Viscum album
El vesc (muérdago, en castellà) des de l’antiguitat ha estat considerat una planta talismà.
Es cria encara avui el vesc en els nostres arbres? Quan se sol collir? Quins usos té? Quin nom científic rep, què significa i per què els científics l’anomenen en llatí?
El vesc era per als antics especialment per als celtes i germànics, i també per als grecs una mena d’amulet, un talismà vegetal, consagrat al món infernal. Regalar vesc va lligat encara a alguna superstició?
Per tal de conservar totes les prerrogatives, el vesc no podia ser arrencat de l’escorça de l’arbre on s’aferra (sobretot de l’alzina i de l’avet) amb una eina de ferro, sinó amb la mà. Segons Plini (Nat. XVI 249-251), els sacerdots druides collien el vesc tallant-lo amb una falç d’or i el guardaven en un drap blanc.
Non est omittenda in hac re et Galliarum admiratio. Nihil habent Druidae — ita suos appellant magos — visco et arbore, in qua gignatur, si modo sit robur, sacratius. Iam per se roborum eligunt lucos nec ulla sacra sine earum fronde conficiunt, ut inde appellati quoque interpretatione Graeca possint Druidae videri. enimvero quidquid adgnascatur illis e caelo missum putant signumque esse electae ab ipso deo arboris.
Est autem id rarum admodum inventu et repertum magna religione petitur et ante omnia sexta luna, quae principia mensum annorumque his facit et saeculi post tricesimum annum, quia iam virium abunde habeat nec sit sui dimidia. omnia sanantem appellant suo vocabulo. Sacrificio epulisque rite sub arbore conparatis duos admovent candidi coloris tauros, quorum cornua tum primum vinciantur.
Sacerdos candida veste cultus arborem scandit, falce aurea demetit, candido id excipitur sago. tum deinde victimas immolant praecantes, suum donum deus prosperum faciat iis quibus dederit. Fecunditatem eo poto dari cuicumque animalium sterili arbitrantur, contra venena esse omnia remedio. Tanta gentium in rebus frivolis plerumque religio est.
No podem passar per alt la veneració que la gent de la Gàl·lia mostra en aquesta qüestió. Els druides (així anomenen els seus mags) res no tenen per més sagrat que el vesc i l’arbre en el qual es desenvolupa, mentre sigui una alzina. Per començar, escullen sempre per als seus objectius un bosc d’alzines i no fan mai cap ritual sagrat sense fer servir el fullatge d’aquest arbre. […] A més, tot el que hi creix és considerat com a baixat del cel i és un senyal que aquell arbre ha estat escollit expressament per la divinitat.
És molt difícil de trobar-lo (el vesc) i, un cop descobert, és objecte d’una gran cerimònia, sobretot si és en el sisè dia de la lluna, que per a ells és el començament dels mesos i dels anys, i després de trenta anys d’una nova generació, perquè aleshores ja està en la plenitud de les forces i no a la meitat de la seva creixença. L’invoquen amb el nom que en la seva llengua significa «guaridor de totes les coses», preparen un sacrifici i un àpat ritual sota l’arbre i hi porten dos vedells blancs les banyes dels quals no hagin estat mai lligades.
Un sacerdot, vestit de blanc, s’enfila a l’arbre i, amb una falç d’or, talla el vesc, que és dipositat en una tela blanca. Aleshores immolen les víctimes bo i pregant al déu que faci que el seu regal sigui beneficiós per a aquells a qui n’ha fet el do. Creuen que, donat com a beguda, atorga la fecunditat a qualsevol animal que sigui estèril i que és un remei contra totes les metzines. Tan gran és el poder de la superstició que sol prevaler entre la gent en qüestions trivials.
PLINI, Història Natural XVI, 249-251 (Trad.Joan Bellès)
En certa manera, aquest ritual no us recorda el ritual de recollida del vesc al bosc del druida Panoràmix per fer la poció màgica en el còmics Astèrix? Quins elements coincideixen? En quin àlbum sobretot? …
Si heu llegit A la recerca d’una pàtria, adaptació de l’Eneida, o la mateixa obra de Virgili, podreu relacionar el vesc amb el ram d’or que ha de trobar Eneas, segons les indicacions de la Sibil·la, per tal de poder entrar a l’Hades. L’ha de collir, però, amb la mà.
…latet arbore opaca
aureus et foliis et lento vimine ramus,
Iunoni infernae dictus sacer; hunc tegit omnis
lucus et obscuris claudunt convallibus umbrae.
sed non ante datur telluris operta subire
auricomos quam quis decerpserit arbore fetus.
hoc sibi pulchra suum ferri Proserpina munus
instituit. primo avulso non deficit alter
aureus, et simili frondescit virga metallo.
…Dins l’ombra d’un arbre s’amaga
una rama que d’or té la tija lleugera i les fulles,
consagrada a Juno infernal. Pertot una arbreda
l’escondeix, i d’ombriu el volta l’obscura collada.
Hom no pot penetrar, però, dins el cor de la terra
sense arrencar primer la branca d’or d’aquell arbre.
És el do que a la seva beutat Prosèrpina ordena
d’oferir. Separat el tany, un altre ja en brosta,
d’or, i el mateix metall floreix també per la tija.
Alça doncs els teus ulls i cerca’l. Agafa’l, si el trobes,
ritualment amb la mà: plaent, ell mateix, si et reclamen
els destins, cedirà de grat; altrament, amb cap força
vèncer-lo no podràs, ni esqueixar-lo tampoc amb el ferro.
VIRGILI, Eneida VI 136-148 (Trad. Miquel Dolç)
Ara que ve Nadal, continuem guarnint les nostres llars amb vegetals miraculosos. Què en som també de supersticiosos! No només el vesc, però, és planta de Nadal, en tenim d’altres com l’avet, el grèvol, el galzeran, la ponsètia i el seu nom també és llatí. L’esbrines?
Sigui com sigui, a mi m’han regalat un any més un branquilló de vesc de la fira de Santa Llúcia de Barcelona i l’he volgut compartir aquí regalant-vos aquesta entrada. Bones Festes! Bona Sort i un petó sota el vesc!
Salve 🙂
El vesc (Viscum album) és una planta semiparàsits que viu al damunt de branques, principalment en arbres de fulla caduca, com pomers o pollancres, però també sobre algunes varietats de pins. És originaria d’Europa, i de l’oest i sud d’Àsia.
El nom en llatí “viscum” té un origen incert, però es creu que ve de l’indoeuropeu i vol dir “força”. Pel que fa a “album” es refereix a blanc, que fa referència del color del fruit que són baies. És una de les plantes típiques del Nadal, al costat del grèvol, el galzeran (Ruscus aculeatus) i la flor de Nadal o Poinsettia. Se li atribueix (com a moltes plantes) la bona sort. En el druïdisme antic se la considerava una planta sagrada que havia de ser dallada amb una falç d’or pel druida
He cercat informació sobre el vesc i he trobat que és una planta llenyosa, d’uns 0,2 o 0,5 metres d’alçada. Es manté sempre de color verd degut als pigments de la clorofil·la. Aquesta planta no té arrels, però si que té uns haustoris que li serveixen per xuclar els nutrients necessaris per viure. La seva tija és herbàcia, excepte una part, que és llenyosa.
Antigament, aquesta planta tenia usos medicinals. Es feien servir les seves fulles i les parts aèries. Avui dia, això ha canviat, ja no s’utilitza per cap acció farmacològica, ja que se la considera una planta molt tòxica. Actualment es fan servir les baies.
Vale.
El vesc o viscum album (nom científic) és una planta semiparàsits que viu al damunt de branques, principalment en arbres de fulla caduca, com pomers o pollancres, però també sobre algunes varietats de pins. És originària d’Europa, i de l’oest i sud d’Àsia, és espontània a la península ibèrica, i ha estat introduïda a Amèrica del Nord).
El nom en llatí “viscum” té un origen incert, però es creu que ve de l’indoeuropeu i vol dir “força”. Pel que fa a “album” es refereix a blanc, que fa referència del color del fruit que són baies. És una de les plantes típiques del Nada. Se li atribueix la bona sort. En l’antiguïtat se la considerava una planta sagrada que havia de ser tallada amb una falç d’or pel druida (tradició molt coneguda actualment per les referències habituals als còmics d’Astèrix).
L’avet en llatí és “Abies”, el grèvol s’anomena cientificament “Llex aquifolium”, el galzeran “Ruscus aculeatus” i la ponsètia “Euphorbia pulcherrima”.
Salve!
Sobre aquesta planta nadalenca jo sempre l’he anomenat “muérdago” ja que no coneixia el seu nom en català. La tradició diu que s’ha de conservar fins al cap d’any i al dia següent cremar-lo i posar un de nou. El nom en llatí com molt bé diu la Cristina és “viscum” i vol dir “força”. La creença de que si es compra una branca petita d’aquesta planta portarà bona sort per l’any proper ha portat a posar l’espècie en perill d’extinció en molts llocs.
El vesc és una planta molt valuosa per les seves propietats medicinals ja que constitueix un dels millors recursos per reduir la pressió sanguínia. En la majoria dels casos la seva venta és il·legal i jo crec que hauria d’evitar-se comprar-la per evitar extingir-la.
L’avet ve del llatí “Abies” , el grèvol també ve del llatí (“Ilex aquifolium”), el galzeran en llatí “Ruscus aculeatus” i la ponsètia “Euphorbia pulcherrima”.
Vale!
El vesc (Viscum album) és una planta semiparàsits que viu al damunt de branques, principalment en arbres de fulla caduca, com pomers o pollancres, però també sobre algunes varietats de pins. És originària d’Europa, i de l’oest i sud d’Àsia, és espontània a la península ibèrica, i ha estat introduïda a Amèrica del Nord. El nom en llatí “viscum” té un origen incert, però es creu que ve de l’indoeuropeu i vol dir “força”. Pel que fa a “album” es refereix a blanc, que fa referència del color del fruit que són baies. És una de les plantes típiques del Nadal, al costat del grèvol, el galzeran i la flor de Nadal o Poinsettia. Se li atribueix la bona sort. En el druïdisme antic se la considerava una planta sagrada que havia de ser dallada amb una falç d’or pel druida.
Jo cada any tinc un vesc a casa, encara que sempre l’he anomenat ” muerdagó”.
El vesc és una planta llenyosa, amb una alçada de 0,2 a 0,5 metres. Sempre és de color verd, degut als pigments de la clorofil·la. Aquesta planta no té arrels, però si que té uns haustoris que els hi permet xuclar els nutrients necessaris per viure. Respecte la morfologia de la tija, és herbàcia, excepte una part que és llenyosa. La tija és curta però les branques són abundants i repetidament enforquillades, de manera que formen com una gran botja que penja de l’arbre parasitat. La morfologia de les fulles són oposades, persistents, oblongues, carnoses, sempre per parelles en l’extrem de les branques dicòtomes. Tenen el pecíol curt. És un arbust dioic amb flors unisexuals amb inflorescència reunides en la formació de branquetes de color groc, però no es pot parlar de cap tipus d’inflorescència com a tal. Les flors són poc vistoses de color grogós-verdós que s’agrupen en posició terminal. Les flors masculines presenten 4 pètals diminuts i 4 estams sense filaments. En canvi, les flors femenines, són molt rudimentàries, tenen 4 peces rodejant 2 carpels soldats. L’androceu té 4 estams i el gineceus està format per dos carpels soldats. El fruit és una baia de polpa viscosa, blanquinosa i translúcida de 6 a 10 mm, i amb una sola llavor. s’ha de tenir en compte que les baies són molt tòxiques i han d’estar receptades només per especialistes.
A mi em sembla una bonica tradició, ja que incita a la gent a donar-se petons cada vegada que estan a sota d’ell.
La gent es dona petons sota el vesc perque a l’antiguitat se’l considerava una planta que ajudava a les dones a la fertilitat…
Salve!
El vesc o visc (Viscum album) és una planta que està situada a dalt de les branques normalment de fulla caduca. El nom en llatí “viscum” té un origen incert, però es creu que ve de l’indoeuropeu i vol dir “força”. Té una alçada de 0,2 a 0,5 metres. Sempre és de color verd, degut als pigments de la clorofil·la i aquesta planta no té arrels.
Mai havia sentit sobre aquesta planta, i diuen que és típica del nadal. És interessant saber més de cosses que mai les havies escoltat.
El vesc és una planta que es pot trobar a les branques dels arbres de fulla caduca, el podem localitzar a Europa i a Àsia. Pot arribar als 0,5 metres, és de color verd i antigament s’associava a la fertilitat femenina.
El vesc és una planta semiparàsits que viu al damunt de branques, principalment en arbres de fulla caduca, com pomers o pollancres, però també sobre algunes varietats de pins. És originària d’Europa, i de l’oest i sud d’Àsia, és espontània a la península ibèrica, i ha estat introduïda a Amèrica del Nord.
El nom en llatí “viscum” té un origen incert, però es creu que ve de l’indoeuropeu i vol dir “força”
Salve!
El Viscum album és una planta que viu damunt de les branques, el seu nom vol dir “força” , la podem veure en els nostres arbres, es sol cullir a l’hivern, quan els arbres estan sense fulles i llenyosos, tè un us decoratiu per nadal.
El ritual si que hem recorda a un que feia la druida Panoràmix per fer la poció màgica en el còmics Astèrix, tenia una imatge en la ment en la que recordava aquesta acció i encara que no podria dir-te en que coincideixen et deixo la imatge que ho confirma: http://2.bp.blogspot.com/-CisGKmnXUHo/Uqn4r8qFLzI/AAAAAAAABEU/fQ1-U05AdaM/s400/asterix_beso.jpg
He fet una petita recerca i he trobat que que el nom de l’avet, el grèvol, el galzeran, la ponsètitambé són llarins.
Salve:)
El nom en llatí “viscum” té un origen incert, però es creu que ve de l’indoeuropeu i vol dir “força”
El vesc és una planta que e Pot arribar als 0,5 metres, és de color verd i antigament s’associava a la fertilitat femenina, viu al damunt de branques, principalment en arbres de fulla caduca, com pomers o pollancres, però també sobre algunes varietats de pins. Es pot trobar a les branques dels arbres de fulla caduca, el podem localitzar a Europa i a Àsia. I ha estat introduïda a Amèrica del Nord.
Salve!
Actualment el vesc encara creix en els nostres arbres i es sol collir en l’hivern, mes o menys per l’època de Nadal. El vesc és una planta tòxica (tant les fulles com els fruits ho son) per el que actualment no es sol trobar en les tendes, però té un significat molt sagrat per els druides. Actualment, el vest també té una a tradició que ha arribat fins als nostres dies, i per això sempre hi ha vesc a casa
nostra per Nadal, per protegir-nos i ajudar-nos a sortir dels tràngols de la vida, així com a besar-se
quan es passa sota el vesc.
El seu nom en llatí és “viscum” i es creu que vol dir “força”
Salve!
Coneixia el que era el vesc i el que simbolitzava, però el que no sabia era que darrere hi havia una història, la qual he estat buscant i aquí us deixo un trosset:
El poder místic del vesc i la tradició de besar-se sota d’ell, es deu a la llegenda de la deessa Frigga i el seu fill Balder. Frigga era la deessa de l’amor i el seu fill, Balder, era el déu del sol d’estiu. Una vegada, Balder va somiar amb la seva pròpia mort, va quedar molt preocupat i li digué a la mare el somni tan estrany que va tenir. Frigga va quedar tan preocupada com ell, i no només per la vida del seu fill sinó també per la vida a la Terra, perquè sabia que sense Balder tota la vida a la Terra arribaria al final.
Valete 🙂
Interessantíssim aquest tema del Vesc (visc del vesc que cullo al bosc) o Muèrdago (castellano) o Gui (françés) o Misteltoe (anglés) etc…
El còmix del Astèrix i Obèlix.. està molt bè i és la simplificació de TOTA una CULTURA que va EXISTIR i de la qual encara ens queden vestigis… com ara aquesta plànta que diuen que porta Sort si la regales per Nadal.
Recomano el llibre de Jean Markale (super- estudiós dels temes celtes), anomenat DRUIDES, Editorial TAURUS…
No estic d´acord en dir que la planta és tòxica… també ho és el vi… o les aspirines…o el que sigui si et passes de la teva ratlla (que no sabem sempre quina és..oi?). Recordo que hi ha algun Fàrmac derivat d´aquest fruit i un servidor… cada hivern, des de fa 5 o 6 anys. agafo un Gra o dos, els estiro (el fruit és com pega..oi?) i els poso dins de la sopa, amb d´altres ingredients, i tot al xup-xup….xup-xup… per després beure.m´ho. I aquí estem… explicant-ho.
Penso que no hi ha gaire interés per part de la Macro-industria farmaceutica per descobrir real-ment les grans propietats d´aquest vegetal tant o més antic que Jesucrist…
si + no.. BONES FESTES…
Moltes gràcies, David! Molt bones festes.
SALVE!!!
Molt interessant aquest article, ja que no sabia ni l’origen ni la història d’aquesta planta, he buscat les altres plantes i aquí deixo informació:
Avet: són arbres de fulla persistent que atenyen de 10 a 80 metres d’alçària. Les fulles es diferencien d’altres pinàcies en el fet que estan inserides per una base que sembla una petita ventosa i pel fet que les pinyes són rectes i es desfan quan són madures per dispersar les llavors. És un dels arbres típics de Nadal, del qual pengen ornaments o garnaldes durant les festes.
El grèvol o boix grèvol: és un arbre o un arbust típic de la vegetació atlàntica europea i d’alguns indrets de la muntanya mitjana mediterrània. El terme “Ilex” fa referència al nom llatí de l’alzina, que , ja que les fulles d’ambdues plantes s’assemblen molt. “Aquifolium”, que és el nom clàssic del grèvol, prové d’ “acus” que vol dir agulles i “folius” que vol dir fulles, al·ludint a la forma punxeguda que presenten aquestes.
El galzeran o cirerer de Betlem: és un petit arbust perennifoli de la família de les Ruscaceae que es caracteritza per les seves tiges transformades en fulles amb els seus fruits vermells al centre. La utilització més coneguda és com a ornament nadalenc a causa de l’espectacularitat dels fruits vermells i brillants sobre el verd fosc de la planta.
La ponsètia: (Euphorbia pulcherrima), també coneguda comunament com a flor de Nadal. És sovint utilitzada en jardineria com arbust, però principalment en floricultura com a planta d’interior per Nadal.
VALE!!
Salve,
No sabia que el vesc tenia tanta història darrere, però amb tantes referències en època nadalenca en tants medis diferents era bastant obvi.
Són interessants aquestes supersticions antigues (i no tan antigues) estranyes, en aquest cas només els sacerdots podien tallar el vesc amb una falç d’or, tots els altres ho tenien de fer amb les mans nues. Certament eren costums d’origen incert. Bon treball1
Vale!
Un apunt maginific i molt comoplert, has fet una gran recerca felciitats. No tenia ni idea de que el vesc tenia una historia tan antiga i la veritat es que no coneixia la tradicio del vesc. Les normes del tall del vesc eran molt clares amb la falç d’or nomes podien els sacerdots els altres ho habien de fer amb les mans.
Salve!!
Sobre aquesta planta nadalenca jo sempre l’he anomenat “muérdago” ja que no coneixia el seu nom en català. El nom en llatí “viscum” té un origen incert, però es creu que ve de l’indoeuropeu i vol dir “força”.
El vesc és una planta que es pot trobar a les branques dels arbres de fulla caduca, el podem localitzar a Europa i a Àsia. Pot arribar als 0,5 metres, és de color verd i antigament s’associava a la fertilitat femenina.
Actualment, el vest també té una a tradició que ha arribat fins als nostres dies, i per això sempre hi ha vesc a casa nostra per Nadal, la tradició també diu que s’ha de cremar la nit de cap d’ay i possar-ne un denou al dia següent.
Vale:)
Salvete!
El vesc és una planta que tots associem sense voler amb el Nadal. Penjada sobre les nostres portes o adornant l’arbre de Nadal, la veiem any rere any, normalment de plàstic, i ben poc o res sabem d’aquesta planta, únicament que un petó donat a la persona estimada, sota la seva influència, ens oferirà sort i amor etern.
El vesc nadalenc, el que nosaltres més coneixem (ja que hi han diversos tipus), pertany a un grup de plantes que parasiten la tija dels arbres i arbusts. Creix en els manolls dels troncs i d’ells obté el sustent per viure. Necessita el seu hoste per aconseguir els nutrients necessaris per al seu desenvolupament.
Serà entrat l’hivern, el moment idoni per a collir aquesta planta. Amb les primeres gelades, trobarem les clàssiques baies esfèriques carnoses i de color blanquinós.
El vesc és una planta molt tòxica ja que a dosis elevades pot provocar fins i tot una parada cardíaca tot i que en petites dosis és utilitzada a nivell farmacològic per a regular la tensió arterial, problemes menstruals, diürètics i per a solucions homeopàtiques vers malalties com l’arteriosclerosi.
El seu nom científic “viscum” té un origen incert però es creu que deriva d’un nom indoeuropeu relacionat amb el terme “força”. Se li atribueix, com a moltes plantes, la bona sort.
Tradicionalment, el Celtes la consideraven una planta sagrada que havia de ser dallada amb una falç d’or pel druida i possiblement aquesta relació amb el color daurat tingui un sentit metafòric amb la coloració que pren una vegada seca. Hi ha la creença que aquesta planta és portadora de la fertilitat i de la bona sort. Es manté verda tot l’any i per aquest motiu va ser considerada sagrada pels celtes.
El vesc era la planta màgica per excel·lència i els druides el recollien cuidant que no toqués el terre, bé en el solstici d’estiu o bé en el d’hivern, sent diferent per ells les seves aplicacions. Les llegendes sobre el vesc són innumerables; la llegenda del petó sota el vesc ens arriba de la mà del déu de la pau (un personatge de la mitologia escandinava, segon fill d’Odin), Balder. Aquest va ser ferit i mort per una fletxa de vesc, fet que va entristir molt a la resta de déus així que el van fer reviure per a que continues eternament amb el seu amor. Per això, en tribut a aquesta passió sense fi, Balder va ordenar que cada cop que una parella enamorada passés per sota d’una branca de vesc, es donessin un petó per a eternitzar el seu amor.
El nom en llatí de les següents plantes i arbres són:
– Avet: Abies alba, l’avet comú o avet blanc.
– Grèvol o boix grèvol: Llex aquifolium
– Ponsètia o for de Nadal: Euphorbia pulcherrima
Bonum Diem!!
El vesc és una planta que viu al damunt de branques, principalment en arbres de fulla caduca, com pomers , però també sobre algunes espècies de pins. És originària d’Europa, i de l’oest i sud d’Àsia, és espontània a la península Ibèrica.
És una de les plantes típiques del Nadal i se li atribueix la bona sort.
El nom en llatí “viscum” té un origen desconegut però es creu que ve de l’indoeuropeu i vol dir “força”
Salve!
Com tots sabem, el vesc és una planta molt típica al Nadal, i que arreu del món és utilitzat com a element decoratiu; em alguns casos, fins i tot es creu que dona bona sort. És per això, pel fet de que sigui tant conegut, el que m’ha fet la lectura d’aquest apunt tant amena i interessant.
La primera vegada que vaig sentir el nom d’aquesta planta tant coneguda i vista per tothom al nadal, en les cançons nadalenques reversionades per famosos com ara Mariah Carey, Justin bieber, etc.
Botànica de pessebre http://mm.rodamots.cat/m/391/