han fet possible a Catalunya i arreu!
Bonam Fortunam habeatis, nautae!
N.B.: Els tripulants de l’IPM són
4t ESO
PremiàClassica (Sandra i Paula L.)
Las Lamias (opt.1 Vicent)
1r Batxillerat
Els atenencs (David, Imad i Nicol)
2n Batxillerat
Medeas (Nora, Marta i Yasmina)
Les nimfes (Andrea B., Irina, Xènia)
Sa matao Paco (Cristina, Laia, Eric)
Els Homèrides (Alma i Víctor)
Els caçareferents (Elisa i F.Xavier)
Regala, regala petons
De petons ja en trobem a l’Odissea d’Homer. En el mite grec de Pigmalió i Galatea un petó romàntic és utilitzat per donar vida a una estàtua femenina. Tot i que besar, d’antuvi ha estat una part dels rituals de festeig (com el petó dels noucasats, herència dels petons dels nuvis romans per tal de segellar un contracte); tanmateix, hi ha antropòlegs que afirmen que els grecs no conegueren el petó fins que Alexandre el Gran va envair l’Índia l’any 326 aC. Per cert, el grec Plutarc ens diu a Moralia que les núvies gregues mossegaven un codony abans de fer el primer petó al marit.
Els romans van ser, sens dubte, uns grans besadors i, de ben segur, aquesta és també una herència clàssica que hem heretat. Els romans tenien tres categories diferents de petons, més específiques que els nostres bes, petó i besada: osculum o petó a la galta; basium o petó als llavis i savolium, un petó profund (el que coneixem com el petó francès o amb llengua). Els primers cristians sovint es van saludar amb un pacis osculum, un petó sant a la galta. La majoria dels temes essencials de petons van ser ben definits en fonts llatines clàssiques, que es van convertir en els models dels escriptors posteriors. Deixant de banda, els petons d’amistat, els de Judes, els dels peus als emperadors i papes o el petó de la mort al finat, val a recordar el poeta Catul i el petó sensual en els seus poemes a Lèsbia, amb qui va tenir una relació ben tempestuosa (vid. El Fil de les Clàssiques):
Els poetes de tots els temps han estat conscients del petó com una rica i flexible imatge poètica, la importància podria oscil·lar entre el sagrat i el profà, entre el de tendra intimitat al d’agressió transgressora. Un petó, de fet, no és només un petó: és un símbol que el poeta pot utilitzar per accedir a una rica tradició de la imatgeria plena de significat. Des del Càntic dels Càntics, que s’obre amb la invitació més cèlebre d’un petó, a la poesia amatòria d’Ovidi i Tibul (Elegies I, 8), la unió dels llavis ha arribat a simbolitzar la unió de Déu amb els seus creients, la barreja d’esperits de dos amants, l’excitació, les burles i la satisfacció dels desitjos carnals fins i tot la passió dels amants incontrolats devorant-se uns als altres, que cobreix el cos de l’altre amb marques de mossegades i talls sagnants que després se sanen amb més petons.
No és sorprenent, doncs, que els exemples de petons juganers en la poesia clàssica van ser àmpliament imitats per poetes humanistes. El més cèlebre entre els renaixentistes petons poètics van ser els Basia del poeta holandès Johannes Secundus (1511-1536), un recull de poesia neollatina que va ser molt llegit a tot Europa. Encara que ell no va viure prou per veure més d’uns pocs poemes en impressió. Igual que Catul i altres models, Secundus es basa en la seva pròpia experiència: els Basia parlen de la seva relació amb una tal “Neera “, una dona espanyola que va conèixer durant el seu servei a la cort de Carles V d’Espanya ( 1533-1535 ).Els Basia d'”aquest gran, sant besador” com el va anomenar Goethe es van llegir i van ser admirats pels poetes francesos de la Pléiade, Joachim du Bellay, Pierre de Ronsard i Antoine du Baf, així com per Giambattista Marino, Paul Fleming, entre d’altres. Vet aquí un tastet d’aquests bestials petons:
Quis te furor, Neaera
inepta, quis iubebat
sic involare nostram,
sic vellicare linguam,
ferociente morsu?
an, quas tot unus abs te
pectus per omne gesto
penetrabiles sagittas,
parum videntur? istis
ni dentibus protervis,
exerceas nefandum…
Hi ha petons en les obres d’art (fins i tot en la ceràmica grega), en el cinema i també en la música: “Besos” de El Canto del loco; “Comiéndote a besos” de Rozalen o “Fes-me petons” de Manel i “Petons entre camions” d’Anna Roig…
Bé, tot això per dir-vos que el “Regala petons” del grup osonenc Obeses (liderat pel músic i cantant de Tona, Arnau Tordera) ha estat el protagonista musical del Nadal a TV3 i a Catalunya Ràdio. El lloc escollit per presentar-lo no podia ser un altre que l’escenari de l'”Oh Happy Day“, un dels èxits de la temporada (amb alguns noms amb referents ben clàssics: Geriona, Flumine…) i a mi aquesta nadala m’ha recordat Catul i m’ha inspirat aquest apunt (no tinc remei!).
Lletra de la cançó
Regala petons
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.
N’hi ha de mil maneres,
totes fascinants:
n’hi ha de més grollers i d’elegants,
n’hi ha alguns que semblen màgics o bé tràgics,
n’hi ha de més subtils, o d’intranquils,
estètics i poètics.
Hi ha el gran petó de diva,
amb una mica de saliva.
El bell petó d’amor amb gran fervor:
el famós petó de cine.
Hi ha el petó com cal que és el que et fa la iaia per Nadal,
i el que em fas tu és celestial.
Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.
N’hi ha de tots els tipus,
és meravellós:
Algun és més senzill i algun, pompós,
n’hi ha algun que és com de plàstic, fa molt fàstic,
n’hi ha de molt sensats, desenfadats,
preciosos, llefiscosos.
El dens petó de tieta
et deixarà la cara neta.
I n’hi ha un de perillós molt luxuriós:
el temut petó caníbal.
El petó de pintallavis és el més embrutadís
i el teu em durà al paradís!
Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.
Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.
Més, més, omple’n els carrers.
Més, més, omple’n els carrers.
No podem viure sense ells.
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.
Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.
Regala joguines als infants, però no t’oblidis de regalar petons tot l’any.
Muac, muac. Oscula mille! Basia mille!
Laetum Festum Nativitatis et ANFF
Ecce discipuli discipulaeque felicem diem natalem et faustum novum annum vobis exoptant:
[youtube]http://youtu.be/0B569TzQZ4g[/youtube]
Nou treballs de recerca de clàssiques en format blog
Avui, 18 de desembre de 2013, els alumnes de batxillerat del nostre institut (IPM) presenten el seu Treball de recerca davant dels seus respectius tribunals. Nou d’aquests treballs són de clàssiques i un any més tots ells són en format digital, un format que els alumnes han triat i que curiosament enguany tots són en format blog, seguint la tradició iniciada fa anys amb L’empremta d’Orfeu del Deka o Òpera Òpera amb referents del curs passat.
Des d’aquí els desitgem molta sort i que el jurat sàpiga valorar la feina feta, així com Bona Fortuna a aquests cinc blogs de clàssiques que s’incorporen a la nostra teranyina clàssica digital:
Ecologia i sostenibilitat a l’antiguitat de Sheila Pena Enfedaque
El cel dels mites d’Andrea i Irina Balart Casanovas
Itinerant la Barcelona més clàssica:
- Rutes mitològiques geolocalitzades de Nora Domingo
- Itineraris mitològics pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC Barcelona) de Xènia Serra.
El sexe a Roma d’Alma Bergel i Paula Franco
A cada passa referents clàssics d’Elisa Moya i Francesc Xavier Gras
El vesc, tot un talismà

Viscum album
El vesc (muérdago, en castellà) des de l’antiguitat ha estat considerat una planta talismà.
Es cria encara avui el vesc en els nostres arbres? Quan se sol collir? Quins usos té? Quin nom científic rep, què significa i per què els científics l’anomenen en llatí?
El vesc era per als antics especialment per als celtes i germànics, i també per als grecs una mena d’amulet, un talismà vegetal, consagrat al món infernal. Regalar vesc va lligat encara a alguna superstició?
Per tal de conservar totes les prerrogatives, el vesc no podia ser arrencat de l’escorça de l’arbre on s’aferra (sobretot de l’alzina i de l’avet) amb una eina de ferro, sinó amb la mà. Segons Plini (Nat. XVI 249-251), els sacerdots druides collien el vesc tallant-lo amb una falç d’or i el guardaven en un drap blanc.
Non est omittenda in hac re et Galliarum admiratio. Nihil habent Druidae — ita suos appellant magos — visco et arbore, in qua gignatur, si modo sit robur, sacratius. Iam per se roborum eligunt lucos nec ulla sacra sine earum fronde conficiunt, ut inde appellati quoque interpretatione Graeca possint Druidae videri. enimvero quidquid adgnascatur illis e caelo missum putant signumque esse electae ab ipso deo arboris.
Est autem id rarum admodum inventu et repertum magna religione petitur et ante omnia sexta luna, quae principia mensum annorumque his facit et saeculi post tricesimum annum, quia iam virium abunde habeat nec sit sui dimidia. omnia sanantem appellant suo vocabulo. Sacrificio epulisque rite sub arbore conparatis duos admovent candidi coloris tauros, quorum cornua tum primum vinciantur.
Sacerdos candida veste cultus arborem scandit, falce aurea demetit, candido id excipitur sago. tum deinde victimas immolant praecantes, suum donum deus prosperum faciat iis quibus dederit. Fecunditatem eo poto dari cuicumque animalium sterili arbitrantur, contra venena esse omnia remedio. Tanta gentium in rebus frivolis plerumque religio est.
No podem passar per alt la veneració que la gent de la Gàl·lia mostra en aquesta qüestió. Els druides (així anomenen els seus mags) res no tenen per més sagrat que el vesc i l’arbre en el qual es desenvolupa, mentre sigui una alzina. Per començar, escullen sempre per als seus objectius un bosc d’alzines i no fan mai cap ritual sagrat sense fer servir el fullatge d’aquest arbre. […] A més, tot el que hi creix és considerat com a baixat del cel i és un senyal que aquell arbre ha estat escollit expressament per la divinitat.
És molt difícil de trobar-lo (el vesc) i, un cop descobert, és objecte d’una gran cerimònia, sobretot si és en el sisè dia de la lluna, que per a ells és el començament dels mesos i dels anys, i després de trenta anys d’una nova generació, perquè aleshores ja està en la plenitud de les forces i no a la meitat de la seva creixença. L’invoquen amb el nom que en la seva llengua significa «guaridor de totes les coses», preparen un sacrifici i un àpat ritual sota l’arbre i hi porten dos vedells blancs les banyes dels quals no hagin estat mai lligades.
Un sacerdot, vestit de blanc, s’enfila a l’arbre i, amb una falç d’or, talla el vesc, que és dipositat en una tela blanca. Aleshores immolen les víctimes bo i pregant al déu que faci que el seu regal sigui beneficiós per a aquells a qui n’ha fet el do. Creuen que, donat com a beguda, atorga la fecunditat a qualsevol animal que sigui estèril i que és un remei contra totes les metzines. Tan gran és el poder de la superstició que sol prevaler entre la gent en qüestions trivials.
PLINI, Història Natural XVI, 249-251 (Trad.Joan Bellès)
En certa manera, aquest ritual no us recorda el ritual de recollida del vesc al bosc del druida Panoràmix per fer la poció màgica en el còmics Astèrix? Quins elements coincideixen? En quin àlbum sobretot? …
Si heu llegit A la recerca d’una pàtria, adaptació de l’Eneida, o la mateixa obra de Virgili, podreu relacionar el vesc amb el ram d’or que ha de trobar Eneas, segons les indicacions de la Sibil·la, per tal de poder entrar a l’Hades. L’ha de collir, però, amb la mà.
…latet arbore opaca
aureus et foliis et lento vimine ramus,
Iunoni infernae dictus sacer; hunc tegit omnis
lucus et obscuris claudunt convallibus umbrae.
sed non ante datur telluris operta subire
auricomos quam quis decerpserit arbore fetus.
hoc sibi pulchra suum ferri Proserpina munus
instituit. primo avulso non deficit alter
aureus, et simili frondescit virga metallo.
…Dins l’ombra d’un arbre s’amaga
una rama que d’or té la tija lleugera i les fulles,
consagrada a Juno infernal. Pertot una arbreda
l’escondeix, i d’ombriu el volta l’obscura collada.
Hom no pot penetrar, però, dins el cor de la terra
sense arrencar primer la branca d’or d’aquell arbre.
És el do que a la seva beutat Prosèrpina ordena
d’oferir. Separat el tany, un altre ja en brosta,
d’or, i el mateix metall floreix també per la tija.
Alça doncs els teus ulls i cerca’l. Agafa’l, si el trobes,
ritualment amb la mà: plaent, ell mateix, si et reclamen
els destins, cedirà de grat; altrament, amb cap força
vèncer-lo no podràs, ni esqueixar-lo tampoc amb el ferro.
VIRGILI, Eneida VI 136-148 (Trad. Miquel Dolç)
Ara que ve Nadal, continuem guarnint les nostres llars amb vegetals miraculosos. Què en som també de supersticiosos! No només el vesc, però, és planta de Nadal, en tenim d’altres com l’avet, el grèvol, el galzeran, la ponsètia i el seu nom també és llatí. L’esbrines?
Sigui com sigui, a mi m’han regalat un any més un branquilló de vesc de la fira de Santa Llúcia de Barcelona i l’he volgut compartir aquí regalant-vos aquesta entrada. Bones Festes! Bona Sort i un petó sota el vesc!